Situada entre les valls del riu Ésera i de l'Isábena, “digna parella amb el Cotiella”, la muntanya assembla ser un alt castell de pedra calcària que es troba defensat per una muralla d'escarpats rocosos que li fan aparentar ser un podi elevat de difícil accés.
I mentre una dita assegura que “en el Turbón, estenen les bruixes les seves robes al sol“, hi ha un altre que afirma que “si hi ha boira en el Turbón, hi haurà tempesta en tot Aragó“.
S'explica que va ser en aquesta muntanya màgica on va encallar l'Arca de Noé en descendir les aigües del Diluvi Universal: “L´arca ba turbá, l’arca ba turbá” va cridar el personatge bíblic, utilitzant paraules del lloc. Això expliquen els avis –com recull en els seus escrits José Damián Dieste– i això explicaria el topònim, doncs “torbar” equivaldria a encallar. I de “torbar”, “Turbón”.
Font: Libro Paisajes naturales del Pirineo Aragonés
Dificultat:**
Desnivell: +/- 1226
Distància: 17 qm
Horari: 9.35 h
Allotjament:
Albergue de El Run Valle de Benasque, poble El Run. Telèfon 659234083, info@alberguepirineos.es, http://www.alberguepirineos.es/
Itinerari – La Muria - La Partida de las Segalás – La Partida de Selvaplana – Collado de San Adrián – Coma de San Adrián - Turbón
Sortim divendres per fer nit a l'Alberg de El Run, acollidor, gent amable i amb bons consells de la zona.
Després d'algun despiste d'aproximació al lloc de partida, deixem el cotxe a La Partida de Segalás a La Muria on calcem els esquis a peu de cotxe agafant la pista, encara no havíem fet un quilòmetre i mig trobem un trencall a la dreta, amb un camí prou ample que seguim, aquest camí es va fent cada vegada més estret fins que acaba desapareixent i ens trobem fent esqui senglar prop d'un quilòmetre fins a anar a trobar el camí correcte a la Partida de Selvaplana.
Entremig d'aquesta encigalada, he perdut el casc, que portava amb una xarxa fora la motxilla, en fi... a comprar un nou toca...
Un cop ja al camí correcte, ben senyalitzat sortim del bosc a més o menys a cota 1700 on se suavitza el pendent i arribem al Collado de San Adrián (1910) on podem contemplar tota la Coma que encara queda per fer.
Descendim, no gaire convençuts de poder arribar a fer cim, el núvol que coronen la serra de Chias no fan gaire bona pinta.
La Coma es fa llarga, ara amb sol, ara nevant lleugerament l'anem pujant.
Les hores van passant i es fa tard, hem sortit més tard del que haguéssim volgut i l'encigalada tampoc ha ajudat, replantegem una hora màxima per tornar i descartem fer el Turbonet.
Amb pas lent però constant ens posem dalt el Turbón amb una tarda magnífica i un sol que ens deixa contemplar gran part del panorama, malgrat que tota la part del Pirineu està el cel ben embolicat.
No ens entretenim i desfem camí, la baixada la gaudim, malgrat torbar una gran varietat de neus, dura, pols, ventada, crosta, gelada, ... per triar.
El Turbonet
Ara sí que agafem el camí correcte, baixant fins a la pista que es pot esquiar fins al cotxe, que arribem amb les darreres llums del dia, algú fins i tot ha pogut estrenar el frontal per poder arribar.
Han estat nou hores i mitja, llargues, ben aprofitades. Ara això sí, l'endemà he estat ben cruixida.
Hi vam anar: Enric, Manolo, Oriol i Anna
(fotos també de l'Enric i l'Oriol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada