4 - 5 octubre 2008 - Voltant pel Pic Negre de Juclar

4 i 5 d'octubre  - Vall 'Incles - Andorra

Plànol de Manuel Parrado

Dissabte 4 - Parem a esmorzar a Ponts on ens ajuntem amb la Dani, el Cèsar i la seva gossa Branca. Pels voltants de la una del migdia deixem els cotxes a la Vall d'Incles, en el pàrquing que hi trobem al Pont de la Baladosa i ens encaminem per la vall del Riu de Manegor que ens durà fins el Port d'Incles o de Fontargent (2263)  tal com ens indica el rètol quan arribem al coll. Del Coll baixem cap els Estanys de Fontargent, busquem un lloc el més pla possible per poder plantar les tendes on passarem la nit. Als Estanys hem arribat en una hora i mitja, poc menys. El fred ens acompanya durant tota l'estona, pensant que caminant se'ns passaria el fred ans el contrari ens hem hagut d'anar abrigant a mesura que anaven avançant.
La tarda a transcorregut plàcidament, tot muntant les tendes i fent-la petar, fotos per aquí i per allà, a mesura que el sol s'anava amagant el fred també s'anava intensificant, serà una nit freda...

Abans que no hi hagi claror decidim sopar on estem acampats hi ha un petit lloc de pedres on ubiquem el "menjador", les sopes, els macarrons i les tallarines en sobre fan acte de presencia i les olors es barregen.
Al voltant de les 8 del vespre ens arriba l'ultim en incorporar-se, en Ferran, que ha sortit a la tarda de Barcelona i arribat just per poder plantar la tenda en l'última llum dels capvespre que quedava. l'hem estat acompanyat mentre sopava, però, tot seguit ens hem posat dins dels sac a veure si ens escalfaven una mica.
No hi ha lluna, la nit és fosca i serena.

Diumenge 5 - El gall del Manuel ens desperta, tot just trèiem el nas del sac, fa fred. Ens trèiem la mandra i ens vestim,... costa. l'esmorzar ens posa una mica a to. Encara queda feina, hem de fer motxilles i plegar tendes. Encara no son les nou que ja ens hem posat en marxa direcció al Refugi de Rulhe(2180),

tot seguint marques de GR i rètols molt ben indicant que ens encaminen cap a ell. Quan arribem a la desviació que va cap el refugi decidim fer una extensió i arribar-hi, malgrat que la gent que ens hem anat trobant ens ha dit que estava tancat. En el refugi s'hi està bé, tocat el sol i és agradable. Tornem a la desviació on ens espera el Marc, i ens enfilem cap a L'Estanyol,

estem a la banda nord, on trobem amb una fina capa de neu, que sort que no està transformada, ja que segons com ens pot dificultar la pujada, però, anant en compte no hi ha cap problema, la pujada ens duu a  l'Estany de Juclar, que el voregem per anar cap a la Collada de Juclar.

Des del Coll baixem tot passant entremig dels dos Estanys de Juclar que ens durar al reformat i gran refugi de Juclar.

Aquí ens aturem i fem un mos, el dia que ens acompanya és magnífic, malgrat la mica de fris que fa. Des del refugi al cotxe ens resta poc més de tres quarts d'hora que farem tot baixant pel costat el Riu Juclar.

 

Assistents: Manuel, Marc, Laura, Teresa, Josep Maria, Marta Estrada, Roger, Ferran, Cèsar, Dani  i Anna. Amb l'acompanyament inseparable de la Branca.

(Si cliqueu en els noms subratllats anireu als seus àlbums) 

Pau Riba - Noia de Porcellana

Dins de les seves extravagàncies Pau Riba te cançons que són molt boniques.

Res no és mesquí

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.


Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.


Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.


Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Sin noticias de Gurb - Eduardo Mendoza (1991)

Suposo que molts ja el vàreu llegir en el seu dia, però jo l'he descobert ara.

Em van deixar el llibre i aquest passat cap de setmana me'l vaig llegir amb un tres i no res, és de lectura ràpida i amena, molt lleugera que fa passar una bona estona i que a vegades t'arrenca el riure, cosa que és un perill si la llegeixes envoltat de gent.

Extravagant, és com definiria la novel·la de ciència-ficció. Situada a la Barcelona pre-olímpica, d'obres i obres i més obres, que tots hem patit es reviu la situació d'aquells moments, la veritat és que amb les obres de l'AVE actuals crec que podria ser similar. Fins i tot hi ha una capítol que apunta a l'actual bicing i des que es va escriure ja han passat prop de 20 anys!, Barcelona continua igual amb obres per un costat o per altre, malgrat el temps transcorregut no se't fa estranya.
Si voleu passar una bona estona us recomano que el llegiu.

Pic de la Solana d'Angliós (2809). 07-09-2008

Havia de ser una sortida de tendes i va acabar sent una mega sortida. El que s'havia de fer en dos dies ho vam fer en un.
Dissabte arribem al punt de sortida al pont de la Vall de Salenques però, una pluja fina anava caient. Havíem de pujar als Estanys d'Angliós a dormir. Esperem una hora prudencial per començar i com continuava plovent decidim ajornar-ho per diumenge.  Al refugi de Conangles trobem lloc, uns decidim dormir al refugi i altres plantar les tendes.
Iniciem l'excursió ben d'hora, a les 7 del matí, des del Pont de Salenques (1400) enfilem amunt per la Vall de Salenques tot seguint el tram de la GR-11. El dia és radiant, totalment diferent al dissabte. Amb menys de tres quarts d'hora ens posem al pont (1600) on s'uneixen les valls de Salenques i Anglíós.

A partir d'aquí pugem per la Vall d'Angliós, on el camí puja considerablement, fins a la sortida del bosc on la pujada s'atenua una mica. Amb poc més de dues hores i mitja ens posem al Refugi d'Angliós (2220) als estanys d'Angliós. Fem una petita parada on recuperem forces i continuem camí.

 

 

Passem per l'Estany Roi i a l'inici dels Estanyets d'Angliós (2350) iniciem la pujada direcció a la Solana d'Angliós, pujada forta, però, que mica en mica es va fent. El dia continua magnific, malgrat que es divisen núvols al fons de la vall que van ballant entre els cims propers, però no fan por.

Entre mig de pedrera i herba, guanyem alçada fins arribar al Pic de la Solana d'Angliós (2809) pel voltants del migdia. No ens i estem gaire fa una mica de fresca i no si està gaire a gust. Tampoc tenim molt lloc per estar-nos-hi ja que el cim tot són blocs de pedra, així que quan arriba l'ultima del grup iniciem el descens fins el coll (2745)

I aquí comença el descens, sense cap camí aparent hem de baixar fins a baix a l'Estany Negre (2580), la baixada és fa lenta i feixuga les pedres algunes es belluguen, amb la inconvenient que una fina capa de gebra les cobreix fent que rellisquis si no pares el compte necessari.

La baixada és fa lenta vora una i mitja fins arribar a l'Estany Negre, m'haig d'aturar una estona ja que una pedra ha basculat i ha anat a topar, el genoll de la lesió, a una altra pedra, m'he ressentit una mica, més pel cop que per altra cosa. (la baixada fins el cotxe se'n farà llarga...penso)

Ens sorprèn una cabana (2370) (xalet particular segons el mapa, cabana de caçadors segons el Google Earth) que es troba a dalt del barranc del Cap de la Vall de Salenques, per arribar a ella encara hem de baixar prop de 200 metres. Ens aturem a descansar una mica i menjar, a tot això ja s'ha fet les 2 de la tarda. La cabana està fermament tancada i barrada, tan els porticons com la porta no es veu per on es obre, però està molt ben cuidat.

La baixada fins al fons de la Vall de Salenques es fa lenta, malgrat les fites que anem trobant i que gràcies a elles perdem menys temps del que hauríem, un cop a la vall (2100) el camí que hauria de ser ràpid, a mi ,se'n fa lent, suposo que el casament ja es fa notar, l'herba alta, per la poca gent que hi passar per la vall amagar forats que a més d'un li ha fet perdre el peu fent alguna que altra torçada. De trams d'herba a trams de pedrera de cop i volta és constant alentint la baixada.

La vall va baixant lentament, no és fins arribar a la Cascada del Pi que inicia un desnivell més important per arribar a la cota 1600, on tornem a estar al pont que uneix les dos valls. A hores d'ara el grup ja s'ha dividit en dos, el que han anat baixant més ràpidament i un segon grup que anem al darrera. Els primers quan arribant al pont decideixen anar per la banda esquerra del riu de Salenques un PR que porta també al Pont de Salenques (jo el vaig fer l'any passat), nosaltres quan arribem al pont decidim tornar pel camí que hem fet pel matí i em poc més de mitja hora ens posem al cotxe, son les 7 de la tarda. Entre una cosa i altre hem fet prop de 1500 metres acumulats. No està malament per un dia sol.

Mentre els companys van a desmuntar les tendes, nosaltres ens canviem i posem còmodes.

Parem a sopar a Pont de Suert després de la volta de 12 hores feta avui bé ens ho mereixem, no?

Assistents: Alex, Bea, Carme, Gloria, Jacint, Juaquín Manuel, Manolo, Marc, Neus, Roger, Xavi, Teresa i Anna

per veure fotos cliqueu sobre els noms subrratllats, anireu als seus àlbums.

The Soultans - Festa de Gràcia 2008

Dissabte 16, 2/4 de 10 del vespre, hem de sopar ens trobem al Torrent de l'Olla a davant de La Caleta de Gràcia, un restaurant d'especialitats en tapes i Cuina marinera Catalana ens va servir per donar entrada a la nit.

En diversos punts feien actuacions, anem seguint, la plaça del Folk , la plaça del Swing,...

Volíem una mica de marxeta així que tot anant vam anar a parar al carrer Joan Blanques, si el carrer guarnit com un cosidor particular.

Quan vam arribar ja havien començat el carrer estava de gom a gom, no hi cabia ni una agulla, i això que estaven dins els cosidor...

I actuava The Soultans no els coneixia, però haig de reconèixer que porten la marxa dins el cos, l'actuació sense descans, una interpretació darrera altre fins el descans que feien i que es merexien, i el públic que gaudia amb la seva música. Paga la pena que si sabeu on toquen (i us agrada la marxa) aneu a veure'ls, nosaltres ens ho vam passar molt bé

Per Aigüerstortes i voltants (II)

Divendres 8 – Refugi de Saboredo (2310), Lac deth Miei (2280), Lac de Naut, Prt de Ratera de Colomets (2572), Lac Obago (2233), Lac Redon, Lac Long (2170), Cloret Clòto (2200), Refugi de Colomers ( 2138), Cloret Clòto (2200) Lac Clòto de Baish (2152), Còth deth Tuc Gran de Sandrosa (2451), Lac de Baish (2267), Refugi de Saboredo (2310)

Dissabte 9 – Refugi de Saboredo (2310), Lac Major de Saboredo (2339), Lac Naut de Saboredo, Port de Ratera d'Espot ((2543), estany de Port de Ratera, GR-11, Estany de les Obagues de Ratera (2240), Mirador de l'Estany (2180), Refugi Mallafré (1950), Vall de Monastero, Estany de monastero (2172), La Girada Gran, Coll de Monastero (2715),Estany Gran de Peguera (2581), Estany de la Llastra (2430), Estany Negre (2320), Estany Tort - Refugi J.Mª Blanc (2350)

Diumenge 10 – Refugi J.Mª Blanc (2350), Pletiu de Romes, Estany de Lladres (2030), Bordes de Boigots, Prat de Platets, Pont de Sant Salvador, Prat de Peguera, Espot (1320)