diumenge, 7 d’agost de 2011

13 al 21 de juliol - Dolomites - Alta Via 2 “Via de la Llegenda”


La nostra llegenda particular: travessa i ferrades
Quan en Pep em va proposar anar cap a les Dolomites, em va agrada la idea, n’havia sentit parlar, però no havia tingut el plaer d’estar, així que van fer coincidir les vacances i ja ens veus allà.
La ruta, l’Alta Via 2, nomenada “Vila de la Llegenda”, és la de més prestigi i dificultat de les vuit que travessen les Dolomites, aquesta va de Nord a Sud, amb un total de 150 km. de Bressanone fins a Feltre, la part més interessant i alpina, ens belluguem entre alçades de 2000 i 2500 m,
és la seva part central d’uns 95 km i aprofitant que passes per algunes vies ferrades interessants l’adaptem al que volem fer.

La senyalització dels camins, refugis, direccions,..., blanques i vermelles, és molt bona, la qual cosa s’agraeix si es complica el temps.
La travessa és dura, malgrat hi hagi algun passos, diguem una mica complicats i que s’ha d’anar una mica més en compte és pot fer bé, les jornades exceptuant la del segon dia, son llargues, els desnivells diaris poden ser de 1300 mts. la qual cosa a mesura que passen els dies el cansament
acumulat es nota.

Els refugis de les Dolomites son, senzillament fantàstics, si poden trobar molts, i suposem que per l’època, juliol, només en dos hi havia molta gent, que son els que tenen un accés fàcil amb funivia. El menjar és molt bo i de molt bon tracte

S’ha d’anar en compte amb el pes de la motxilla, intentar anar en el mínim indispensable, jo malgrat anar amb motxilla petita, entre grampons, material, vaig patir una mica en la primera part de la travessa.

La meteo, ens va respectar, malgrat que del ruixadet diari quasi no ens salvem, però en general la setmana va ser bastant inestable, grans nuvolades, cims emboirats ens va fer desestimar alternatives que podríem haver fet, però, amb la ruta que teníem prevista, tampoc en va saber greu.
Però,... anem per feina

Dies 13/07 - Arribada a Passo Gardena -

Sortim de casa el dijous cap a les 18 hores, fent nit a Aix-en-Provenze, en Formula 1. El dijous, llarga tirada en cotxe, ens l’hem passem tot el dia conduint fins arribar a Passo Gardena, lloc on dormirem al refugi Alberg Berghaus Frara (2.137 m.) que es troba en el mateix coll, sembla més un petit hotelet que no un refugi i on, en principi deixarem el cotxe fins la tornada.
Arribem que plou i fa fresca, son al voltant de les 6 de la tarda i hem fet 1400 km. des de casa, cansats ho estem, un bon sopar i una bona habitació ens servirà per recuperar-nos per l’endemà.
Per la nit cau una tempesta de llamps i trons espectacular.

Dia 14/07 - Passo Gardena (2137) - Ferrata Brigata Tridentina - Rifugio Boè (2871)

El dia s’aixeca de bon matí amb un bon solet.
Després d’esmorzar en dirigim a fer la popular
Ferrata Brigata Tridentina que comença 2
quilòmetres més avall del coll en direcció Corvara on seguint un sender ens estalviem unes quantes corbes de la carretera. Interessa anar d’hora, ja que és una via molt concorreguda i l’afluència de gent es considerable. 


Nosaltres ens hi posem a les nou. El desnivell total de la ferrada és de 700 mts que comencen ben verticals al seu inici, està molt ben equipada amb sirgues, clavilles, graons-grapa, de mitjana dificultat, la progressió pot ser lenta en alguns moments però àgil,
el pont penjant ens indica el final de la ferrada, d’aquí al refugi de Pisciadú (2585) és una passejada, ens hi hem posat en tres hores.
Descansem, fem un mos, el temps ja ha canviat, mentre esperem comença a ploure una mica, seguim camí cap el refugi Boè, ara ja agafem el camí de l’Alta Via 2, el  666,  i ens endinsem  per la Val de Titus, 

els bancs de boira ens van deixant entreveure el paisatge i les agulles que hi ha, que ens hi posem en 3 hores.

