dijous, 29 de febrer del 2024

 

A falta de neu al Pirineu, una mica de Queyras, una mica d’Ubaye

El que havia de ser una sortida de quatre dies a la Bigorra, s'ha transformat en una escapada als Alps.

I..., a on? Al Queyras i l'Ubayé, "que mai deixa indiferent i tornes amb les piles ben carregades"..., i sí, hem tornat cofois i amb un bon regust al cos.

Malgrat els diferents nivells, el grup (érem onze) ens vam cohesionar molt bé. Uns anaven fent via i altres el que podíem...

La neu fantàstica com a norma general. Els dies immillorables, un sol radiant els quatre dies.

Dissabte i diumenge vam estar per la zona de Ceillac, dormint al refugi de la Cime de Mélèzet, petit, prop de pistes.
Diumenge tarda en vam traslladar cap al Col de Vars dormint al Refugi Napoleon, confortable, és menja bé i de bon tracte.



Dissabte 17 de febrer de 2024: Pied du Mélèzet – Refuge de la Cime – Chapelle i Lac de Sainte Anne – Tête de Favière – Tête de Girardin - Ref. De la Cime

+/- 1215; 16 km; 7 h; PD

Deixem el cotxe al pàrquing de l’estació d’esquí i de fons a Pied du Mélézet, parem al refugi de la Cime du Mélézet per deixar coses, ja que passarem la nit i ens enfilem per les pistes intentant evitar-les, però al final hem d’acabar pujant-hi per una pista vermella amb petit mur d’un fort pendent, quan se suavitza continuem fins a cota 2400 per girar a l’esquerra i passar per la Chapelle de Sainte Anne i el seu Lac als peus.

Mentre jo em quedo a la capella, la resta del grup continua cap a la Tête de Favière que ve de passada per per arribar a la Tête de Girardin.

Es baixa pel mateix lloc de pujada, però ja tot per pistes fins al refugi de la Cime, on passem la nit.






Diumenge 18 de febrer de 2024: Refuge de la Cime - Le Longet o Tête du Rissace - Pied du Mélézet

+/- 1135; 16,5 km; 4-5 h., PD,

Des del refugi de la Cime du Mélèzet, seguim per les pistes,  passem a prop del poble de Riaille.

Pugem pel camí d'estiu pel Vallon d'Albert, inicialment força estret, després s'obre al voltant de la cota  2250 m.

Continuem cap al Col Albert per una bona esplanada i cap a la cota 2500 girem i anem cap al col Allongé, direcció E-NE,  ascendim per la seva banda més a la dreta, per anar guanyant alçada sortim a cota 2800 i encarem els darrers metres, cap al sud fins al cim, on podem gaudir d'unes bones vistes de tot el seu entorn.

La baixada decidim fer-la cap al Col Albert i  després a mà esquerra a la vall de Souchier fins al torrent de Mélèzet, agafem el mateix camí de la pujada fins a les pistes i retorn cap al refugi a recollir estris i cap al pàrquing de l'estació d'esquí, per canviar de refugi

Neu de baixada boníssima, part baixa més primavera.





Dilluns 19 de febrer de 2024: Col de Vars - Vallon de Crachet-Tête de Crachet

+/- 1000m; 11,5 km; 4-5 h, PD,

Fem nit al Refugi de Napoleon.

Pugem fins al coll de Vars, passat el coll deixem el cotxe al vessant sud al primer revolt en ferradura a l’esquerra, aquest és el punt de partida per entrar al Vallon du Crachet.

Remuntem entrant al Vallon du Crachet fins a la Tête du Crachet pel seu vessant nord-est.

Baixem pel mateix itinerari buscant els millors llocs, ja que les pales són amplies donen molt de joc

A mitja baixada hi trobem una cabana i com ens hem quedat en ganes hem remuntat per fer un petit cim que hi ha a la dorsal entre el Vallon de Crachet i el Vallon d'Infernet amb una bona baixada

És una vall on es pot gaudir les baixades, per la seva amplada i les orientacions que té.

 











Dimarts 20 de febrer de 2024: Tête de Paneyron 2.785m, des del Refugi Napoleon

+/- 803m; 9 km; 3-4 hores; F, **,S2

És la darrera sortida d’aquests quatre dies, avui hem de tornar cap a casa.

