6 i 7 - 02 - 2010 - Incursió a la terra dels Càtars

 6-02-2010 - Aude - Pic d'Ourtiset des de Rodome (1933) un cim ben ventat

Riiing, riiiiing!!!!

Son quarts de cinc del matí.

aquesta vegada en Jaume ens fa matinar.

En trobo amb el Josep Lluís a Terrassa i amb la resta del grup a Puigcerdà per esmorzar. És tant d'hora que ni els bars estant oberts per esmorzars. Quan continuem camí,  comencen a caure les primeres volves de neu.

Per arribar a Rodome, preneu les indicacions de la piulada d'en Jaume, punt de partida de la sortida d'avui, és tot un trajecte sinuós i d'un paisatge melancòlic d'un dia trist, en aparença, on ens neva i plou segons pugem o baixem. Hi ha un  punt que ens ho fa pensar si continuar o canviar d'objectiu, però no, ens hi arribem, a veure què. 

Del poble pujem per la pista que hi transcórrer la GR-7   fins que la neu no ens ho permet més.

Està nevant, i això ens fa dubtar, si començar o no.

Després d'unes deliberacions entre si anem amunt o directament a la Gîte, guanya el de tirar amunt, encara que només sigui per estirar les cames i pair l'esmorzar.

Mentre ens canviem ha deixat de nevar i s'entra veuen les primeres clarianes.

Progresem una estona amb els esquis a coll, per la pista amunt , fins que la neu es fa continua, una mica abans d'arribar al refugi forestal.

Anem guanyant alçada travessant el bosc de Reventy, on la darrera nevada ha deixat els arbres i l'entorn encisadors, arribem al coll de Tourrugue, el vent que no hem trobat dins del bosc es deixa sentir amb ganes. Anem pujant direcció cap el coll de Seillis, però trobem que el pas està barrat per un gran tou de neu, que els superem per la seva banda dreta, al costat del matolls que és on veiem que pot haver menys perill. 

Ens posem dalt de la carena, el vent apreta de valent, deixem els esquís i el darrer tros el fem a peu... I FEM CIM!!! tots ho celebrem i molt, perquè en el moment de sortir dels cotxes no ho teníem gens clar que faríem res. La satisfacció és màxima.

Quina colla que som !!!!

No podem gaudir còmodament del cim i de la vista que es deixa entre veure, davant nostre es veu el Bentsillole que era el nostre proper objectiu, però el deixem per una banda pel vent i per l'altra,  la manca de neu ja que el vent se l'emportada els forts.

fem les fotos corresponents i tirem avall.

Malgrat la ventolera, la baixada la neu que ens trobem és bona, més húmida a mesura que anem baixant, tornem pel mateix recorregut de pujada.

Bon final per una dia que no prometia res,  posem camí cap a Montsegur on a la Gîte ens espera una bona dutxa i un bon sopar i... dormir, dormir que avui hem matinat molt, z, zz, zzz...

Els qui vam anar: Jaume, Manel, Joan Manel, Carme, Greg, Rosa, Dani, Pep i Anna

Piulada Jaume

7-02-2010 - Ariege - Pic de St. BarthélemyPic de Saint Barthélemy (2348) des de Montsegur 

Riiiiing, riiiiing!!

sona el despertador, però avui hem recuperat la son del dia anterior. ens hem llevat a les 7.

El castell que ens ha estat vigilant tota la nit i avui s'ha aixecat enfarinat.

La sortida la tenim a la Vall de Llasset, que es troba a uns pocs quilòmetres del poble de Montsegur.

Son Deixem els cotxes a 950 m. i esquis a la motxilla tirem amunt, el bosc és atapeit i ens trobem alguns arbres travessats que ens alenteixen el pas.

La nevada de la nit ens ha deixat el camí nevadet i en en alguns trams enfangadets. I els arbres estant coberts amb una fina capeta de neu que ens va caien a sobre a mesura que anem avançant.

A 1255 ja ens podem posar els esquis als peus i avançar mes tranquil·lament, el bosc també es va aclarint i el paisatge que ens envolta és magnífc.

Mica en mica anem deixant el bosc enrere anem i ens posem sota mateix de  la vella mina de la Portelle (1650) anem a buscar la carena que anirem resseguint pujant i baixant amb més o menys pendent, que ens fa entre tenir una mica.

Veiem el cim al fons, el veiem lluny, però el bon dia que ens ha quedat fa ens agafin a tots ganes d'aconseguir-ho, d'arribar al final. Ens adonem que és llarga i que tampoc podem dormir-nos-en.

Continuem fent lloms, i fent fotos, moltes fotos. 

Els arbres, pins negres?, avets? tan se val, estan coberts de neu, les seves fulles gebrades fan belles postals, sigui en detall o en conjunt.

El mantell de neu acabat de caure, sense cap petjada. Llis, la llum és un espectacle pels nostres ulls.

Hi ha un punt que ens descalcem els esquis i progressem a peu fins a dalt el cim son al voltant de dos quarts de tres que hi arribem.

La bonança que hi fa, fa que ens hi estem una estona, però hem de tornar, anem a retrobar el esquís i la baixada...

la baixada...

Trams d'una neu pols excel·lent fan el descens gratificant, una recompensa merescuda després d'aquesta llarga jornada, és d'agrair.

Els qui vam anar: Jaume, Manel, Joan Manel, Carme, Greg, Rosa, Dani, Pep i Anna

Piulada Jaume

23-01-2010- Pic d'Ouxis (2510)

El pic del mots encreuats.

"Avui hem gaudit d'esquí de muntanya en essència... esforç, solitud, immensitat, fort pendent, decisió, natura salvatge, llibertat..." (J.J)

En Jaume fa la proposta de sortida d'aquest cap de setmana, m'hi apunto, sense pensar-m'ho.

Una ressenya d'un llibre exhaurit, les ganes d'explorar, i l' incògnita del que trobaríem, el no trobar cap piulada d'itinerari d¡esquí de muntanya,..., era ja tot un al·licient.

Les previsions de la meteo apunten que farà millor temps el dissabte que diumenge, així que decidim avançar la sortida al divendres per aprofitar-ho. No sabent el que ens trobarem és millor no temptar la sort.

Després de fer un petit mos a Puigcerdà anem fins les Forges d'Orlú (970) on deixem el cotxe a l'aparcament solitari. Son el voltant de les 10 del vespre, mentre ens canviem una patrulla de la gendarmerie arriba, ens pregunta cap a on anem, quan els informem que a anem per la carretereta que puja a l'entrada de la reserva natural de fauna de l'Orlú cap a la Jasse du Printemps (1377) on farem nit milloren la cara.

Amb el esquís als peus i el frontal encés, ens encaminem a bon ritme cap la Jasse du Printemps, a uns 8 quilòmetres de distància del cotxe, per una pista totalment nevada i una traça de raquetes molt ben petjada, ens hi posem amb un parell d'hores, i a l'hora de les bruixes ja hem arribat.

La cabana petita, amb una llitera per a dos, però, poden dormir bé quatre, amb aigua a prop, llenya per a la llar és un lloc correcte per a passar-hi la nit. Tots caiem en un profund son...

Dissabte 23 - son 3/4 de nou que ja estem en marxa, deixant el sacs i el que no es necessari a la cabana que recollirem a la tornada. Enfilem per les Prairies de Gaudu, 

una llarga esplana, que segueix el GR-7, que segueix tot el riu Oriège. a l'esquerra un cartell indica direcció al Refugi de Beys, nosaltres seguim recta cap el Pas de Balussière, tot travessant un bosquet, quan sortim (1700), 

ens mirem per on podem continuar, la cosa no es veu clara, dubtem una mica decidim tirar amunt, 

contra més ens enfilem més dret s'hi posa fins que decidim recular i decidim anar cap a l'esquerra, on en un primer moment hem descartat,

 però, no hi ha tanta pedra ni tants arbres, com per on ens hem posat, malgrat hi ha moments que la pendent és pronunciada i ens hem de treure els esquís per superar una petita canal aconseguim superar-ho.

A la sortida (1900) els pendents es suavitzen una mica, tampoc gaire, però ens ajuda, la calor es fa notar.

La progressió és més bona, però, ara se'ns fan pans a les pells, això, i la calor ens alenteix una mica.

