diumenge, 22 de maig del 2016

Perdiguero (3221). Per la Vall de Remuñe, aresta NE

Diuen que el diumenge farà mal temps al Pirineu, però, que dissabte farà bon temps, doncs,... som-hi!!
Desnivell: +/- 1800,
Dificultat: ***, S3, PD.
Distància: 19 km
Deixem el cotxe just a l'entrada de la Vall de Remuñe, és un quart de set que enfilem cap amunt, el tram des bosc i fins a cota 2040, ho fem amb els esquís a l'esquena, on hi ha el pont de fusta, a partir d'aquí ja trobem neu continua.

Remuntem tota la vall, sortejant algun que altre allau ja caigut, fins a la cota 2400 on girem cap a l'esquerra per remuntat el 400 m que ens porten al Portal de Remuñe (2817).


Des d'aquí i sense treure pells, baixem amb uns diagonal fins a l'Ibón Blanco de Literola que el travessem per anar a buscar el vessant que puja al Collado Superior de Literola i enfilar-nos cap a l'aresta.


Per arribar dalt l'aresta no anem directament al coll sinó que enfilem una mica més cap a l'esquerra per tal d'evitar l'esperó rocós. La intenció és pujar com més amunt millor amb els esquís, però, el fort pendent i la quantitat de neu ens els fan deixar a més o menys cota 3000, aquí calcem grampons i piolet en mà pugem fins l'aresta, la neu està bastant tova.

A l' arribar dalt observem l'aresta que enfila cap el cim bastant pendent, la neu és més compacte que el primer tram i es fa millor, però Déu n'hi do el pendent que hi ha!! L'exposició, per la neu acumulada és gran, mica en mica guanyem alçada, un vent molest, ens acompanya el que queda de camí fins el cim.
Fem les fotos de rigor, però, el vent i uns núvols emprenyadors no ens deixen quedar gaire estona, reprenem el retorn amb la mateixa cautela, o més, que a la pujada, ara fins on hem deixat els esquís.

El descens el fem la mateixa vall, la part alta la neu la trobem primavera, però esquiable, a mesura que anem baixant es va transformant cada vegada més pastetes, però s'ha deixat fer.
 
Hi hem anat: Enric, Jordi, Oriol i Anna

1 comentari:

Oriol Guasch ha dit...

El dia d'ahir s'havia d'aprofitar, que de neu n'hi ha molta per dalt! I d'esquiadors, absolutament ningú, quin privilegi més gran!