25-09-2011 - Barranc de l’Aigüeta de Barbaruens, Seira, Osca.

Canviem el dissabte pel diumenge per una meteo més favorable. Fem una bona matinada i després de recollir a l’Enric a Alfarràs ens plantem a les 10 hores a Seira, on ja ens espera al Pep.

Tots en el cotxe del Jaume, prenem la carretera que porta a Babaruens,  a uns 6 quilòmetres hi ha una pista a ma dreta que baixa, pista apta només per cotxes alts i tot terrenys. Camí estret i amb força pedres. Pugem uns dos quilòmetres arribem a una esplanada on deixem el cotxe. Estem sols.

El pont de la Saca el trobem a uns 15 minuts d’on deixem el cotxe i és on finalitzarem el nostre recorregut. Dalt del pont estant, a ma dreta, es pot veure el darrer salt del barranc. Un detall a tenir en compte és el salt d’aigua que hi ha, si el salt arriba a l’altra banda del gorg ens indica que el cabal que hi ha al barranc és perillós.

Travessem el pont i agafem el camí de l'esquerra que va guanyant alçada paral·lel al barranc amb poc més d’una hora el fem, el camí que és molt evident, En un trencall ens trobem que ens espera la Miru, que s’afegeix al grup i el Jordi, que només l’acompanya, han fet nit pels voltants per evitar la matinada, continuem, Creuem de 2 a 3 petits afluents d’aigua a peu fins que trobem que el camí davalla al que serà l’inici del barranc, el lloc és ampli, de pedra on hi ha excavada la força de l’erosió de l’aigua.

Comencem a baixar i ens deixem lliscar per diferents ressalts, tobogans, salts, gorgs, trobem un primer ràpel que sembla que es pugui saltar, però no ho fem, pel camí ens trobem grans troncs travessats,

 altes parets que tot just deixa passa la llum del sol del dia tan radiant que fa avui.

 

 Un total de 4 ràpels al llarg del trajecte entre 10 i 12 metres 

 

fan el trajecte entretingut, ho fem sense entretenir-nos-en, en la part més planera, la que en teoria hauríem de fer més via ens alenteix, una fina capa de llot fa el terra relliscós i hem d’anar més en compte.

Passat el darrer ràpel fins al pont i hi ha poc més de mitja hora, però, es fa cansat, una mica llarg, tot i així no ens treu les ganes de fer el darrer salt, però descartem el salt d’aigua i ho he fem des la repisa, un salt de més de 8 metres, un bon acabament.

 Tornem dalt del pont per unes cordes fixes del pont al cotxe ens hi posem en un quart.

Final d’una sortida, d’una magnífica sortida amb un recorregut fantàstic.

I com no gràcies als reporters del grup en Pep i el Jaume

(per veure les fotos cliqueu el nom)

i vam anar: Enric, Jaume, Miru, Oriol, Pep i Anna

(i el Jordi i la seva paciència)