dilluns, 10 de gener del 2011

Cap d'any 2010 a la Val Maira. Un racó del Piamonte italià per descobrir

La darrera setmana de l'any 2010 la vaig passar a una vall recòndita, a la Val Maira, al Piamonte Italià, al petit poble de Preit de Canosio, a una hora de Cuneo, a dos de Torino i a deu de Barcelona,..., tot un món d'itineraris d'esquí de muntanya a descobrir tot una vall per conèixer...

Quan a mitjans de setembre en Jaume va fer arribar el seu correu proposant anar per Cap d'any a fer una estada a una vall desconeguda del Piamonte, no vaig dubtar-ne ni un moment en apuntar-m'hi. No sabia on era, però, venint del Jaume, segur que era un bon lloc per descobrir.

Després d'un viatge amb sol, vent, pluja i neu, posant cadenes i traient cadenes, arribem al capvespre al petit poble de Preit de Canosio.


Aquesta vall conserva tot l'esperit autèntic que molts esperem trobar de tradicional, no ha arribat las macificacions, i això el fa ser agradable i encantdar

El Refugi Locanda Lou-Lindal  serà el nostre punt de partida durant tota la setmana.

Lou Lindal, Des aquí farem la meitat de les nostres sortides, aquí compartirem jocs, la botifarra, l’UNO i el Rummy-cub per les tardes i els sopars que ens preparan i serveixen tan la Patrícia, la mestressa, com la Miquela i la Serena, gràcies a elles, la nostra estada és fantàstica, i gràcies per l'atenció que ens donen que ens van fer sentir com a casa.

A l'hora dels sopars prepararem la sortida del dia següent, tots estem molt motivats amb moltes ganes de començar i descobrir aquesta zona,, tot mirant el llibre "Charamaio en Val Mairo" de Bruno Rosano.i el plànol de la zona."Sciare in Val Maira"amb molts itineraris per triar, tant el llibre com el plànol molt ben explicats, i en tantes coses per fer, tants itineraris...

Primo Giorno – 27 de desembre
Monte Piutàs 2433m (cota 2425m) des de Preit
+/-900m; 3-4h; **, F (PD+ darrera grimpada), S2.

Encara no sabem que ens trobarem, hem arribat a la vall quan ja és fosc.
El primer dia decidim de fer alguna cosa a prop, no agafar cotxes. Mirant, mirant decidim anar al Mont Piutas, nom de la nostra estança, no pot faltar...
Ens encaminem fins a la petita central elèctrica, on ens calcem els esquís i després de fer la comprovació d'ARVA's seguim, a unes traces, que uns més matiners que nosaltres ja han obert, que ens porten fins a Gr. Servet a 1661, deixem les traces que travessen el pont i aquí ja comencem a obrir traça per arribar al nostre objectiu, anem guanyant alçada fins trobar una pista que anem seguin fins arribar a la C. Gerbino (1890) i veiem uns grans plans i neu que encara no ha trepitjat ningú.


Una mica uns, una mica altres, anem fent torns per anar obrint traça i anar guanyant alçada cap al coll delle Basse (2370).
Ens traiem els esquís una mica més amunt, i guanyem un petit ressalt que ens fa arribar a una fina aresta de neu amb forts estimballs a ambdós costats que ens separa dels darrers metres del cim,que a més son grimpada.
Ens ho mirem i remirem. No coneixem el terreny. La neu caiguda, encara no està prou assentada... decidim no travessar i baixar, ens quedem tot just a la cota 2425.
Retrocedim sobres els nostres passes i anem a buscar els esquís per iniciar el descens per una neu pols boníssima, els girs es segueixen ara uns, ara uns altres, tots, els quinze que som, baixem cors que vols a gaudir de la neu.
Anem seguint les nostres traces de pujada que ens durant una altra vegada cap el poble de Preit.

Secondo Giorno – 28 de desembre
Mont Giobert (2439) Des de Preit
+/- 850m; 3-4h; *, F, S2.

El segon dia, continuem a la mateixa vall de Preit i anem a fer un clàssic de la zona. Si el dia anterior no van tenir pèrdua, aquest tampoc, totes les traces porten a ell.
Tornem a ser una bona colla, més que el dia anterior, s'afegeixen els que han van arribant
Sortim del mateix lloc que el dia anterior, des de la petita central elèctrica, però travessem el pont que ens duu a les cases Colombero, 1705, que deixem enrere i enfilem cap Il Boschetto, tranquil·lament anem guanyant alçada, que surten a unes grans pales superiors, suaus que duen al coll i d'allà al cim, mica en mica, un darrera l'altre anem arribant tots al cim.

Com a més de nosaltres hi havia gent de la contrada, i el cim no es espaiós, els primers en arribar decidim tirar avall, mentre la resta va preparant-se.
La neu està fabulosa, anem a buscar aquells llocs on encara la neu no està trepitjada, anem a buscar l'ombra del bosc, i entre arbres anem a buscar les primeres cases. I d'allà al pont, per tornar de nou al poble.
Arribem al refugi, la resta de grup triga en arribar..., no sabem que els ha passat... quan arriben ens ho expliquen, han tingut problemes a la baixada, se li formava pans a les soles dels esquís! I no lliscaven!!
Què ha estat?, l'espera, l'hora, baixar pel sol i no buscar l'ombra?
No ha estat a un, es podria dir que era l'encerat. Si no al grup en general.
En canvi, els que hem baixat primer, una mica abans, no ens ha passat res.

Terzo giorno – 29 de desembre
Bric Boscasso 2589m, amb descens per Cumbal Vallonetto Des de Chialvetta
+/-1100m; 4-5h; ***, PD, S3 (i trams més drets al barranc).

Decidim canviar de vall, i també fer els grups més petits i per dificultat. A així que mentre uns van a fer el Monte Estelleta 2318m i Monte Midia 2310m uns altres anem a fer el Bric Boscasso.
Aquest cim es troba a la vall paral·lela d'on ens trobem així que vam agafar el cotxe fins a Chialvetta (1475), a la vall d'Unorzio, deixem el cotxe al pàrquing a l'entrada del poble, on no estem sols, altres grups també surten d'allà a més la gent del poblet, ja que entre mig dels seus carrer estrets, nevats, no es podia circular.
Pratoredondo


Travessem el poble i seguim un petit camí que segueix el riu, i que ens porta al poble de Pratorotondo (1622), tot just abans d'arribar al poble ens desviem cap a l'esquerra on travessem el pontet, per anar a buscar el bosc de La Bandia Lònga anem guanyant alçada, i sortim del bosc per encarar els darrers 200 metres, és fan una mica llargs per arribar al coll, el grup es va allargant, però, una a un anem arribant. No ens podem posar tots al cim de Bric Boscasso (2589) només i cabem 3.

A la baixada no la farem pel mateix lloc de pujada, si no pel torrent Cumbal Vallonetto. La part superior, les pales les gaudim tots d'allò més, la neu està boníssima, la disfrutem. Mica en mica ens anem posant dins del torrent que anem sortejant i descendint fins que ja no podem més i hem d'anar a buscar el bosc de la Bandia Lònga en la seva part més baixa que ens durà al pont de Pratorotondo, d'allà ens encaminem fins a Chialvetta, pel mateix camí de pujada.

Quarto Giorno -30 de desembre
Cima delle Manse 2721m Des de Saretto
+/- 1200m; 5h; ***, PD, S2-S3.

Mentre el gruix del grup van a fer Punta la Piovosa 2602m des de Tolosano,
Cinc ens endinsem al cap de munt de la vall del Maurin, i deixem el cotxe a la presa del poble de Soretto.
Amb els esquis als peus seguim la pista, que surt per la part de la petita presa, fins arribar a l’esplanada on a l’estiu hi ha el càmping sense fronteres, el deixem i continuem la pista per la dreta, tot encaminant-nos cap el Llac Visaisa (1900) que travessem per sobre amb tota tranquil·litat. Mica en mica ens apropem al fons del petit circ que el guanyem anant per la seva dreta, és de fàcil accés i ens durà a la seva part superior on descobrirem unes grans esplanades.


Arribem a la cabana Bivac de Bonelli (2323) , prop del Llac Apsoi (2296), i fins aquí arriben les traces que hem anat seguint.

Deixem enrere la cabana i anem a buscar el Coll de Villadel (2627). Se’ns fa una mica llarg, Sembla que que estigui allà mateix, però, no.
Quan arribem al coll, que fa de frontera amb França, observem que a la muntanya del davant una gran allau de placa s’ha després, i una traça de pujada justament en els seu límit.

Del coll al cim delle Manse (2721), ens posem tranquil·lament, per la carena. La vista que es divisa és espectacular, el dia és esplandit

Ara toca baixar i ho fem pel mateix lloc que hem pujat.
La pala NO, que volem fer, no ens atrevim, temptadora, la observem una mica carregada.
La neu a la seva part alta la trobem crostada, però a mesura que anem baixant va millorant i gaudim de la baixada fins el mateix cotxe.

Quinto Giorno – 31 de desembre
Monte Vanclava 2877m, amb descens de canal SE, des de Chialvetta
+/-1400m (i +/-100m més allargant la pala final); 5-6h; ***, PD, S2, tret de la sortida del cim i canal SE que són S4.


Darrer dia de l’any, seguint els consells d’uns bons coneixedors de la vall tornem una altra vegada a Chialvetta, i refem el camí fins a Pratorotondo, que aquesta vegada sí que travessem pels seus carrerons plens de neu, ens encaminem cap Viviere (1709) i anem remuntant la vall del Torrent Unerzio, quan arribem a cota 1900, girem a la dreta per la llarga Vallone Roccetta, que ens duu al Coll della Scaletta (2624), la pujada es fa llarga i assolellada, sembla que tenim a toca el cim però encara queda per arribar, però ens hi posem a dalt de tot amb els esquís als peus.

Mentre anaven pujant ja anaven pensant com seria la baixa per la pala que veiem a la nostra esquerra.
Com la resta de dies la vista que podem contemplar des del cim és fantàstica.
Baixem la pala sencera, gaudint-la al màxim. Tornem a posar pells i anem a buscar el P.de Vanclava per fer la canal que SE que d’allà surt, ningú l'estrenada encara, i això fa que prenguem precaucions, on la Montse i el Carles fan el test de “la columna estesa” no ens dóna excuses així que ens decidim a baixar-la, no és que gaudim la baixada, ja que la neu està crostada, al final de la pala retrobem el camí de pujada i no es fins a cota 2000 que trobem bona neu i ens hi llacem...

Això si que és acabar bé l’any... bé... encara no, ens faltava el sopar de no sé quants plats, una va perdre el compte, entre l’espera de plat i plat...
I la resta del grup. Van sortir del mateix Chialvetta, van anar Soleglio Bue 2413m +/-950m; 3-4h; *, F, S2 al costat del Piutàs, però hi accedim des de Chialvetta. L'orientació obaga i el bosc mantenen la neu excel·lent. Van fer una gran esquiada!

Sesto Giorno, primo giorno del anno 2011 i i ultimo de la nostra estanza
Giro della Rocca dell'Aquila 2480 m des de Preit
+/-950m; 3-4h; **, F, S2-S3.

És la darrera sortida que fem,
Anem a fer una volta circular molt recomanable .
Des de Preit, ens tornem a enfilar cap a la central elèctrica i d’allà les Cases Colombero (1705) i l’alçada de 1750, deixem les traces que duen cap al M. Giobert i ens enfilem la pista per la val del Rio della Valletta fins a cota 1843 que la deixem per pujar al coll que queda a la dreta de la Rocca dell’Aquila, les traces que ens han dut fins aquest coll es desvien cap a el M. La Bianca, així que hem d’obrir traça per fer la volta que volem fer fins l’altra banda de la Roca on baixem per la canal que ens durà a Il Bosquetto on tornem cap a les Cases Colombero, per anar trobar el pont que ens durà a la central elèctrica i cap a Preit.



Monte Giobert 2439m des de Preit +/- 850m; 3-4h; *, F, S2. Com hem acabat aviat, el Jaume, en solitari, i per què també estreni l'any va fer aquesta clàssica...

Bric Boscasso 2589m des de Preit, +/-1100m; 4-5h; **, PD, S3. El Pep, el Carles i la Montse, decideixen canviar de destí sobre la marxa i bona reelecció a un cim ja conegut de dies abans però pel vesant de Preit

Fi de la sortida i fi de la nostra estada en aquesta vall que hem descobert tan entranyable...
Ara toca tornar a casa i anar assaborint totes les vivències viscudes, que no son poques!!!
i a esperar la propera


Resumint:
El dies que hem tingut, inmillorables, una veritable loteria com ja sabeu i aquesta si que ens ha tocat!
Si penseu anar, us heu de fer amb el plànol "Sciare in Val Maira"i del llibre "Charamaio en Val Mairo" ambdós de Bruno Rosano.

Assistents: N'érem un munt 25!!! entre grans i menuts, Jaume, Berta, Bernat, Joana, Laia, Toni, Martí , Alba, Ricard, Glòria, Olga, Xeve, Núria, Carles P. Carles, Montse, JoanManuel, Manel, Marc, Jordi, Pep, Pili, Amalia, Laura i Anna

Qui més qui menys ha fet activitat, dins de les seves possibilitats, incloent els menuts!!


dilluns, 20 de desembre del 2010

NYIIIIIIIIC!!!!

crec, crec, crec!! ejem!, ejem!
atxusss!!!
uff! sembla que aquí fa temps que no s'hi entra,
està una mica parat aquest blog des de fa mesos
atxusss!
haurem de fer una mica de renovació...
treure la pols...
fer neteja... a veure que hi podem fer...
vaig a veure que hi trobo...


fins aviat





dissabte, 10 d’abril del 2010

"LA TRIBU A LA VALLÉE BLANCHE"

SETMANA SANTA A CHAMONIX
del 27 de març a l'1 d'abril
(Una altra sortida de l'EMaN)


Si el 20 de març marxava de Chamonix, havent fet una de les travesses més maques dels Alps, l'Alta Ruta de Chamonix a Zermatt, una setmana més tard, el dissabte 27 hi tornava a ser, però aquesta vegada amb la Xènia, la meva filla, i en Jordi i en Roure, el seu fill.
L'hotelet Le Chaumiere on ens hi vam allotjar, es troba a les afores de Chamonix, on es pot arribar tanquil·lament passejant. El va trobar el Jordi per Internet i la veritat es pot dir que és una bona troballa, petit, ambient de refugi, acollidor i tranquil. El matrimoni que ho porta molt amables i acollidors, la Maria, parla castellà, gallega de neixament porta més de 25 anys vivint per aquelles terres.
Ens disposaven a passar 4 dies de esquí per les diferents pistes de la vall, dels quals un va ser per descansar i la resta ....
La previsió del temps, per aquests dies no era del tot bona, així que vam decidir que el primer dia de bon temps que fes aniríem a fer la Vallée Blanche.
Carregats amb els nostres portàtils ja ens veus a la saleta de l'hotel fem connexions per esbrinar quin temps faria i en quines condicions estava qualsevol de les pistes...
Les Houches, lloc que ens havien recomanat d'anar si el temps no era gaire estable, i així ho vam fer primer dia  que no prometia gaire...d'aquesta estació d'esqui vam agafar el nom de la Tribu... la vam trobar divertida així que...




LA VALLÉE BLANCHE


 El dia D, el dia bo, segons la previsions sembla ser el millor dia dels que estarem per aquí,  així que decidim que ho intentarem.
La pujada al telefèric no la fem fins a quarts d'11, de la gent que hi ha fent cua i que ha tingut la mateixa pensada que nosaltres, aprofitar el bon temps...s'ha d'afegir que han obert més tard també.
No tenim clar si farem o no, quan arribem a dalt ho decidirem, les bromes, ronden per dalt depèn com les veiem farem...




Arribem a dalt, la boira ens envolta, malgrat tot no és espesa i el vent que hi corre l'esvaeix ràpidament  ens arribem fins la sortida que duu a l'aresta que baixa a la glacera, el túnel, passadís es troba molt concorregut, gent posant-se l'arnés, grampons, encordant-se, carregat esquis a la motxilla...
Malgrat portem una canalla "d'alt nivell", l'itinerari que hem decidit fer és la clàssica és el més fàcil tècnicament, la baixada de l'aresta de l'auguille du Midi, el pas dels seracs del glaciar de Géant abans d'agafar la glacera de la Mer de Glace, son les principals dificultats tècniques.
Veiem que és factible, així que sense pensant-s'ho dues vegades ens preparem i comencem a baixar. L'aresta de baixada, la trobem molt ben equipada, amb unes bons pals amb cordes tant a una banda com a l'altra i amb una amplada suficient que dona seguretat.
Abans d'arribar Épaule, inici de la nostra baixada per la glacera, la boira es dissipa i ens deixa fer la baixada amb sol i tranquil·litat.
Un dels trams més dificultosos ja l'hem superat, ara toca gaudir de la baixada, els núvols van i venen i hi ha moments que ens hem d'aturar per deixar-los passar, i poder veure, per a on hem de seguir, les poques traces que hi ha i una bona consulta al plànol ens ajuden a seguir el camí.

El Glacier du Géant 
Séracs du Géant
La Bédière
Salle à Manger
A mesura que baixem el núvols ens van quedant a dalt i les vistes dels voltants es fa espectaculars, inclús la temperatura es fa agradable, el dia queda radiant. la vista espectacular i  l'esquiada la gaudim d'allò més, és fa llarga.
S'acosta l'hora de dinar, la tribu fa reunió, per decidir si parem o ho fem al final, a l'estació de Montenvers, hem començat tard i tampoc ens podem entretenir malgrat el ritme que portem és bo, estem  pel Glacier du Tacul.
Tots decidim arribar al final, malgrat fem un petit mos, fins a la Mer de Glace la baixada és suau,
malgrat hem d'anar en compte que ja hi trobem pedres. Ens arribem a les escales i enfilem les 350 graon que ens duen al telecabine du Montervers i que ens pujarà a la Gare du Montenvers.
Cansats però contents, tot just hem arribat al final del nostre itinerari, ja hem decidit que l'endemà descansarem.
Ara només queda pujar al tren que ens durà fins Chamonix... si ens deixen el munt de japonesos que hi ha!


GRANDS MUNTETS

Després d'un dia de descans, el darrer dia, abans de tornar cap a casa, volem anar a les pistes dels Grands Muntets, el dia s'aixeca minimament bo, i ens animen, però a mesura que avança el dia el temps s'embolica.
Quan arribem a la part més alta del telefèric, als Grands Muntets, deu ser uns dels darrers a pujar, el temps veritablement és dolent, neu, boira i un fort vent no deixa veure absolutament res. Baixem com podem les escales que ens duu a l'inici de la pista, tot just veiem les valises que indiquen la pista, anem baixant fent aturades forçades perquè no es divisa res, sort que la neu està boníssima i deixa fer el que vols. Llàstima de visibilitat!!
La baixada es fa llarga, anem perden alçada i es veu una mica millor, però la nevada continua sent intensa, més avall, el vent, no molesta tant. Fem una quantes baixades més,sense parar de nevar.
La darrera baixada, la millor, la gaudim al màxim, tots prenem una certa velocitat i tot just quan acabem, els núvols han escampant i el cel torna està seré,... com al matí.


Dijous 1 d'abril - això s'ha acabat, tornem cap a casa satisfets, però,... avui ens han llevat amb una senyora nevada que ha deixat quasi un pam de neu durant tota la nit, veurem com sortim d'aquí...

MES FOTOS
Hi vam anar: El  Roure, el Jordi, la Xènia i l'Anna (LA TRIBU)

Si voleu posar-vos en contacte amb l'EMaN podeu escriure:  esquidemuntanyambnens@gmail.com

dimecres, 7 d’abril del 2010

L'ALTA RUTA: CHAMONIX-ZERMATT 2010 (del 14 al 19 de març)

UN SOMNI FET REALITAT!

Pels que deien que era massa d'hora per fer-la...
Pels que deien que ens faria mal temps...
Pels que deien que no l'acabaríem...

però, també...

per aquells que ens van donar ànins
per aquells que ens van donar esperança
per aquells que confiaven amb nosaltres

per a tots: 

L'HEM ACABADA 
HEM TINGUT UNA SETMANA DE MOLT BON TEMPS excepcional
I HEM TROBAT POCA GENT AL REFUGIS, COSA QUE ÉS D'AGRAIR

Quan en Manuel, a mitjans de gener va dir que tenia en perspectiva fer l'Alta Ruta en va faltar temps per dir-li que comptes amb mi
Aquesta famosa travessa, l'Alta Ruta, que per tots els amants de l'esquí de muntanya tenen desig de fer i somien fer-la, i aquesta vegada m'ha tocat a mi, bé ens ha tocat a nosaltres a tot el grup,
al Manuel, en Jaume, en Roger, el Jordi, la Montse i jo, tots 6 ens estrenaven, era la primera vegada que ho intentaven...

La travessa, el Manuel, va decidir fer-la amb guia, cap està experimentat en anar per glaceres, tampoc ens volíem arriscar, volíem fer la travessa en tranquil·litat, i així va ser.

Chamonix.
Dissabte 13, 18 h. - Ens trobem amb el que ens farà de guia durant tota la setmana, en Denís Etienne, guia de la Companyia de Guides de Chamonix, amb 24 anys d'experiència, bé, no? Fem una repassada del material que duem i ens fa deixar la meitat de les coses, podem estar d'acord o no, però, no ho carreguem tot, a alguns ens dol deixar cert material, és com si...ens despullessin? Casc, fora. Pala de 6 només 3, sondes igual, menjar de ruta, el que ens va donar ell, roba la justa, dutxar-nos només ho faríem una vegada...
Argentière, Grand Muntets - Ref. d'Argentière.
Diumenge 14, 8,30 h - El dia és esplèndid.
Telecabina dels Grand Muntets, Després de forces cues pugem els telefèrics que ens duran al capdamunt de les pistes als Grands Muntets. Dalt a l'Agulla de Grand Muntets (3295), hi ha una gran plataforma on podem contemplar tant el MontblancLes Drus, l'Aig. Verte, la Glacera d'Argientière... i una gran filera de muntanyes que ens deixen perdre en l'horitzó, és difícil mirar a tot arreu per no deixar escapar res, el Mont Dolent (vèrtex de tres estats), Aig. Rouges du Dolent, Tour Noir, Aig. d'Argentière, du Chardonnet...

Per unes escales baixem al coll on comença la glacera des Rognons, d'aquí descendim fins al fons de la glacera d'Argentière, en Denis ens va observant com baixem i com ens belluguem, remuntem suaument la glacera fins a l'alçada del refugi, abans d'arribar, però, fem unes quantes pràctiques que ens serveixen per refrescar certes maniobres que potser no sabíem o teníem oblidades, de totes, totes va bé.
Arribem al refugi tot just ha deixat de toca el sol, però, on ens espera una bona cervesa i un bon sopar.


Refuge d'Argentière - Col du Passon - Champex. 
Dilluns 15 - 8,00 h- El  matí és fred, malgrat el clar del dia. 
La sortida del refuge d'Argentiére (2771), és una mica entretinguda la gelor del matí fa que les fixacions es glacin i tinguem dificultats en fixar-les, ho hem de fer bé ja que la pala fins la gelera la trobem amb neu dura. 
Baixem la gelera per anar agafar a l'alçada 2550 m., el punt de pujada del Coll de Passon (3028), punt de pas del nostre recorregut. El coll de Chardonnet, segons el Denís, no estava en gaires bones condicions, aquesta vegada, segons ens comenta no hi ha gaire neu aquest any, ha ventat molt.
La pujada al coll du Passon es fa per una canal que fem amb grampons, mentre pugem el vent ja comença a fer acte de presència. La canal es va posant cada vegada més dreta, però s'avança bé. En Denis un cop a dalt torna a baixar per donar un ajut als que queden al darrera, com si res.
Llisquem fins al Glacier du Tour, que el travessem per anar a buscar el Col du Tour (3281), el vent s'intensifica i hi ha moments que és realment fort, en algun moment penso si el guia dirà d'abandonar..., el darrer tram abans d'arribar al coll, el fem sense esquís, malgrat la pendent no és molta, abans, però, dinem una mica i fem reagrupament. Ens trobem dalt del Plateau de Tient, que anem vorejant en direcció al Col d'Orny que deixem a la dreta així com també la Cabana du Trient, per anar a buscar la part alta del Glacier de Trient a la seva part dreta i flanquejar per anar a la base del Col des Escandies (2793) que també farem sense esquís. 
Final de la pujada d'avui, ara només toca baixada  per tota la Val d'Arprette  que ens dur fins al poble de Champex (1466), on a la Gite d'Etape "En Plein Air" ens espera una bona dutxa i un merescut descans amb una sopar que reconforta i reanima.  












Fotos dia 15


Champex - La Châble (Varbier) - Cabana de Prafloury.
Dimarts 16 - 9,00 h. - Tornem a tenir un bon dia.
 Un parell de taxis ens duen del poble de Champex fins a Le Châble (821) a l'estació d’esquí de Varbier (1500), esperem a que en Denis faci les darreres compres de menjar i ens efilem al telecabines i telefèric que es durà fins al Col des Gentianes (2894), d’aquí baixem uns 200 metres per anar remuntar cap el Col de la Chaux (2940), traiem pells i baixem, per anar a remuntar cap el coll de Momin (3015) on unes roques estratègicament posades fan un bell parador i on es divisa una panoràmica digna de contemplar i on ens aturem a dinar, "el nostre restaurant amb belles vistes": Grand Combin,, el petit també, el Montblanc també s'han deixat veure, un espectacle, no sé mirem més o mengem...
un cop "recuperats" ens posem en marxa per travessar el Grand Désert, 
a una alçada de 3000 m. per anar a buscar el Gl. de Prafleury, malgrat crec que podríem haver fet el cim de la Roseblanche, en Denis no ens ho ha proposat (ens adonem més tard), prefereix anar cap a la Cabana de Prafleury (2624), el descens per la glacera és, és,..., és inexplicable, trencar tots els sentits, una neu boníííssiiima que es deixa fer per aquí per allà, tots gaudim, una baixada d'aquelles difícils d'oblidar...i una avioneta juguetona que ens acompanya tot enlairant-se i tornant-se a aterrar...
A l'arribada a la cabana estem tots pletòrics i alegres, la terrassa tota per nosaltres aprofitem el sol que encara ens acompanya, ens rebem amb una gerra d'infusió que prenem gustosament. Els altres grups no han arribat encara, així que prenem posicions... 
Hummm!! que bé que s'hi està...
Fotos dia 16


Cabana de Prafloury -  Cabana de Dix 
Dimecres 17, 08,30h - S'aixeca el dia amb un cel ben blau. 
Som els primers en sortir del refugi, pugem el coll de Roux (2804) i flanquegem un bon tros, intentant perdre el mínim d'alçada. En Denis vol intentar  arribar el més lluny possible sense necessitat de remar, ho aconseguim a mitges la neu estava una mica fonda i ens enfonsem més del compte, anem a buscar les traces, 

Es fa llarg flanquejar el LLac des Dix, no s'acaba mai,  la calor i el sol que fa ens deixa notar.
Arribem a la part de baix del glacier de l'En Darrey, d'aquí anem al Pas du Chat, pas una mica penjat però que es fa amb tranquil·litat i que ens duu cap al Glacier de Cheilon que remuntem per la seva banda dreta, anem guanyan alçada amb certa lentitud, fins arribar a la Cabana des Dix (2928), més per la calor que fa que per res més. Quan estem vorejant la Tête Noire la veiem a dalt i sembla que estigui a prop però no, encara s'ha de fer un bon tros fins arribar.
 Des de la Terrassa de la Cabana es deixa contempla el Mont Blanc de Cheilon tot majestuós, les Pointes de Tsema Réfien, Pas de Chèvres,...
Un Rösti ens espera a l'arribada del refugi son quarts de tres de la tarda. Volem dinar a fora però un ventet insistent ens fa desistir i ho fem dins tranquil·lament. La tarda la passem descansant a la terrassa i ens distreu les anades i vingudes de l'helicòpter que porta estris a la cabana.
En aquest refugi trobem més gent que els altres que hem passat, malgrat aixó tenim una habitació només pels del grup.


Fotos dia 17


Cabana des Dix - Arolla - Cabana de Bertol.
Dijous 18 - 7,45 h - El cel torna a ser seré.
Tornem a ser dels primers en sortir de la cabana des Dix, baixem a trobar la glacera on ens posem pells i comencem, els primers, a  remuntar quan... del darrera ens criden dient que un del grup te problemes amb una fixació, és el Manuel la llengüeta que fixa la fixació en posició de pujada, s'ha trencat, no té solució, s'ha de canviar i per això necessitem un taller.
Canvi de plans!! ...no anirem al Col de la Serpentine!... ni a a la cabana des Vignettes!
En Denis ens encaminar cap el Coll de Chèvres (2855),
que ens durà al capdamunt de les pistes d'esquí d'Arolla, al poble coneix una botiga amb taller. Així que ens encaminem.
El pas del coll de Chèvres s'ha de superar a través d'una escala de ferro, però no gens complicada... som a dalt de tot de les pistes i encara no les han obert. Baixem amb un no res al poble i ens plantifiquem a la botiga.
En Manuel s'ha de comprar unes noves fixacions.
Jo aprofitaré la plaqueta de la base de la part davantera, d'una de les velles i la canviaré per la que se m'ha trencat al matí pel fred, podria haver continuat, potser, però ja que hem hagut de baixar al taller millor canviar-ho i fora problemes.
Els canvis ens el fan ràpidament.
Des del poble d'Arolla, es pot accedir a la Cabana de Vignettes, però en Denis considera millor, mirant per la Montse, anar a dormir a la Cabana de Bertol, ja que així l'etapa darrera no serà tan llarga...  així que ara ens toca remuntar mes de 1300 metres de desnivell.
La vall de Bas Glacier d'Arolla (2000) es fa inacabable, davant nostre el Mont Collon, remuntem fins al plans de Bertol (2650) on parem i dinem una mica, tenim ganes d'arribar, i observem en els nostres altímetres que encara falten 700 metres de desnivell per arribar!!! Quan encarem la vall del Glacier de Bertol veiem on queda la cabana, a dalt de tot del coll al costat d'una agulla, impressionant... ara encara queda tros per arribar...
Es fa lenta i feixuga però poc a poc ens anem acostant...
l'accés al refugi es tot curiós, s'ha de donar la volta pel Col de Bertol (3268), per anar a pujar per un primer tram d'escales, un petit flanqueig amb un passamans i una altre llarg tram d'escales que sembla que no s'acabi mai i per fi la Cabana de Bertol (2311).
Aquesta cabana s'ha fet de pregar...
D’aquí ja veiem la punta del Cerví,... ja està a prop... i també el final de la travessa.
La previsió per demà, millor que la d'avui....huuuummm!!
Cabana de Bertol -  Tête Blanche -Zermatt.
Divendres 19 - 8,00 h. - Darrer dia de la travessa. i com no per acabar un dia excepcional.
La baixada de la cabana ens preocupa una mica, més per la neu gelada que ens podem trobar, i algun altre passet una mica compromès... però és més el desconeixement que el que és en sí, ja que el passem molt bé.

Flanquegem el Glacier de Mont Miné, sense pells, fins una mica abans d'arribar la Col du Bouquetins (3352),
del coll anem a remuntar i ascendim fins el cim de la Tête Blanche (3707)
 on la visió de tot els que ens envolta és espectacular, meravellós, miris on miris, els cims es van succeint: Montblanc,  Grand Comben, Gran Paradiso, Dent d'Hérens, Cerví o Matterhorn, el Mont Rosa, la Dent Blanche i tants d'altres que desconec, és una alegria per la vista, fotos, vídeos, tot ens sembla poc...el dia tan clar que hi ha és un veritable regal. i ara...
... ara toca baixar.
La darrera llarga baixada fins a Zermatt, son 2/4 de 12 i comencen a baixar cap el col de Valpelline, però sense arribar-hi ens desviem cap a vall cap Stockjigletscher descendim fins a 3400 i ens desviem a la dreta cap a Tiefmattengletscher baixant tant a l'esquerra com es possible de la gelera. La neu està bona, però al límit, més tard crec que l'haguéssim trobat pitjor, fa calor, encara donarem es gràcies en Denís per haver-nos fet anar a Bertol i fer més curta aquesta etapa, la veritat és d'agrair.
Les càmeres no paren de fer fotos i més fotos al Matterhorn, cada vegada més a prop cada vegada més als seus peus. En Denis ens duu per trams que el personal encara no ha passat i encetem pales, per aquí i per allà. Als peus del Cerví agafem la que serà la darrera gelera Zmuttgletscher que ens duu a les pistes d'esquí, a Furi parem a dinar, un bon dinar i descansem una estona, els darrers trams els fem conservadors, la neu està primavera, primavera, fins arribar al bus que ens durà a Zermatt.
Tenim una horeta per donar un tomb pel poble, després un taxi ens portarà de retorn al pàrquing d'Argentière on vam deixar els cotxes...

Fotos dia 19


Chamonix - Barcelona
Dissabte 20 - 9,00 h. Cel núvol i gris, plou
Quin canvi de temps, d'un dia a l'altre.
Durant tot el trajecte està núvol, boirós i ens plou durant força estona...
No ens preocupa gaire, tornem contents i satisfets d'haver aconseguit un somni...
Un somni, que tots era la primera vegada que ho intentaven i ho hem fet amb una temps excepcional
Què més podem demanar?

Agreixo la companyonia que he tingut i la bona entesa entre tots
Un plaer fer sortides amb vosaltres.