dimecres, 31 de desembre de 2008

Videoclip de la cançó FRÀGIL de LEXU'S (alta resolució, cliqueu

Podria ser qualsevol cançó, hi ha moltes per triar, una de les últimes que he escoltat és aquesta i m'ha agradat

Bona Entrada d'any nou 9 i fins passat Reis,
Bones traces i bones esquiades...

dijous, 25 de desembre de 2008

Soum de l'Hourquette de Larry - Pic d'Ayous - Pic de Larry

Del 19 al 22 de desembre. Cap de setmana allargat


 Divendres anem a dormir al Refugi del CAF a Gabas, on vam arribar puntualment a l'hora de sopar.


Dissabte cap a les 9 ens enfilem per la pista que ens duu a l'embassament de Bious-Artigues, els esquís ens els calcem tot just a 5 minuts del cotxe, encara que hi ha punts que la neu es justa, però per poc tros. En poc més d'una hora ens posem a l'embassament (1422). 
Voregem el llac per la banda esquerra i seguim el riu de la Gave de Bious. Creuem el pont d'Ayous (1517) i anem a parar a una esplanada on trobem el pont de Bious
abans de creuar-lo ens desviem a la dreta per pujar pel bosc on arribem al Clar de Col Long d'Ayous (1704), a partir d'aquí se'ns comencen a formar pans a les pells i entre l'armari que portem i els pans se'n fa una mica pesat.
Anem guanyant alçada travessant diversos llacs: Roumassot (1947), Lac Miey (1923) fins al llac Gentau (1947) on a la seva vora es troba el refugi d'Ayous.
Sense necessitat d'arribar al refugi ens enfilem al Coll d'Ayous (2178) final de la nostra pujada de d'avui.
Des del coll flanquegem per l'esquerra i anem a parar a un coll (2100) on baixem fins als Plans de Larry on hi ha la cabana que passarem les properes dues nits.
La neu, al començament és bona però a mesura que baixem es fa pesada i crosta.
La nostra sorpresa, la cabana ja està ocupada per 6 persones i té una capacitat de 8... i nosaltres som 5. Així que 11 en total!. Bé com la cabana disposa d’un altell que hi poden dormir 6, els hi vam demanar que si ens podien deixar la llitera que hi havia a la planta baixa on ens hi vam posar capiculats i el que quedava com va tenir la bona pensada de portar màrfega va dormir al terra així que tots van tenir cabuda.
La cabana te una bona estufa que entre la llenya que van anar a buscar uns i altres no van passar fred. L’aigua la trobem al costat mateix de la cabana on hi ha una font amb un bon raig d’aigua.
Diumenge un cop van marxar els francesos, vam “ocupar” la cabana per nosaltres i després d’esmorzar cap a 2/4 de 10 sortim, per fer el nostre primer objectiu el Soum de la Hourquette de Larry (2280), ens enfilem el coll que l’últim tram s’han de posar ganivetes del dura que està la neu. En el Coll el Xesco decideix tornar a la cabana, te molèsties a la cama i prefereix guardar-se per demà a la tornada. 
 
  
 
La resta en encararem cap el cim, observem que els cims venta bastant fort. En arribar al cim tot just fem 4 fotografies i traiem pells per tornar cap el coll. Arribem al primer coll i com l’Oriol no te prou s’enfila cap un avant cim que hi ha per aprofitar millor la pala.
Nosaltres ens conformem on estem, la baixada amb bona neu, la gaudim fins més avall del coll d’Ayous.  Posem pells cap el nostre proper objectiu és el pic d’Ayous (2288), 
 
 
però en compte de pujar cap al coll  anem guanyant alçada flanquejant cometa darrera cometa fins el coll que hi ha abans del cim i d’allà tranquil·lament fins a dalt, la vista que es veu des d’aquí del Midi d’Ossau és espectacular i el dia que fa és regala unes bones vistes.
I una altra vegada pells fora i baixar, ara sí, cap el coll d’Ayous (2178) on ens posarem per última vegada avui les pells per anar al Pic de Larry (2337), últim objectiu del dia abans de tornar a la cabana. La pujada es fa més ràpida del que pensava, semblava que estava més lluny, pugem fins una alçada de 2240 metres on flanquegem fins una petita vall (2210) que remuntarem fins arribar al cim on poder contemplar la meravellosa panoràmica que és pot gaudir des aquest cim. El vent s’ha aturat i podem estar-nos-hi una mica 
En bona neu fins al coll d’Ayous, anem a buscar les mateixes pales del dia anterior, però ens anirem desviant cap a l’esquerra per provar noves baixades, la neu  la trobem una mica encrostada, i pesada però arribem satisfets a la cabana on ens espera el Xesco  que ens ha encès l’estufa. Són al voltant de les 4.
Entre picar una mica xerrar i sopar se’ns passa la tarda, decidim sortir d’hora el dia següent ens resta la tornada i volem anar cap el coll del Portalet en compte de tornar a Gabas on teníem el cotxe...
Dilluns més que puntuals sortim a les 8 del matí de la cabana, tranquil·lament ens posem al coll d’Ayous i baixem amb una neu crosta que no deixa fer fins al refugi d’Ayous, 
ens aturem una estona per visitar el refugi i posar pells per remuntar vorejant  per la dreta el Pic de Costérau (2227) i des del coll baixar i al fons de la vall, fins al riu, on anirem a buscar un pont per 
travessar-ho i pujar, fins al fons de la vall, tot pujant deixem al darrera tant el pic de Costérou i el Pic Paradís amb una magnífica vista, 
quan arribem dalt del coll divisem al fons el coll de Portalet, final de la nostra travessa, amb una baixada de neu de tota mena, més tirant a crosta i pesada.
L’Enric és l’encarregat d’anar a buscar el cotxe a Gabas fent auto-stop, a 10 km del coll de Portalet, mentre la resta l’esperem tot gaudint dels últims raigs de sol.


Assistents: Xesco, Oriol Guasch, Enric Grosche, J.Mª Salvany i Anna
(Per més fotos cliqueu el nom) 
i el vídeo








dimecres, 24 de desembre de 2008

Bones Festes a Tothom!!!



diumenge, 14 de desembre de 2008

07.12.2008 - 1ª sortida de la Xènia amb esquís de muntanya

Cim escollit: Pèdescauç 2369

La Xènia volia provar això que fa la mare alguns caps de setmana de l'esquí de muntanya.
Així que aprofitant aquests meravellosos la nostra estada de 3 dies de la consti i la puri a Salardú varem decidir que un bon dia seria el diumenge, com les pistes estarien impossibles, nosaltres aniríem a l'altra banda que restava ben estranyament solitària. Malgrat trobar unes traces molt ben marcades


 
Tranquil·lament iniciem la pujada, al començament inicia molt espitosa però mica en mica en va regulant el pas. Ara parem,...,ara no... com anem soles podem fer i desfer al nostre gust.

  

A mesura que anem pujant va intentant fer voltes maria, vol provar a veure com és això.
Haig de dir, que molt bé, per ser la primera vegada.
S'esforça en fer-ho malgrat que hi ha voltes que no fa falta la Xènia ho fa.
  
A dalt del Tuc de Pèdescauç la vista és immillorable, mengem una mica i descansem. Gaudim de la tranquil·litat que ens envolta i continuem el camí... i continuem estan soles!!! 
El que localitzem resten lluny, un parell pel fons de la vall, altres que s'enfilen al Tosal des Clòsos, ...
.
  

La neu, per la part de Beret està una mica "crostilla" i per ser el primer dia farem que quedi un bon regust de boca,  farem la baixada per les pistes.
Passant per sota del Tuc de Costrajàs anem parar al telesquí del mateix nom
La Xènia va voler provar es què era obrir traça... i li va agradar!!!
Això sí va reconèixer que era cansat...
 

 La baixada, com no, la van gaudir d'allò més i fins al cotxe.

Per ser la primera vegada, no ens podem queixar, dia magnífic, bona neu, i a més li ha agradat,...
Malgrat tot:
-Això que fas mama és cansat !!!, però m'ho he passat molt bé.

Què més puc demanar?





dijous, 27 de novembre de 2008

Katie Melua - 26 de novembre de 2008 - Palau de la Música

Senzillament: sensacional!!!

Per raons que no venen al cas, m'he trobat convidada al primer concert que la cantant Katie Melua, feia a Barcelona, en un entorn immillorable com és el magnífic Palau de la Música, en el 40 Festival Internacional JAZZ Barcelona.
Ple de gom a gom, les entrades es van exhaurir fa 40 dies. El públic assistent ha vibrat des del primer moment que ha sortit a l'escenari i ella i els seus músics també han connectat amb la gent.
Han estat vora de dues hores d'escoltant bona música i bona veu, els aplaudiments ha estat constants i com no també hi hagut "bisos" que no han decebut a ningú.
Només per l'acolliment que ha tingut espero que no trigui gaire a tornar a estar entre nosaltres.
En el Períodico del 26/11 s'ha publicat un article sobre ella, si el voleu llegir cliqueu aquí.


Paga la pena escoltar-la.
Sento que la persona a qui he substituït s'ho hagi perdut, espero que que no trigui a tornar perquè la pugui gaudir de nou.
Una magnífica vetllada

dimarts, 18 de novembre de 2008

15 i 16 -novembre. Inici de temporada...a la Val d'Aran

... aquesta setmana em tocava a mi!!!


