dijous, 31 de maig del 2012

Pic de Cordier - 3251

... el darrer d'aquesta temporada.


Dificultat: ***, S3
Horari: +/- 8 hores
Desnivell: +/- 1250
Track: GPS
Meteo: variable, ens va deixar fer, tot just quan marxaven va caure un fort ruixat
Es dissabte capvespre que arribem a la Besurta, déu n'hi do la gent que encara va amunt i avall.
platem la tenda i abans que es faci fosc fem un mos.
La nit és una anar i venir de cotxes i gent, com a mínim és la sensació que en va donar
Ens llevem a les 5, i després d'un mos ens posem en marxar  hi ha força moviment a aquesta hora i les que precedeixen ja que tinc la sensació d'haver-los sentit a tots.
Arribem a la Renclusa amb els 3/4 d'hora de rigor amb els esquís a l'esquena i no és fins 5-10 minuts més tard que no ens els calcen.
No sé si el pont de neu aguntarà gaires dies més amb la quantitat de gent que hi passa i la calor i pluja prevista
El corriol de formigues que van pujant cap els Portillons es considerable.
Mica en mica anem guanyant alçada fins arribar a l'alçada de bifurcació on la gran majoria de personal desapareix quedant-nos uns pocs que anem cap a la Maladeta uns i nosaltres, sols cap el Cordier.
 Un moment d'indecisió,  pels núvols enganxats que no ens deixa veure el pas de l'esperó, ens fa dubtar si canviar d'objectiu, però la sort està de part nostra. Deixem els esquís en els pas, pas que s'ha d'anar en compte ja que les roques estan bastants soltes.
Els darrers metres els fem a peu, l'ascens el fem prou bé.
Arribem dalt del cim que els núvols escampen escadussers  i ens deixa veure el voltant, no gaire, no fos que ens hi quedéssim...
Fem les fotos corresponents i
Retornem a trobar els esquís, la baixada la fem conservadora, la neu no està per fer gaires alegries, està molt pesada i humida, canviant segons passis per la neu neta o la neu marronosa, és per aquesta on trobem que s'esquia millor...
Els darrers trams ja anem enllaçant-los amb precaució 
Tal com hem trobat la neu, la calor i la pluja prevista per la propera setmana ens fa decidir que aquesta és la darrera d'aquesta temporada.
No em puc queixar gens,... ara a esperar la propera


Hi vam anar el Josep Mª i jo
.

dimecres, 16 de maig del 2012

Beraldi o Bagüeñola N o Eriste N (3025)

carai quina quantitat de noms!... bé, agafeu el nom que volgueu

Desnivell: +/- 1870
Dificultat: ***, D+ (la darrera  part d'ascensió al cim a peu), S3
Horari: +/- 12 hores
ruta GPS
Meteo: variable total, de clarianes a cel gris plom, amb gotes incloses, per acabar amb un sol radiant
És un quart de set que ja estem en marxa tots vuit amb els esquis a l'esquena. Seguim les indicacions del Juaquin, el guarda del Refugi de Biadós (1740) 
que ens recomana que pugem cap a les Bordas de las Espadas, que les veiem a l'altra vessant ala mateixa alçada que el refugi, anant cap el coll que hi ha al darrera i  enfilant-nos cap el bosc per anar a Es Lenés, valleta que hi ha tot just abans del  Puntal de Barrau.
No ens posem els esquís fins a cota 2200, quasi hora i mitja després, la neu a reculat molt, el desglaç i la calor a fet de les seves.

La neu està primavera, molt humida, no hi hagut regel ni res.
Anem progressant, deixem a la dreta l'Ibón de la Solana i guanyem alçada direcció SE, per anar a buscar la bretxa que es troba entre l'Eriste Central i el Beraldi a cota 2984, per una gran pala que s'empina una mica en el darrer tram, però que es fa còmodament.
Dalt la bretxa ens descalcem els esquís per desgrimpar el petit tram que ens separa de la neu per la vessant de la Ball de Bagüeña.

 Dels vuit que som tres s'han fet el proposit de fer tots els Eristes i marxen a fel més llunyà, l'Eriste Sud (des tres només van poder fer dos). La resta ens van encaminar al nostre objectiu cap l'Eriste Nord.
La neu per aquesta banda sud, està ben tova, tot i així encara es deixa fer.
Baixem uns 200 metres direcció NE, vorejant el Beraldi,  fins les pales que remunten cap el cim, anem a buscar   la cresta, deixem el esquís els darrers 200 metres els fem a peu. No ho fem per la cresta, necessitaríem un cordino.
Flanquejem per un pendent de neu força empinat, veiem la neu és prou consistent i anem a buscar unes pedres i un pendent que ens deixar arribar al darrer tram de la cresta sense masses dificultats afegides
 
 Dalt del cim fem les fotos corresponents i retornem pel mateix lloc, la neu es troba molt pesada i humida, i cal anar una mica compte.
Tornem a remuntar la bretxa i baixem i ens retrobem amb la resta del grup, anem enllaçant trams de neu i herba 
Hi vam anar Oriol G. Josep Maria, Jaume, Manolo,Anna
i als Eristes Sud i central: Pere, Aniol, LLuís
Fotos: Anna, Oriol


... i el dia següent: el Posets!


Desnivell: +/- 1700
Horari: 12 h
Dificultat: ***, S3, 
Meteo: cel cobert, amb trons i ruixat inclòs 
però això és una altra història....
continuarà...





diumenge, 6 de maig del 2012

5 de maig de 2012 - Pic de Fontnegra 2878 i Pic dels Pedrons 2715

Desnivell: +/- 1000 m.
Dificultat: ***
Horari: +/- 5,30 h
ruta GPS

Després que la meteo ens frustrés la sortida als Eristes per segona vegada, decidim aprofitar, com a mínim, el forat de bon temps que ens anuncien per dissabte i ens apropem al Pas de la Casa.

L’arribada no es que sigui encoratjadora, arribem nevant... i el “forat” de bon temps?

Mentre ens canviem els núvols van escampant deixant un bon solet que ens acompanyarà tot el camí.


Deixem el cotxe al pàrquing dels voltants de l’antiga duana del Pas de la Casa, remuntem els plans i ens dirigim cap el SE,  contornegem els Padrons girant cap a l’esquerra cap el Pla de la Portella de les Valletes (2350).

 
Un cop al pla  girem cap el Sud, a la dreta per arribar dalt de la Portella de les Valletes (2794), per un fort pendent de probablement entre 30-40º i més empinat la darrera part. A mitja alçada posem ganivetes.

   
Des de la Portella de les Valletes resten menys de 100 per arribar dalt del cim es fa per una pala de fàcil accés.

Baixem per la pala SE i després tombem cap a llevant encarats al Pic Oriental de Fontnegra fins arribar al primer corredor que s'obra a l'esquerra. Davant nostre vam uns nois navarresos que baixen primer, ens ho mirem i decidim baixar també, la neu està prou estable, hi ha un fort pendent inicial, però deixa fer girs còmodes, s'ha d'anar en compte amb els terrossos que hi ha de les purgues que han caigut.
La neu compacte deixa fer una bona baixada fins prop del pla de la Portella de les Valletes,
que tornem a posa pells per remuntar cap el coll que ens durà cap el Pic dels Pedrons, de pendent suau.
Remuntem una mica en esquís i mentre uns crestejant fins el cim altre pugem una mica més amunt, tot i així ens d'acabar carregant els esquís a l'esquena.


Ara només toca baixar i ho fem per la pala est, que encara es troba per estrenar. La part baixa quan s'entuba s'ha d'anar en compte amb els bloc de neu de purgues existents, i retornar cap el punt de partida.


Hi vam anar: Pere, Aniol, Oriol, Jaume, Jordi, Josep Maria i Anna
Fotos: AnnaOriol