Dissabte ens trobem tots els del grup a Alquézar, ens allotjem a l'Alberg Escuela-refugio on sopem i donem pels carrers del poble.
Diumenge lloguem el material al qui li fa falta, jo malgrat ser el meu bateig en aquesta activitat (dos bateigos en un cap de setmana, buff!!!), la Teresa em va deixar el seu material,
Ens posem en ruta fins a Bierge on deixarem un cotxe i l'altre ens duu cap al començament de la pista ons ens durà a l'inici del nostre recorregut, cap un punt de la peonera superior.
És el meu primer barranc, creia que eren tot per aigua, però en vaig trobar que hi ha de tot, trams amb aigua, trams secs, salts, caminar, entretingut, molt entretingut,
Un cop passat el primer tram arribem on generalment es comença la peonera inferior, ho detectem per que hi ha un augment de gent, fins aleshores anaven sols.
La zona que arribem s'anomena del caos, zona de grans rocs, sifons, cascades, salts, on l'aigua s'escola i busca la sortida, i punts mes o menys complicats hi ha un punt que s'anomena pas d'Anaïs, que poden ser mortals, nosaltres vam tenir el nostre ensurt, en Pep, es va veure "engollit" en aquest pas, sort que amb l'ajuda d'una corda el varem poder treure del forat, però l'espant ja se'l va endur.
Els recons que es veuem, l'aigua cristalina, la llum que penetra en els gorgs que només es poden admirar només si passes entremig dels engorjats, salts d'entre 5 i 7 metres, no t'ho has de pensar gaire, sinó no saltes i si ho fas l'adrenalina puja.
S'ha de donar gràcies al Pep que malgrat l'ensurt, va ser el nostre "reporter" i el que va fer la part gràfica del barranc, gràcies.
i els altres que hi vam anar: Joan, Josep Ma., Manel, Oriol, Pep i Anna
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada