dimarts, 16 de febrer del 2010

14-02-2010 -Roc de Madres - 2469

Per fi, a la tercera va la vençuda... 

o no és la tercera...

La sortida que teníem prevista ha estat anul·lada...
El Pirineu el nivell de risc d'allaus és alt en segons quines zones. És a la zona del Capcir on els risc minva una mica.

Una alternativa...

Mirant, mirant, en una fitxa de la FEEC de l'Eloi Figueras sobre el Roc de Madres,
i una frase encoratjadora "Recorregut molt segur en condicions de neu inestable"
el que buscava i una fita que encara tenia pendent.



Diumenge sortim des del Pont de la Farga, tot just passat el creuament que ens porta a Mijanes, passat Puyvalador
El dia està cobert, i ens neva. Algú dubte, però la meteo deia que milloraria.



Iniciem la pujada, fa fred, els núvols que ens envolten i les volves que cauen encara ens fan agafar més, al cotxe hi hagut moments que marcava -15º. brrr!!
Els arbres coberts d'una fina capa blanca, la gebra fa encara més el paisatge més gèlid, però el paisatge es encisador.
Seguim les traces molt ben marcades que més matiners que nosaltres o el dia abans ens han deixat,






Anem seguin les traces, passem per la Cabana de Becet (1585), més endavant trobem el trencall que ve d'Odello que s'incorporen a les nostres o nosaltres a les d'ells.
Els núvols baixos els deixem enrere i  un dia clar i solejat ens ve a rebre , això sí amb molt de fred que no es nota mentre avancem.
Les traces ens duen cap el camí que puja cap a l'esquerra tot seguint les marques grogues i vermelles molt ben senyalitzades, el camí no te pèrdua, travessem el bosc i anem a sortir al refugi Oller (1830), 




una altre cabana que està tot just sortint del bosc. Allà fem un mos, i la vista que es contempla de les muntanyes que ens envolten i un mar de núvols que mica en mica va guanyant terreny.




Seguim pujant pel llom tot just on acabar el bosc seguin les marques, arribem a la part alta del llom on s'aplana el terreny, de lluny observem a gent que baixa però no se'n va cap a una altra banda, és la única senyal de vida que hem observat avui, no hem vist a ningú. 


Les parts altes es troben ben ventades i els matolls es deixen veure, es pot avançar amb pells però no per baixar, béEns arribem fins el coll dels Gavaches (2359) des d'aquí veien el que encara ens queda fins el cim, com no podrem gaudir de la baixada per la manca de neu decidim deixar el esquis i no carregar-los.
En menys de mitja hora ens posem al cim, no si està gaire a gust un vent lleuger gèlid fa que fem les fotos de rigor i tirem avall.



Fem un mos i tornem a peu fins trobar més neu continua, la baixada la fem pel mateix lloc de la pujada, la neu que trobem és molt canviant, de dura a pols a fonda, s'ha d'anar molt en compte ja que et pots quedar clavat quan menys t'ho penses.
La baixada pel bosc és forçada però es fa bé quan sortim a la pista la boira ens ve a rebre i ja no ens deixarà fins arribar el cotxe.
Malgrat no ser una gran baixada hem pogut gaudir d'un dia magnífic encara que molt fred.
Dels tres que anaven dos ho havien intentat diverses vegades sense èxit i la tercera no l'havia intentat mai, per tant perfecte.


Desnivell: 1070 m.
Mapa: Font-Romeu 2249 ET IGN Francès

Assistents: Josep Mª S, Teresa L I Anna

dijous, 11 de febrer del 2010

6 i 7 - 02 - 2010 - Incursió a la terra dels Càtars

 6-02-2010 - Aude - Pic d'Ourtiset des de Rodome (1933) un cim ben ventat

Riiing, riiiiing!!!!
Son quarts de cinc del matí.
aquesta vegada en Jaume ens fa matinar.
En trobo amb el Josep Lluís a Terrassa i amb la resta del grup a Puigcerdà per esmorzar. És tant d'hora que ni els bars estant oberts per esmorzars. Quan continuem camí,  comencen a caure les primeres volves de neu.

Per arribar a Rodome, preneu les indicacions de la piulada d'en Jaume, punt de partida de la sortida d'avui, és tot un trajecte sinuós i d'un paisatge melancòlic d'un dia trist, en aparença, on ens neva i plou segons pugem o baixem. Hi ha un  punt que ens ho fa pensar si continuar o canviar d'objectiu, però no, ens hi arribem, a veure què. 

Del poble pujem per la pista que hi transcórrer la GR-7   fins que la neu no ens ho permet més.

Està nevant, i això ens fa dubtar, si començar o no.
Després d'unes deliberacions entre si anem amunt o directament a la Gîte, guanya el de tirar amunt, encara que només sigui per estirar les cames i pair l'esmorzar.
Mentre ens canviem ha deixat de nevar i s'entra veuen les primeres clarianes.
Progresem una estona amb els esquis a coll, per la pista amunt , fins que la neu es fa continua, una mica abans d'arribar al refugi forestal.

Anem guanyant alçada travessant el bosc de Reventy, on la darrera nevada ha deixat els arbres i l'entorn encisadors, arribem al coll de Tourrugue, el vent que no hem trobat dins del bosc es deixa sentir amb ganes. Anem pujant direcció cap el coll de Seillis, però trobem que el pas està barrat per un gran tou de neu, que els superem per la seva banda dreta, al costat del matolls que és on veiem que pot haver menys perill. 










Ens posem dalt de la carena, el vent apreta de valent, deixem els esquís i el darrer tros el fem a peu... I FEM CIM!!! tots ho celebrem i molt, perquè en el moment de sortir dels cotxes no ho teníem gens clar que faríem res. La satisfacció és màxima.
Quina colla que som !!!!

No podem gaudir còmodament del cim i de la vista que es deixa entre veure, davant nostre es veu el Bentsillole que era el nostre proper objectiu, però el deixem per una banda pel vent i per l'altra,  la manca de neu ja que el vent se l'emportada els forts.
fem les fotos corresponents i tirem avall.
Malgrat la ventolera, la baixada la neu que ens trobem és bona, més húmida a mesura que anem baixant, tornem pel mateix recorregut de pujada.
Bon final per una dia que no prometia res,  posem camí cap a Montsegur on a la Gîte ens espera una bona dutxa i un bon sopar i... dormir, dormir que avui hem matinat molt, z, zz, zzz...




Els qui vam anar: Jaume, Manel, Joan Manel, Carme, Greg, Rosa, Dani, Pep i Anna

Piulada Jaume

7-02-2010 - Ariege - Pic de St. BarthélemyPic de Saint Barthélemy (2348) des de Montsegur 


Riiiiing, riiiiing!!
sona el despertador, però avui hem recuperat la son del dia anterior. ens hem llevat a les 7.
El castell que ens ha estat vigilant tota la nit i avui s'ha aixecat enfarinat.
La sortida la tenim a la Vall de Llasset, que es troba a uns pocs quilòmetres del poble de Montsegur.



Son Deixem els cotxes a 950 m. i esquis a la motxilla tirem amunt, el bosc és atapeit i ens trobem alguns arbres travessats que ens alenteixen el pas.
La nevada de la nit ens ha deixat el camí nevadet i en en alguns trams enfangadets. I els arbres estant coberts amb una fina capeta de neu que ens va caien a sobre a mesura que anem avançant.



A 1255 ja ens podem posar els esquis als peus i avançar mes tranquil·lament, el bosc també es va aclarint i el paisatge que ens envolta és magnífc.
Mica en mica anem deixant el bosc enrere anem i ens posem sota mateix de  la vella mina de la Portelle (1650) anem a buscar la carena que anirem resseguint pujant i baixant amb més o menys pendent, que ens fa entre tenir una mica.





Veiem el cim al fons, el veiem lluny, però el bon dia que ens ha quedat fa ens agafin a tots ganes d'aconseguir-ho, d'arribar al final. Ens adonem que és llarga i que tampoc podem dormir-nos-en.
Continuem fent lloms, i fent fotos, moltes fotos. 
Els arbres, pins negres?, avets? tan se val, estan coberts de neu, les seves fulles gebrades fan belles postals, sigui en detall o en conjunt.






El mantell de neu acabat de caure, sense cap petjada. Llis, la llum és un espectacle pels nostres ulls.
Hi ha un punt que ens descalcem els esquis i progressem a peu fins a dalt el cim son al voltant de dos quarts de tres que hi arribem.

La bonança que hi fa, fa que ens hi estem una estona, però hem de tornar, anem a retrobar el esquís i la baixada...
la baixada...
Trams d'una neu pols excel·lent fan el descens gratificant, una recompensa merescuda després d'aquesta llarga jornada, és d'agrair.

Els qui vam anar: Jaume, Manel, Joan Manel, Carme, Greg, Rosa, Dani, Pep i Anna

Piulada Jaume