Riiing, riiiiing!!!!
Son quarts de cinc del matí.
aquesta vegada en Jaume ens fa matinar.
En trobo amb el Josep Lluís a Terrassa i amb la resta del grup a Puigcerdà per esmorzar. És tant d'hora que ni els bars estant oberts per esmorzars. Quan continuem camí, comencen a caure les primeres volves de neu.
Per arribar a Rodome, preneu les indicacions de la piulada d'en Jaume, punt de partida de la sortida d'avui, és tot un trajecte sinuós i d'un paisatge melancòlic d'un dia trist, en aparença, on ens neva i plou segons pugem o baixem. Hi ha un punt que ens ho fa pensar si continuar o canviar d'objectiu, però no, ens hi arribem, a veure què.
Del poble pujem per la pista que hi transcórrer la GR-7 fins que la neu no ens ho permet més.
Després d'unes deliberacions entre si anem amunt o directament a la Gîte, guanya el de tirar amunt, encara que només sigui per estirar les cames i pair l'esmorzar.
Mentre ens canviem ha deixat de nevar i s'entra veuen les primeres clarianes.
Progresem una estona amb els esquis a coll, per la pista amunt , fins que la neu es fa continua, una mica abans d'arribar al refugi forestal.
Anem guanyant alçada travessant el bosc de Reventy, on la darrera nevada ha deixat els arbres i l'entorn encisadors, arribem al coll de Tourrugue, el vent que no hem trobat dins del bosc es deixa sentir amb ganes. Anem pujant direcció cap el coll de Seillis, però trobem que el pas està barrat per un gran tou de neu, que els superem per la seva banda dreta, al costat del matolls que és on veiem que pot haver menys perill.
Ens posem dalt de la carena, el vent apreta de valent, deixem els esquís i el darrer tros el fem a peu... I FEM CIM!!! tots ho celebrem i molt, perquè en el moment de sortir dels cotxes no ho teníem gens clar que faríem res. La satisfacció és màxima.
Quina colla que som !!!!
No podem gaudir còmodament del cim i de la vista que es deixa entre veure, davant nostre es veu el Bentsillole que era el nostre proper objectiu, però el deixem per una banda pel vent i per l'altra, la manca de neu ja que el vent se l'emportada els forts.
fem les fotos corresponents i tirem avall.
Malgrat la ventolera, la baixada la neu que ens trobem és bona, més húmida a mesura que anem baixant, tornem pel mateix recorregut de pujada.
Bon final per una dia que no prometia res, posem camí cap a Montsegur on a la Gîte ens espera una bona dutxa i un bon sopar i... dormir, dormir que avui hem matinat molt, z, zz, zzz...
Piulada Jaume
7-02-2010 - Ariege - Pic de St. BarthélemyPic de Saint Barthélemy (2348) des de Montsegur
Riiiiing, riiiiing!!
sona el despertador, però avui hem recuperat la son del dia anterior. ens hem llevat a les 7.
El castell que ens ha estat vigilant tota la nit i avui s'ha aixecat enfarinat.
La sortida la tenim a la Vall de Llasset, que es troba a uns pocs quilòmetres del poble de Montsegur.
Son Deixem els cotxes a 950 m. i esquis a la motxilla tirem amunt, el bosc és atapeit i ens trobem alguns arbres travessats que ens alenteixen el pas.
La nevada de la nit ens ha deixat el camí nevadet i en en alguns trams enfangadets. I els arbres estant coberts amb una fina capeta de neu que ens va caien a sobre a mesura que anem avançant.
A 1255 ja ens podem posar els esquis als peus i avançar mes tranquil·lament, el bosc també es va aclarint i el paisatge que ens envolta és magnífc.
Mica en mica anem deixant el bosc enrere anem i ens posem sota mateix de la vella mina de la Portelle (1650) anem a buscar la carena que anirem resseguint pujant i baixant amb més o menys pendent, que ens fa entre tenir una mica.
Veiem el cim al fons, el veiem lluny, però el bon dia que ens ha quedat fa ens agafin a tots ganes d'aconseguir-ho, d'arribar al final. Ens adonem que és llarga i que tampoc podem dormir-nos-en.
Continuem fent lloms, i fent fotos, moltes fotos.
Els arbres, pins negres?, avets? tan se val, estan coberts de neu, les seves fulles gebrades fan belles postals, sigui en detall o en conjunt.
El mantell de neu acabat de caure, sense cap petjada. Llis, la llum és un espectacle pels nostres ulls.
Hi ha un punt que ens descalcem els esquis i progressem a peu fins a dalt el cim son al voltant de dos quarts de tres que hi arribem.
La bonança que hi fa, fa que ens hi estem una estona, però hem de tornar, anem a retrobar el esquís i la baixada...
la baixada...
Trams d'una neu pols excel·lent fan el descens gratificant, una recompensa merescuda després d'aquesta llarga jornada, és d'agrair.
Piulada Jaume
9 comentaris:
Us vau avorrir molt, ja es nota ;)
Com sempre, unes fotos espectaculars, germaneta!
També coneixes el Josep Lluís de Terrassa? Jo fa molt temps que no el veig.
Si a Terrassa només hi ha un Josep LLuís, sí el conec :-)
Ostres Jaume, quan de temps ¡¡¡ Te'n recordes quan sortíem a pescar amb els tiets, quins temps¡¡ Ja veus es comença per l'esquí aquàtic i s'acaba d'aquesta manera.
Ara les estones que vam passar amb en Dalí davant el mar...innoblidables...i la Gala, que bona dona sempre fent pastissets:-)
Ostres Lorca, com et passes!!!
Disculpes :( ...ens tens intrigats???
Res d'intrigues! Tampoc hem coincidit gaires vegades, potser alguna esquiada amb el David o el Masoliver(?)
Ens en trobat mes que res a la porta de la teva feina, quan havia d'anar a urbanisme.
Hi ha alguna foto meva en aquest mateix blog
http://miscellanna.blogspot.com/2009/07/bony-de-saloria-monteixo-noris.html
Gràcies, Jaume_bv per treurem de la intriga, ja pensava que el cervell en començava a fallar, hauré de fer més sortides amb vosaltres per veure que això no passi,
El mon és petit ja ho veus
records
Ostres Jaume, fa tant de temps que no coincidim ¡¡¡ Ja veus que continuo fent cosetes sortint una mica de les tradicionals sortides d’esquí de muntanya. A vegades cal anar més entllà del poble per trobar gent que tingui ganes de fer coses una mica diferents¡¡ Molts records i tan de bo que algun dia poguem retrobar-nos en alguna d’aquestes sortides que són molt especials ¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada