15.02.2009 - Puigmal... per fugir de les cues

La primera idea era anar a fer pista a la Molina.

La gran afluència de gent que hi havia escampada per tota la Cerdanya en va fer repensar.

"La Molina hi haurà molta gent, millor a una estació petita".

Vaig decidir anar a l'estació de Puigmal, a més queda més a prop de casa.

En l'últim moment, abans de marxar, decideixo agafar la motxilla amb els estris de muntanya., Per si de cas!!

La caseta que es troba a començament de la carretera que puja a les pistes estava plena de cotxes aturats on compraven els passis.

   Ja veig que aquestes pistes també estaran a vessar.

Mentre pujo cap a les pistes ja decideixo que avui tornaré a fer el Puigmal, fa tot just un més que el vaig fer, però sembla que aquesta és la millor opció, abans que fer cues.

No sóc l´única, hi ha més solitaris i solitàries, en grup, amb raquetes... de tot una mica.

A 1/4 d'11 enfilo a munt, com no haig d'esperar a ningú i ningú m'espera vaig fent tranquil·lament.

Mentre vaig fent pel fons de la vall el vent deixa fer, ara un cop he enfilat i estic a la part alta aquest bufa cada vegada més fort.

Hi ha més la ganes de fer cim, ja que si fos pel vent seria per recular.

A la darrera pala he de posar ganivetes, la neu esta gelada, i el vent bufa d'allò més, fins hi ha un moment que en fa caure.

Queda poc pel cim, m'hi arribo i miro l'altre vessant, un gran mar de núvols cobreix tota la Vall de Ribes i més enllà.

Ni fotos puc fer del vent que fa.

Pells fora i avall.

La neu dura, gelada a la part alta. A mesura que vaig baixant és millor i gaudeixo fins a baix.

Quant arribo al cotxe han passat 3 hores justes des de la sortida.

La cua que no he pogut evitar ha estat la de tornada a Barcelona, d'aquesta si que no vaig poder fugir.

(les fotos són de fa un mes aquesta vegada no he pogut per la ventolera)

14-febrer-2009: Taga (2039) de "tranquis" per Pardines

Mooolt de "tranquis".

Com en  tot el Pirineu el risc d'allaus es molt elevat, aquesta és una bona alternativa per fer activitat.
Hem quedat al voltant de les 9 al Bar Gusi de Ribes, però he arribat a 2/4, mentre espero a la resta m'estic dins el cotxe.
Observo que pugen molt cotxes a esquiar, després de les darreres nevades es comprensible, aquest cap de setmana el Ripollès i la Cerdanya estaran ben plens...
Sona el mòbil, és en Ricard d'Igualada, també ha arribat al voltant de 2/4 de 9.
No ens coneixíem, va ser a través del xat del Cegesqui  que en Ricard va fer la proposta i en vaig engrescar a anar-hi, feia molts anys que no l'havia fet i com no sempre hi ha neu s'ha d'aprofitar, de fet em sembla que amb esquís no l'havia fet mai.
Mentre esperem a la resta tot esmorzant dins el bar ens trobem en Rafa que també va fer el Taga, però amb altre gent, s'acomiaden ja ens trobarem pel camí, tots anem al mateix lloc. Al cap d'una estona llarga arriben la Mònica, la Kristin i en Jordi que han sortit una mica més tard des de Barcelona i amb la densitat de tràfic....
Un cop ben esmorzat decidim anar cap al nostre objectiu d'avui, el Taga, el farem des de Pardines.
Deixem el cotxe a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac (1272), ens calcem els esquís a l'inici de la pista, comencem a pujar a quarts de dotze!!!

Tot seguint la pista descobrim unes traces que porten fora, tan fora la pista que no duen en lloc, reculem una mica fins trobar les traces que ens durant pel torrent de Vilaró per anar a parar als Plans de Moreroles , aquí el vent es considerable i a mesura que anem pujant encara més.

L'últim tros és feixuc, per la molèstia del vent més que res, la neu, està molt ventada i el cim i resta poca neu.
Ara la vista que es deixa veure magnífica, vessant Pedrafora, vessant Puigmal, vessant Puigestela...
la llàstima és que no la podem gaudir tranquil·lament, el vent es fa fora.

 

vessant Pedraforca

 

vessant Puigmal

 

vessant Puigestela

Arribem en Ricard i jo i una mica més tard la Kristin i en Jordi, la Mònica s'ha quedat als Plans. 
Els ajudem a plegar pells i tirem avall. 
La neu, la trobem tota canviant, ara bona, ara pesada, dura, crosta, hi ha llocs que la gaudim, però.
la baixada la fem ràpida fins al cotxes.
Per posar punt i final a aquesta sortida i com que era hora de dinar van decidir anar a Ventolà a dinar.
Després uns van tornar a Barcelona i altres van continuar cap a la Cerdanya per continuar gaudint del bon cap de setmana.

Assistents: Ricard, Jordi, Mònica, Kristin i Anna
(perdoneu el retard, per raons alienes, he estat sense telèfon ni internet durant més d'una setmana entre una cosa i l'altre)


Més fotos a Taga 14.02.2009

Esqui de descoberta (bis)... Le Journalade (1945)

Ens van apuntar amb els ulls clucs a la cita que ens va proposar en Jaume. 

Ràpid i corrents (ho dic més que res perquè ens van trobar la proposta penjada el divendres al matí per tant no hi havia massa temps per pensar-s'ho) en poques hores sortim de la city per anar a dormir divendres vespre al poble de les Cabanes, a 11 km abans d'arribar a Tarascon.

 

L'inici de la sortida així com la descripció per arribar-hi la podeu llegir a la seva entrada sobre el Trois Seigneurs 2199m, per la vall de la Courbière - 31/01/2009, per no repetir.

A la carena, mentre els tres senyors van a fer El Pic dels Tres Seigneurs, anant cap a l'esquerra (S), els altres, les dos senyores i els dos senyors restants ens n'anem a guanyant-se el jornal cap Le Journalade enfilant cap a la dreta (N).

Tot carenejant per sobre herba, evitant la gran cornisa ens acostem al cim, ens calcem les ganivetes, la neu està una mica gelada, la que ha quedat, la resta està tota a la cornisa.

La carena es va fent estreta on anem seguin unes traces per una petita cresta que ens durant al peu del cim on deixem els esquís i els darrers metres els fem a peu.

La vista que es pot veure és fantàstica,  Pic dels Tres Seigneurs i tot els seu voltant.

Ara toca baixar. Tot just on hem deixat els esquís surt una pala que la gaudim d'allò més, la neu, una mica primavera es deixa fer i els girs encadenats es succeeixen un darrera l'altra. 

A mesura que baixem la neu es va fent una mica més pesada, enllacem amb el camí de pujada que ens durà fins al cotxe on esperarem als tres senyors que arribin de la seva descoberta. 

Hi hem anat: Pili V, Manel C, Luis S, Jorge, Rafa M, Jaume J i Anna M

Fotos  miscel·lAnna 

24-01-2009 Temporal de vent a La Floresta i voltants

Renoi quin vendaval!!

Dissabte al matí vaig haver d'anar a Sabadell, a fer una gestió.
Al sortir de casa ja vaig tenir certes dificultats.

Una gran branca d'un arbre del carrer de baix s'havia trencat. Per sort vaig poder sortir del garatge.

Tampoc vaig poder agafar el camí de sempre per arribar als túnels.
Ara no pensava pas que la tornada a casa fos una veritable cursa d'obstacles.

Tot just passat Can Cadena a Valldoreix en vaig trobar els primers arbres que tallaven el pas, però, encara van poder passar pel costat de la carretera

la primera entrada que tenia, hi havia dos arbres que tot just acabaven de caure.
Una mare anava a buscar als seus fills al poliesportiu de can Llobet, la vaig acompanyar fins allà mateix, ho va agrair!
Jo, continuava el meu perible.
Sona el mòbil, és el pare, en demana on estic, no estic pas tan lluny de casa!
Pujo pel Carrer de Can Llobet, un arbre està travessat, sembla que per sota es pot passar, quan m'hi acosto no ho veig tan clar, hi ha cables de la llum que aguanten l'arbre i un cotxe sense esperar-se tira avall, haig de recular marxa enrere tota la baixada.
Em dirigeixo cap el pont del Diari: tallat, dos arbres de grans dimensions es troben un a cada punta del carrer. Aquí en trobo un cotxe seguit per una ambulància, que ens hem anat creuant, li pregunto on va i resulta que ha d'anar al meu carrer a prop de casa meva, al seu pare li ha caigut un arbre a sobre, per sort res greu, però, per observació...
Tots tres, anem buscant camins, aquest tancat, aquest un arbre travessat, en aquest un altre...
Proposa anar cap el túnels, ... amb el trànsit dels túnels els perdo pujo per can Busquets i tan el carrer Tarruell i Bonavista, arbres caiguts.
Torna a sonar el telèfon, el pare: "On ets?". De l'última trucada ha passat prop d'una hora...de cop sento de fons l'ambulància: Ha arribat!! hi ha entrada cap a casa, recordo el carrer Palmera. Per sort, no hi trobo cap entrebanc, fins arribar tot just on començar el carrer Major, aquí hi ha un camió del bombers intentant netejar el camí dels arbres que han caigut a la plaça Villar.
Carrer Major amunt, baixo pel carrer de la Floresta: arbres caiguts,
Passeig de la Capella: arbres caiguts
Carrer de la Sardana, baixa, baixa,...baixa molt, branques, containers fora lloc, però cap arbre travessat...
Carrer Dalmau, continua baixant fins a baix a Emeterio Escudero giro cap el pont del Diari.
M'han dit que el carrer de casa està obert i el carrer de sota també.
Estic a punt de deixar el cotxe a prop del garatge de casa, l'arbre que ha caigut es recolza sobre la terrassa de sobre, de cop i volta veig aparèixer dos cotxes; Puc passar! la porta està tot just després de l'arbre
Salvada!!
He arribat a casa!!
El paisatge que he anat veient és desolador, grans arbres, alguns centenaris ja no hi son.
El que ha caigut davant el garatge en privava de veure la muntanya de Montserrat des de dins de casa, ara la veig, però, no sé trobaré a faltar l'arbre, aquest, el del costat, el de la cantonada, els de la plaça, el del costat de la fleca, el del jardí del costat... hi ha tants que els trobarem a faltar!!

Per cert, Valldoreix està igual que La Floresta, arbres i més arbres travessats o tallant el pas, l'Escola CEIP Jaume Ferran i Clua, és l'únicde Sant Cugat, que aquest dilluns no han anat els alumnes, el vent ha fet volar la teulada del gimnàs i d'una part de l'escola, no saben si tornaran dimecres, si s'ha d'allargar gaire potser prenen la decisió de repartir-los en les diverses escoles del municipi, esperem que no...

Si voleu veure més fotos: Temporal de vent a la Floresta i Valldoreix

Puigvalador - 1ª sortida de l'EMaN, i,,,,què és això?

Ni més ni menys que

Esquí de Muntanya amb Nens (EMaN).

Un grup de pares i mare (de moment només sóc jo o sigui que si hi ha alguna mare (també s'accepta al paaare) amb fills del 1995 al 1999 que facin esqui de muntanya i ho vulgui intentar  ja ho sap, que vingui amb nosaltres!!!)
Bé al que anava.
El diumenge 11 de gener passat va ser la primera sortida, vam aprofitar que el grup de les Dues Traces feien la MEXICANADA i ens hi vam afegir. d'assistents van ser una 38 dels quals 5 eren els i la jove promesa dels que continuaran l'esquí de muntanya.

Un canvi d'últissíma hora, per qüestions de seguretat, ens va modificar el lloc, d'anar a l'estació de Puigmal i baixar a Vallcebollera, vam anar a parar a  l'estació de Puigvalador, que la seguretat éra màxima.
La pujada  "mecànica" la vam fer fins el punta més alta que ens van deixar els remuntadors de l'estació amb el fortfeit de passeig que venen, així ens estalviaven un vos desnivell.

Vam sortir del domini de pistes i amb les pells posades encarem el cimet que tenim davant, Puig del Pla de Bernat (2436), Les Clots de l'Egue, el Serrat del Clot, Pla de Bernat i finalment el Puig, planer, entre mig de petits pins anem guanyant alçada fins al cim anem arribant tots,... els 38, deu ni do el bosc d'esquís que hi havia al cim

Després de fer un mos i de gaudir del dia magnífic que ens està fent iniciem la baixada cap a Fontrabiosa pel Clot del Mig, Clot de Baix, anem baixant pel bosc fins arribar a una pista que ens conduirà fins al poble on ens esperen un "borregos" boníssims que ens han portat el companys de les Dues Traces, organitzadors d'aquesta sortida a la que ens hem afegit.
Els nen@s han pogut gaudir d'una baixada llarga i amb una neu pols boníssima fins al mateix poble i al costat mateix dels cotxes.

Assistents 33 ganapies 4 nens i una nena