Pic de la Pala de Jan (2774)

cinc màquines i una reserva (jo)

Aprofitant que el vent minvava el diumenge, l'Oriol proposa fer una escapada llampec a Andorra, el lloc triat la Vall de Ransol. El cim, el Pic de la Pala de Jan.

Son les nou, hem arribat a la Tour de Querol on ens trobem tot el grup i continuem camí.

(... i esmorzar? que no esmorza aquesta gent?, només he pres un cafè amb llet abans de sortir de casa!!...)

No podem arribar al final de la vall, però quedem a prop. Deixem el cotxe prop d'un camp que és un llac de glaç. Compte relliscar!

Un contratemps, en Francesc s'ha equivocat de bossa de botes i ha agafat les de pista, intentem si amb el material que porten dels del grup, però, pot ser. Mentre espera que li portin (hi ha que tenen sort, bé la sort és també està aprop per poder-les portar).

La resta anem fent camí, en Francesc, segur que ens agafa.

(prenc un tros de kit-kat, com a mínim menjar alguna cosa...)

 Travessem el pont en molt de compte està gelat i ens enfilem pel bosc buscant trams de neu continua que ens permeti avançar cadascú avançar per on troba pas.

Arribem a l'alçada del refugi, però nos ens hi arribem sinó que anem tirant cap a la dreta per agafar la pala per aquest costat.

(i jo que penso: aquesta gent no esmorza?)

... i esmorzar?! Què començo a defallir!

El canvi de temperatura ha format una capa de gel superficial dur, gel dur que inclús, en ocasions, les ganivetes costaven de clavar. I sobre tot les parts que quedaven a les parts obagues...

Necessito menjar una mica,... decidim aturar-nos en uns roques per fer un mos...

Mentre, veiem que el Francesc ja ha sortit del bosc i en poc temps estarà amb nosaltres.

Ens posem en marxa, enfilem la pala per la dreta, la neu està durà, compacte, s'ha d'anar en compte.

La vista dalt del cim és magnífica, pel quatre costats. 

Baixem per on hem pujat. La part alta està bé. Gaudim aquesta part.

Anem a buscar el pas de pujada i ens adonem que ens el hem passat i ens toca desgrimpar un tros, per poder continuar.

Per evitar el bosc de pujada, anem direcció cap a la vall del Sarrera, mentre uns flanquegen cap a la vall, on trobem la neu molt gelada, uns altres descalcem els esquís i baixem, a peu, a buscar el pont.

Un bon dinar preparat per la Neus ens espera a casa del Francesc, (per fi! Un àpat decent.) posa fi a la sortida llampec a Andorra

els agosarats: Oriol, Jaume, Pere, Aniol, Francesc, Anna

La Lauziere – de Sant Esteve a Cap d'any.

Aquest any ens hem traslladat a la vall de Lauziere, al petit poblet de Celliers on ens ha acollit el petit hotel de le Grand Pic.

Hem estat una bona colla, entre petits i grans 27, i tots molt ben avinguts

La vintena de ganàpies, hem fet el que hem pogut el tres dies que ens ha deixat fet la meteo, mentre els petits entre cangurs, papes i mames també s'ho han passat d'allò més fent les seves.

Només els tres primers dies hem pogut fer activitat, els dos darrers entre la gran nevada i els risc d'allaus elevat no hem pogut fer el que voliem.

Gràcies al Rumi i les cartes hem pogut passar les estones.

Dimarts, 27 -12-2011 – Gran Plan (2127), +/- 800 m., fàcil, S2, +/- 4 hores

Ascensió fàcil per començar. El dia és radiant. La vista fantàstica. Seguim camí 

ens endisem pel bosc i anem guanyant alçada per lloms suaus fins als cim.

Dimecres, 28-12-2011 – Gran Pic de la Lauziere (2829), +/- 1600, PD+, S3, 6-7 hores

Dia radiant en tots els aspectes, meteo, paisatge, estat de la neu, que més volem...

Per lloms anem fins a Celliers-Dessus, i agafem la carretera tancada que porta al Coll de la Madaleine, travessem un allau al mig de camí i a l'alçada de 1550 anem cap el Combes des Plan.

Anem guanyan alçada per les diferents llomades fins a la cota 1900 que deixem la vall agafem direcció al Coll de la Valette, Pas de la Balme, fins el Coll des Aiguillons que, sense treure pells baixem 50 metres per anar agafar la gelera del Grand Pic. Els darrers 100 m. que ens separa del cim només els fan en Greg, el Jaume i el Pep, la resta traiem pells i comencem a gaudir de la baixada per una neu pols que ens espera i gaudir és poc...

Dijous, 29-12-2011 – Pointe de Glais-Rouge (2163) (fins a cota 1950). +/- 800 m., F, S3, 

canvi de temps, núvols i clarianes. Canviem de vall ,baixem cap al pobles de Bonneval (1180), pugem entre mig del bosc travessant trossos de camí i pista. 

Tot just sortim del bosc ens trobem amb les darreres pales que ens han de dur al cim, hi ha grans allaus de placa de fons, decidim acabar la sortida en aquest punt (1950), baixem pel bosc gaudint de la neu pols que trobem. Malauradament el Pep pren mal a genoll i baixem la resta per la pista amb precaució.

Divendres, 30 i 31-12-2011 – Celliers. 

Ens llevem que ja han caigut quasi 45 cm de neu, que augmentaran fins a mes de 70 durant tot el dia, el màxim que fem desenterrar el cotxes i 

canviar-los d'aparcament per que la màquina llevaneus pugui fer la seva feina, per la tarda del 30 estem frisosos per tastar la neu, i fem miniséries en unes pales que tenim prop de l'hotel. La neu està pesada i no ens quedem frenats per la manca de pendent, però la disfrutem. El 31 s'aixeca que nevant, però a mesura que avança el dia la neu es transforma en pluja... El risc d'allaus és 5 no podem fer res.

Acomiadem l'any 2011 amb un sopar i una guerra de boletes que fa divertida la vetllada i fa que l'espera entre plat i plat no es noti gaire...

Ja ha passat la setmana, el primer dia de l'any ens el passarem a l'autopista camí de tornada cap a casa, ara ja toca pensar en altres projectes...

Hi vam anar: Jaume, Berta, Bernat, Joana, Toni, Laia, Martí, Alba, Carles, Núria, Berta, Alba, Pili, Ricard E, Marina, Jordi, Montse, Joan Manel, Manel, Pep, Roser, Fina, Greg, Ricard M, Laura, Xènia, Anna.


Més Fotos

Bon Nadal i Millor any 2012

42è Del Cànem al Perló.

Can Masana, poc abans de les vuit del matí. Tot just arribar l’autocar que ve de Barcelona que nosaltres també arribem. Dels que venen amb l’autocar, pocs escalen.

Mentre esperem que arribi la resta aprofitem per esmorzar i prendre alguna cosa calenta. malgrat que han previst calor la zona ombrívola de Can Masana fa una mica de fresca, ara tot s’ha de dir, no tanta com altres anys.

Can Masana

pas de la Portella

Van arribant cotxes, ens hem d’alegrar, com a mínim som més gent que el darrer any la qual cosa agraïm.

La presència del Toni, Manel i Francesc fan que tinguem prou gent experimentada per fer les diferents cordades.

A més, també tenim uns convidats d’excepció, els germans Albert i Òscar Masó Garcia, autors del llibre Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac (87 vies d’escalada d’ éstil clàssic) que han vingut a gaudir la diada amb nosaltres, que divendres 30 de setembre van fer la seva presentació a la seu del Club Excursionista Pirenaic.

Gràcies a la Montse, la Teresa i el Josep Maria que també ens han acompanyat a fer diferents vies.

No hem anat gaire lluny ens hem quedat per les Portelles i això ens ha permès fer diferents vies, malgrat que senzilles “disfrutones” per tots.

La Teresa, Montse, el Josep Mª i jo decidim anar fer, per començar a escalfar, la Portella inferior, per la seva via normal, al fem amb prou rapidesa, 

Observem com d’altres cordades del grup van fent la Pelada i anem a per la segona,

la Pelada, aquí la Montse i la Teresa fan la via ràpel, mentre el Josep Mª i jo ens posem per la normal i amb un plis-plas ens hi posem... Carai estem engrescats!

Encara és d’hora, així que podem continuar, al Gep llarg hi falta gent!, com per la via Cardona estan tots penjats i encara hi ha gent que hi fa cua, decidim fer la via del costat dret que al darrer tram s’ajunten. La Montse i la Teresa s’han quedat enderrarides, observem que estan entretingudes.

Així que, després de diverses deliberacions amb l’Albert Masó entre anar a la Peluda o a la Miranda de les Bohigues, amb el Josep Mª decidim anar fer aquesta segona, la via de l’Aresta Brucs, suposo, ja que després d’estar mirant i remirant, per la banda que varen pujar ha de ser aquesta.

No està gens malament, per enfilar-me un cop cada no ser quants anys...

S’acosta 2/4 de 2, hem quedat per dinar al bufet de l’hotel Bruc, al cap d’una hora així que retornem tranquil·lament cap a Can Masana, ens quedem amb les ganes de fer la Peluda, on veiem a un grup dels nostres que l’està fent, si ens hagués vingut de pas, segur que l’acabem fent. Una altra vegada serà.

Vies

Gep Llarg “via Cardona” i ...

La Peluda “Aresta Bruc”

La Pelada “via ràpel”

La Pelada "via ràpel"

La Portella Inferior “via normal”

La Portella inferior "via normal"

La Pelada “via normal”

La Miranda de les Bohigues “Aresta Brucs”

La Miranda de les Bohigues "aresta brucs"

Per dinar ens retrobem amb la resta del grup no escalador, que han anat a fer turisme a Sant Quintí de Mediona.

Estem satisfets de com ha anat la trobada d’aquest any.

Tots hem fet activitat, han escalat els que feia molts anys que no ho feien,

algú qui altri ha sigut la seva estrena, felicitats!,

d’altres feia un any que no escalaven, d’altres una mica més...

Això ens ha engrescat per anar pensant la trobada de l’any vinent.

25-09-2011 - Barranc de l’Aigüeta de Barbaruens, Seira, Osca.

Canviem el dissabte pel diumenge per una meteo més favorable. Fem una bona matinada i després de recollir a l’Enric a Alfarràs ens plantem a les 10 hores a Seira, on ja ens espera al Pep.

Tots en el cotxe del Jaume, prenem la carretera que porta a Babaruens,  a uns 6 quilòmetres hi ha una pista a ma dreta que baixa, pista apta només per cotxes alts i tot terrenys. Camí estret i amb força pedres. Pugem uns dos quilòmetres arribem a una esplanada on deixem el cotxe. Estem sols.

El pont de la Saca el trobem a uns 15 minuts d’on deixem el cotxe i és on finalitzarem el nostre recorregut. Dalt del pont estant, a ma dreta, es pot veure el darrer salt del barranc. Un detall a tenir en compte és el salt d’aigua que hi ha, si el salt arriba a l’altra banda del gorg ens indica que el cabal que hi ha al barranc és perillós.

Travessem el pont i agafem el camí de l'esquerra que va guanyant alçada paral·lel al barranc amb poc més d’una hora el fem, el camí que és molt evident, En un trencall ens trobem que ens espera la Miru, que s’afegeix al grup i el Jordi, que només l’acompanya, han fet nit pels voltants per evitar la matinada, continuem, Creuem de 2 a 3 petits afluents d’aigua a peu fins que trobem que el camí davalla al que serà l’inici del barranc, el lloc és ampli, de pedra on hi ha excavada la força de l’erosió de l’aigua.

Comencem a baixar i ens deixem lliscar per diferents ressalts, tobogans, salts, gorgs, trobem un primer ràpel que sembla que es pugui saltar, però no ho fem, pel camí ens trobem grans troncs travessats,

 altes parets que tot just deixa passa la llum del sol del dia tan radiant que fa avui.

 

 Un total de 4 ràpels al llarg del trajecte entre 10 i 12 metres 

 

fan el trajecte entretingut, ho fem sense entretenir-nos-en, en la part més planera, la que en teoria hauríem de fer més via ens alenteix, una fina capa de llot fa el terra relliscós i hem d’anar més en compte.

Passat el darrer ràpel fins al pont i hi ha poc més de mitja hora, però, es fa cansat, una mica llarg, tot i així no ens treu les ganes de fer el darrer salt, però descartem el salt d’aigua i ho he fem des la repisa, un salt de més de 8 metres, un bon acabament.

 Tornem dalt del pont per unes cordes fixes del pont al cotxe ens hi posem en un quart.

Final d’una sortida, d’una magnífica sortida amb un recorregut fantàstic.

I com no gràcies als reporters del grup en Pep i el Jaume

(per veure les fotos cliqueu el nom)

i vam anar: Enric, Jaume, Miru, Oriol, Pep i Anna

(i el Jordi i la seva paciència)