26 de juny - Bateig en Barrancs: La Peonera "integral"

Dissabte ens trobem tots els del grup a Alquézar, ens allotjem a l'Alberg  Escuela-refugio on sopem  i donem pels carrers del poble.

Diumenge lloguem el material al qui li fa falta, jo malgrat ser el meu bateig en aquesta activitat (dos bateigos en un cap de setmana, buff!!!), la Teresa em va deixar el seu material,
Ens posem en ruta fins a Bierge on deixarem un cotxe i l'altre ens duu cap al començament de la pista ons ens durà a l'inici del nostre recorregut, cap un punt de la peonera superior.
És el meu primer barranc, creia que eren tot per aigua, però en vaig trobar que hi ha de tot, trams amb aigua, trams secs, salts, caminar, entretingut, molt entretingut, 

 Un cop passat el primer tram arribem on generalment es comença la peonera inferior, ho detectem per que hi ha un augment de gent, fins aleshores anaven sols.

La zona que arribem s'anomena del caos, zona de grans rocs, sifons, cascades, salts, on l'aigua s'escola i busca la sortida, i punts mes o menys complicats hi ha un punt que s'anomena pas d'Anaïs, que poden ser mortals, nosaltres vam tenir el nostre ensurt, en Pep, es va veure "engollit" en aquest pas, sort que amb l'ajuda d'una corda el varem poder treure del forat, però l'espant ja se'l va endur.

Els recons que es veuem, l'aigua cristalina, la llum que penetra en els gorgs que només es poden admirar només si passes entremig dels engorjats, salts d'entre 5 i 7 metres, no t'ho has de pensar gaire, sinó no saltes i si ho fas l'adrenalina puja.


S'ha de donar gràcies al Pep que malgrat l'ensurt, va ser el nostre "reporter" i el que va fer la part gràfica del barranc, gràcies.


i els altres que hi vam anar: Joan, Josep Ma., Manel, Oriol, Pep i Anna






.

24 de juny -2na ferrada - Santa Elena "rialles i plors"

Per la tarda del 24 de juny, després de dinar marxem cap a Biescas,, i per tal de complentar la tarda van anar fer una ferrada fàcil ique es troba a la sortida del pobles tot anant cap a França,

Es pren la desviació que porta a l'Ermita de Santa Elena i al Fuerte.

En les seves proximitast podem observar un dólmem totalment recontruït, ja que l'original va ser desrtuït a la guerra civil

 i també un calendari celta

Deixem el cotxe a la petita esplanada que hi ha al començament de la pista que puja al fort que estroba tancada per una cadena, des d'allà hi ha un corriol que ens porta a la base de la ferrada.

La ferrada es fàcil, malgrat hi ha algunes grapes que el pas és una mica llarg, en total son un sis llarg, però que es fan molt ràpidament

 quan arribem dalt només ens queda arribant-se a l'ermita de Santa Elena i els seus voltants on poden gaudir d'una cascada refrescant,

i dels voltants del fort, per tornar al cotxe, només que reseguir la pista que ens durà al parquing.

Aquí vaig tenir la desagradable sorpresa que em van petar un vidre lateral i en van robar tota la bossa amb tota la meva documentació, allò que es diu que en van deixar totalment "despullada". Denúncies, desconcert, i els mal de caps de pensar el que comportava el refer ens van quedar en poques ganes de fer res el dia següent.

Gràcies al Pep, que va tenir més sort, vam poder continuar, encara que no tot el que preteníem...

24 de juny - Bateig de Ferrades - Ferrades de Sorrosal (Broto)

Sense matinar gaire i després d'una nit de revetlla arribem a Broto cap al migdi

En Pep, va proposar d'anar a fer aquesta ferrada, per tal que en familiaritzes tant amb el material, com amb l'activitat. No la vaig trobar gaire dificil, i el recorregut em va agradar molt.

El material no se'n va fer estrany i la progressió va ser àgil.

Deixem el cotxe just a l'entrada del camí que duu a la cascada de Sorrosal i que a més ens deixa a peu de via, l'inici és singular, una escala pont ens ajuda a superar el primer tram i anem guanyant alçada a través de graons de ferro clavilles i escales. Les vaig superant sense problemes.

El segon tram el superem a través de 5 escales ben verticals i algunes llarguetes, que ens ajuden a arribar a l'entrada d'un túnel excava, que s'ha d'anar en compte pel caudal d'aigua qeu hi pot baixart i que ens duu a la part alta de la cascada i a l'entrada de l'engorjat.

El tercer tram, l'engorjat, és el més maco que avança entre grapes i un pont de fusta per canviar de banda del barranc. Sortim a la part part alta, on hi trobem un parell de basses. Seguim camí.

El quart tram després de superar un parell de trams esgraonats  ben verticals, van a parar a un sender mig penjat que ens porta al Balcó de Broto, les vistes són esplèndies tan de la paret de la cascada com del poble de Broto.

El retorn al poble el fem travessant un bosc i seguint un corriol molt ben senyalitzat en marques grogues

.

18 i 19 de juny - Travessa de les Alberes

De Sant Martí de l’Aberes fins a Portbou

El dia es presenta gris, a mesura que ens anem acostant a la Jonquera el núvol que cobreix la part alta de les Alberes sembla en ganes de quedar-se.

El taxi ens deixa a Sant Martí de les Alberes, des aquí el voregem i ens encaminem cap Coll Forcat, passant per la font del Manel, enmig del bosc i amb relleus i escrits de fa més de cent anys.

Entre mig de bosc anem guanyant alçada fins arribar a la carena, passem pel Roc dels Termes, anem seguin les marques del GR-10 durant gran part del recurregut.  Abans d’arribar al Puig Neulós anem a visitar el pou de gel,m per això ens hem de desviar un moment del nostre camí. Retornem per anar carenejant i arribar al Puig Naulós, cim que vam intuir ja que amb la boira espesa, tot just s’endivinava. El temps no fa per estar-s’hi i continuem camí.

Anem seguint les marques cap el est i anem a parar al refugi de la Tanyareda, senzill, net, un bon aixupluc en un moment  donat.

Anem resseguint la carena, colls, puigs, puigs i colls, llarga carena coll de Pregon, coll de l’Estaca, puig del Pradets, Puig de Quatre Termes...quan arribem en aquest últim ens desviem per anar al refugi de les Colomates, on en un principi volíem fer nit, el camí es fa una mica de pregar, però al final son al voltarnt de les 6 de la tarda que arribem al refugi.

No estem sols, quan arribem ens trobem que hi ha 4 joves molt ben instal·lats. no ho veiem clar i ens plantejem arribar al refugi de Banyuls, que només distà una hora mitja d’aquest, com el dia és llarg ens posem camí. Baixem fins la riera de la Massana i ens enfilem pel bosc cap a Sallfort.

Ai!! aquí ens liem, Pel cansament, o pel fort que feina, ... no pugem fins dalt mateix de Sallfort si no que seguim carenant fins el coll on enganxem les marques de la GR-10, que seguim fins un coll que duu a una pista,

allà ens donem compte del nostre error, però com la pista ens porta al coll de Banyols, al refugi que es troba allà, no es queda una altre remei que enfila la pista fins al refugi, son les 10 de la nit que ho arribem. Sopem una mica, el vent bufa fort fora, però el cansament fa que no el senti gens ni mica.

Diumenge s’aixeca amb un cel blau radiant, esmorzem tranquil·lament i continuem , travessem  la carretera i pugem per la carena cap el puig de les Forques, des del coll del Torn anem pujant cap el puig de la Calma, 

seguint carenant anem guanyant camí. Al coll de Taravaus anem cap el Pla del Ras on trobem una dipòsit d’aigua, continuant arribem sota les ruïnes del castell medieval de Querroig

i que ens desviem per anar a visitar-lo, només ens porta una mitja hora. Ara ja toca baixar, anem seguint el corriol, passem pel dolmen de la Farella, quan arribem al seu coll el camí es transforma en pista i la seguint la seva vessant nord devallem fins arribar al poble de Portbou. La fresqueta que feia el dissabte diumenge s’ha transformat en calor el diumenge, a l’arribar a Portbou,

consultem els horaris dels trens veiem que podem fer una remullada a la paltja abans prender-ho per anar a Figueres a retrobar el cotxe i tornar cap a casa.

El recorregut total de la travessa és d’uns 50 quilòmetres, d'anar fent, si hi ha sort la vista és esplèndia, s'ha d'anar en compte amb el vent que ja savem com les gasta per allà dalt...
És llarga, però molt maca.

Assistents Pep i Anna