o no és la tercera...
El Pirineu el nivell de risc d'allaus és alt en segons quines zones. És a la zona del Capcir on els risc minva una mica.
Una alternativa...
Mirant, mirant, en una fitxa de la FEEC de l'Eloi Figueras sobre el Roc de Madres,
i una frase encoratjadora "Recorregut molt segur en condicions de neu inestable"
el que buscava i una fita que encara tenia pendent.
Diumenge sortim des del Pont de la Farga, tot just passat el creuament que ens porta a Mijanes, passat Puyvalador
El dia està cobert, i ens neva. Algú dubte, però la meteo deia que milloraria.
Iniciem la pujada, fa fred, els núvols que ens envolten i les volves que cauen encara ens fan agafar més, al cotxe hi hagut moments que marcava -15º. brrr!!
Els arbres coberts d'una fina capa blanca, la gebra fa encara més el paisatge més gèlid, però el paisatge es encisador.
Seguim les traces molt ben marcades que més matiners que nosaltres o el dia abans ens han deixat,
Anem seguin les traces, passem per la Cabana de Becet (1585), més endavant trobem el trencall que ve d'Odello que s'incorporen a les nostres o nosaltres a les d'ells.
Els núvols baixos els deixem enrere i un dia clar i solejat ens ve a rebre , això sí amb molt de fred que no es nota mentre avancem.
Les traces ens duen cap el camí que puja cap a l'esquerra tot seguint les marques grogues i vermelles molt ben senyalitzades, el camí no te pèrdua, travessem el bosc i anem a sortir al refugi Oller (1830),
una altre cabana que està tot just sortint del bosc. Allà fem un mos, i la vista que es contempla de les muntanyes que ens envolten i un mar de núvols que mica en mica va guanyant terreny.
Seguim pujant pel llom tot just on acabar el bosc seguin les marques, arribem a la part alta del llom on s'aplana el terreny, de lluny observem a gent que baixa però no se'n va cap a una altra banda, és la única senyal de vida que hem observat avui, no hem vist a ningú.
Les parts altes es troben ben ventades i els matolls es deixen veure, es pot avançar amb pells però no per baixar, béEns arribem fins el coll dels Gavaches (2359) des d'aquí veien el que encara ens queda fins el cim, com no podrem gaudir de la baixada per la manca de neu decidim deixar el esquis i no carregar-los.
En menys de mitja hora ens posem al cim, no si està gaire a gust un vent lleuger gèlid fa que fem les fotos de rigor i tirem avall.
Fem un mos i tornem a peu fins trobar més neu continua, la baixada la fem pel mateix lloc de la pujada, la neu que trobem és molt canviant, de dura a pols a fonda, s'ha d'anar molt en compte ja que et pots quedar clavat quan menys t'ho penses.
La baixada pel bosc és forçada però es fa bé quan sortim a la pista la boira ens ve a rebre i ja no ens deixarà fins arribar el cotxe.
Malgrat no ser una gran baixada hem pogut gaudir d'un dia magnífic encara que molt fred.
Dels tres que anaven dos ho havien intentat diverses vegades sense èxit i la tercera no l'havia intentat mai, per tant perfecte.
Desnivell: 1070 m.
Mapa: Font-Romeu 2249 ET IGN Francès
5 comentaris:
Molt ben escollit ¡¡¡ El Josep Maria em va comentar que no l'havia vist massa bé la setmana anterior. Fora de la part més alta a les fotografies es veu ben innivat, preciós¡¡
Ostres, potser la bona estrella la portes tu i no el Jaume ¡¡¡
La neu estava millor pel bosc que baixa cap a Odello segons la piulada de'n Ricard Godia, la part nostra estava molt canviant, de fet en un gir en vaig quedar clavada en una posició una mica entortolligada i ara vaig en genollera, res uns distensió, he anat el trauma per precaució, 10 dies de repòs els que falten per la propera sortida.
Ara el dia i la vista...
vaja, doncs a fer bondat, que portàvem un ritme!!!
i tant!!! per la part que em toca... que encara queden coses pendents
Publica un comentari a l'entrada