Puntualment ens trobem al Bruc i després de fer la ruta turística de Bellpuig fins a Bellcaire per Linyola (vam fer recerca de noves rutes i vam canviar travessar pobles pel travessar rotondes) arribem al nostre punt de partida.
La boca nord del túnel de Vielha. L'hora, 12 del migdia. Comencem a pujar. Els esquís ens els calcen des del cotxe, malgrat tot, la neu és molt justa, hi ha trossos que és més aviat poca, és la neu que ha caigut el passat dimecres.



En poc més de 3/4 d'hora arribem a la cabana de Pontet. La neu que trobem està bé per pujar, però, per baixar és justa s'entreveuen moltes pedres. 
 
 












Una mica més amunt ens desviem direcció la Coma de Montanèro, volem intentar fer el Tuc d'Horno (2396), a l'alçada de 2200, decidim tornar, malgrat que només resta poc més de 200 metres per arribar al cim, és tard i ara es fa fosc aviat, ens ha faltat una hora..., la propera el farem. 







La baixada la gaudim tots, bona neu i bona traces, intentem girs encadenats i ho aconseguim, però, renoi, les cames! tots ens les sentim que els hi falten baixades... i jo, no diguem, giro més amb una cama que amb l'altra!, no està gens malament per iniciar la temporada.

Baixem esquiant fins al pont i des d'aquí decidim baixar a peu, malgrat hi ha neu és molt justa per esquiar, així que esquís l'esquena i avall. 

En Roger baixant ha trencat un dels bastons, com és d'hora ens arribem a Vielha i mentre els va compra la resta del personal ens anem a prendre una bona xocolata calenta, en una grangeta que ja tenim controlada d'altres sortides... uuummm!! deliciosa. 

La nit la passem al refugi de Conangles on l'Helena i en Genís, amb la seva simpatia habitual ens tracten la mar de bé i ens preparen un bon sopar. 

En Genís ens assessora i ens recomanar que fem cares nord que la neu està millor i diu d'anar a Beret, ha anat a fer el Dossau pujant pel Portilhon de Marimanha i decidim anar-hi també. 

Així que aprofitem l'últim cap de setmana de pistes tancades i aprofitem per pujar per les pistes, amb una hora i mitja arribem al Portilhon, amb menys de mitja hora arribem al Dossau.






Mentre no bufa el ventet s'hi està de fàbula, però quan decideix fer-ho deu-ni-do el fred que fa. Malgrat això ens hi quedem una bona estona, s'hi està prou bé i la vista que es deixa veure: magnífica.








La baixada la fem fora pista, gaudint de les pales que hi ha encara per estrenar, la neu que trobem és una mica pesada, es deixa fer, però, cansa.

Aprofitem fins que ja no podem més i ens posem dins de les pistes... òndia!! si sembla que sabem esquiar i tot! 

Arribem al cotxe, ha sabut a poc, valorant-ho fredament havíem d'haver intercanviat la sortides, però, per ser la primera donem per satisfets. 

Bona neu, bon dia, bones traces i bona companyonia, uns bons ingredients, que barrejats (aquests sí que és poden barrejar) fan que la sortida hagi estat "en el seu punt". 

Assistents: Manuel Parrado , Josep Pastor, Lluís Costa, Roger, Josep Maria, Ferran i Lluís Ibañez, Noemi i Anna (si voleu veure més fotos cliqueu els noms subratllats)

 
El Manuel tot fent pràctiques amb la càmera

dilluns, 10 de novembre de 2008

diumenge, 9 de novembre de 2008

GR-7 - La Riba fins a Mont-ral

Mentre uns anaven a inaugurar la temporada d'esquí de muntanya, amb una neu que feina el delit de tots, nosaltres ens hem anat a fer aquesta aquesta curta etapa del GR-7,amb bon sol, bona temperatura, bona companyia i amb un bon ritme.

Després de deixar un dels cotxes al punt d'arribada hem anat a esmorzar al punt de sortida, a Can Cisquet, un bon entrepà abans de començar i posar-nos en marxa.

El primer desnivell a superar era el del poble, des de baix de tot al riu fins a dalt de tot del poble de la Riba,  per on continua el camí
 
A mesura que anem pujant observem part de la serralada  de Miramar que vam fer en l'etapa anterior 
 
El camí s'endinsa entre boscos que es trobem molts humits i hi ha vegades que els terreny es troba ben enfangats
Pel camí trobem tot de cireres d'arboç i també un munt de bolets a la vora del camí... llàstima que no fossin bons!!... clar que si ho fossin ja no estarien, ara hi havia moooolts. També van trobar una quants caçadors de bolets, no portaven grans cistells, però deu-ni-do.
 
La pujada es fa feixuga, el desnivell es fa nota
 
  
A la sortida del bosc ens queda seguir la pista, que ens dura al poble de Mont-ral fi de la nostra etapa d'avui, 

Si voleu veure més fotos : GR-07 La Riba - Mont-ral (09-11-2008)

divendres, 7 de novembre de 2008

nina simone - my baby just cares for me

My baby dont care for shows
My baby dont care for clothes
My baby just cares for me
My baby dont care for cars and races
My baby dont care for high-tone places

Liz taylor is not his style
And even lana turners smile
Is somethin he cant see
My baby dont care who knows
My baby just cares for me

Baby, my baby dont care for shows
And he dont even care for clothes
He cares for me
My baby dont care
For cars and races
My baby dont care for
He dont care for high-tone places

Liz taylor is not his style
And even liberaces smile
Is something he cant see
Is something he cant see
I wonder whats wrong with baby
My baby just cares for
My baby just cares for
My baby just cares for me

Original lyrics

My baby dont care for shows
My baby dont care for clothes
My baby just cares for me
My baby dont care for cars and races
My baby dont care for high-tone places

Liz taylor is not his style
And even lana turners smile
Is somethin he cant see

My baby dont care who knows it
My baby just cares for me

My baby dont care for shows
And he dont even care for clothes
My baby just cares for me

My baby dont care for cars and races
My baby dont care for
He dont care for high-tone places

I wonder whats wrong with baby
My baby just cares for
Just says his prayers for
My baby just cares for me

dilluns, 20 d’octubre de 2008

19-10-2008: GR-7 - Cabra del Camp / la Riba

... i no ens va ploure!!!!

Al contrari vam acabar amb sol i calor.

Les previsions no són molt bones ens anuncien pluges amb un 55% de probabilitat i les darreres ha estat fortes. Tot i amb això decideixo apuntar-me a la sortida d'aquesta etapa, vull caminar.
Abans de les 7 del matí estic a l'estació del Passeig de Gràcia per agafar el tren direcció Montblanc. Pensava que vindria més gent, però veig que s'acosta l'hora i no es presenta ningú. Agafo el tren i tampoc veig el que agafava el tren a l'estació d'abans. Espero que a Gavà pugi el Manuel!

El Manuel no falla. Aquesta sortida només serem nosaltres dos.

Meravelles de les meravelles hem arribat puntuals a l'estació de Montblanc!!
Demanem un taxi que ens dur a Cabra del Camp, punt d'inici de l'etapa que comencem després d'esmorzar a l'única botiga-bar-fleca del poble que estava oberta.


El cel està ben encapotat, núvols foscos semblen amenaçadors...



Un indicador ens assenyala la direcció a seguir hem d'anar direcció Lilla, poble que anirem a parar després de seguir una pista suau, agradable de fer, hem passat una bifurcació que ens duu al Castell de Prenafeta i a Miramar, però, els rètols ens indiquen la GR-7 que hem de seguir per la pista. Quasi quan arribem al poble de Lilla ens adonem que havíem d'haver agafat el trencall de Miramar que ens hagués dut per dalt de la carena fins al poble.


Travessem Lilla, poble de tranquils carrers. Ens sobte una porta de garatge curiosament guarnida...


Seguim camí, en sortir del poble perdem les senyals un moment, sort que el GPS del Manuel i la nostra intuïció ens porta al camí correcte, el camí continua per pista, tot caminant ens apropem a un dels viaductes de l'AVE, ens sobte les bastides que hi ha en alguns dels pilars i els moviments de terres.


Ja fa estona que el sol ens acompanya i la calor també, tot caminant hem arribat al poble de Vilaverd, només falten uns 3 km per arribar a la Riba...encara no ens ho creiem hem agafat un corriol, després de tota l'etapa de pista, l'alegria dura poc, el corriol acaba a l'antiga carretera així que l'últim tram, una mica més d'un km el farem per asfalt fins arribar a la Riba. 


Com l'estació ens ve de passada, ens hi apropem per veure els horaris, ja que el que teníem apuntat passa dues hores més tard, i com hem arribat una hora abans de la prevista, a veure si tenim sort i podem arribar abans a casa...però no, en aquesta estació paren pocs trens. Decidim anar a menjar l'entrepà i després visitar el poble.


En aquest poblet, en aparença tranquil, ens hi trobem que hi ha un munt de cotxes aparcats a la carretera cosa que ens sorprèn, quan baixem cap al riu ens trobem que acabar de finalitzar "la Riba Down Town" en un primer moment no sabem que és, però, alguna cosa relacionada amb les bicicletes ho és, més que res pel gran volum que ens hi trobem. Anem esbrinant i és una competició de baixada amb bici des de la part  més alta fins a baix el pont, clar en el mínim temps possible... i quina baixada!!!, en l'enllaç hi ha el vídeo del 2006, però el recorregut d'aquest any tampoc es queda curt, no vam poder arribar a on començaven per por de perdre el tren.


Assistents: Manuel i Anna