dimecres, 24 d’abril del 2013

Els Quatre Puigmals

Un diumenge aprofitat

Desnivell: +/- 1700
Horari: 7 hores
Dificultat: S3

Diumenge, 7 del matí, fa fred, sortim del pàrquing de l'estació d'Err, enfilem cap a Aiguaneix, la neu està una mica dura, però s'avança bé. A la cota 2400, ens desviem a l'esquerra per anar a buscar l'aresta que ens durà al Puigmal de Llo (2801), arribem fins dalt amb esquís, però ens els hem de treure per baixar al coll. Ja tenim el primer fet.
Anem a pel segon. Està a prop el Puigmal Petit de Segre (2810), només s'ha de pujar des del coll estant. Aquí ens acomiadem de'n Jaume que ens deixa, son les 10 del matí.
Amb l'Oriol continuem, posem ganivetes a 2747 i pugem l'aresta que ens duu al cim, una mica gelada la neu arribem dalt al Puigmal de Segre (2843) i ja en tenim tres.

Descendim per la pala SO, som els primers en baixar després de la darrera nevada del dissabte i la neu està al punt, gaudim la baixada a tope, fins l'Estanyola (2626),
 aprofitant que la neu esta bona baixem per la Coma de l'Embut, fins que se suavitza la baixada, cap a 2450 on tornem a posar pells.
Malgrat que la neu esta bona a la part baixa, a mesura que remuntem hem de posar de nou ganivetes, per arribar al quart i darrer el Puigmal (2911). la neu comença a mancar en alguns punts que s'ha d'anar en compte. Les darrers pujades de temperatura ha fos molta neu en els darrers 15 dies.
La baixada la fem per la part Nord, la coma de duu a la Collada d'Err, que observem que hi ha neu continua, ens deixem anar per la vessant oest i anem enllaçant, amb neu dura al començament i més primavera al final, fins enllaçar al camí d'inici.
Arribem al cotxe que son les 2 de la tarda. Ara toca anar dinar que ens ho mereixem,
 i tant que sí!!

Hi hem anat: Jaume, Oriol i Anna
Bones Traces primaverals!!
Fotos Oriol i Anna

divendres, 19 d’abril del 2013

Großvenediger 2013 - tot jugant amb la meteo o...

...dansant entre els límits de l'Osttirol i Salzburgland.

Setmana del 6 al 13 d'abril de 2013. Zona del Venedigergruppe.
Track total: GPS

A finals de setembre, l'Oriol ens va proposar fer una setmana per la zona del Osttirol, al Venedigergruppe. Era una proposta interessant i atractiva així que sense dubtar-ho vaig dir que sí.
De 10 inicials, van anar "caient", vam quedar 7, després 6 i al final, a darrera hora, només vam quedar 5. No va anar malament, ja que ens vam inquivir tots en un cotxe.
La distància a fer és llarga, unes 14 hores de viatge, 1500 km però paga la pena.

El Venediger forma part de la cadena muntanyosa dels Hohe Tauern, banda més occidental, hi ha força glaceres malauradament en recessió totes elles, però encara son espectaculars. Noslatres van accedir per la banda Sud, arribant per Lienz, des d'Itàlia.

Resum de la travessa circular:

Dissabte 6: Sortida de la Garriga a quarts de 6 del matí, uns 1500 km de Barcelona a  Feld, prop de Lienz, vam dormir al Landgasthof Steiner, ens vam trobar que estaven fent la Festa de la Fusta, així que ens vam trobar el restaurant força animat (només hi havia un). Sort que les habitacions eren en un altre edifici més silenciós.
Feld, Landgasthof Steiner, des l'habitació on dormia
Diumenge 7: Streden (1403) -Essener Rostocker Hütte (2208) - Rostocker Egge (2749)
Desnivell: +1400 / -605
Horari total: 7 h. - caminant 4 h.
Dificultat: S4, PD, 
Track: GPS
Ens traslladat a Streden o Ströden (1403), inici de la nostra travessa, a uns 30 km, passant per Prägraten. Deixem el cotxe al pàrquing, ens calcem els esquís a uns 100 metres. Una pista, fàcil de seguir, a uns 2,5 km trobem la góndola que puja cap el refugi, pel preu de 3,5 €, et pugen la motxilla, jo no m'ho vaig pensar dues vegades, comencem bé la travessa.
Pugem pel costat dret de la vall, tot seguint el camí d'estiu, passem algun que altre resta d'allau, en dues hores ens hi posem.

Aquí puja la meva motxilla
Mentre part del grup decideix descansar, la resta ens animem a fer el Rostocker Egge, que es troba a sobre mateix del refugi, el voregem per la seva banda sud, tot rodejant-lo,
 la pujada se'n fa lenta i calorosa. la Baixada la fem per la vessant NO, molt més directe i arribem al refugi per sopar amb temps. La neu la trobem prou bona per l'hora que és


Dilluns 8: Westlicher Simonyspitz (punta 3440) - Vorderer Gubaschspitz (3318)
Desnivell: +1450 / -1480
Horari total: 6:50 h, caminant 3:30 h.
Dificultat: S4, PD+
Track: GPS

El matí s'aixeca radiant, ens encaminem cap el Reggentörl, una llarga pujada que arriba a aquest coll i que ens deixa contemplar el Umbal Kees. descendim cap a la nostra dreta, per anar a la base del Vorderer Gubashspitz, que deixarem per la tornada. Flanquegem tota l'aresta, Unes traces s'acaben tot just al collet de  l'Hinterer Guabashspitz, continuem el nostre camí tot arribant a la cota 3440 del Westlicher Simonyspiz, el fort vent, el canvi de temps i la baixada de temperatura ens fan decidir tirar enrere.
Tot amb això, a la tornada pugem al Vorderer Gubaschspitz.


La baixada al refugi, la fem per una canal central que ja hem vist pujant que tenia bona pinta, malgrat la pendent i la neu un xic crostada es deixa baixa molt bé.

el dia s'ha anat tornant cada vegada mes gris, a la tarda, a l'hora prevista comença a nevar lleugerament

Dimarts 9: Essener-Rostocker Hütte (2208) - Maurertörl (3108) - Kürsinger Hütte (2558)
Desnivell: +1280 / -963
Horari total: 7:40 h, caminant 4 h.
Dificultat: S4, PD+
Track: GPS
Dia de decisions, la meteo ens ho posa difícil, malgrat el matí s'ha aixecat magnífic, la previsió és que cap el migdia canviarà el temps, decidim anar directament al Maurertörl i descartar el Gros Geiger molt a pesar nostre. enfilem Stredacher Winkl, fins a cota 3000, on es bifurca el trajecte, el dia continua esplèndid, però comencen a treure el nas els primers núvols a la llunyania.
La vista des del Maurertörl és impressionant, veiem a la vessant del Gros Geiger co, un parell de grups enfilen la llarga gelera.
Mentre traiem pells, els primers núvols han arribat al coll, baixem l'ample gelera Obersulzbachkees, a la cota 2500 baixem amb escaleta un fort pendent que se suavitza en pocs metres,

 llisquem fins al plató cota 2300, on posem pells de nou per remuntar fins al refugi, uns 300 metres que se'ns fan llargs, molt llargs,

El temps ha anat canviat, el núvols han cobert el cims, i de dins el refugi fora no es veu res, neva tota la tarda
Bona decisió d'anar directament al refugi

Dimecres 10: Kürsinger Hütte (2558) - Großvenediger (3662) - Johannis Hütte (2121)
Desnivell: +1250 / -1670
Horari total: 8 h, caminant 4 h.
Dificultat: S3, PD+
Track: GPS
Un altre dia de decisions, escurcem l'estada en aquest refugi acollidor, la meteo no és molt favorable pels 2 dies propers i decidim tornar a passar a la banda del Tirol, si la meteo es posa a males el retorn al cotxe és llarg, millor estar a la banda sud.
Per altre banda si el temps aguanta podem arribar el cim motiu de la travessa, el Grossvenediger.
Fa vent i fred, desfem el camí del refugi i baixem fins la glacera que enfilarem entre mig de núvols i sol fins el coll entre el Klein i el Gross Venediger,
 se'n fa llarg, els núvols ens van envoltant fins no veure res, anem avançant, sort al GPS que ens ajuda, de tant en tant la visibilitat millora lleugerament.
Anem guanyant alçada, ens queda poc pel cim, deixem els esquís i calcem grampons, anem per l'aresta, que cada vegada es fa més fina, tot just veiem la creu del cim, ens separa una trentena de metres, però la fina aresta de neu, la manca de bona visibilitat, i els forts pendents per les dues bandes i la neu que no es estable ens desanconsellen seguir, girem cua i començar el descens cap el Johannishütte.
A mesura que anem baixant sortim del núvol i el cel es va tornant blau, baixem cap al Rainertörl per l'Oberer Keesboden, un pal senyalitzador amb uns metalls que dringan ens fa suposa que la boira és habitual per aquest lloc.

La baixada la neu malgrat que una mica pesada la disfrutem tots.
Si la boira ens envoltava en el cim ara és un sol aclaparador i calorós el que ens acompanya. Travessem la gelera, per anar a buscar la franja rocosa que tenim en front, Mullmitz Aderl, i baixem cap el refugi Defreggerhaus (2962), tancat a l'hivern,
Com més avall al neu més primavera, però molt esquiable
Arribem al refugi, aquesta nit serem els únics ostes del refugi, i com no per la tarda neva.

Dijous 11: Stein Am Ferner (3246) (per la boira, no vam poder arribar al Kristallwand 3310)
Desnivell: +1200 / -1150
Horari total: 6:30 h, caminant 3 h.
Dificultat: S3, PD+
Track: GPS
El dia s'aixeca tot emboirat, avui serà jornada de GPS total,
Enfilem la llarga vall del Zettalúnitzachbach, direcció al coll Frosnitztörl, abans d'arribar a la cota 3000 tombem cap al Nord,  ho vam deixar  a la cota 3246, cimet que vam fer
la baixada la fem seguint les traces de pujada,
Esqui al "tacte", la neu per la part alta estava bona, a mesura que anem baixant pesada i primavera
A la tarda sembla que hi hagi la intenció d'aclarir una mica, però només son miratges

Divendres 12: Johannis Hütte (2121) - Streden (1403)
Desnivell: + 67 / - 767
Horari total: 2:10h, caminant 1:20 h.
Dificultat: S3, PD+
Track: GPS
Decidim posar fi a la nostra estada als Alps Austríacs, el temps avui també és totalment emboirat i sembla que no hi ha la intenció que millori, en un primer moment volíem intentar algun que altre cim de la zona, però ho descartem, la boira és espesa i tot poca visibilitat tenim.
La baixada de la vall, es estreta, el camí és perd pel cúmul de neu que hi ha en alguns trams
A la part baixa, les restes d'un allau, que potser a baixat en les darreres hores ja que no hi observem cap traça que la travessi ens fa pensar que la cosa està delicada,
Arribem a Hinterbichl, fons de la vall, ara només queda caminar fins al pàrquing on hem deixat el cotxe a una 2.5 km.
Ens hem canviat i quan tot just anaven a marxar tenim una grata sorpresa, arriben el Carles i la Montse, ells tot just comencen,... nosaltres, comencem però el llarg camí de tornada, ara això sí satisfets de tot el que hem fet aquests darrers dies

Mapa: 36 Alpenvereinskarte. Venedigergruppe 1:25000
Hi vam anar: Oriol, Francesc, Cesc, Manolo i Anna



dilluns, 1 d’abril del 2013

Pic d'Anie des de Lescun pel refugi Laberouat

Dificultat: +/- 1100, S2-S3, AD+
La segona crida ha estat la bona, desafiant una mica les previsions de les meteos que marcaven de tot, hem decidit provar sort. I l'hem tingut.

Deixem els cotxes al refugi de Laberouat (1442) i sortim ja amb els esquis als peus, tot seguint les marques del GR-10
la vista que es comença a veure ja ens intueix que seran magnífiques.
El sol fa la seva feina, hem entrat a la primavera i comença a escalfar de valent, anem guanyant alçada
arribem a la Cabana du Cap de la Baitch, son 1/4 de 10 i el sol es deixa sentit
Arribem tot just al peu de l'Anie, per la seva cara NE, l'excés de neu recomana, pujar el darrer tram amb grampons no ens ho pensem dues vegades, es fa mes curt del que esperava, arribem al cim per l'aresta

Gaudim de les vistes mentre anem arribant i tots.
Des del cim tots es veu ben blanc per tot arreu.
Els descens els fem per la cara sud del cim, la neu estava bona, anem voltant-lo , tot flanquejant cap a la dreta fins retrobar el Col d'Anie i anar a buscar el camí de pujada.
Després de fer un tram de boscar, el darrer tram el fem amb pells, per avançar dels repetjons i repetjonets fins al refugi.
Ens aturem al La Maison de la Montagne on hem passat la nit a fer una cerveseta, 
i l'endemà ens esperava el Petrechema

Hi vam anar: Oriol, Manolo, Roser, Pep, Jordi, Enric i Anna