28 i 29 de març Tarbésou i Eina - La millor esquiada de la temporada...

... de moment.

d'això,... ejem..., com us ho diria jo... no sé com descriureu... em falten paraules...

i com jo, suposo que la resta del grup que hem estat aquest passat cap de setmana a Eina a la Gîte de Cal Pai, entre la bona estada a la Gîte i la neu caiguda encara estem surant per damunt la neu.

Desafiant les previsions meteorològiques van decidir marxar cap aquest punt de la Cerdanya.

Divendres van arribar amb una cel estelat a més no poder...

Dissabte arribem a l'estació de Mijanes que ja resta tancada, i ens enfilem direcció Tarbésou,

 

a mesura que anem pujant la nevada es va fent més intensa i mentre pugem es va preparant el mantell blanc per la baixada. Sota el gran cornisot que ens separa del coll decidim que ja tenim prou i després de bon glop de cava que ens obsequia l’Àlex i la Mila
Tirem avall baixem a cor que vols i per on volem, la bogeria ens aclapara tant que quan arribem a baix de les pistes tornem a posar pells  tornem a tirar amunt, ara sí per les pistes per baixar-les, per les vores i gaudir d’unes pistes totalment verges i totes per nosaltres!!!

La tornada a Eyne és lenta les carreteres no estan del tots netes i s’ha d’anar en precaució, per sort no s’han hagut de posar les cadenes.

A la tarda en Ricard, la Glòria i la Teresa es dediquen a fer pràctiques de cordada i rescat en esquerda al menjador de la rectoria on estem allotjats, mentre la resta està a la saleta de dalt de la Gîte gaudint d’un bon foc i el confort del lloc que s’agreix .

A fora continua nevant.

El sopar per xarrupar-se els dits, amanida i una lasanya que tothom repeteix més dues vegades boníssima, dels formatges i dels postres ni en parlem...i del pastís de la Berta huuummm!!, magnific!!!
Continua nevant, durant tota la tarda i tota la nit.

Diumenge ens llevem amb un bon gruix de neu nova per tot arreu.

En Daniel ens fa camí per arribar a lloc per esmorzar.

Des dels cotxes sortim amb els esquis calçats direcció a les pistes d’Eyne que també estan tancades, pugem pistes amunt, entre en Daniel i en Jaume i una mica la Berta van obrint traça que al final també compartim amb un grup de francesos els quals ens agrupem fins arribar al cap de munt de la pista. La pujada es fa lenta, hi ha un bon gruix de neu i costa avançar.

Arribem fins aquí, més amunt el vent fa de les seves... tampoc fa falta apurar.

La baixada, ...la baixada, ...

bé,...

neu pols fins els genolls ...sense paraules...

Asisstents: Jaume, Berta, Àlex, Mila, David, Daniel, Ricard, Glòria, Koki, Concep, Carme, Santi, Teresa, Pili, Imanol ,i Anna

Fotos: Tarbésou-Eyne