19-10-2008: GR-7 - Cabra del Camp / la Riba

... i no ens va ploure!!!!

Al contrari vam acabar amb sol i calor.

Les previsions no són molt bones ens anuncien pluges amb un 55% de probabilitat i les darreres ha estat fortes. Tot i amb això decideixo apuntar-me a la sortida d'aquesta etapa, vull caminar.
Abans de les 7 del matí estic a l'estació del Passeig de Gràcia per agafar el tren direcció Montblanc. Pensava que vindria més gent, però veig que s'acosta l'hora i no es presenta ningú. Agafo el tren i tampoc veig el que agafava el tren a l'estació d'abans. Espero que a Gavà pugi el Manuel!

El Manuel no falla. Aquesta sortida només serem nosaltres dos.

Meravelles de les meravelles hem arribat puntuals a l'estació de Montblanc!!
Demanem un taxi que ens dur a Cabra del Camp, punt d'inici de l'etapa que comencem després d'esmorzar a l'única botiga-bar-fleca del poble que estava oberta.

El cel està ben encapotat, núvols foscos semblen amenaçadors...

Un indicador ens assenyala la direcció a seguir hem d'anar direcció Lilla, poble que anirem a parar després de seguir una pista suau, agradable de fer, hem passat una bifurcació que ens duu al Castell de Prenafeta i a Miramar, però, els rètols ens indiquen la GR-7 que hem de seguir per la pista. Quasi quan arribem al poble de Lilla ens adonem que havíem d'haver agafat el trencall de Miramar que ens hagués dut per dalt de la carena fins al poble.

Travessem Lilla, poble de tranquils carrers. Ens sobte una porta de garatge curiosament guarnida...

Seguim camí, en sortir del poble perdem les senyals un moment, sort que el GPS del Manuel i la nostra intuïció ens porta al camí correcte, el camí continua per pista, tot caminant ens apropem a un dels viaductes de l'AVE, ens sobte les bastides que hi ha en alguns dels pilars i els moviments de terres.

Ja fa estona que el sol ens acompanya i la calor també, tot caminant hem arribat al poble de Vilaverd, només falten uns 3 km per arribar a la Riba...encara no ens ho creiem hem agafat un corriol, després de tota l'etapa de pista, l'alegria dura poc, el corriol acaba a l'antiga carretera així que l'últim tram, una mica més d'un km el farem per asfalt fins arribar a la Riba. 

Com l'estació ens ve de passada, ens hi apropem per veure els horaris, ja que el que teníem apuntat passa dues hores més tard, i com hem arribat una hora abans de la prevista, a veure si tenim sort i podem arribar abans a casa...però no, en aquesta estació paren pocs trens. Decidim anar a menjar l'entrepà i després visitar el poble.

En aquest poblet, en aparença tranquil, ens hi trobem que hi ha un munt de cotxes aparcats a la carretera cosa que ens sorprèn, quan baixem cap al riu ens trobem que acabar de finalitzar "la Riba Down Town" en un primer moment no sabem que és, però, alguna cosa relacionada amb les bicicletes ho és, més que res pel gran volum que ens hi trobem. Anem esbrinant i és una competició de baixada amb bici des de la part  més alta fins a baix el pont, clar en el mínim temps possible... i quina baixada!!!, en l'enllaç hi ha el vídeo del 2006, però el recorregut d'aquest any tampoc es queda curt, no vam poder arribar a on començaven per por de perdre el tren.

Assistents: Manuel i Anna

4 - 5 octubre 2008 - Voltant pel Pic Negre de Juclar

4 i 5 d'octubre  - Vall 'Incles - Andorra

Plànol de Manuel Parrado

Dissabte 4 - Parem a esmorzar a Ponts on ens ajuntem amb la Dani, el Cèsar i la seva gossa Branca. Pels voltants de la una del migdia deixem els cotxes a la Vall d'Incles, en el pàrquing que hi trobem al Pont de la Baladosa i ens encaminem per la vall del Riu de Manegor que ens durà fins el Port d'Incles o de Fontargent (2263)  tal com ens indica el rètol quan arribem al coll. Del Coll baixem cap els Estanys de Fontargent, busquem un lloc el més pla possible per poder plantar les tendes on passarem la nit. Als Estanys hem arribat en una hora i mitja, poc menys. El fred ens acompanya durant tota l'estona, pensant que caminant se'ns passaria el fred ans el contrari ens hem hagut d'anar abrigant a mesura que anaven avançant.
La tarda a transcorregut plàcidament, tot muntant les tendes i fent-la petar, fotos per aquí i per allà, a mesura que el sol s'anava amagant el fred també s'anava intensificant, serà una nit freda...

Abans que no hi hagi claror decidim sopar on estem acampats hi ha un petit lloc de pedres on ubiquem el "menjador", les sopes, els macarrons i les tallarines en sobre fan acte de presencia i les olors es barregen.
Al voltant de les 8 del vespre ens arriba l'ultim en incorporar-se, en Ferran, que ha sortit a la tarda de Barcelona i arribat just per poder plantar la tenda en l'última llum dels capvespre que quedava. l'hem estat acompanyat mentre sopava, però, tot seguit ens hem posat dins dels sac a veure si ens escalfaven una mica.
No hi ha lluna, la nit és fosca i serena.

Diumenge 5 - El gall del Manuel ens desperta, tot just trèiem el nas del sac, fa fred. Ens trèiem la mandra i ens vestim,... costa. l'esmorzar ens posa una mica a to. Encara queda feina, hem de fer motxilles i plegar tendes. Encara no son les nou que ja ens hem posat en marxa direcció al Refugi de Rulhe(2180),

tot seguint marques de GR i rètols molt ben indicant que ens encaminen cap a ell. Quan arribem a la desviació que va cap el refugi decidim fer una extensió i arribar-hi, malgrat que la gent que ens hem anat trobant ens ha dit que estava tancat. En el refugi s'hi està bé, tocat el sol i és agradable. Tornem a la desviació on ens espera el Marc, i ens enfilem cap a L'Estanyol,

estem a la banda nord, on trobem amb una fina capa de neu, que sort que no està transformada, ja que segons com ens pot dificultar la pujada, però, anant en compte no hi ha cap problema, la pujada ens duu a  l'Estany de Juclar, que el voregem per anar cap a la Collada de Juclar.

Des del Coll baixem tot passant entremig dels dos Estanys de Juclar que ens durar al reformat i gran refugi de Juclar.

Aquí ens aturem i fem un mos, el dia que ens acompanya és magnífic, malgrat la mica de fris que fa. Des del refugi al cotxe ens resta poc més de tres quarts d'hora que farem tot baixant pel costat el Riu Juclar.

 

Assistents: Manuel, Marc, Laura, Teresa, Josep Maria, Marta Estrada, Roger, Ferran, Cèsar, Dani  i Anna. Amb l'acompanyament inseparable de la Branca.

(Si cliqueu en els noms subratllats anireu als seus àlbums) 

Pau Riba - Noia de Porcellana

Dins de les seves extravagàncies Pau Riba te cançons que són molt boniques.

Res no és mesquí

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.


Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'istiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla verda eternament.


Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.


Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
- Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Sin noticias de Gurb - Eduardo Mendoza (1991)

Suposo que molts ja el vàreu llegir en el seu dia, però jo l'he descobert ara.

Em van deixar el llibre i aquest passat cap de setmana me'l vaig llegir amb un tres i no res, és de lectura ràpida i amena, molt lleugera que fa passar una bona estona i que a vegades t'arrenca el riure, cosa que és un perill si la llegeixes envoltat de gent.

Extravagant, és com definiria la novel·la de ciència-ficció. Situada a la Barcelona pre-olímpica, d'obres i obres i més obres, que tots hem patit es reviu la situació d'aquells moments, la veritat és que amb les obres de l'AVE actuals crec que podria ser similar. Fins i tot hi ha una capítol que apunta a l'actual bicing i des que es va escriure ja han passat prop de 20 anys!, Barcelona continua igual amb obres per un costat o per altre, malgrat el temps transcorregut no se't fa estranya.
Si voleu passar una bona estona us recomano que el llegiu.

Pic de la Solana d'Angliós (2809). 07-09-2008

Havia de ser una sortida de tendes i va acabar sent una mega sortida. El que s'havia de fer en dos dies ho vam fer en un.
Dissabte arribem al punt de sortida al pont de la Vall de Salenques però, una pluja fina anava caient. Havíem de pujar als Estanys d'Angliós a dormir. Esperem una hora prudencial per començar i com continuava plovent decidim ajornar-ho per diumenge.  Al refugi de Conangles trobem lloc, uns decidim dormir al refugi i altres plantar les tendes.
Iniciem l'excursió ben d'hora, a les 7 del matí, des del Pont de Salenques (1400) enfilem amunt per la Vall de Salenques tot seguint el tram de la GR-11. El dia és radiant, totalment diferent al dissabte. Amb menys de tres quarts d'hora ens posem al pont (1600) on s'uneixen les valls de Salenques i Anglíós.

A partir d'aquí pugem per la Vall d'Angliós, on el camí puja considerablement, fins a la sortida del bosc on la pujada s'atenua una mica. Amb poc més de dues hores i mitja ens posem al Refugi d'Angliós (2220) als estanys d'Angliós. Fem una petita parada on recuperem forces i continuem camí.

 

 

Passem per l'Estany Roi i a l'inici dels Estanyets d'Angliós (2350) iniciem la pujada direcció a la Solana d'Angliós, pujada forta, però, que mica en mica es va fent. El dia continua magnific, malgrat que es divisen núvols al fons de la vall que van ballant entre els cims propers, però no fan por.

Entre mig de pedrera i herba, guanyem alçada fins arribar al Pic de la Solana d'Angliós (2809) pel voltants del migdia. No ens i estem gaire fa una mica de fresca i no si està gaire a gust. Tampoc tenim molt lloc per estar-nos-hi ja que el cim tot són blocs de pedra, així que quan arriba l'ultima del grup iniciem el descens fins el coll (2745)

I aquí comença el descens, sense cap camí aparent hem de baixar fins a baix a l'Estany Negre (2580), la baixada és fa lenta i feixuga les pedres algunes es belluguen, amb la inconvenient que una fina capa de gebra les cobreix fent que rellisquis si no pares el compte necessari.

La baixada és fa lenta vora una i mitja fins arribar a l'Estany Negre, m'haig d'aturar una estona ja que una pedra ha basculat i ha anat a topar, el genoll de la lesió, a una altra pedra, m'he ressentit una mica, més pel cop que per altra cosa. (la baixada fins el cotxe se'n farà llarga...penso)

Ens sorprèn una cabana (2370) (xalet particular segons el mapa, cabana de caçadors segons el Google Earth) que es troba a dalt del barranc del Cap de la Vall de Salenques, per arribar a ella encara hem de baixar prop de 200 metres. Ens aturem a descansar una mica i menjar, a tot això ja s'ha fet les 2 de la tarda. La cabana està fermament tancada i barrada, tan els porticons com la porta no es veu per on es obre, però està molt ben cuidat.

La baixada fins al fons de la Vall de Salenques es fa lenta, malgrat les fites que anem trobant i que gràcies a elles perdem menys temps del que hauríem, un cop a la vall (2100) el camí que hauria de ser ràpid, a mi ,se'n fa lent, suposo que el casament ja es fa notar, l'herba alta, per la poca gent que hi passar per la vall amagar forats que a més d'un li ha fet perdre el peu fent alguna que altra torçada. De trams d'herba a trams de pedrera de cop i volta és constant alentint la baixada.

La vall va baixant lentament, no és fins arribar a la Cascada del Pi que inicia un desnivell més important per arribar a la cota 1600, on tornem a estar al pont que uneix les dos valls. A hores d'ara el grup ja s'ha dividit en dos, el que han anat baixant més ràpidament i un segon grup que anem al darrera. Els primers quan arribant al pont decideixen anar per la banda esquerra del riu de Salenques un PR que porta també al Pont de Salenques (jo el vaig fer l'any passat), nosaltres quan arribem al pont decidim tornar pel camí que hem fet pel matí i em poc més de mitja hora ens posem al cotxe, son les 7 de la tarda. Entre una cosa i altre hem fet prop de 1500 metres acumulats. No està malament per un dia sol.

Mentre els companys van a desmuntar les tendes, nosaltres ens canviem i posem còmodes.

Parem a sopar a Pont de Suert després de la volta de 12 hores feta avui bé ens ho mereixem, no?

Assistents: Alex, Bea, Carme, Gloria, Jacint, Juaquín Manuel, Manolo, Marc, Neus, Roger, Xavi, Teresa i Anna

per veure fotos cliqueu sobre els noms subrratllats, anireu als seus àlbums.