dilluns, 14 d’abril de 2008

Una de bona i una altra de...no tan bona

Comencem per la bona.
Fa una setmana que vaig anar al metge i em va dir que l'evolució anava molt bé.
La flexibilitat del genoll, que és quasi total és d'un pacient operat fa dos mesos ( el 7 va fer un mes de l'operació) a més ja em deixa conduir per tant ja puc rellevar al xòfer que tan amablement m'ha dut amunt i avall durant aquest temps, la qual cosa agraeixo enormement. O sigui que millor no podia anar.
Des de fa més o menys 10 sessions he anat fent, com diria jo, recuperació passiva: corrents, ultrasons i una mica d'exercicis de flexió, poca cosa més.
A recuperació, els fisios, també diuen que la recuperació va d'allò més bé i que es meravellen de l'evolució que vaig tenint amb la flexió del genoll. Ara vaig aixecant, a més, una mica de pes amb la cama.
Ara bé la no tan bona.
Tota contenta jo, pregunto als fisios que tal per tornar a incorporar-me a la feina.

Eeeeiiiiii! no vulguis corre més del que és. La recuperació d'un creuat és lenta, uns 5 , 6 mesos i només portes tot just un. Calma i paciència, temps al temps. Si fins ara has anat bé continua així.
En va caure com un gerro d'aigua freda. Pensava que podria fer vida més o menys normal al cap de poc, però, com fa uns dies m'han tornat a posar el peus a terra.
Això es farà llarg...

1 comentari:

Ramon. ha dit...

ostres, noia, això voldrà una recàrrega de les dosis de paciència...
bueno, més temps per al Blog...
:-) ;-)