dimarts, 3 d’abril del 2018

Val de Formazza, a l'extrem nord del Piemont, un recó per descobrir

La Val Formazza ( Pomattertal en tedesco ) és una de les valls de la comarca de la Val d'Ossola, a la
província de Verbano-Cusio-Ossola, frontera amb Suïssa, a l'extrem nord del Piemont.
A la capçalera de la vall neix el riu Toce, que forma poc després una espectacular cascada, que no vam 
poder veure gaire bé, ja que hi havia més neu que aigua.
La vall és la continuació al nord de la Vall Antigorio . El més important de les valls laterals és la Vall de 
Vannino, que és travessat pel riu del mateix nom i alberga tres dels nombrosos llacs artificials de la vall.
La vall es troba als Alps de Lepontine. Separa els Alps de Monte Leone i San Gottardo a l'oest dels 
Alps Ticinesi i Verbano a l'est. També té vistes a l' Alpe Vannino

A 1100 quilòmetres de casa, es fa llarg arribar, però, paga la pena la quilometrada. Una sortida del 16 al
21 de març, on la meteorologia ens va fer la guitza més del desitjat, tot amb això, ens va deixar gaudir i 
poder contemplar alguns dels seus racons.

16/03- La Garriga - Saint Michel de Morienne
Sortim de la Garriga una hora i mitja més tard del previst, per una bossa extraviada
Arribem a dormir à Saint Michel de Morienne en un hotel ben condicionat i amb bon esmorzar
Le Marintan, i que ens surt per uns 25 € per persona.
17/03- Valdo (1274)- Rifugio Margaroli (2194).
+926 (500 menys si es puja amb el telecadira), - 43.


El dia es lleva gris i plujós, sense matinar, a les 8 esmorzem i ens posem a fer els 330 km i  les 4 hores
 de camí que encara ens queden, per arribar a Valdo, són quarts de dues.
Es podria pujar des del poble, però sent l’hora que és agafem el telecadira que ens ajuda a superar 
500 m de 1274 a 1772 m.
De prop de la sortida del telecadira surt una pista que puja entre fort, suau i planer fins al 
refugi Margaroli (2194). La fem tranquil·lament, segons el cartell amb hora i mitja, jo potser una mica 
més amb una nevada constant .
La tarda l’hem passat al refugi, no ha parat de nevar i cap al vespre s’ha intensificat la nevada.

18/03- rifugio Margaroli - rifugio Claudio e Bruno (2710)
+ 873, - 353, S1, *,
Ens llevat que el cel estava bastant serè, clariana de cel blau, ens anima, i si la pensada del dia abans
era fer una nova nit al rifugio Margaroli pel mal temps, decidim fer la travessa al nou refugi.

S’ha d’anar amb compte, el nivell d’allaus és alt, el primer a superar i més arriscat és el primer pas a la
sortida del refugi, un cop passat aquest collet baixem cap al Lugo Srùer od Obersee que travessem 
direcció al passo del Vannino.(2720). Des d’aquest passo, es pot anar fer la punta d’Arberola, però
veiem la meteo insegura que tenim decidim anar a buscar el Ghiacciao de Sabbionne que baixem fins
al llac, una baixada molt, molt suau, que amb la neu que hi ha quasi no baixem.
El temps, entre clars i núvols al començament, a mesura que avancem el mal temps va entrant i la
nevada es va intensificant, la visibilitat reduïda no deixa veure el relleu.
Veiem les banderoles que pugen dalt del refugi Claudio e Bruno que dista del llac 260 m de desnivell

Anant buscar el trac per baixar al llac, un cau per un desnivell fent una tombarella perdent un dels
esquís i els bastons, després de 2 hores de cerca i quasi deixant-ho per perdut, aconseguim recuperar 
l’esquí i un dels bastons.
Ara, toca remuntar els 260 m de desnivell per arribar al refugi, ... Es fa llarg  i pesat.
Arribem prop les 5 de la tarda, endrecem les coses, mengem una mica tot esperant l’hora de sopar
Quin temps farà demà?
L’onada de fred, diuen que també ens entrarà per la tarda.

19/03 Rifugio Claudio e Bruno - Passo di Blinden (3028)(3016 mapa)
El dia s’aixeca rúfol, vent i neu, combinació desagradable per fer res.
Són les 11 del matí que decidim sortir, sembla que el cel aclareixi una mica i el vent hagi afluixat. 
Entre altres alternatives, decidim intentar la punta Sabbiona, pugem per la glacera, iniciem el pendent
d’un 35º, aquest fort pendent i la neu fonda que trobem de les darreres nevades dificulta l’avanç i 
prenem que trobem la decisió de deixar-ho córrer.


Des d’on estem decidim flanquejat per anar a buscar el Passo di Blinden (3028), tram que hauríem
d’haver fet si haguéssim anat a fer el Turbhorn.


Mentre arribem al coll, el temps es torna a embolicar i decidim retornar cap al refugi.
La neu fonda i humida no deixa lliscar tot el que voldríem, però algun tramet ens el deixa gaudir.


20/03 - Rifugio Claudio e Bruno (2710) - Lago del Sabbione (2400) - passo de Veninno (2720)- 
passo di Nefelgiù (2583)- Marasco, Rifugio Bin-se(1800)
+731, -1253, 12 km, S3

El cel, avui, és d’un blau exultant, el fred i el ventet que hi passa, també
La jornada prevista per avui l’hem hagut de modificar, el Blindhorn i la gelera l’hem de deixar per una
altra ocasió. L’acumulació de neu pel vent de nord al parell de colls que hem de passar i la neu poc
estable ho desaconsellen.

Des del refugi, retornem al passo Vennino,  l’inici per neu crostada es transforma, però, a la darrera
pala que la gaudim molt més, baixem fins al Lago de Sabboiane. Remuntem la gelera, fins el passo de 
Vaninno, on anem quasi a tocar del refugi Margaroli, abans d’arribar enfilem cap a l’esquerra a buscar la 
vall de Nefelgiù, el seu punt més alt, és el passo de 2583 m baixem per unes bones pales, això sí, s’ha 
d’anar amb compte, trobem la neu molt canviant, ara una mica de crosta, ara pols, ara una mica més 
pesada...

Hi ha un punt que observem força purgues de neu, passem sense problemes, tot està molt carregat
de neu i el vent també ha ajudat.
Mentre uns s’han quedat en ganes de més desnivell, els altres decidim anar ja cap al refugi.
Per arribar a Marasco, on dormirem al refugi Bin-se, anem a trobar el camí d’estiu que s’afigura pel
costat del llac, les pales per arribar són força dretes, però, la neu que trobem es deixa baixar molt bé. 
El camí s’ha de passar en compte.
El pendent és fort i malgrat que les purgues ja han baixat no és qüestió d’entretenir-se, el passem
sense cap dificultat, arribats a la presa, baixem cap al refugi per la pista de fons.
Refugi molt acollidor, còmode, habitacions amb dutxa, molt atents, bon menjar, per recomanar i tornar.
 

21/03 - retorn a casa
El dia s’aixeca també magnífic, malgrat observem que dalt dels cims encara hi fa vent.
Sense matinar, mentre a uns ens portava el noi del refugi amb moto de neu cap a Riale i d’allà a Valdo
on tenim la furgoneta, la resta arribaven per la pista de fons. Són prop les 11 del matí, ara toca el llarg 
retorn a casa.
El dia magnífic però fred ens permet admirar el que el primer  no vam poder veure, vistes 
impressionants i bells paisatges.

No queda un altre remei que tornar-hi s’ha de descobrir tot el que aquesta vall pot oferir i que la meteo
no ens ha deixat gaudir prou.

De segur que hi tornarem!!


Hi vam anar: Pep, Joan, Jordi, Manolo, Oriol, Toni i Anna
Fotos de l'Oriol, del Joan del Toni i l'Anna

dimarts, 20 de febrer del 2018

Cap de setmana salvat! - Refugi de l'Illa (2488) - Montmalús - Pic dels Llops - Pic de Pessons - Pic de Ribuls


Feia un mes que teníem previst anar a fer una escapada al nou Refugi de l'Illa..
Les previsions meteorològiques de la darrera setmana no ens ho posaven gens fàcil, tant les previsions del temps com els butlletins d'allaus ens anaven tots a la contra.
Quasi estem a un trist d'abandonar, ..., però, ... Decidim provar. Tot sigui que no puguem...
Així que ja ens veus divendres cap a la Cerdanya, per poder estar a les 9 del matí a Grau Roig, punt de sortida.


Dissabte, 17
+952 / -565, F, S2, +/-10 km.
Pàrquing Cubil de Grau Roig (2114) – Pic de Montmalús (2782) – Les Tortes de Vallcivera – Coll de l'Illa (2543) – Refugi de l'Illa (2488)

Ja, ja, les 9 del matí, un embús dels que ja coneixement a l'entrada del Pas de la Casa endarrereix més d'una hora la sortida.
Abans, però, també ens informem de quina previsió hi ha pel que fa al butlletí d'allaus, ens anima, ja que sembla la tendència és a la baixa, així que, som-hi!!
El cel ben cobert, amb un xim-xim que no se sap si és aigua o és neu.

Ara sí, amb els cotxes aparcats al Cubil, ens enfilem pel circuit senyalitzat de Montmalús fins a la Coma Estremera (no sé què em recorda aquest nom...) fins al coll, observem que el temps aguanta prou i ens animem a arribar a dalt del cim, que no ens deixa veure res.

Fora pells i retornem cap al coll per baixar la pala cap al llac de Montmelús que ens la regalen amb un bon solet.
Un cop al llac anem a buscar el torrent de desguàs del llac per baixar pel bosc fins a Les Tortes de Vallcivera, on tornem a posar a pells.

Ens comença a nevar amb intensitat.
Fins al fons de la vall tot seguin el camí de la GR-11, arribem al Coll de l'Illa (2543) i d'aquí baixem lleugerament fins a l'Estany de l'Illa fins al refugi de l'Illa a 2488, queda amagat sota la presa.


El refugi, gran, amb un bon menjador i molta, molta calor, la dutxa va inclosa amb el preu, i bon sopar, a nosaltres no ens van fer agafar el pac de llençols, tots portaven els nostres, no puc dir, si han canviat o no les normes.

Per mi, l'entrada una mica justa, la zona per guardar els esquis i les botes, petita, només eren 11 al refugi i estava col·lapsat, no vull imaginar amb el refugi ple, falten estenedors per eixugar pells i roba. Tot és millorable. A banda d'aquestes petites coses, en general el refugi em va agradar molt, la terrassa, les vistes que té paga la pena fer una visita.

El cel cobert i nevós del matí passa a una de cel cada vegada més blau i de llums de capvespre...


Diumenge, 18
+709/-1100, F, S2, +/- 12 km.
Refugi l'Illa – Pic dels Llops (2843) – Pic dels Pessons o del Gargantillar (2864) – Pic de Ribuls (2827)

Cel blau, radiant, llum intensa com també el fred i el frisó del vent, que també es va fent intens a vegades

Són encara no dos quarts de nou que ja enfilem cap al Pic dels Llops, la neu una mica dura, alguns ens posem ganivetes, per anar tranquils, la pujada tranquil·la, la pala fins al coll s'adreça una mica però la fem prou bé, el vent comença a molestar en cert moment, però, suportable.

 


Dalt del cim, fotos de rigor, tornem direcció al coll que hem fet i a mitja alçada ens deixem anar per una llarga pala, dreta, amb neu compacta amb una capeta de pols que es deixa lliscar fàcilment, baixem fins a l'Estany de l'Illa per posar pells i enfilar cap a la Portella de Pessons (2779), el vent ens torna a acompanyar un bon tros, a la portella decidim deixar els esquís i pugem fins al cim caminant.



Mentre uns anem baixant cap a la portella, uns quants s'enfilen cap al Pic de Ribuls (2819) amb una escapada.


Baixem per la canal, carreguem esquís fins a la meitat, on hi ha neu continua per calçar-los i gaudir d'una bona baixada fins al Llac de Pessons on ens afegim a les pistes fins al pàrquing de nou.


