dijous, 9 d’abril del 2009

Un tomb per la Vanoise

del 4 al 8 d'abril del 2009

Les darreres nevades de l'última setmana ens obliguen ha modificar lleugerament el nostre recorregut inicial.
Divendres anem a dormir a Le Mourtiers a uns 50 km de Val d’Isere inici de la nostra estada de 5 dies per la Vanoise, l’hotel Welcome’s, ens acull als nou que hi anem
Les nevades dels darrers dies es fan modificar el nostre recorregut inicial per seguretat. Així que comencem els nostres recorregut per Le Fornet

4 d’abril - Le Fornet – Refugi Prariond – Pointe du Gran Caval 


Ref. Prariond

Deixem el cotxe a Le Fornet (1900), al peu del funicular i d’allà al voltant de 2/4 d'onze enfilem per la pista coberta de neu fins el pont de St. Charles on remuntem pels Engorjats de Malpasset, tot coberts per la ne pugem amb tota la tranquil·litat, mentre els de les pistes van baixant per ell.  

 A la sortida de les gorges hi trobem una gran plana i gairebé al final d’ella, el refugi de Prariond (2324), final de la nostra etapa del primer dia, però, només son quarts d’una del migdia!! I fins les 19 hores, hora de sopar, encara en queden moltes. 

davant del ref. de Prariond

Cinc dels nou, decidim anar a fer el Pointe du Gros Caval (3285), travessem el pla i anem obrint traça per les Revers de Prariond, pales que hi ha a davant del refugi tot remuntant per la Roche Noire ens posem al capdamunt de la glacera de Pers. 

 Gelera de Pers

L’Eugeni i en Jordi decideixen que ja en tenen prou i no segueixen.
En Cesc, l’Oriol i jo continuem fem un petit flanqueig on ens hem de treure els esquis per remuntar uns 50 metres per una filera de pedres que ens durà a la part alta a 100 metres del cim que farem amb facilitat. 

 Arribem a la Pointe de Gras Caval passats dos quarts de 6, fem les fotos corresponents i iniciem la baixada, a les 7 donen el sopar i estem dalt de tot.
La baixada la fem pel Glacier du Gros Caval, que estrenem, encara no ha baixat ningú. La neu a la part alta es deixa fer molt bé, una mica pesada però bona. A mesura que baixem les neu canvia, trobem de tot depenent si ha tocat el sol o no, crosta, pols, pesada,...

Per evitar quedant-se aturats al pla del refugi fem un flanqueig cap a la dreta que es du a la mateixa porta del refugi on arribem amb temps per canviar-nos i sopar
fotos dia 4 



 5 d’abril – Refugi de Prariond – Pointe des Fours – Refugi du Fond des Fours

     ref. du Fond des Fours
Un cop ben esmorzats i el dia una mica núvol seguim les traces que vam obrir ahir fins a una alçada de 2750 flanquegen le Glacier Pers per sobre les Rocher du Léchoir per anar a buscar la Glacier du Col de Pers i el coll del mateix nom (3009). 



La sortida del coll sembla una mica dificultosa, la neu es dura i hi ha una mica de pedres, a l’Eugeni se li trenca el suport de les ganivetes al Jordi parcialment, a l’Òscar, les llegues del dia anterior li tornen a fer mal.  
 
Pont de Niege

Del coll de Pers baixem aprofitant les pistes fins la desviació que agafem per anar al Pont de Neige, on les tornarem a posar i pujarem per Ruisseau des Illards i travessant per la Glacera de les Jave, (glacera perquè ho posa al mapa, hi ha tanta neu que no ho sembla) ens posem al Coll de Fours.(2976)  

 Coll i Pointe de Fours
En el Coll ens dividim ens dos grups, els que ja tenen prou i baixen cap el refugi, en Jordi, l’Òscar, en Xesco i l’Enric i els que no ens estem de fer el cim, la Pointe de Fours (3072), l’Oriol, en Cesc, Manolo, Eugeni i jo, ens posem en un no res, doncs només ens separen 100 metres de desnivell del cim.  

El sol que ens ha acompanyat des del pont de Neige ara ha decidit marxar i deixant-se sense relleu per una estona, fem el descens cap el refugi du Fond des Fours (2537) pel Vallon des Fours on ens retrobem amb la resta del grup al voltant de les 4. 
Fotos dia 5





6 d’abril – Refuge du Fond des Fours – Pointe de Méan Martin – Aiguille de Méan Martin – “Mamellon Guasch de la Vanoise” – Refuge de a Femma 

Aiguille de Méan Martin i "Memellon Guasch de la Vanoise"
(les nostre traces son les de la dreta, llàstima que no es veies el relleu)

L’Òscar ha decidit quedar-se al refugi. No es troba gaire bé.  
La resta sortim puntualment a les 8 hores i ens encaminem pel Ruisseau des Fours i remuntem el Glacier des Fours per la banda dreta que ens dur a la vessant nord oest de la Pointe de Méan Martin (3330), la pujada suau es fa molt bé,deixem els esquís i l’últim tros una mica inclinat el pugem a peu. son quarts de dotze i ja ens hem posat al cim.

 
 Baixem a buscar els esquis i descendim pel Glacier des Roches Blanches fins ala cota 2900, aquí es grup es tornar a dividir i mentre l'Oriol, en Francesc l'Enric i jo tornem a posar pells  per remuntar l'altre banda de la glacera i anar fer  l'Aiguille de Méan Martin (3278), la resta del grup baixa directament cap el refugi de la Femma(2352)
Arribant a l'Aiguille du Méan Martin


El sol ens acompanya fins el cim així com també la calor, es fa més llarga del que semblava per la volta que es fa per arribar al cim, però ens hi posem i a quarts de dues ja estem dalt. tot mirant per on hem pujat observen un bony al davant nostre, immaculat, sense cap traça oberta que ens atrau a tots el mirem en el mapa i no te nom, per si que fa 3204 i el bategem com "el Mamellon Guasch de la Vanoise" ens enfilem amb un no res, sembla que es pot baixar per tot arreu.
Mamellon Guasch de la Vanoise


Quan es posem en posició de baixada, com en el dia anterior el sol decideix marxar, on abans hi havia relleu, ara no n'hi ha, decidim anar per la part més segura que coneixem cap al coll i cap a avall.
La neu molt canviant bona a dalt, però, es transforma ràpidament entre pesada i crosta, primavera i pasta fins al refugi .
Aquí ens espera una bona dutxa i així com, un bon sopar.
Fotos dia 6 






7 d'abril - Refuge de la Femma - Pointe Nord Est du Chatêlard - Refug la Femma



Com cada dia a les 8 ja ens posem en marxa enfilem el torren de la Rocheure fins a cota 2386  per aqui desviant-se cap a la dreta pel Rau du Géfret i pujar pel Glecier du Géfret, per la seva banda esquerra que ens du al Col du Pelvo Roux (3200), la glacera en l'últim tram s'enfila posant-se cada vegada mes dreta, malgrat tot es de pujada franca.

Des del coll podem encara observar el paisatge de l'altra banda, mentre ens reagrupem anem gaudint-lo. 
Anem guanyant alçada mica en mica i així com mica en mica anem perdent visibilitat, arribem a la Pointe Nord Est du Chatêlard (3434) que tot just ens veiem. Baixem seguin les mateixes traces de pujada i sense perdre-les de vista. la neu a dalt, malgrat no tenim bona visibilitat, es la gaudim d'allò més.

 
 
Al refugi de la Femma ens espera després d'un bon sopar una Grola, on poc o molt tots acabem bevent, és el nostre últim sopar d'aquest dies i la sobre taule l'allarga,... fins la guarda se'n va a dormir i ens deixa...

Fotos dia 7



8 d'abril - Refuge de la Femma - Coll des Barmes de l'Ours - Le Manchet - Val d'Isere


El dia s'aixecat emboirat malgrat la guarda del refugi ens ha dit que s'aixecaria el dia. El nostre objectiu d'avui era la Pointe de la Sana, però els desestimem, els núvols no s'han aixecat en tota l'estona que hem anat pujant, ho deixem per una propera vegada.

 Pointe de la Sana
 
Seguim bàsicament les dades que el GPS d'en Jordi ens duu cap el Col de Barme de l'Ours per baixar tot anant per l'esquera de la glacera des Barmes de l'Ors i anar a parar al riu que volta Rocher du Mont Roup pel Ruisseau de la Grande Tète, per la pista sur le Piche arribem a le Manchet, on  una pista ens dura a força de remar fins a Vall d'Isere i d'aquí un bus que es deixarà al davant mateix d'on vam aparcar els cotxes.


Abans de iniciar el viatge fem un bon dinar, ara només queda el 800 quilòmetres que ens se separen de casa, amb un bon regust de boca tan pels dies passats com per la bona campanyia del grup reprenem el camí de tornada.


El que hi vam anar: Oriol Guasch, Xesco, Cesc Subirana, Manolo Franco, Enric Grosche, Òscar, Jordi Ossó,  Eugeni Sangenis i Anna

Fotos dia 8

dimarts, 31 de març del 2009

28 i 29 de març Tarbésou i Eina - La millor esquiada de la temporada...

... de moment.


d'això,... ejem..., com us ho diria jo... no sé com descriureu... em falten paraules...
i com jo, suposo que la resta del grup que hem estat aquest passat cap de setmana a Eina a la Gîte de Cal Pai, entre la bona estada a la Gîte i la neu caiguda encara estem surant per damunt la neu.
Desafiant les previsions meteorològiques van decidir marxar cap aquest punt de la Cerdanya.
Divendres van arribar amb una cel estelat a més no poder...
Dissabte arribem a l'estació de Mijanes que ja resta tancada, i ens enfilem direcció Tarbésou,

 
a mesura que anem pujant la nevada es va fent més intensa i mentre pugem es va preparant el mantell blanc per la baixada. Sota el gran cornisot que ens separa del coll decidim que ja tenim prou i després de bon glop de cava que ens obsequia l’Àlex i la Mila
Tirem avall baixem a cor que vols i per on volem, la bogeria ens aclapara tant que quan arribem a baix de les pistes tornem a posar pells  tornem a tirar amunt, ara sí per les pistes per baixar-les, per les vores i gaudir d’unes pistes totalment verges i totes per nosaltres!!!
La tornada a Eyne és lenta les carreteres no estan del tots netes i s’ha d’anar en precaució, per sort no s’han hagut de posar les cadenes.
A la tarda en Ricard, la Glòria i la Teresa es dediquen a fer pràctiques de cordada i rescat en esquerda al menjador de la rectoria on estem allotjats, mentre la resta està a la saleta de dalt de la Gîte gaudint d’un bon foc i el confort del lloc que s’agreix .
A fora continua nevant.
El sopar per xarrupar-se els dits, amanida i una lasanya que tothom repeteix més dues vegades boníssima, dels formatges i dels postres ni en parlem...i del pastís de la Berta huuummm!!, magnific!!!
Continua nevant, durant tota la tarda i tota la nit.
Diumenge ens llevem amb un bon gruix de neu nova per tot arreu.
En Daniel ens fa camí per arribar a lloc per esmorzar.
Des dels cotxes sortim amb els esquis calçats direcció a les pistes d’Eyne que també estan tancades, pugem pistes amunt, entre en Daniel i en Jaume i una mica la Berta van obrint traça que al final també compartim amb un grup de francesos els quals ens agrupem fins arribar al cap de munt de la pista. La pujada es fa lenta, hi ha un bon gruix de neu i costa avançar.

Arribem fins aquí, més amunt el vent fa de les seves... tampoc fa falta apurar.


La baixada, ...la baixada, ...
bé,...
neu pols fins els genolls ...sense paraules...

Asisstents: Jaume, Berta, Àlex, Mila, David, Daniel, Ricard, Glòria, Koki, Concep, Carme, Santi, Teresa, Pili, Imanol ,i Anna

Fotos: Tarbésou-Eyne



dijous, 19 de març del 2009

14 i 15 de març Cap de Setmana Andorrà

Dissabte 14-03-2009  Pic de la Pala de Jan (2774)

 
recorregut GPS de la Teresa

Enfilem  cap a la Vall de Ransol fins on ens deixa arribar la carretera.
Ens truca la Teresa i en Joan per saber on som i si es podem afegir. "I tant", li diem on ens trobem i com ja estem llestos anem tirant ja ens ja ens trobarem.

Al final de la Vall hi ha la bifurcació que va cap a la Sarrera, nosaltres ens desviem cap a la dreta, travessant un pont on hi trobem soterrada per la neu una barbacoa i zona de picnic.
Ens endinsem cap el bosc i anem guanyant alçada fins arribar al Refugi dels Coms de Jan (2217), ens ens posat en un hora des del cotxe tranquil·lament. Des del refugi observen que la Teresa i el Joan estan arribant a la bifurcació.

Des del refugi anem direcció al Bony de la Pala de Jan (2525) que deixem a l'esquerra per enfilant-se cap a la Collada de Jan (2649).


Una mica més amunt de la collada ens traiem els esquís i pugem fins a dalt de la carena on ens els tornem a calçar fins arribar al cim pròpiament on hi ha una fita, sort de la fita sino seria defícil saber on és el cim del pla que arriba a ser.

Dalt el cim ens trobem un grups del C.E. de Rubí que ens comenten que l'endemà anaven a fer una jaccuzzi al cim del Puigmal inspirant-se amb uns que ho vam fer al cim del Montblanc (http://www.jaccuzzi.ch) , vaig pensar que ens trobarien també amb els del C.E. Gràcia que també feien la sortida social. Després m'he asseventat que ho van aconseguir amb exit. Felicitats!!!.
Mentre uns tirant avall la resta la Teresa i en Joan arriban al cim

Fa un dia fantàstic amb una temperatura ideal i en el cim s'està la mar de bé, però toca baixar.
La baixada per la Pala de Jan la gaudim d'allò amb una bona neu primavera, baixem per on volem i com volem, fantàstica!!!


Fotos Pic de la Pala de Jan Anna
Fotos Teresa

Diumenge 15-03-2009  Travessa pel Pic de l'Estanyó (2915)
pujant per la vall de Montaup i baixant per la Vall de Riu


recorregut GPS Teresa

A 2/4 de 8 puntualment es retrobem el 4 a Canillo i enfilem la carretera que dur cap al Coll d'Ordino. El cotxe el deixem prop de la la Borda del Jarca on comencem a pujar per la Vall Montaup on ens trobem algun tramet que ja li manca neu..

Quan arribem a la Roca Negra girem a la dreta perla Costa de Roca Negrai guanyem alçada anant cap a la Serra dels Estanys.

A mitja alçada ens aturem per reagrupant-se ens hen separant en dos grups, la neu de la pala, a l'ombra, està  dura i la pujada s'ha anat fent lenta. 

Després de fer un mos ens enfilem cap el llom per anar a guanyar la cresta que ens durà cap del Pic de l'Estanyó . 

Des del llom observem la Vall del Riu que és per on hem decidit baixar.
Anem amb els esquís fins a l'inici de la cresta que una mica entretinguda ens dur a dalt del cim.


Al cim observem que les parts altes estan una mica justes de neu, en algun punt ens hem de treure el esquís. 

Pic de l'Estanyó des de la Sarrera
(foto Lluís Costa)

La neu primavera esta molt canviant, flonja de sota i ens ensorrem en algun punt, però malgrat tot hi ha trossos que la neu està bona.

 
Pic de l'Estanyó des del refugi de la Vall del Riu
Més Fotos Pic de l'Estanyó 
Fotos Teresa 
Assistents; Joan, Marc, Teresa i Anna