Aprofitant que ha arribat l'estiu i que ja em deixen fer alguna que altre sortida, he decidit afegir-me a l'excursió que feien uns companys al Moixeró i la Tosa.
Aquesta és la meva segona sortida, des que el metge i el fisio em deixen "caminar".
Dissabte a 3/4 de 12 (més tard que aviat) deixem el cotxe al Veïnat de l'Hostalet a Cal Cerdanyola,
enfilem pel camí dels Empedrats (PR C-125) cap al refugi Sant Jordi (1565), sort que el camí va pel mig del bosc i ens priva del sol de justícia que està caient, l'aigua del riu ens ajuda a refrescar-nos, tot amb això ens hi posem al refugi amb 2 horetes justes.
Després de fer un mos i hidratar-nos ens enfilem cap el Coll de Moixeró (1972) per un camí que surt per darrera del refugi, des del refugi arribem al cap d'una hora. Només ens queda una mica més de mitja hora per arribar al cim del Moixeró (2091).
Sense perdre gaire temps, decidim reprendre el camí de tornada, encara queda molt per arribar al cotxe i volem anar pel Coll de Pendís (1786)
i des del Coll de Vimboca (1799) cap el coll de Galligans (1727)
on tornem agafar el PR C-125 que baixa per la Boixassa, baixem un fort desnivell tot fent ziga-zaga, en aquest tram hem sortit del bosc i el sol que ens cau al damunt és potent, a la Collada la de Pelosa (1424) el pendent se suavitza una mica per endinsar-nos al bosc pel Solei de Rivelles que ens durà una altra vegada a Can Cerdanyola (900), inici de l'excursió quan arribem al cotxe son passades les 7 de la tarda.
Es canviem ràpid ens esperen a sopar al refugi del Rebost i el sopar a les vuit.
Diumenge, 22 - Mentre la resta de companys se'n van a fer la Tosa des del refugi del Rebost, jo he decidit prendre-m'ho en calma, amb una pencada de 7 hores i la cama que no està al 100%,( hem de cuidar-la!) paga la pena fer una cosa suau.
Així que primer he anat fins al Mirador del President
on gaudeixes d'una vista des de la Tosa fins al Pedraforca, tota la serra del Moixeró.
quan he arribat a Coll de Pal i després d'una lleugera temptació de pujar a la Tosa (només 1h i mitja), he decidit que no, no forcem la màquina i fem una cosa tranquil·la, així què he enfilat cap el Puigllançada, us semblara mentida, però, encara no l'havia fet, tan aprop tan aprop, com sempre està a mà i mai el fas, així que era el dia i moment ideal.
A dalt he estat sola una bona estona contemplant una vista de 360º esplèndida i un aire fresquet que donava gust...gràcies al dia clar es podia veure fins Montserrat.
Les flors estan en el seu punt d'esclat, les trobes per tot arreu donant una visió multicolor.
per veure més fotos: http://picasaweb.google.com/annamesalles/MoixerPuigllanAda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada