diumenge, 22 de maig del 2016

Perdiguero (3221). Per la Vall de Remuñe, aresta NE

Diuen que el diumenge farà mal temps al Pirineu, però, que dissabte farà bon temps, doncs,... som-hi!!
Desnivell: +/- 1800,
Dificultat: ***, S3, PD.
Distància: 19 km
Deixem el cotxe just a l'entrada de la Vall de Remuñe, és un quart de set que enfilem cap amunt, el tram des bosc i fins a cota 2040, ho fem amb els esquís a l'esquena, on hi ha el pont de fusta, a partir d'aquí ja trobem neu continua.

Remuntem tota la vall, sortejant algun que altre allau ja caigut, fins a la cota 2400 on girem cap a l'esquerra per remuntat el 400 m que ens porten al Portal de Remuñe (2817).


Des d'aquí i sense treure pells, baixem amb uns diagonal fins a l'Ibón Blanco de Literola que el travessem per anar a buscar el vessant que puja al Collado Superior de Literola i enfilar-nos cap a l'aresta.


Per arribar dalt l'aresta no anem directament al coll sinó que enfilem una mica més cap a l'esquerra per tal d'evitar l'esperó rocós. La intenció és pujar com més amunt millor amb els esquís, però, el fort pendent i la quantitat de neu ens els fan deixar a més o menys cota 3000, aquí calcem grampons i piolet en mà pugem fins l'aresta, la neu està bastant tova.

A l' arribar dalt observem l'aresta que enfila cap el cim bastant pendent, la neu és més compacte que el primer tram i es fa millor, però Déu n'hi do el pendent que hi ha!! L'exposició, per la neu acumulada és gran, mica en mica guanyem alçada, un vent molest, ens acompanya el que queda de camí fins el cim.
Fem les fotos de rigor, però, el vent i uns núvols emprenyadors no ens deixen quedar gaire estona, reprenem el retorn amb la mateixa cautela, o més, que a la pujada, ara fins on hem deixat els esquís.

El descens el fem la mateixa vall, la part alta la neu la trobem primavera, però esquiable, a mesura que anem baixant es va transformant cada vegada més pastetes, però s'ha deixat fer.
 
Hi hem anat: Enric, Jordi, Oriol i Anna

dimarts, 10 de maig del 2016

Ouille d'Arbéron - 3563

Una curta escapada a la Vanoise

Feia dies que estaven tots callats. Cadascú anava "espiant" les diferents meteos per veure on lluïa una mica més de sol, o, on trigava més a arribar el mal temps...
Descartem Pirineus, idea inicial, apuntem una mica més lluny, als Alps.
De les diverses opcions, la primera, el refugi és ple. La segona, ens confirmen lloc, no ens ho pensem més, anem cap a Haute Maurienne, al refuge de l'Avérole (2229).
Dijous, fem nit passat Grenoble i abans de les 10 del matí de divendres ja estem a l'aparcament del refugi a cota 2100, esmorzem i carreguem els estris, el refugi queda a només 20 minuts del cotxe.
Un cop alleugerides les motxilles, carreguem esquís fins al fons de la vall, des d'allà, esquís als peus, enfilem per la vall de l'Oney camí del Col d'Arbéron (3022), deixant a la dreta la Crête de la Vallettaz en direcció una mica cap a l'esquerra de la vall, quan arribem al coll girem cap a l'esquerra, flanquegem per anar a buscar l'aresta sud-oest.
Deixem els esquís a 3250, i fem els darrers metres cap al cim amb grampons.
Els núvols, s'han enganxat al cim i fem el darrer tram dins la boira.
Arribem dalt que són prop de les 5 de la tarda, no ens podem entretenir gaire.
La baixada la fem pel mateix camí.
La neu a la part alta és força crosta, a mesura que anem perdent alçada es transforma en primavera i humida, ara, hi ha trams que la gaudim.
Arribem al refugi que ja han començat a sopar, són 2/4 de 8.
Cansats i contents, aquesta nit l'adormim profundament (la nit anterior només s'ha adormit 4 hores)...zzz, zz, z.
Dissabte i diumenge intentem fer l'Albaron, sense èxit.
Dissabte, en clarianes enfilem a vall del riu Veilet, però, a cota 3000 s'han enganxat els núvols, ens endinsem fins a 3200, però la manca de visibilitat ens fa recular, no es veu absolutament res.
Malgrat tot, la baixada, encara que la neu està dura, la gaudim molt.
Diumenge tornem a intentar, amb el mateix resultat, a les 11 h ja estem al pàrquing, queda el llarg retorn cap a casa.

Aquest cim es resisteix, s'haurà de tornar...

Hi vam anar: Jordi, Oriol, Rosa i Anna

dilluns, 2 de maig del 2016

Intent Garmo Negro -Coll d'Argualas (2850)

Aquesta vegada el vent ens ha fet fora...
 
Desnivell: +/- 1300, S3, ***
Dia fred i ventilat (molt ventilat i molt de fred).
Neu dura, amb una capeta fina de neu nova de la nit anterior, “disfrutona”, bon descens, de vora 1000 m.

Fa fred, és un dia dels més gèlids que recordo d’aquesta temporada i estem al maig!
Sortim del refugi de la Casa de Piedra (1646) en un primer moment ens entra la indecisió, fa fred, molt per l’època que estem, neva lleugerament i els cims estan mig coberts (però segons la meteo, diu que millorarà...sortirà el sol...).
Superada aquesta fase, decidim anar amunt, a això hem vingut.

Enfilem el camí que surt de l’extrem Nord del llac de Baños i que enfila cap al Garmo Negro, vaja, el camí clàssic. El camí és evident i puja ben dret cap a la Mallata Baixa de Argualas. Calcem esquís sortint del bosc a cota 1960 (uns 40’).

A mesura que anem pujant, el temps va millorant, el sol es deixa veure. Cada vegada estem més contentes d’haver pres la decisió correcta.
Ens enfilem cap al petit pla de la  Mallata Alta (2220) i des d’aquí direcció SO anem guanyant alçada fins a sortir de la petita clotada que ens deixa sota l’Argualas.
De tant en tant hi ha alguna ràfega de vent però suportable.

A cota 2700 girem direcció NO, per anar a buscar la pala que ens durà al coll d’Argualas (2850). A mesura que pugem les ràfegues de vent van augmentant d’intensitat.
Quasi dalt al coll, un cop de vent, em fa perdre l’equilibri i vaig un tram avall, remunto el tram baixat, ens costa una mica arribar al coll.
Mentre decidim si tirem amunt la darrera pala que arriba al cim, les ràfegues són més intenses, la maniobrabilitat és difícil i fa molt de fred, malgrat el sol.
La vista que es contempla és espectacular.

Donem per acabada l’ascensió, traiem pells i tirem avall, baixar la pala també ens ha costat, un parell de fortes ràfegues ens fan estirar a terra fins que passen. Un cop sortim de la pala el descens el gaudim fins que acaba la neu a 1900.


Hi Tornarem!!
Berta i Anna