Dia 15/07 - Rif. Boè (2873) - Piz Boè (3152) - Forcella de Pordoi - Passo Pordoi - Rif. Viel dal Pan (2432).
Dia tranquil comparats amb la resta.
Abans de les 8 ja estem de camí. 

Agafem el sender 638 i pugem dalt el cim del Piz Boè directament, ens hi posem ens menys d’una hora, dalt el cim hi ha el refugi Capanna Fassa, arribem que està tot emboirat, fa vent i fred. 

Per un moment la boira escampa i ens deixa veure tot el massís de la Marmolada. continuem camí pel mateix sender i com els núvols vagin marxant  anem a pujar la Punta Joel (1945) on podem veure les vista a la Vall d’Arabba, decidim fent tota la carena fins sobre mateix del Rifugio Forcella Pordoi (2829), 


però hem de tornar una mica enrere per anar a buscar el sender  627, que ens durà a ell, ja que on estem queda tallat. Prop d’aquest refugi arriba el telefèric que arriba del Passo Pordoi i el lloc està molt freqüentat, hi ha una gran afluència de gent.
Baixem al Passo Pordoi  per una senyora tartera que ens hi posem en una hora. Com tenim temps ens apropem a l’osari de Pordoi, lloc dedicat als soldats austríacs que vam perdre la vida durant la I i la II Guerra Mundial. Es pot estalviar.
Com no el ruixat de rigor ens ha tornar a sorprendre una altre vegada.
Retornem al Passo Pordoi i ens trobem que van arribar cotxes d’època de Südtirol Classic , de tots el colors, mides i models, ens distraiem força estona mirant-los.

Sentim tronar pel fons, i ens posem en camí, prenem el sender 601, cap el refugi Viel dal Pan (2432) un camí que sembla una autopista, ens durà a ell, els núvols ens acaben embolcallen i no veiem el refugi fins que el tenim ben bé al davant mateix. El refugi reformat és un gran balcó al massís de la Marmolada, les habitacions sembla talment més un hotelet que un refugi, també Tot just arribem, i pugem a l’habitació descarrega una forta tempesta, aquesta vegada ha anat per pels.


Dia 16/07 - Rig. Viel dal Pan (2432) - Ferrata delle Trincee - Ref. de la Marmolada (2044)
Els dia s’aixeca radiant, a les 8 del matí estem de camí, continuant el sender 601, 
massís de la Marmolada
Piz Boè
fins arribar al plat estrella d’avui, Ferrata delle Trincee  ens posem a peu de via en poc més d’una hora. Aquesta ferrada, és difícil, malgrat després es suavitza, però déu n’hi do els seu inici! Després d’una primera caiguda, els primer tram és realment vertical, hi ha uns 50 metres dificultosos de passar,

manquen algunes preses per peus, malgrat que tens les sirgues has de fer una bona superació de braços, per poder arribar a passar el primer tram, amb l’ajuda d’un petit estrep que em deixa el Pep, vaig poder superar-lo, i la resta la  vaig anar podent-la fer mes o menys, ÉS MOLT MACA. és anar pujant, baixant, galeries, agulles, a tot el llarg de la cresta de Padon. 

 
Malgrat la dificultat, tota la ferrada està ben equipada amb clavilles i sirgues en els passos més exposats. Un pont penjant, trinxeres, construccions ruïnoses, túnels i més túnels, forats a la muntanyacom finestres que et deixen veure l’exterior...
El temps s’ha anat embolicant, hem tingut estones de boira, estones de sol, al final de la ferrada es fa a través d’una galeria i anem a parar al Bibacco Bontadini (2552),
final de la ferrada, que hem fet en unes 5 hores. Baixem, pel sender 669, fins el refugi Padon i d’allà baixem a la carretera, al Passo Feidaia (2057) on es troba el refugi de la Marmolada (2044). Refugi autèntic, dels d’abans, quan entres et transportes a un altre temps, molt acollidor.
Com no a l’alçada del refugi de Padon ens fa un senyor ruixat una altre cop, i que hem arribat el refugi torna a descarregar en força.
Una bona dutxa, un bon sopar has posat punt final a un dia cansat, però esplèndid.

Dia 17/07 - Rifugio della Marmolada - Forcella della Marmolada (2910) - Rif. Contrin (2074) - Pas de la Cirèle (2683) - Rifugio Fuciade (1982)
A primera hora del matí encara el cel es troba sense un núvol, però quan ja sortim del refugi per encaminar-nos a agafar la gòndola que ens durà a al Rifugio Pian de Fiacconi (2626) ja comencen a enganxar-se alguns al massís.
Seguim el sender  606, una variant de l’alta Via 2, per anar a agafar la pujada al a Forcella della Marmolada, entrem en una petita glacera on per seguretat ens posem els grampons, el núvols ens acaben envoltant totalment i seguim les petjades que han deixat el que han passat abans, pugem fins on la neu ens deixa i continuem per la ferrada,

s’ha d’anar en molt de compte la pedra està mullada i relliscosa. Arribem al Forcella, i veiem com continua la ferrada que va a la Punta Penia que es perd entremig de la boira, llàstima de no poder contemplar el paisatge ha de ser ben bonic. A nosaltres ens toca baixar, per una escala totalment penjada i mullada, la qual cosa va extremar la seguretat,

alguna congesta de neu a la sortida ens porta a la base i davallem fins el ref. Cortin (2074) que em poso amb 1’5 hores Mentre en Pep va a veure la El Pas de Ombreta, no l’haig d’esperar gaire en el refugi.(és una màquina).
Encara ens queda camí, els núvols s’han quedat ven enganxats a les parts altes, continuem  pel 607, per la Val de Cirele, ens deixa entreveure la vall que puja al refugi que deixem. la pujada es fa lenta i feixuga, el cansament es fa palès. Arribem al pas de Cirèle (2683) en dues hores. 
Ara toca baixar, per una tartera  de pedra petita, la baixem amb molta facilitat No es quasi ben avall que deixem els núvols amunt i podem veure al vall on es troba el rifugio Fuciade. És d’aquells refugis que els veus i mai arribes... suposo que també era el cansament.
Comença a ploure, i arribem al refugi plovent. El ruixat diari que ens agafa.
El refugi, és una altre petit hotelet encantador i decorat tradicionalment, la mestressa, vestida tradicionalment ens dona la benvinguda, està decorat amb gust, molt acollidor, amb peces de cuina antigues i mobles rústics. El dormir està bé, però el sopar es dispara, tot s’ha de dir és molt bo
A fora continua plovent... ho farà tota la nit.

Dia 18/07 - Rifugio Fuciade - Campanna Passo Valles (2031)
Plou, esperem després d’esmorzar, però ho continua fent.
Decidim que avui no farem el que teníem previst si tot va bé ho deixarem pel darrer dia.
Per no perdre el dia decidim anar a buscar el cotxe a Passo Gardena i portar-lo a Fiere de Primiero, final de la travessa. Baixem al Passo Pellegrino i prenem un taxi a Bolzano (120 €)

i de Bolzano amb cotxe de línia que ens portarà al mateix Passo Gardena. (Potser des del passo pellegrino li haguéssim dit al taxi de portar-nos directament ens hagués costat el mateix però hauríem anant directes).
A la tornada passem per Passo de Sella i Canazei. Portar el cotxe al final a Fiere de Primiero se ens va fer llarg, prop de 100 km, més per les carreteres que passes, de corba, recorba i recontacorba, ara,
disfrutones per qui li agrada conduir, vaig gaudir-la.
Buidem la motxilla de les coses que ja no ens faran falta i alleugerim pes, la qual cosa agraïm molt.
Quan deixem el cotxe hem d’agafar un altre taxi per dur-nos on hauria d’haver estat el nostre final d’etapa la Cabanna Passo Vallès (2031). Arribem a 2/4 de 7, queda poc per sopar. Aquí ens espera el Teddy, el gos guardià de la Cabanna


El Pep, te un ensurt, no troba la càmera, sort que l’ha trobat el personal de l’alberg i se l’han tornat, al veure’m a mi.
Sembla que no hem fet res però estem cansats,
Dia 19/09 - Campana Passo Valles (2031) - Rifugio Mulaz (2571) - Forcella Margharita (2655) -  Passo de la Farangole (2932) - Rifugio Rosetta (2581)
El dia s’aixeca amb sol, després d’un bon esmorzar, enfilem pel sender 751 que comença tot just travessar la carretera i que amb una forta pujada constant arribem a la forcella Venegia o Caladora 
(2217), d’aquí vam anar a buscar el Passo de la Venegiota (2303), en poc mes d’hora i mitja. i amb hora i mitja més ens plantem al Rifugio G.Volpi Mulaz (2571). 



S'ha fet llarg, però. El paisatge es transforma es torna més abrupte envoltant-nos majestuoses agulles... impressiona el petit que arribes a ser.
No ens entretenim gaire i continuem pel Sentiero delle Farangolle., el sender 703, que amb una forta pujada ens posa a la Forcella Margherita (2655), 
des d’aquí estant podem observar clarament el Passo delle Farangolle (2932) que hem d’anar a parar, no hi ha un altre. un profund tall entre dues agulles i que hem superat amb una hora des del refugi Mulaz. La part final equipada amb  clavilles i cables, te un fort pendent que s’ha d’anar en compte per la possible caiguda de pedres.

Ara toca la llarga baixada d’unes 3 hores fins el Rifugio Rosetta (2581), primer per la Val Grande per seguir sobre la Val delle Comelle, camí estret i penjat, però sense pèrdua i en els llocs compromesos no hi falten les sirgues i/o graons, arribem al començament de la vall a Pian dei Cantoni (2313). 
Baixant per Vallon Grande
Pain di Cantoni
D’aquí fins el refugi el camí ens portarà al refugi, el núvols ens tornen a embolcallar i arribem al refugi entremig de boires.
Trobem el refugi ple, es nota que prop hi ha el funivia que puja de la Villa de Sant Martino i Castrozza.
La tarda no s’acaba d’aclarir, plovisqueja i fa fred.

Dia 20/07-Rifugio Roseta (2581) - [Rosetta (2743)] - Passo delle Fede (2278) - Passo di Ball (2443) - Rif. Pradidali (2278) - Passo delle Lede (2695) - Rifugio Treviso (1631)
El que hauria de ser pluja, son flocs de neu que no arriben a quallar.

Això no ens impedeix d’anar a fer el Roseta (2743) que  amb ¾ hora  per un camí molt ben traçat i condicionat, massa i tot, el fem entre mig de flocs de neu i un fort vent... tornem al refugi a recuperar les motxilles. Baixem pel zigzaguejant sender 702, fins el Col delle Fede (2278), per agafar el sender 715 que entre alguna congesta que altre anem al Passo di Ball (2443)




i d’aquí al Rifugio de Pradidali (2278), de refugi a refugi hem trigat unes 2 hores.
L’ambient és fred, i ventós.
En el refugi fem una llarga parada, per una banda pel vent, per altre per veure si es recuperen una mica el fred de les bateries de la càmera.
Després d’una hora reprenem el camí i prenem el sender 709 en ascens cap el Llac di Pradidali (2242) i anem guanyant alçada per un camí incòmode, llarg i costerut de fer fins una bifurcació on els camins se separen, agafem el 711, que és el de l’Alta Via 2 i que ens porta cap el Passo delle Lede (2695), 

 el camí passa per entremig d’una canal de forta pujada amb congesta de neu inclosa, quan sortim a dalt per arribar al passo encara queda una estona. Des del rifugi ens hi hem posat en 1’5 h.

Ara comença la llarga, llarga baixada per la Vallon delle Lede, continuant el 703, de l’Alta Via 2, primer de suaus pendents, arribem en una hora al Bivacco Carlo Minazio (2250) 
on hi ha restes d’un avió estavellat a l’any 1957. Ens entretenim també fent fotos a un munt d’edelweiss que ens trobem al voltat del camí hi ha moltíssimes.
El pendent es pronuncia i el cansament també, es fa llarga i cansada i més veiem el refugi on has d’anar a parar al davant, a l’altrevessant.
A l’alçada de 1610 m trobem la bifurcació cap el refugi Treviso (1631) que ens posem, amb 50 minuts. per un corriol estret, primer, fins agafar el camí que pujar de la vall.
El refugi reformat amb molt bon just es pot observar el que era el refugi antic amb el nou molt ben aconseguit.
La dutxa súper reconfortant, el sopar boníssim i un bon llit fa que descansem d’allò més a gust, avui ens ho mereixem més que mai.
Dia 21/07 - Rifugio Treviso (1631) - Villa de Fiera de Primiero -(cotxe) Passo Pellegrino - Sentiero Attrezzato Bepi Zac - (cotxe) Albergo Genzianella (Passo Sant Lugano)
Darrer dia, això s’acaba.
Avui toca baixar fins on hem deixat el cotxe a la Villa de Fiera de Primiero,, matinem a les 7 ja ens posem en camí i a 2/4 de 10 ja ens trobem al poble, normalment hi ha una naveta que fa el trajecte gratuït, però comença a les 10 h. així que hi farem.

