dissabte, 10 d’abril de 2010

"LA TRIBU A LA VALLÉE BLANCHE"

SETMANA SANTA A CHAMONIX
del 27 de març a l'1 d'abril
(Una altra sortida de l'EMaN)


Si el 20 de març marxava de Chamonix, havent fet una de les travesses més maques dels Alps, l'Alta Ruta de Chamonix a Zermatt, una setmana més tard, el dissabte 27 hi tornava a ser, però aquesta vegada amb la Xènia, la meva filla, i en Jordi i en Roure, el seu fill.
L'hotelet Le Chaumiere on ens hi vam allotjar, es troba a les afores de Chamonix, on es pot arribar tanquil·lament passejant. El va trobar el Jordi per Internet i la veritat es pot dir que és una bona troballa, petit, ambient de refugi, acollidor i tranquil. El matrimoni que ho porta molt amables i acollidors, la Maria, parla castellà, gallega de neixament porta més de 25 anys vivint per aquelles terres.
Ens disposaven a passar 4 dies de esquí per les diferents pistes de la vall, dels quals un va ser per descansar i la resta ....
La previsió del temps, per aquests dies no era del tot bona, així que vam decidir que el primer dia de bon temps que fes aniríem a fer la Vallée Blanche.
Carregats amb els nostres portàtils ja ens veus a la saleta de l'hotel fem connexions per esbrinar quin temps faria i en quines condicions estava qualsevol de les pistes...
Les Houches, lloc que ens havien recomanat d'anar si el temps no era gaire estable, i així ho vam fer primer dia  que no prometia gaire...d'aquesta estació d'esqui vam agafar el nom de la Tribu... la vam trobar divertida així que...




LA VALLÉE BLANCHE


 El dia D, el dia bo, segons la previsions sembla ser el millor dia dels que estarem per aquí,  així que decidim que ho intentarem.
La pujada al telefèric no la fem fins a quarts d'11, de la gent que hi ha fent cua i que ha tingut la mateixa pensada que nosaltres, aprofitar el bon temps...s'ha d'afegir que han obert més tard també.
No tenim clar si farem o no, quan arribem a dalt ho decidirem, les bromes, ronden per dalt depèn com les veiem farem...




Arribem a dalt, la boira ens envolta, malgrat tot no és espesa i el vent que hi corre l'esvaeix ràpidament  ens arribem fins la sortida que duu a l'aresta que baixa a la glacera, el túnel, passadís es troba molt concorregut, gent posant-se l'arnés, grampons, encordant-se, carregat esquis a la motxilla...
Malgrat portem una canalla "d'alt nivell", l'itinerari que hem decidit fer és la clàssica és el més fàcil tècnicament, la baixada de l'aresta de l'auguille du Midi, el pas dels seracs del glaciar de Géant abans d'agafar la glacera de la Mer de Glace, son les principals dificultats tècniques.
Veiem que és factible, així que sense pensant-s'ho dues vegades ens preparem i comencem a baixar. L'aresta de baixada, la trobem molt ben equipada, amb unes bons pals amb cordes tant a una banda com a l'altra i amb una amplada suficient que dona seguretat.
Abans d'arribar Épaule, inici de la nostra baixada per la glacera, la boira es dissipa i ens deixa fer la baixada amb sol i tranquil·litat.
Un dels trams més dificultosos ja l'hem superat, ara toca gaudir de la baixada, els núvols van i venen i hi ha moments que ens hem d'aturar per deixar-los passar, i poder veure, per a on hem de seguir, les poques traces que hi ha i una bona consulta al plànol ens ajuden a seguir el camí.

