dissabte, 23 d’abril del 2011

15 al 20 d'abril - Travessa per la Vall d'Aosta: de Valgrisenche a Valsavarenche

Travessa poc habitual, i poc concurreguda, hem anat fent els cims que ens venien al coll de pas, tots ells amb una grimpada que altra, en alguns llocs ens hem ajudat dels cordinos per fer l’ascens o descens més fàcil.


Hem tingut bon temps, excepte un que van tenir boira però no va ser cap parany per fer l’activitat. La neu, entre dura pel matí i primavera a les parts baixes, en cert moments crostada que no es deixava fer gaire, però en general hem gaudit de totes les baixades.

Divendres 15 – Sortim de diferents de punts de l’àrea metropolitana a quarts de cinc de la tarda i ens anem trobant pel camí, fem nit en un  Fórmula 1 dels voltants de Chambery nord

Dissabte 16 – Usalères (1785) – Ref. Mario Bezzi (2284)
Desnivell  500 m.

Ens posem en camí encara queda una estona, travessar el túnel del Mont Blanc porta el seu temps, entre unes coses i unes altres és el bell punt del migdia que ens posem en camí cap el refugi Mario Bezzi, deixant el cotxe a Usalères (1785).
La vall que ens porta al refugi  podem observar que es força allevosa a més de ja comença a manca la neu. En un parell d’hores ens hi posem,. Mentre estan frissosos per estirar les cames i fan una pujada pels voltants, altres ens quedem pels voltants del refugi.
Diumenge 17 - Ref. Mario Bezzi - Bessa della Traversière (3337) - Ref. Benévolo (2285). Distància +/- 14 km., Desnivell +1260/-1250. Horari: +/-7 h. Dificultat: S3, PD+
Al voltant de les 7 del matí ens posem de camí, seguim la vall per la part esquerra fins al fons on guanyem alçada per anar a buscar el gran plató de la Gelera de Vaudet,
llarga i ample, anem pujant i després d’un llarg flanqueig ens posem al Col Bassac Deré Sud (3158), 

d’aquí agafem la carena, els darrers metres hem de fer-los amb els esquís a l’esquena. La vista que s’observa es infinita miris on miris.
La baixada la fem per la cresta sud-est que porta al Coll di Goletta, d’una certa dificultat per la roca descomposta. 
Una mica més amunt del coll ens calcem els esquis i baixem de la Gelera di Goletta. La primera pensada és baixar al Llac di Goletta per aprofitar la baixada, però la neu la trobem crostada i decidim travessar la gelera per anar a buscar el llom i el camí de l’alta ruta de les glaceres que es portarà al refugi. A mesura que baixem la neu es transforma en primavera, es nota la manca de neu i hi ha trams que estan discontinus, però podem arribar al refugi bé.


Dilluns 18 - Refugi Benévolo - Punta Basei (3338) - Ref. Città di Chivasso (2604)
Distància: +/- 11, 7 km, Desnivell: +1000/-700, Horari: 7 h. Dificultat: S3, PD+
Sortim puntualment a les 7 i seguim la vall per l’esquerra del torrent, tot flanquejant fins arribar a la gelera de Lavassey que anem remuntant cap a la seva esquerra 
que pels seus lloms arribarem al Coll de Besai (3176), des d’aquí anem pujant per la carena, que a vegades es fa mes dreta i ens hem de treure els esquis.

Deixem els esquis sota la canal que hi ha per accedir al cim, canal empinada que hi ha instal·lada una corda fixa ens ajuda a superar el tram 

per sortir a la darrera  fina aresta que es dur al cim.

La baixada la fem per la gelera de Basei, tot seguint unes traces que ens porten a la canal que ens a da dur a la vall del riu Rosset. Hem quedat mes avall del refugi i hem de remuntar uns 125 metres per arribar-hi.
La neu la trobem bona i la baixada la gaudim molt.
El refugi de Città di Chivasso, només som 18 persones, el lloc es acollidor, però ens trobem no tenim ni aigua per les necessitats bàsiques, tot amb aixó ens ens sortim prou bé.
Com els altres refugis el sopar és molt bo.
Dimarts 19 - Ref. Città di Chivasso - Punta Faura (3411) - Vittorio Emanuelo (2735)
Distància: +/- 18 km, Desnivell: +800/-670, Horari: 9 h. Dificultat: S3, PD+

El dia s’aixeca emboirat, sort d’unes traces que hi havien i al GPS,  baixem per l’esquerra dels llacs de Nivolé inferior, fins a la cota 2500, anem a buscar l’entrada a la vall natural dels rius Ferauda, cap a la dreta,
i entre fites i gps anem guanyant alçada fins el coll di Punta Foura (3124), sembla que la boira es vulgui trencar, però encara no ens vol deixar.
Ens direccionem cap a la dreta del coll i pugem uns quans metres amb esquís, però la pendent es pronuncia i els deixem, continuem a peu, arribem fins les roques, que hem de superar posem un cordino per seguretat per superar-les, sortim a l’aresta, per sobre dels núvols, que ens porta a la creu de la punta Foura (3411).
Els núvols juganers, es queden a una banda i ens deixen gaudir de la vista del Gran Paradiso, però, també volen sortir a la foto i ens envolten com el qui més.
La baixada es fa lenta, tornem a estar envoltats per la boira, ens calcem els esquís i ara toca baixar a la gelera de la Gran Etret, per fer-ho hem de baixar una barrera rocosa, per un punt en concret, que fa només 3 o 4 dies es podia baixar esquiant, però ara toca carregar els esquís un tram, gràcies a unes traces el trobem fàcilment i en s posem a la gelera en poc temps.
El flanqueig que ens queda per arribar al refugi es fa llarg, molt llarg.
Arribem al refugi al voltant de les quatre de la tarda, els núvols que ens han estat aconpanyat tot el dia comencen a escampar-se i ens queda una tarda tota asoleiada que gaudim a la terrassa del refugi.
Per ser el darrer sopar i que demà ja tornem cap a casa demanem una grolla, típica de la zona que ens prenem amb un no res.
Dimecres 20 - Vittorio Emanuele - Tresenta, per l’aresta Nord (3609) - Pont (1900)
Distància: +/- 24 km, Desnivell: +870/-1540, Horari: 6 ½ h. Dificultat: S3, PD+

Sortim del refugi, ens direccionen cap el Col de Gran Paradiso. La via normal per fer el Tresenta es troba sense neu, així que modifiquem l’itinerari i decidim fer-la per la seva vessant nord per la gelera de Moncorvé, una pala dreta i sostinguda que ens obliga a anar molt en compte tan per la seva forta pendent com per la neu.
Pugem fins el coll a 3482 m. on deixem els esquís i el darrer tram el fem a peu trossos amb neu, trossos sense.
La pujada per la pala ha estat una mica lenta, per les condicions, però la visió de dalt és esplèndida. Una bona manera d’acabar la travessa.
 Ara toca baixar, tornem als esquís, la neu de la pala la trobem crostada i baixem en compte, a mesura que decendim la neu la trobem una mica millor.Hem d’anar trobar la cota 2935, per anar flanquejant cap a la Gelera de Grant Etrer a agafar la vallone de Seiva, per anar a acabar a Pont. 

A mesura que baixem la neu està més transformada, l’últim tram fins arribar a la pista de fons és una veritable gimkana.
A Pont ens retrobem a la resta del grup que no han pujat amb nosaltres. Ara toca agafar el taxi que amablement ens va facilitar el Sandro i que ens portarà on van deixar el cotxes.
Un bon dinar a Bonne posar punt final a la nostra travessa. Ara tocar un llarg viatge de tornada cap a casa.

Cinc dies inolvidables de travessa, de bon temps, de rialles i bona companyia.
Cinc dies magnífics.
Dades pràctiques


Refugis:
- Refugi Mario Bezzi Mario Bezzi (2.284 m)  http://www.rifugiobezzi.com/index.asp el més confortable de tots.
- Refugi Benévolo (2.285 m)  http://www.benevolo.info/
- Refugi Città de Chivasso (2.604 m)  http://www.caichivasso.it/rifchivasso.asp  problema amb l’aigua,
- Refugi Vittorio Emanuele (2.735 m)  http://www.rifugiovittorioemanuele.com
Mapes:
- IGM 1:25000 foglio 41, tav. Valgrisanche. Rhêmes. Colle del Nivolet. Gran Paradiso.
- IGM 1:25000 foglio 102 Valsavaranche. V. di Rhêmes. Valgrisenche.
- IGC 1:50000 tav.3 Parco Naz. Del Gran Paradiso (inclou tota la travessia)
- Track de la travesa: GPS
Assistents i fotos:
Manuel Franco, Enric Grosche, Oriol Guasch, Josep Lluís Lorca (Pep), Andrea de Luca, Francisco Roman, Gemma Salvador, Josep Mª Salvany, Francesc Subirana i Anna Mesalles.

dimarts, 5 d’abril del 2011

2011-04-02 Pic d'Ardiden (2.988m) per Bernazau, vessant nord

Pic d´Ardiden  (2988 metres)
Desnivell: +/- 1640 m
Temps: +/- 9 hores (incloses parades)
Dificultat *** S2/S3
Track: GPS
L’Oriol fa un crida per fer una escapada cap a la zona de Gavarnie entre els que poden i volen al final acabem sent set. a quarts de quatre sortim de casa i després de recollir a l’Enric a Alfarràs, fer els canvis de cotxes oportunsa Pont de Suert ens posem a la Vall d’Osseau al poble de Viell, a la casa rural que ens ha reservat a les Cabanes a Fermer Elias http://www.chez-laporte.com/ . Després de sopar un entrepà ràpid hi arribem al voltant de les onze.
Fem una bona matinada i després d’un bon esmorzar ens posem direcció cap a l’estació d’esquí de Luz Ardiden en un fort revolt ens posem direcció cap a la vall de Bernazau, on un cartell ho indica, direcció cap a les Granges d’Aynis (1415 m) punt de partida de la nostra ascensió.

Pugem per la pista i deixem el cotxe a la cota 1350 m dos revolts abans d’arribar a les Granges on trobem que hi una bons espai per aparcar-lo, però nosaltres no hi podem arribar.
A 2/4 de vuit comencem a caminar amb els esquís a l’esquena.Anem guanyant alçada per un corriol molt fresat, per la banda dreta i a la cota 1700 ja ens podem calçar els esquís als peus.
Anem guanyant alçada i tras superar la primera pujada trobem en una esplanada la Cabana Du Lac de Lagües (2045). anem seguint la vall i superem un segon desnivell i ens posem a cota 2400 als llacs d’Ardiden, on fem un mos, el sol i la calor començar a apretar de valent.
Per arribar a la base de l’Ardiden voregem per l’esquerra per tombar cap a la dreta sota mateix del cim i que ens durà a la base on deixarem els esquís a la cota 2700. L’Oriol i el Francesc decidiexem carregar els esquís pendent amunt, la resta, no.


Enfilem la darrera pala que te un fort pendent que ens porta a l’aresta nord del cim (2880) però encara per arribar al cim hi ha un bon tros que es fa molt llarg,..., molt llarg, la calor es fa notar molt, malgrat el pendent es suavitzar bastant.
Arribem al cim, la vista que es contempla és espectacular Balaitous, Garmo Negro, Vignemale, Monte Perdido, Posets, Bachimala, Neouvielle,...
Fem les fotos pertinents tant de grup com de les panoràmiques que es veuem.

Tornem sobre les nostres pases on hem deixat els esquís, l’Oriol i el Francesc tornen a baixar amb els esquís a l’esquena, la neu no estava per fer gaires virgeries.

La neu està molt transformada i pesada, la baixada la fem molt conservadora, no és qüestió de fer tonteries, encara que hi ha trams que es deixar fer millor que d’altres.

Passada la Cabana anem a agafar la pala que ens queda a la nostra dreta que aprofitem fins que ja no queda més neu, on tornen a carregar els esquis a l’esquena i retornem al cotxe.

La calor és una costant durant tot el dia, malgrat que el cim un frisu es fa abrigar-nos.
Em arribar al cotxe al voltant de les quatre de la tarda, ens trobem tots satisfets, malgrat les mes de vuit hores (aturades incloses) que ens ha costat fer-lo.
Una bona cervesa fresca a la plaça del poble i el sopar que ens han preparat a la casa rural ens un molt bon acabament per acabar aquest dies rodó.
I vam anar: Oriol G., Josep Mª C., Francesc S., Paco R,. Manolo F., Enric G. i Anna M.