Anem a fer la via ferrada que ens van deixar pendent el dilluns 18, i que és interessant de fer, tan per la seva història i els esdeveniment de la I Guerra Mundial on es troba el primer front de les línies austríaques.




Arribem al Passo Pellegrino, on deixem el cotxe al pàrquing del telesella Costabella 2/4 d’12 l’agafem per guanyar temps i estalviar en cansament per anar el Passo delle Sele (2528), pel sender 604, on hi trobem el refugi del mateix nom. Des aquest passo comença Sentiero Attrezzato Bepi Zac, el sender 637, que recórrer tota  la cresta de Costabella. Piccolo Lastel (2697), Gran Lastel (2716), C. de Campagnada (2737), C, de Costabella (2762), El Casteil de Costabella (2730) la Bassa del Ciadin (2664) fi del nostre recorregut.

galeries
Per un fort pendent pugem fins dalt la carena en alguns punts equipada amb clavilles i sirgues, per guanyar una petita esllavissada. la ruta està molt ben equipada, massa en alguns casos, però tampoc és d’estranyar, ja que es força transitada, malgrat nosaltres la ben fer ben sols. A la ruta ens trobem tot d’obres militars, rases, escales de fusta, passarel·les, refugis, és un museu a l’aire lliure i dona molt que pensa del que va passar per aquestes muntanyes no sense tenir una certa esgarrifança.
finestres obertes a la muntanya
Refugi, tal qual des de la I GM, sense reformes
Trinxeres

Observatori Italià


Arribem a la forcella de Ciadin a ¼ de 4, final dels nostre recorregut, ja que agafem el sender de tornada cap a Passo Pellegrino i anem a retrobar de nou el telesella per baixar cap el cotxe. quan tot just agafem el telesella, comença a ploure, sort que te una mampara que es protegeix.



S'ha acabat, ara toca anar direcció a Verona  on canviarem d’activitat, les botes per les sandalies que no de caminar, on visitarem la ciutat, però, això ja serà l’endemà. Tot baixant fem nit a l’Albergo-Ristorante Genzianella a Passo S. Lugano on una bona habitació, una bona dutxa i un bon sopar ens reanima...
DOLOMITES, , Umm!! PER TORNAR!!!
per veure més fotos: Dolomites


Refugis

Dimecres, 13 jul. Alberg Berghaus Frara (2.137 m.)
Dijous, 14 jul. Refugi Boè (2.871 m.)
Divendres, 15 jul. Refugi Viel de Pan (2.432 m.)
Dissabte, 16 jul. Refugi Della Marmolada (2.044 m.)
Diumenge, 17 jul. Refugi Fuciade (1.982 m.)
Dilluns, 18 jul. Refugi Passo Valles (2.031 m.)
Dimarts, 19 jul. Refugi Rosetta (2.581 m.)
Dimecres, 20 jul. Refugi Treviso

.


6 comentaris:

Xeve Feliu ha dit...

Bello bellissimo!!!

Molt maca tota la ruta, felicitats!!!

VADABLOG ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi O ha dit...

genial.... em falta!!!

Marta ha dit...

Anna, hi varem ser el dia 9 de juliol!, però com a turistes d'autocar. Vam tenir un dia esplèndid i vam pujar a un telefèric a Cortina d'Ampezzo,al refugi de Faloria (2123 m) per veure la vista. Unes muntanyes esplèndides. Debieu gaudir-ne molt, oi vosaltres?

Oriol Guasch ha dit...

Fantàstic!!! Veig que t'has recreat en aquesta crònica, fa venir moltes ganes d'anar-hi, malgrat que hi hagi un xàfec diari... i més als que no som escaladors de veritat

Miscel·lAnna ha dit...

Gràcies a tots.
la ruta, el Pep, la va treure d'una ressenya i es pot adaptar i millorar en alguns trams per estalviar anar carregats o no tants desnivells.
És una zona fantàstica, i amb moltes coses per fer.
Ha estat una gran travessa.