Guanyem alçada, la pala és dreta i arribem fins el llom, només ens resten un 400 metres fins arribar el cim.

El darrer tram del cim és com un pastís de nata, immaculat, sense cap traça prèvia, sense cap pedra que trenqui la continuïtat de la neu, ... hi ha molta neu aquí!

La pendent va guanyant graus i decidim deixar els esquís a uns 70 metres del cim. 

Aconseguim el cim tranquil·lament: HEM ACONSEGUIT L'OBJECTIU. El Pic d'Ouxis.

(foto Jaume Jubert)

Cansat, però contents, fem un petit mos, però estem més assedegats que gana tenim. uns grills de mandarina que ofereix el Pep, ens saben a glòria...

Tampoc és qüestió d' entretenir-se, toca baixar i és llarga la baixada, una mica cansats que anem (com a mínim jo) ens falten cames i jo faig unes quantes rebolcades, la neu la trobem de totes formes,  pols compactada, primavera, encrostada, de tots tipus i varietats.

Al voltant de les tres tornem a ser a la cabana, mentre recollim, en Jaume prepara un plat de sopa, una cosa calenta que ens reconforta d'allò més.

Posem pista avall fins arribar al cotxe on arribem al voltant de les sis.

Cansats, però contents, satisfets per haver aconseguit els que havíem vingut a fer, en un entorn on els únics éssers humans, nosaltres

(vista del cim i l'itinerari des del Pic de Mortiers, març 2007 - Foto de Lluís C)

Divendres - de les Forges d'Orlu 970m a la cabana de la Jasse du Printemps 1377m +400m; F, *; 2h a bon pas; mapa IGN2148ET
Dissabte - Pic d'Ouxis 2510m:+1200m/-1600m; PD, ***, S4 (les principals dificultats es troben entre els 1700 i 1900m, amb trams drets i exposats sobre el barranc. Durant prop de 1000m el pendent oscil·la entre els 30 i els 45º); de 4h de pujada (avui més per no haver trobat el pas a la primera) i 2 a 3 h de baixada; mapa IGN2249ET.

Hi vam anar: Jaume, Josep Lluís, Dani i Anna
(per mirar les fotos cliqueu el nom)

28 de desembre de 2009 - Puig de Terrers (2540)

Deixem el cotxe al pàrquing de l’estació d’esquí de Formiguères,

El primer que es troba a ma dreta a la cota 1740.

Tot just a l’entrada hi ha una pista que voreja “El Roquet”, la fem tota fins al final on trobem una petita esplanada que travessem i un petit camí, que baixa ens dur al fons de la vall de la Galva, als Cotius.

Posem pells i seguim la vall fins al pont del Plans de l’Orriet

i des d’allà seguim la pista tot passant la Barraca de la Jaceta i les Barraques de la Jaça de la Llosa, fins quasi al final de la vall un petit pontet ens ajuda a creua al riu.

D’aquí enllacem la Jaça de les Formigues

i els Serrats Verds per remuntar la darrera pala que ens durà a la part prèvia del Puig de Terrers. Quan arribem a la part de dalt seguim la carena fins arribar a unes antenes que ens indiquen que és el cim, ja que tot ell és bastant pla i seria difícil saber on seria el punt exacte.

Fa vent, esperem al Francesc que arribi de pujar la segona vegada la pala, com arribat el primer a dalt i estava tant “sucosa” la volgut  estrenar i ha tirar cap a vall per tornar a remuntar-la, no ha trigat gaire, per això.

La baixada la gaudim d’allò més, la neu està molt bona, a mesura que baixem, però es torna més pesada en alguns llocs, crosta amb altres,, dura en els zones obagues,

Tornem pel mateix camí i remuntem l’últim tros que es dur al cotxe.

Tot just hem començat a caminar a les 9 del matí i hem tornat cap a quarts de 5 de la tarda tot una bona jornada amb un bon dia que esperaven que plouria i el dia ens ha acompanyat amb un bon sol i una bona calor

Hi vam anar: Francesc, Jaume, Oriol i Anna

Fotos realitzades amb mòbil

BON NADAL I BONES FESTES