La primera idea era anar a fer pista a la Molina. La gran afluència de gent que hi havia escampada per tota la Cerdanya en va fer repensar.
"La Molina hi haurà molta gent, millor a una estació petita".Vaig decidir anar a l'estació de Puigmal, a més queda més a prop de casa.
En l'últim moment, abans de marxar, decideixo agafar la motxilla amb els estris de muntanya., Per si de cas!!
La caseta que es troba a començament de la carretera que puja a les pistes estava plena de cotxes aturats on compraven els passis.
Ja veig que aquestes pistes també estaran a vessar.Mentre pujo cap a les pistes ja decideixo que avui tornaré a fer el Puigmal, fa tot just un més que el vaig fer, però sembla que aquesta és la millor opció, abans que fer cues.
No sóc l´única, hi ha més solitaris i solitàries, en grup, amb raquetes... de tot una mica.
A 1/4 d'11 enfilo a munt, com no haig d'esperar a ningú i ningú m'espera vaig fent tranquil·lament.
Mentre vaig fent pel fons de la vall el vent deixa fer, ara un cop he enfilat i estic a la part alta aquest bufa cada vegada més fort.
Hi ha més la ganes de fer cim, ja que si fos pel vent seria per recular.
A la darrera pala he de posar ganivetes, la neu esta gelada, i el vent bufa d'allò més, fins hi ha un moment que en fa caure.
Queda poc pel cim, m'hi arribo i miro l'altre vessant, un gran mar de núvols cobreix tota la Vall de Ribes i més enllà.
Ni fotos puc fer del vent que fa.
Pells fora i avall.
La neu dura, gelada a la part alta. A mesura que vaig baixant és millor i gaudeixo fins a baix.
Quant arribo al cotxe han passat 3 hores justes des de la sortida.
La cua que no he pogut evitar ha estat la de tornada a Barcelona, d'aquesta si que no vaig poder fugir.
(les fotos són de fa un mes aquesta vegada no he pogut per la ventolera)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada