Una de bona i una altra de...no tan bona

Comencem per la bona.
Fa una setmana que vaig anar al metge i em va dir que l'evolució anava molt bé.
La flexibilitat del genoll, que és quasi total és d'un pacient operat fa dos mesos ( el 7 va fer un mes de l'operació) a més ja em deixa conduir per tant ja puc rellevar al xòfer que tan amablement m'ha dut amunt i avall durant aquest temps, la qual cosa agraeixo enormement. O sigui que millor no podia anar.
Des de fa més o menys 10 sessions he anat fent, com diria jo, recuperació passiva: corrents, ultrasons i una mica d'exercicis de flexió, poca cosa més.
A recuperació, els fisios, també diuen que la recuperació va d'allò més bé i que es meravellen de l'evolució que vaig tenint amb la flexió del genoll. Ara vaig aixecant, a més, una mica de pes amb la cama.
Ara bé la no tan bona.
Tota contenta jo, pregunto als fisios que tal per tornar a incorporar-me a la feina.

Eeeeiiiiii! no vulguis corre més del que és. La recuperació d'un creuat és lenta, uns 5 , 6 mesos i només portes tot just un. Calma i paciència, temps al temps. Si fins ara has anat bé continua així.
En va caure com un gerro d'aigua freda. Pensava que podria fer vida més o menys normal al cap de poc, però, com fa uns dies m'han tornat a posar el peus a terra.
Això es farà llarg...

i després de Setmana Santa... continuem la recuperació

Aquests dies els he passat a la Cerdanya, com no podia fer res més, estava immobilitzada, així que la família se'n va dur cap allà dalt.

Vaig canviar de sofà, en compte del d'aquí el d'allà.

No em puc queixar, vaig estar molt ben acompanyada entre pares, cosins, germana, nebodes i filla. Distreta vaig estar una estona.
No ens podem queixar del temps, de dijous a diumenge es va anar aguantant amb moltes estones de sol i algunes ràfegues de vent, després d'un diumenge amb sol, el dilluns de Pasqua ens varem llevar amb una paisatge ben diferent:

A les 6 del matí ens va sorprendre el tou de neu que ja hi havia al jardí de casa

El cotxe
A les 10 continuava nevant amb ganes

El tou de neu anava creixent

i continuava nevant

amb intensitat

Dilluns de Pasqua, a Bèlgica, tenen la tradició de buscar ous de xocolata pel jardí, i aquest any no podia ser diferent malgrat la neu, s'havien de trobar tots!!...

i els van trobar!!!. encara deu haver algun soterrat a la neu

Aquesta tradició la va dur el pare de les meves nebodes que és d'aquelles terres i ara fa 7 anys que l'anem practicant, només veure-les com gaudeixen ja s'ho val

També van tenir temps per fer un ninot de neu

A 2/4 de 6 de la tarda el panorama era aquest,

Res a veure al d'hores abans.

Ara, cap el Puigmal de Llo s'estava preparant alguna...

Bé, ahir dimarts vaig tornar al metge... genollera...fora, crossa...fora, bé aquesta última en va deixar que m'agafés com a mínim fins arribar a casa, però, que m'anés acomiadant, avui ja m'he anat vellugant sense ella... per casa.

Haig d'anar en compte sobretot quan començo a caminar, com us diria, haig de posar-me en posició de sortida i mirar com poso la cama, estic contenta, fins ara sembla que tot vagi bé.

Divendres inicio la rehabilitació i musculació a veure.

Bona evolució... bé, això crec jo

Avui fa una setmana que m'han tret el benatge i els punts, també puc anar amb una sola crossa i la genollera per desplaçar-me.
Durant aquesta setmana la meva distracció a estat bàsicament anar doblegant el genoll, no et dones compte del que costa dins que t'ho poses, i deu ni do el que costa i no ho sembla.
No hem puc queixar, crec que l'evolució és bona.
La propera visita ja parlarem de la recuperació, de moment esperar, anar doblegant fins a 110º o 120º i sense passar-se.
El que si no he pogut és estar gaire estona davant l'ordinador. Creia que sí però el genoll i la cama deien que no, així que els he fet cas i malgrat m'he connectar algunes poquetes vegades no en veia capaç d'estar-hi molta estona.
Bé, ara comencen les vacances per a molts, espero que passeu uns bons dies.

Miscel·lAnna

Ja tinc data per operar-me

El 26 de febrer vaig anar al metge amb el resultat de la ressonància i no es va equivocar, no.

- El lligament creuat anterior parcialment trencat

- el lligament col·lateral intern amb lesió grau II-III

- Condromalacia femoropatel·lar en estadi III

- Condromalacia lleu del compartiment femorotibial extern.

Pel que no sàpiga que és la condromalacia (jo tampoc ho sabia) és un estovament del cartíleg articular i el femoro patel·lar la part del genoll que articula la ròtula i el fèmur. (si algú ho pot explicar millor, buscant, buscant al final ja no saps...)

El que va restar de setmana em vaig estar fent les proves preoperatòries necessàries que va anar prou ràpid tot plegat. Les autoritzacions i aprovacions necessàries per fer les diverses proves no es feien esperar, ja que es pot dir que en el mateix dia ja les havien autoritzat i podies fer-te-les. En aquest sentit haig de dir que a mi m'ha funcionat bé l'assegurança de le FEEC

Ahir, dilluns 03 de març, a la tarda el Dr. Gómez, després mirar diverses dates a les que encara m'havia d'esperar 10 o 15 dies més, la qual cosa se'n feia dur (amb aquesta ja són tres les setmanes de baixa), em va dir si m'anava bé aquest proper divendres 7, amb ingrés a les 7 hores del matí, no m'ho he pensat dues vegades així que...

Corronco de Durro - 16 de febrer de 2008

Dissabte 16 de febrer - després d'una petita despistada sense importància, a 3/4 de 12 iniciem la pujada al Corronco de Durro, hem de carregar els esquís un 20 minuts fins arribar a trobar la neu continua. Fa calor, el dia és immillorable, no divisem cap núvol.

Ens calcem els esquis i comencem a pujar, tots al ritme de cadascú, el grup s'allarga, el Jose i el Roger agafen la directa, jo vaig fent, la Teresa i el Josep al darrera.

He agafat un ritme constant, parant per fer alguna foto, però, sense fer grans aturades enfilant cap el cim. És d'aquells cims que els veus des del començament i no hi arribes mai. Quan tot just arribes a la carena el veus i encara queda una bona estona.

Vaig fent. Em meravello de mi mateixa del que estic aguantant, normalment haig de fer alguna que altra parada per descansar. Me n'alegro.

El Jose i el Roger ja fa estona que han arribat al cim, el Jose ja baixa cap el cotxe, a mi en queda poc per arribar al dalt... va una mica més i ja hi ets! Al cap d'una estona s'afegeix la Teresa i el Josep, ja som tots, fem un mos i gaudim de la vista que tenim pels quatre cantons.

Iniciem la baixada, en Roger va obrint pales, encara queden força llocs de neu verge i gaudim la baixada d'allò més, ara, per aquí, ara per allà, ...neu pols,... bona neu que es deixa fer. Huuummm!!!

La neu continua està a punt d'acabar-se, es torna més dura i és més difícil de dominar,... ja resta poc per treure's els esquís... a uns 5 mestres abans de treure's els esquís intento fer una volta maria quan estic a mig gir.... se me'n va un esquí... giro la cama dreta i....sento que el genoll dret ha fet : clec!, caic a terra.

La Teresa em pregunta si m'he fet mal, només li responc que quan m'aixequi ho sabré... i sí, alguna cosa no anava, en el moment de posar el pes a la cama dreta el genoll a més de fer-me molt de mal tenia la sensació que la cama no aguantava.

Baixo fent escaleta fins al final de la neu, i després, mica en mica ja que segons com poso el peu no en fa mal i gràcies als companys, i amb molta paciència arribo al cotxe.

Anem a l'Hospital de Vielha, perquè en donin una mirada. Després de fer-me un parell de Rx al genoll per veure que no estava trencat, el diagnòstic: "esquinçament de cartilag o menisc externs de genoll". En posen un "venatge compressiu", i que en revaluin al cap de 5-7 dies.(??!!).
(Aclariment tot era l'intern)

Diumenge 19 - mentre la resta de companys van al Port de Rus, em dedico a trucar a l'assegurança i demanar a quins traumes puc anar per què m'ho miressin bé, no en vaig quedar tranquil·la amb el que m'havien dit. No tenia pinta de d'esquinçament...

Dilluns 18 - Decideixo anar a la Teknon, a l'equip del D. Buló, en va atendre el D. Gómez, i en l'exploració que en fa només palpant el genoll és que en un 96% tinc trencat el lligament creuat anterior, però, per estar segurs en demana una ressonància. També en comenta, que si es confirma, i vull continuar fent muntanya el millor és que m'operi.

Fins dimarts 26 no sabré l'abast de la lesió, mentre..., m'ha posat una mitja compressiva, puc recolsar la cama sense posar-hi pes, vaig amb les croses per casa i el temps costa de passar.

Fotos: http://picasaweb.google.es/annamesalles/CorroncoDeDurro