El Glacier du Géant 
Séracs du Géant
La Bédière
Salle à Manger
A mesura que baixem el núvols ens van quedant a dalt i les vistes dels voltants es fa espectaculars, inclús la temperatura es fa agradable, el dia queda radiant. la vista espectacular i  l'esquiada la gaudim d'allò més, és fa llarga.
S'acosta l'hora de dinar, la tribu fa reunió, per decidir si parem o ho fem al final, a l'estació de Montenvers, hem començat tard i tampoc ens podem entretenir malgrat el ritme que portem és bo, estem  pel Glacier du Tacul.
Tots decidim arribar al final, malgrat fem un petit mos, fins a la Mer de Glace la baixada és suau,
malgrat hem d'anar en compte que ja hi trobem pedres. Ens arribem a les escales i enfilem les 350 graon que ens duen al telecabine du Montervers i que ens pujarà a la Gare du Montenvers.
Cansats però contents, tot just hem arribat al final del nostre itinerari, ja hem decidit que l'endemà descansarem.
Ara només queda pujar al tren que ens durà fins Chamonix... si ens deixen el munt de japonesos que hi ha!


GRANDS MUNTETS

Després d'un dia de descans, el darrer dia, abans de tornar cap a casa, volem anar a les pistes dels Grands Muntets, el dia s'aixeca minimament bo, i ens animen, però a mesura que avança el dia el temps s'embolica.
Quan arribem a la part més alta del telefèric, als Grands Muntets, deu ser uns dels darrers a pujar, el temps veritablement és dolent, neu, boira i un fort vent no deixa veure absolutament res. Baixem com podem les escales que ens duu a l'inici de la pista, tot just veiem les valises que indiquen la pista, anem baixant fent aturades forçades perquè no es divisa res, sort que la neu està boníssima i deixa fer el que vols. Llàstima de visibilitat!!
La baixada es fa llarga, anem perden alçada i es veu una mica millor, però la nevada continua sent intensa, més avall, el vent, no molesta tant. Fem una quantes baixades més,sense parar de nevar.
La darrera baixada, la millor, la gaudim al màxim, tots prenem una certa velocitat i tot just quan acabem, els núvols han escampant i el cel torna està seré,... com al matí.


Dijous 1 d'abril - això s'ha acabat, tornem cap a casa satisfets, però,... avui ens han llevat amb una senyora nevada que ha deixat quasi un pam de neu durant tota la nit, veurem com sortim d'aquí...

MES FOTOS
Hi vam anar: El  Roure, el Jordi, la Xènia i l'Anna (LA TRIBU)

Si voleu posar-vos en contacte amb l'EMaN podeu escriure:  esquidemuntanyambnens@gmail.com

4 comentaris:

Jordi O ha dit...

wuauuuuuu!!!!!
quin hivern! quins nan@s!
trigarà a arribar el 2010-2011?
us animeu? esquidemuntanyambnens@gmail.com

SergiC ha dit...

Impressionant el lloc (conec molt poc els Alps), però més impressionants son totes aquestes estructures i infraestructures, telefèrics, trens, túnels, passadissos, passeres... en fi: una absoluta profanació de la muntanya.
Confesso que també esquio a pistes de vegades, però cada vegada em dol més veure aquestes agressions al paisatge i somnio en que un dia siguem capaços d'enderrocar-ho i netejar-ho tot.

Berta ha dit...

fins ara no he llegit l'entrada....jejeje...que xulo, no?!
molt bo, això de la tribu.....i és que les coses s'han de modernitzar i posar noms que no ofenguin a ningú.....tampoc es poden pas posar a mirar llibres de família...juasjuasjuas!!!
fa gràcia, perquè això d'esquí de muntanya amb nens.....aviat ja no en tindran res de nens!!!! (jo sí que tinc nens, oi?) Nosaltres de moment els portem però es queden als poblets.....Segurament quan ja puguin fer alguna cosa, vosaltres ja no fareu EMaN?!!??!....

Jordi O ha dit...

Berta, quan nosaltres comencem amb el EMaJ o EMaG, et deixarem el EMaN per vosaltres i així en preneu el relleu!

J=Joves
G=Ganàpies