Queda poca estona de sol, el cel s'està tornant a ennuvolar, els cims s'estan cobrint, està tornant a començar a nevar... aquest diumenge ha estat un miratge...

Un bon miratge, tot el cap de setmana!

Hi vam anar: Jordi R., Jordi P., Jaume R., Pere, Manolo F.,Oriol G., Enric G., Jesús M. I Anna
Fotos també de l'Oriol, Jordi P, Jesus, Enric i Jaume



diumenge, 4 de febrer del 2018

El Turbón. La muntanya màgica (2492)



Situada entre les valls del riu Ésera i de l'Isábena, “digna parella amb el Cotiella”, la muntanya assembla ser un alt castell de pedra calcària que es troba defensat per una muralla d'escarpats rocosos que li fan aparentar ser un podi elevat de difícil accés.

I mentre una dita assegura que “en el Turbón, estenen les bruixes les seves robes al sol“, hi ha un altre que afirma que “si hi ha boira en el Turbón, hi haurà tempesta en tot Aragó“.
S'explica que va ser en aquesta muntanya màgica on va encallar l'Arca de Noé en descendir les aigües del Diluvi Universal: “L´arca ba turbá, l’arca ba turbá” va cridar el personatge bíblic, utilitzant paraules del lloc. Això expliquen els avis –com recull en els seus escrits José Damián Dieste– i això explicaria el topònim, doncs “torbar” equivaldria a encallar. I de “torbar”, “Turbón”.
Font: Libro Paisajes naturales del Pirineo Aragonés

Dificultat:**
Desnivell: +/- 1226
Distància: 17 qm
Horari: 9.35 h

Allotjament:
Albergue de El Run Valle de Benasque, poble El Run. Telèfon 659234083, info@alberguepirineos.eshttp://www.alberguepirineos.es/


Itinerari – La Muria - La Partida de las Segalás – La Partida de Selvaplana – Collado de San Adrián – Coma de San Adrián - Turbón

Sortim divendres per fer nit a l'Alberg de El Run, acollidor, gent amable i amb bons consells de la zona.
Després d'algun despiste d'aproximació al lloc de partida, deixem el cotxe a La Partida de Segalás a La Muria on calcem els esquis a peu de cotxe agafant la pista, encara no havíem fet un quilòmetre i mig trobem un trencall a la dreta, amb un camí prou ample que seguim, aquest camí es va fent cada vegada més estret fins que acaba desapareixent i ens trobem fent esqui senglar prop d'un quilòmetre fins a anar a trobar el camí correcte a la Partida de Selvaplana.

 

Entremig d'aquesta encigalada, he perdut el casc, que portava amb una xarxa fora la motxilla, en fi... a comprar un nou toca...
Un cop ja al camí correcte, ben senyalitzat sortim del bosc a més o menys a cota 1700 on se suavitza el pendent i arribem al Collado de San Adrián (1910) on podem contemplar tota la Coma que encara queda per fer.

Descendim, no gaire convençuts de poder arribar a fer cim, el núvol que coronen la serra de Chias no fan gaire bona pinta.
La Coma es fa llarga, ara amb sol, ara nevant lleugerament l'anem pujant.
Les hores van passant i es fa tard, hem sortit més tard del que haguéssim volgut i l'encigalada tampoc ha ajudat, replantegem una hora màxima per tornar i descartem fer el Turbonet.

Amb pas lent però constant ens posem dalt el Turbón amb una tarda magnífica i un sol que ens deixa contemplar gran part del panorama, malgrat que tota la part del Pirineu està el cel ben embolicat. 
                                 
                                   
No ens entretenim i desfem camí, la baixada la gaudim, malgrat torbar una gran varietat de neus, dura, pols, ventada, crosta, gelada, ... per triar.
 
El Turbonet
  

Ara sí que agafem el camí correcte, baixant fins a la pista que es pot esquiar fins al cotxe, que arribem amb les darreres llums del dia, algú fins i tot ha pogut estrenar el frontal per poder arribar.

Han estat nou hores i mitja, llargues, ben aprofitades. Ara això sí, l'endemà he estat ben cruixida.

Hi vam anar: Enric, Manolo, Oriol i Anna
(fotos també de l'Enric i l'Oriol