Sortim des del mateix pàrquing del refugi Napoleon, la neu a primera hora està dur i decidim calçar ganivetes, que no deixarem fins al mateix cim.

Anem seguint traces que ens durà al mateix cim, la banda alta encara no s’ha transformat la neu, està molt dura,  alguns trèiem els esquís un curt tram, però, a la part final ens el tornem a posar.

La vista és fantàstica en els 360°.

Descendim per la banda que dona cap a l’Ubaye, dona cara sud i la neu ja està una mica més transformada, anem buscant les millors pales i anem retornant direcció al refugi, neu entre dura a la part alta i a mesura que baixem es va  transformant, molt bones sensacions.

Fem un mos al refugi, es menja bé, es dorm bé i el tracte és molt bo i el lloc fantàstic.

Ens posem de camí de tornada a les tres de la tarda amb la satisfacció d’haver gaudit d’uns quatre dies  fantàstics.

 








Hi vam anar: Enric G, Esther R, Josep M. G, Jaume R, Jesús M, Jordi P, Marc P, Nuri B, Oriol G, Oriol M, Anna M



dissabte, 1 d’abril del 2023

Silvretta, per molts gran coneguda, per mi la primera vegada

 

Silvretta del 19 al 25 de març de 2023

Silvrettahorn des del Deiländerspitz

Havíem d’anar a la Silvretta al 2020 i ens ho van tancar tot i a tots.

2021,…. encara no.
2022, …mal temps.
2023… quasi ens salta per l’aire per mal temps, també, però, ens vam arriscar, potser ens hauríem de tornar a mitja setmana…

La reserva de refugis, és la que és, els dies que van decidir anar, l'ocupació estava completa en més d'un, així que emmotllem la setmana d'acord amb la disponibilitat que tenien els diferents refugis.

Dissabte 18, sortim del Vallès cap a les 6 del matí camí a Àustria, entrem per Suïssa i dormim tot just entrar a Àustria, Hohenems, 1200 km en un dia que es fan llargs.


Diumenge 19/03/23 - Galtür - Jamtalhütte
Distància 10 km, desnivell +500


De Hohenems fins a Galtür ens posem amb un parell d'hores.

A Galtür hi ha diferents pàrquings que poden deixar el cotxe pagant uns 5 € diaris, nosaltres l'hem deixat tot just on comença la pista que va cap el Jamtalhütte (el senyor de la darrera casa ens cobra 25 euros pels dies que el deixem). 

Vall de Jamtal

La ruta és fàcil tot seguir la pista de la vall de Jamtal i banderoles que ens duen directament al refugi. Hem d'anar en compte, amb els allaus per purgues.


La previsió és que ha de nevar, tot i això, quan comencem el cel està entre clars i núvols i calor, a mesura que ens acostem al refugi el cel es va cobrint i al poc d’arribar ja es posa a nevar i va anar fent fins a ben bé mitjanit.

El Jamtalhütte és ampli, gran, bon lloc per guardar esquís, assecar botes i pells. 
Això sí, tracte germànic, sec, però correcte.


És l'únic refugi que hi vam trobar bona cobertura i wifi, ho comento pel tema sigui per baixar traks, mirar meteos, o posar-se en contacte en familiars...


Dilluns 20/03/23 - Jamtalhütte- coll Ochsenscharte (2955)- cota 3067 del Dreiländerspitze  - Wiesbadener Hütte
Distància 9 km, desnivell + 924, - 640




Dia magnífic, sol radiant, vistes espectaculars
Dia de fotos

Baixem una mica per agafar els fons de la vall i anem remuntant seguin la vall i glacera Jamtalferner, tendint cap a la dreta per anar a buscar el coll Obere Ochsenscharte (2955), des d’allà anem direcció esquerra remuntem la part superior de Vermuntgletscher cap al Dreiländerspitze fins a la cota 3067 on decidim no fer cim, parlant amb gent que ja baixa, comenta que està bastant delicat i bastanta gent amunt i avall.

 
Gaudim de la baixada amb bona neu acabada de caure la tarda anterior, fins al refugi.


Arribem a Wiesbadener Hütte on ens hi passarem tres nits. Les cambres són més petites, per sort només estem els del grup. 



