Renoi quin vendaval!!
Al sortir de casa ja vaig tenir certes dificultats.
Una gran branca d'un arbre del carrer de baix s'havia trencat. Per sort vaig poder sortir del garatge.
Tampoc vaig poder agafar el camí de sempre per arribar als túnels.
Ara no pensava pas que la tornada a casa fos una veritable cursa d'obstacles.
Ara no pensava pas que la tornada a casa fos una veritable cursa d'obstacles.
Tot just passat Can Cadena a Valldoreix en vaig trobar els primers arbres que tallaven el pas, però, encara van poder passar pel costat de la carretera
la primera entrada que tenia, hi havia dos arbres que tot just acabaven de caure.
Una mare anava a buscar als seus fills al poliesportiu de can Llobet, la vaig acompanyar fins allà mateix, ho va agrair!
Jo, continuava el meu perible.
Sona el mòbil, és el pare, en demana on estic, no estic pas tan lluny de casa!
Pujo pel Carrer de Can Llobet, un arbre està travessat, sembla que per sota es pot passar, quan m'hi acosto no ho veig tan clar, hi ha cables de la llum que aguanten l'arbre i un cotxe sense esperar-se tira avall, haig de recular marxa enrere tota la baixada.
Em dirigeixo cap el pont del Diari: tallat, dos arbres de grans dimensions es troben un a cada punta del carrer. Aquí en trobo un cotxe seguit per una ambulància, que ens hem anat creuant, li pregunto on va i resulta que ha d'anar al meu carrer a prop de casa meva, al seu pare li ha caigut un arbre a sobre, per sort res greu, però, per observació...
Tots tres, anem buscant camins, aquest tancat, aquest un arbre travessat, en aquest un altre...
Proposa anar cap el túnels, ... amb el trànsit dels túnels els perdo pujo per can Busquets i tan el carrer Tarruell i Bonavista, arbres caiguts.
Torna a sonar el telèfon, el pare: "On ets?". De l'última trucada ha passat prop d'una hora...de cop sento de fons l'ambulància: Ha arribat!! hi ha entrada cap a casa, recordo el carrer Palmera. Per sort, no hi trobo cap entrebanc, fins arribar tot just on començar el carrer Major, aquí hi ha un camió del bombers intentant netejar el camí dels arbres que han caigut a la plaça Villar.
Carrer Major amunt, baixo pel carrer de la Floresta: arbres caiguts,
Passeig de la Capella: arbres caiguts
Carrer de la Sardana, baixa, baixa,...baixa molt, branques, containers fora lloc, però cap arbre travessat...
Carrer Dalmau, continua baixant fins a baix a Emeterio Escudero giro cap el pont del Diari.
M'han dit que el carrer de casa està obert i el carrer de sota també.
Estic a punt de deixar el cotxe a prop del garatge de casa, l'arbre que ha caigut es recolza sobre la terrassa de sobre, de cop i volta veig aparèixer dos cotxes; Puc passar! la porta està tot just després de l'arbre
Salvada!!
He arribat a casa!!
El paisatge que he anat veient és desolador, grans arbres, alguns centenaris ja no hi son.
El que ha caigut davant el garatge en privava de veure la muntanya de Montserrat des de dins de casa, ara la veig, però, no sé trobaré a faltar l'arbre, aquest, el del costat, el de la cantonada, els de la plaça, el del costat de la fleca, el del jardí del costat... hi ha tants que els trobarem a faltar!!
Per cert, Valldoreix està igual que La Floresta, arbres i més arbres travessats o tallant el pas, l'Escola CEIP Jaume Ferran i Clua, és l'únicde Sant Cugat, que aquest dilluns no han anat els alumnes, el vent ha fet volar la teulada del gimnàs i d'una part de l'escola, no saben si tornaran dimecres, si s'ha d'allargar gaire potser prenen la decisió de repartir-los en les diverses escoles del municipi, esperem que no...
Si voleu veure més fotos: Temporal de vent a la Floresta i Valldoreix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada