del 29 de març al 5 d’abril. Sis dies, vuit pics.
El Parc Nacional d'Stelvio, creat al 1935, és un dels més antics parcs naturals italians. Va néixer amb la finalitat de protegir les flora, la fauna i la bellesa del paisatge de la serralada Ortler-Cevedale. i gran part de nosaltres el vam anar a conèixer.
Una setmana magnífica, tan pel que fa l’activitat realitzada, com per la meteo, una setmana, en general, d’un sol radiant, algun dia de fred i unes vistes que es perden en la llunyania ens els seus 360º.
Resum de l’activitat.
28 de març - (+/- 600 km) -17h. - Sortida de les rodalies de Barcelona, per anar a dormir prop de Niça en un F-1
30 de març - Punta Cadini (3524), Punta San Matteo(3675)
Agafem la gelera pel seu costat esquerra, veiem que quedar més aprop anar primer a fer la Punta del Cadini, així que decidim anar-la fer primer i després ja anirem a fer la punta San Matteo.
Hi ha part del grup es dirigeix directament a la Punt San Matteo, la resta ens anem a obrir la traça de la Punta Cadini, que encara no l’havien obert. prenent la banda esquerra de la glacera deixem les traces que duen cap a la Cima de Peio i ens encaminem cap el costat esquerra de la glacera que puja cap el Colle de Cadini on deixem els esquís i fem l’aresta fins al cim a peu.
Hi ha part del grup es dirigeix directament a la Punt San Matteo, la resta ens anem a obrir la traça de la Punta Cadini, que encara no l’havien obert. prenent la banda esquerra de la glacera deixem les traces que duen cap a la Cima de Peio i ens encaminem cap el costat esquerra de la glacera que puja cap el Colle de Cadini on deixem els esquís i fem l’aresta fins al cim a peu.
Els descens el fem la primera part per on hem pujat i ens tirem cap a l’esquerra a agafar el gran descens que ens durà a cota 2975, o posem pells i ens encaminem ara cap a la punta San Matteo, és fa llarga i pesada, el cansament es fa notar, però, hi arribo. Son prop les 5 de la tarda, hem de baixar lleugers, hem d’arribar a sopar al Branca cap a 2/4 de 7. Com no un bon plat de macarrons, entre altres.
A l’arribar tinc una bona sorpresa, quasi tot el grup, nou, de quan vaig anar al Canadà estava al refugi va ser una grata coincidència i molta casualitat, ja diuen que el món és petit...
31 de març - Rif. C. Branca (2493) - Mont Pasquale (3553) - Rif. Pizzini-Fratolla (2706)
Passem la tarda gaudint del bon sol que fa i de bones cerveses i embotit.
A 2/4 de 7 com es costum sopem, un bon plat de macarrons entre altres coses.
01 d’abril - Gran Zebrú (3851)
+/- 1100; ***, S4-S5, D; 6,45 h (1,54 h mov.); 5,100 km; GPS.
Muntanya emblemàtica d’aquesta zona, és visible per infinitat de llocs i no deixa indiferent a ningú, la vista se’n va sense voler.
Muntanya emblemàtica d’aquesta zona, és visible per infinitat de llocs i no deixa indiferent a ningú, la vista se’n va sense voler.
 |
Deixem els esquís al peu de la primera canal, encara que hi ha alguns (no del grup) que carreguen els esquís fins el cim, algú baixa esquiant, altres tornen a carregar el esquis a l’esquena cap a baix. La neu entre dura i crosta, fa repensar-ho. Calcem grampons i cap amunt que fa pujada, sembla que tots ens hem donat cita en aquest cim doncs està força transitat, així que és anar fent fins dalt. La primera canald’uns 100 m. ens deixa una segona pala de neu de vora 500 metres de desnivell fins quasi dalt del cim que acaba amb fina aresta. Prop del cim s’observa alguna que altre construcció en fusta mig soterrada en el gel i la neu i les restes d’un telefèric.
Dalt del cim hi ha una mica overbooking, així que no ens hi estem gaire, quan arribem tots, foto de grup, mitja volta i cap avall que queda desfer tot el que hem pujat.
Mentre alguns tornem al refugi, ja amb la feina feta i amb bon regust, altres no tenen prou i volen allargar la baixada pujant al colle delle Pale Rosse.
Arribem afamats i ens cruspim part de les viandes que portem per la setmana, a banda de descarregar pes que sempre va bé.
A l’hora de sopar,tots estem esperant a veure que ens portaran, però, aquesta vegada la pasta ha estat llacets...
Avui fa molt de fred, el dia sense ni un núvol, encara l’accentua més.
Des del refugi, tornem cap l’estaciód el telefèric i ens anem cap a la dreta per anar a buscar la Vedretta de Cevelade que ens durà a dalt el colle di Celvelade, però quin fred, que fa fins que no arriben el primers raigs de sol que ens ven a escalfar una mica. Seguim traces molt ben marcades, alguna petita esquerda i des del coll fins al cim per la carena que porta fàcilment fins el cim de Cevelade.
Baixem direcció al refugi del Cevelade, Guido Larcher, per la part posterior, una gran baixada, ample, la neu la trobem bona, d’aquesta que deixa fer i la gaudim molt. Seguirem la base d’una cresta rocosa cap a cota 3500, seguim per l’esquerra, aprofitem la baixada fins la part baixa de la morrena, on posem pells i enfilem els 60 o 80 metres que ens separen del refugi.
Un refugi, tranquil, lluny de la multitud que ens hem trobat al Branca o al Pizzini, Totalment renovat, i amb un encant el trobem molt acollidor, llàstima que no funciona l’aigua calenta, però tampoc la trobem a faltar gaire.
El sopar a l’hora habitual, podíem triar entre pasta i minestrone, i els que escullen pasta tenen una bon de,.... macarrons!!
3 d’abril - Rif. del Cevelade, Guido Larcher (2607) - Cima Marmota (3330) - Martellerhütte (2601)
Avui el dia s’aixeca una mica ennuvolat, però els els núvols son alts i tenim bona visibilitat. i serà la tònica de tot el dia.
Tenim dues opcions, i decidim anar a la Cima Marmota, pel que seria el camí d’estiu, més alpinístic i més atractiu (altre opció era pujar al passo della Forcolla). Del refugi anem direcció cap el llac de la Marmota, no arribarem i el deixem a l’esquerra, seguim el camí d’estiu a través dels senyals que sobresurten de la neu fins a cota 2628 que girem cap a NO per anar a buscar una mena de canal que ens portarà dalt de la cresta (3049)
Hi ha un punt que ens hem de descalçar el esquis per poder accedir-hi fàcilment, dalt la cresta es pot observar la gelera de Careser, calcem esquís i baixem cap fons de la gelera per remuntar amb tranquil·litat direcció SE, fins al cim de la Marmota (3330). Descendim per la gelera, amb una ne acceptable que ens deixa gaudir força fins arribar a la Vedretta del Cevedale, per arribar al Martellerhütte.(2601).
Un refugi totalment reformat i acollidor, malgrat el “getons” durin el que duran o sigui mig ensabonats i demanant auxili per que et portin un altre per acabar de dutxar-te. El sopar tots espectants adiivineu què?... Doncs sí un bon plat de… macarrons!!
4 d’abril - Martellerhütte - Zufàll-spitze (3557) - Suldenspitze (3340) - Rif. G. Casati (3254)
Ens animem i posem camí cap la proposta del Manolo d’anar a fer el Zufàll-spitze, pujant per la Verdretta de Forcolla fins al colle de Zufàll a 3200 on carreguem els esquis a l’esquena i fem l’aresta bastant còmoda fins al cim.
La baixada ens la mirem una mica més és veuen algunes esquerdes i forats per la banda de la glacera que volem baixar i decidim flanquejar i anar a buscar el colle del Cevelade que ja ens el coneixem i sabem que és més segur. Un cap allà la baixada cap el refugi G. Casati (3254) és bona.
5 d’abril - Rif. G. Casati (3254) - pàrquing Il Forni
El dia s’aixeca fred, ventós i amb boira, en principi volíem anar fer un darrer cim, la punta del Lago Gelato, però les condicions no son ni bon tros les dels darrers dies, i decidim quedar-nos amb les bones sensacions dels darrers dies, així que carreguem i posem punt i final a la nostra magnífica travessa.
Però, encara queda baixar del refugi G. Casati a la Val de Cedec, i la boira no ens ho posa fàcil, la primera part de la baixada és rocosa i gelada, i s’ha d’anar en compte fins que arribem a la pendent una mica més suau.
A mesura que anem baixant sortim de dins dels núvol, la visibilitat és més bona, la neu, a zones bona a zones crosta ens deixa baixar fins ben a prop del pàrquing a fa una setmana varem deixar el cotxe.
Malgrat el sol domina, hi ha núvols consistents per la banda de la Val de Cedec.
Malgrat el sol domina, hi ha núvols consistents per la banda de la Val de Cedec.
Abans de marxar en apropem al refugi Il Forni, també és un bon lloc per estar-s’hi.
Tornem tranquil·la ment i fem nit a les rodalies de Montpelier al Kyriad Hotel Montpelier Sud de Lattes un bon lloc per passar la nit, més car que el F-1, però assequible. A l'hora de dinar del diumenge ja som tots a cada.
Com va dir el Joan, "Sóc aquí, però encara no he arribat", crec que ens ha passat a tots això.
Encara estem gaudint de la setmana expectacular que hem viscut tots.
Fantàstica, memorable...
Gràcies a tots per haver-la pogut fer possible i més, gràcies per la vostra bona companyia.
3 comentaris:
Bona piulada Anna, ens ho vam passar molt bé.
Gràcies, Joan!!
Sí la veritat és qiue SÍ ens ho vam passar molt bé
Primer al mòbil i ara a l'ordinador, quin gust tornar tornar a reviure la travessia!!! I més en un cap de setmana en que no he tocat neu!
Publica un comentari a l'entrada