dimarts, 26 de gener de 2010

23-01-2010- Pic d'Ouxis (2510)






El pic del mots encreuats.


"Avui hem gaudit d'esquí de muntanya en essència... esforç, solitud, immensitat, fort pendent, decisió, natura salvatge, llibertat..." (J.J)


En Jaume fa la proposta de sortida d'aquest cap de setmana, m'hi apunto, sense pensar-m'ho.


[Proposta+cap+de+setmana+SOLUCIÓ.jpg]
Una ressenya d'un llibre exhaurit, les ganes d'explorar, i l' incògnita del que trobaríem, el no trobar cap piulada d'itinerari d¡esquí de muntanya,..., era ja tot un al·licient.


Les previsions de la meteo apunten que farà millor temps el dissabte que diumenge, així que decidim avançar la sortida al divendres per aprofitar-ho. No sabent el que ens trobarem és millor no temptar la sort.



Després de fer un petit mos a Puigcerdà anem fins les Forges d'Orlú (970) on deixem el cotxe a l'aparcament solitari. Son el voltant de les 10 del vespre, mentre ens canviem una patrulla de la gendarmerie arriba, ens pregunta cap a on anem, quan els informem que a anem per la carretereta que puja a l'entrada de la reserva natural de fauna de l'Orlú cap a la Jasse du Printemps (1377) on farem nit milloren la cara.

Amb el esquís als peus i el frontal encés, ens encaminem a bon ritme cap la Jasse du Printemps, a uns 8 quilòmetres de distància del cotxe, per una pista totalment nevada i una traça de raquetes molt ben petjada, ens hi posem amb un parell d'hores, i a l'hora de les bruixes ja hem arribat.

La cabana petita, amb una llitera per a dos, però, poden dormir bé quatre, amb aigua a prop, llenya per a la llar és un lloc correcte per a passar-hi la nit. Tots caiem en un profund son...




Dissabte 23 - son 3/4 de nou que ja estem en marxa, deixant el sacs i el que no es necessari a la cabana que recollirem a la tornada. Enfilem per les Prairies de Gaudu

una llarga esplana, que segueix el GR-7, que segueix tot el riu Oriège. a l'esquerra un cartell indica direcció al Refugi de Beys, nosaltres seguim recta cap el Pas de Balussière, tot travessant un bosquet, quan sortim (1700), 

ens mirem per on podem continuar, la cosa no es veu clara, dubtem una mica decidim tirar amunt, 









contra més ens enfilem més dret s'hi posa fins que decidim recular i decidim anar cap a l'esquerra, on en un primer moment hem descartat,



 però, no hi ha tanta pedra ni tants arbres, com per on ens hem posat, malgrat hi ha moments que la pendent és pronunciada i ens hem de treure els esquís per superar una petita canal aconseguim superar-ho.






A la sortida (1900) els pendents es suavitzen una mica, tampoc gaire, però ens ajuda, la calor es fa notar.
La progressió és més bona, però, ara se'ns fan pans a les pells, això, i la calor ens alenteix una mica.






Guanyem alçada, la pala és dreta i arribem fins el llom, només ens resten un 400 metres fins arribar el cim.
El darrer tram del cim és com un pastís de nata, immaculat, sense cap traça prèvia, sense cap pedra que trenqui la continuïtat de la neu, ... hi ha molta neu aquí!









La pendent va guanyant graus i decidim deixar els esquís a uns 70 metres del cim. 












Aconseguim el cim tranquil·lament: HEM ACONSEGUIT L'OBJECTIU. El Pic d'Ouxis.

(foto Jaume Jubert)
Cansat, però contents, fem un petit mos, però estem més assedegats que gana tenim. uns grills de mandarina que ofereix el Pep, ens saben a glòria...
Tampoc és qüestió d' entretenir-se, toca baixar i és llarga la baixada, una mica cansats que anem (com a mínim jo) ens falten cames i jo faig unes quantes rebolcades, la neu la trobem de totes formes,  pols compactada, primavera, encrostada, de tots tipus i varietats.
Al voltant de les tres tornem a ser a la cabana, mentre recollim, en Jaume prepara un plat de sopa, una cosa calenta que ens reconforta d'allò més.
Posem pista avall fins arribar al cotxe on arribem al voltant de les sis.
Cansats, però contents, satisfets per haver aconseguit els que havíem vingut a fer, en un entorn on els únics éssers humans, nosaltres





(vista del cim i l'itinerari des del Pic de Mortiers, març 2007 - Foto de Lluís C)


Divendres - de les Forges d'Orlu 970m a la cabana de la Jasse du Printemps 1377m +400m; F, *; 2h a bon pas; mapa IGN2148ET
Dissabte - Pic d'Ouxis 2510m:+1200m/-1600m; PD, ***, S4 (les principals dificultats es troben entre els 1700 i 1900m, amb trams drets i exposats sobre el barranc. Durant prop de 1000m el pendent oscil·la entre els 30 i els 45º); de 4h de pujada (avui més per no haver trobat el pas a la primera) i 2 a 3 h de baixada; mapa IGN2249ET.

Hi vam anar: JaumeJosep Lluís, Dani i Anna
(per mirar les fotos cliqueu el nom)

5 comentaris:

VADABLOG ha dit...

Sensacional Anna, m´he de deixar enredar més ....

Pep ha dit...

S'acumulen les activitats i tots plegats no disposem de temps de poder recollir allò que fem. Veig que t'has tornat a posar amb el blog i me n'alegro. Sinó sempre ens queda els records dels silencis, olors (més enllà de les samarretes suades), emocions,...en fi tot allò que generalment assaborim l'endemà de la sortida.

Jaume J ha dit...

Pep, ets el Pep? millor la piulada que guardar la samarreta suada de record! A part no se si em va picar una puça... N'hem de repetir de sortides com aquesta!

Miscel·lAnna ha dit...

A tots moltes gràcies, i Sí que s'han de repetir sortides com aquesta. Va ser sensacional i una molt bona experiència.
Amb uns companys immillorables

David Pérez ha dit...

Fantàstic! fa temps que busco ressenyes de la Vall d'Orlú, però hi ha poca cosa. Aquest hivern si es donen les condicions tenia pensat fer la vessant N-NO del Mortiers entre el cim i el Coll de l'Homme Mort per les pales que baixen cap a la vall. No tindrieu pas alguna foto d'aquesta vessant? Salut!