14 i 15 de març Cap de Setmana Andorrà

Dissabte 14-03-2009  Pic de la Pala de Jan (2774)

 

recorregut GPS de la Teresa

Enfilem  cap a la Vall de Ransol fins on ens deixa arribar la carretera.
Ens truca la Teresa i en Joan per saber on som i si es podem afegir. "I tant", li diem on ens trobem i com ja estem llestos anem tirant ja ens ja ens trobarem.

Al final de la Vall hi ha la bifurcació que va cap a la Sarrera, nosaltres ens desviem cap a la dreta, travessant un pont on hi trobem soterrada per la neu una barbacoa i zona de picnic.
Ens endinsem cap el bosc i anem guanyant alçada fins arribar al Refugi dels Coms de Jan (2217), ens ens posat en un hora des del cotxe tranquil·lament. Des del refugi observen que la Teresa i el Joan estan arribant a la bifurcació.

Des del refugi anem direcció al Bony de la Pala de Jan (2525) que deixem a l'esquerra per enfilant-se cap a la Collada de Jan (2649).

Una mica més amunt de la collada ens traiem els esquís i pugem fins a dalt de la carena on ens els tornem a calçar fins arribar al cim pròpiament on hi ha una fita, sort de la fita sino seria defícil saber on és el cim del pla que arriba a ser.

Dalt el cim ens trobem un grups del C.E. de Rubí que ens comenten que l'endemà anaven a fer una jaccuzzi al cim del Puigmal inspirant-se amb uns que ho vam fer al cim del Montblanc (http://www.jaccuzzi.ch) , vaig pensar que ens trobarien també amb els del C.E. Gràcia que també feien la sortida social. Després m'he asseventat que ho van aconseguir amb exit. Felicitats!!!.
Mentre uns tirant avall la resta la Teresa i en Joan arriban al cim

Fa un dia fantàstic amb una temperatura ideal i en el cim s'està la mar de bé, però toca baixar.
La baixada per la Pala de Jan la gaudim d'allò amb una bona neu primavera, baixem per on volem i com volem, fantàstica!!!

Fotos Pic de la Pala de Jan Anna
Fotos Teresa

Diumenge 15-03-2009  Travessa pel Pic de l'Estanyó (2915)
pujant per la vall de Montaup i baixant per la Vall de Riu

recorregut GPS Teresa

A 2/4 de 8 puntualment es retrobem el 4 a Canillo i enfilem la carretera que dur cap al Coll d'Ordino. El cotxe el deixem prop de la la Borda del Jarca on comencem a pujar per la Vall Montaup on ens trobem algun tramet que ja li manca neu..

Quan arribem a la Roca Negra girem a la dreta perla Costa de Roca Negrai guanyem alçada anant cap a la Serra dels Estanys.

A mitja alçada ens aturem per reagrupant-se ens hen separant en dos grups, la neu de la pala, a l'ombra, està  dura i la pujada s'ha anat fent lenta. 

Després de fer un mos ens enfilem cap el llom per anar a guanyar la cresta que ens durà cap del Pic de l'Estanyó . 

Des del llom observem la Vall del Riu que és per on hem decidit baixar.
Anem amb els esquís fins a l'inici de la cresta que una mica entretinguda ens dur a dalt del cim.

Al cim observem que les parts altes estan una mica justes de neu, en algun punt ens hem de treure el esquís. 

Pic de l'Estanyó des de la Sarrera

(foto Lluís Costa)

La neu primavera esta molt canviant, flonja de sota i ens ensorrem en algun punt, però malgrat tot hi ha trossos que la neu està bona.

 

Pic de l'Estanyó des del refugi de la Vall del Riu

Més Fotos Pic de l'Estanyó 

Fotos Teresa 

Assistents; Joan, Marc, Teresa i Anna

Publica un missatge

 



 

Manu Guix - A cavall del vent

Sé que això és un adéu
On no hi manquen plors
Ni el soroll dels mots

Sé que el temps llevarà
Un mur silenciós d’oblits i records

Però em crida, em crida el vent
I amb ell m’en vaig
Però em crida, em crida el vent
I m’en vaig amb ell.

Sé que hem tingut raó
I només per això,
Tornaria a estimar-te

[tornada]

Sé que això és un adéu
On no manquen plors
Ni soroll dels mots.

Trobada de Telemark al refugi Ventosa Calvell ...

...amb infiltrats amb esquí de muntanya "convencionals"

Dissabte 28/02: Sortida del Pont deth Ressèc al Tuc de Monges per la canal de la vessant Nord (2707) .

Diumenge 01/03: Baixada per la N.E. del Montardo

Trobada internacional de “telemarkeros” amb infiltrats d’esquí de muntanya tots amb la mateixa passió.
Vam ser un total de 26, del quals un 10 o 11 anaven amb esquís de muntanya “normals”, o sigui quasi quasi la meitat!

i havia de tot arreu, de Zamora, de Soria, Navarra, del País Basc, de França, d'Austràlia i com no de casa, (en perdonareu si em deixo d'algun lloc)

Dissabte ens trobem fins on es deixen arribar el cotxes (1240) on ens calcem els esquís, ¾ d’hora abans d’arribar al Pont deth Ressèc, (1400).

A les 10,30 arribem al Pont deth Ressèc i cap les 12 arribem al refugi de la Restanca (2010), on fem un breu descans. Mentre la resta decideixen tirar endavant en Ricard en Gunther i jo esperem a la Teresa que va enrederida.

No triga en arribar i decideix juntament amb el Ricard anar directament al refugi, en Gunther i jo marxem a agafar la resta del grup, que porten bona marxa.

Travessem l’Estanh deth Cap deth Pòrt (2235) tot just comencem a pujar ens desviem cap a la dreta del Circ dera Restanca, a la vessant nord del Tuc de Monges (2707),

direcció a una canal que hi ha a la part dreta. Tot just enganxem a la resta del grup, que es treuen els esquís per pujarla canal.

La pujada és lenta, en Miquel ha de preparar la sortida de la cornisa al cim que és una mica “fina”, deu n’hi do amb la sortideta de dalt al Tuc, des que començo a pujar la canal fins a dalt del cim he trigat una hora, a quarts de 4 ja hem pujat els 23 que anem.

Ara toca baixar ja cap el refugi Ventosa i Calvell, la neu dura,però, molt esquiable, gaudim de la baixada i cap a ¾ de 4 arribem.

En Miquel ens prepara un bon plat de pasta amb salsa de formatge que mengem sense quasi sense respirar.

La tarda la passem amb la resta de companys fent-la petar, comentant la pujada i entre acudits, rialles i anècdotes se’ns fa l’hora de sopar.

Diumenge. Neva i està emboirat. Durant la nit han caigut 4 o 5 dits de neu.

Tranquil•lament sense preses ens preparem per marxar,

direcció Montardo, però no pugem fins dalt, tampoc s’hi veuria res, la boira ens envolta.

En un collet treiem pells i iniciem la baixada per la banda N.E. del Montardo: Quina neu!! i quina baixada, tots baixem a cors que vols gaudim al màxim tant de la baixada com la neu nova que ha caigut, és una delícia.


Abans d'endinsant-se cap el bosc ens acomiadem del Roger que torna al Refugi i de'n Lluís que se'n va cap a Boí, nosaltres continuem baixant fins a la pista cap a la Cabana de Loseron i que ens dura una altra vegada al Pont deth Ressèc.


i que millor que per acabar que un bon dinar...

Si voleu veure més fotos Trobada Telemark al Ventosa Calvell 2009

i les fotos de la Teresa

15.02.2009 - Puigmal... per fugir de les cues

La primera idea era anar a fer pista a la Molina.

La gran afluència de gent que hi havia escampada per tota la Cerdanya en va fer repensar.

"La Molina hi haurà molta gent, millor a una estació petita".

Vaig decidir anar a l'estació de Puigmal, a més queda més a prop de casa.

En l'últim moment, abans de marxar, decideixo agafar la motxilla amb els estris de muntanya., Per si de cas!!

La caseta que es troba a començament de la carretera que puja a les pistes estava plena de cotxes aturats on compraven els passis.

   Ja veig que aquestes pistes també estaran a vessar.

Mentre pujo cap a les pistes ja decideixo que avui tornaré a fer el Puigmal, fa tot just un més que el vaig fer, però sembla que aquesta és la millor opció, abans que fer cues.

No sóc l´única, hi ha més solitaris i solitàries, en grup, amb raquetes... de tot una mica.

A 1/4 d'11 enfilo a munt, com no haig d'esperar a ningú i ningú m'espera vaig fent tranquil·lament.

Mentre vaig fent pel fons de la vall el vent deixa fer, ara un cop he enfilat i estic a la part alta aquest bufa cada vegada més fort.

Hi ha més la ganes de fer cim, ja que si fos pel vent seria per recular.

A la darrera pala he de posar ganivetes, la neu esta gelada, i el vent bufa d'allò més, fins hi ha un moment que en fa caure.

Queda poc pel cim, m'hi arribo i miro l'altre vessant, un gran mar de núvols cobreix tota la Vall de Ribes i més enllà.

Ni fotos puc fer del vent que fa.

Pells fora i avall.

La neu dura, gelada a la part alta. A mesura que vaig baixant és millor i gaudeixo fins a baix.

Quant arribo al cotxe han passat 3 hores justes des de la sortida.

La cua que no he pogut evitar ha estat la de tornada a Barcelona, d'aquesta si que no vaig poder fugir.

(les fotos són de fa un mes aquesta vegada no he pogut per la ventolera)

14-febrer-2009: Taga (2039) de "tranquis" per Pardines

Mooolt de "tranquis".

Com en  tot el Pirineu el risc d'allaus es molt elevat, aquesta és una bona alternativa per fer activitat.
Hem quedat al voltant de les 9 al Bar Gusi de Ribes, però he arribat a 2/4, mentre espero a la resta m'estic dins el cotxe.
Observo que pugen molt cotxes a esquiar, després de les darreres nevades es comprensible, aquest cap de setmana el Ripollès i la Cerdanya estaran ben plens...
Sona el mòbil, és en Ricard d'Igualada, també ha arribat al voltant de 2/4 de 9.
No ens coneixíem, va ser a través del xat del Cegesqui  que en Ricard va fer la proposta i en vaig engrescar a anar-hi, feia molts anys que no l'havia fet i com no sempre hi ha neu s'ha d'aprofitar, de fet em sembla que amb esquís no l'havia fet mai.
Mentre esperem a la resta tot esmorzant dins el bar ens trobem en Rafa que també va fer el Taga, però amb altre gent, s'acomiaden ja ens trobarem pel camí, tots anem al mateix lloc. Al cap d'una estona llarga arriben la Mònica, la Kristin i en Jordi que han sortit una mica més tard des de Barcelona i amb la densitat de tràfic....
Un cop ben esmorzat decidim anar cap al nostre objectiu d'avui, el Taga, el farem des de Pardines.
Deixem el cotxe a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac (1272), ens calcem els esquís a l'inici de la pista, comencem a pujar a quarts de dotze!!!

Tot seguint la pista descobrim unes traces que porten fora, tan fora la pista que no duen en lloc, reculem una mica fins trobar les traces que ens durant pel torrent de Vilaró per anar a parar als Plans de Moreroles , aquí el vent es considerable i a mesura que anem pujant encara més.

L'últim tros és feixuc, per la molèstia del vent més que res, la neu, està molt ventada i el cim i resta poca neu.
Ara la vista que es deixa veure magnífica, vessant Pedrafora, vessant Puigmal, vessant Puigestela...
la llàstima és que no la podem gaudir tranquil·lament, el vent es fa fora.

 

vessant Pedraforca

 

vessant Puigmal

 

vessant Puigestela

Arribem en Ricard i jo i una mica més tard la Kristin i en Jordi, la Mònica s'ha quedat als Plans. 
Els ajudem a plegar pells i tirem avall. 
La neu, la trobem tota canviant, ara bona, ara pesada, dura, crosta, hi ha llocs que la gaudim, però.
la baixada la fem ràpida fins al cotxes.
Per posar punt i final a aquesta sortida i com que era hora de dinar van decidir anar a Ventolà a dinar.
Després uns van tornar a Barcelona i altres van continuar cap a la Cerdanya per continuar gaudint del bon cap de setmana.

Assistents: Ricard, Jordi, Mònica, Kristin i Anna
(perdoneu el retard, per raons alienes, he estat sense telèfon ni internet durant més d'una setmana entre una cosa i l'altre)


Més fotos a Taga 14.02.2009

Esqui de descoberta (bis)... Le Journalade (1945)

Ens van apuntar amb els ulls clucs a la cita que ens va proposar en Jaume. 

Ràpid i corrents (ho dic més que res perquè ens van trobar la proposta penjada el divendres al matí per tant no hi havia massa temps per pensar-s'ho) en poques hores sortim de la city per anar a dormir divendres vespre al poble de les Cabanes, a 11 km abans d'arribar a Tarascon.

 

L'inici de la sortida així com la descripció per arribar-hi la podeu llegir a la seva entrada sobre el Trois Seigneurs 2199m, per la vall de la Courbière - 31/01/2009, per no repetir.

A la carena, mentre els tres senyors van a fer El Pic dels Tres Seigneurs, anant cap a l'esquerra (S), els altres, les dos senyores i els dos senyors restants ens n'anem a guanyant-se el jornal cap Le Journalade enfilant cap a la dreta (N).

Tot carenejant per sobre herba, evitant la gran cornisa ens acostem al cim, ens calcem les ganivetes, la neu està una mica gelada, la que ha quedat, la resta està tota a la cornisa.

La carena es va fent estreta on anem seguin unes traces per una petita cresta que ens durant al peu del cim on deixem els esquís i els darrers metres els fem a peu.

La vista que es pot veure és fantàstica,  Pic dels Tres Seigneurs i tot els seu voltant.

Ara toca baixar. Tot just on hem deixat els esquís surt una pala que la gaudim d'allò més, la neu, una mica primavera es deixa fer i els girs encadenats es succeeixen un darrera l'altra. 

A mesura que baixem la neu es va fent una mica més pesada, enllacem amb el camí de pujada que ens durà fins al cotxe on esperarem als tres senyors que arribin de la seva descoberta. 

Hi hem anat: Pili V, Manel C, Luis S, Jorge, Rafa M, Jaume J i Anna M

Fotos  miscel·lAnna