La cobertura només és de telèfon i pels que la seva companyia tingui conveni, en un punt concret a l'exterior del refugi. La wifi la tenien "broken" els dies que hi van ser.


Dimarts 21/03/23 - Silvrettahorn (3200) des del Weisbadener Hütte
Distància 10 km, desnivell +1100


Baixem una mica per anar a travessar la morrena de la glacera. Anem a buscar la part dreta de l'Ochsentaler Gletscher fins arribar al plató superior, sense deixar la banda dreta de la glacera, anem agafar la llengua de glacera que va al coll (3055) on deixem esquí i calcen grampons per pujar al Silvrettahorn, trams sense neu ens evidencia que hi ha una manca de neu a la zona i un company que hi ha estat ho confirmen.


Arribar al cim, tècnicament no hi ha dificultat sí que s'ha d'anar en compte com tot, s'ha d'anar en cura hi ha algun pas una mica aeri, s'ha d'estar més atent.




Les vistes espectaculars, malgrat estigi ennuvolat.



Mentre uns retornem al refugi, altres pugen al Egghorn.

La baixada la neu transformada i humida però de bon fer.



Dimecres 22/3/23 - Rouher Kopz (3101) des del Weisbadener Hütte
Distància 7,600 km, desnivell +/- 757



Dia radiant.

Ens enfilem per darrera del refugi. Gran part del recorregut es fa per zona obaga, quasi fins arribar al coll on d
eixem els esquís i amb grampons pugem al cim.


No regalen res, grimpada, algun petit pas una mica aeri, algunes bones cornises, dalt al cim una creu (com no?) i una vistes espectaculars 360º. 


La baixada amb compte fins al coll, calcem esquís i baixem per la Raouhkpfgletscher, fins a 2740, neu trinxada, observem la neu es transforma ràpidament, molt pesada i segons quin lloc enfonsem, les vessant solejades neu neu primavera, alguns decidim tornar al refugi.


En algun punt tinc cobertura (aquesta zona alguns no en tenim a la zona del refugi) i ens poso al dia.



Mentre uns tornem al refugi altres s'arriben al coll Vermunt (+350 m).

Tarda de terrassa al refugi de manigua curta, gaudir de bona cervesa i sol que es fa notar fins a amargar-se darrera les muntanyes.


Dijous 23/3/23 - Wiesbadener Hütte - coll 3067 - Silvrettapass (2987) - Silvrettahaus
Distància: 10,40 km - Desnivell: + 734 / -791



Dia de transició i canvi de refugi.


Remuntem la glacera fins al final per passar el darrer coll que resta a la dreta fins a cota 3067.




Flanquegem direcció al Silvrettapass, la neu dura ho fa una mica forçat, com s’han de posar pells igualment, el millor hagués estat baixar per la pala fins a cota 2900 i remuntar fins a Silvrettapass.


S’ha d’anar en compte a la baixada, hi ha esquerdes visibles, és nota la manca de neu
Tot i això, amb la neu humida la baixada la gaudim fins al refugi.




Divendres 24/3/23 - Silvrettahütte - Rute Furka (2688) - Whirl (Galtür)
Distància: 20 km - Desnivell: + 330 / -1065



La meteo incerta ens fa decidir de retornar una dia abans i donar per acabada la ruta. El dia es lleva gris, però, aguanta.


Remuntem per la glacera fons arribar a la canal de Rute Furka, és ample, però, en fort pendent, a mitja canal canviem esquís per grampons fins a arribar a l'ample coll.
No tenim relleu, el cel cada vegada mes gris, els núvols van baixant.



Comença a ploure, sí, sí, ploure! Una bona estona.

Llàstima de baixada, la neu humida i sense relleu fa fer un descens molt conservador

Arribem a l’embassament, voregen per la dreta fins arribar a la vall Kleinvermunt fins arribar al poble de Whirl per la pista de fons amb un bon sol.



Un autobús ens apropar a Galtür a dos quilòmetres de Whirl, on tenim el cotxe.

Reprenem la tornada cap a casa, la pluja ens torna a acompanyar un bon tros de trajecte, de fet Suïssa la travessem tota sota una bona pluja.


Hi vam anar: Albert P, Francesc S, Jordi S, Josep Maria G, Josep Maria M, Oriol G i Anna M