Aprofitant que el vent minvava el
diumenge, l'Oriol proposa fer una escapada llampec a Andorra, el lloc triat
la Vall de Ransol. El cim, el Pic de la Pala de Jan.
Son les nou, hem arribat a la Tour de
Querol on ens trobem tot el grup i continuem camí.
(... i esmorzar? que no esmorza aquesta gent?, només
he pres un cafè amb llet abans de sortir de casa!!...)
No podem arribar al final de la vall,
però quedem a prop. Deixem el cotxe prop d'un camp que és un llac de glaç. Compte relliscar!
Un contratemps, en Francesc s'ha
equivocat de bossa de botes i ha agafat les de pista, intentem si amb el material que porten dels del grup, però, pot ser. Mentre espera
que li portin (hi ha que tenen sort, bé la sort és també està
aprop per poder-les portar).
La resta anem fent camí, en Francesc, segur
que ens agafa.
(prenc un tros de kit-kat, com a mínim
menjar alguna cosa...)
Travessem el pont en molt de compte
està gelat i ens enfilem pel bosc buscant trams de neu continua que
ens permeti avançar cadascú avançar per on troba pas.
Arribem a l'alçada del refugi, però
nos ens hi arribem sinó que anem tirant cap a la dreta per agafar la
pala per aquest costat.
(i jo que penso: aquesta gent no
esmorza?)
... i esmorzar?! Què començo a
defallir!
El canvi de temperatura ha format una
capa de gel superficial dur, gel dur que inclús, en ocasions, les
ganivetes costaven de clavar. I sobre tot les parts que quedaven a
les parts obagues...
Necessito menjar una mica,... decidim
aturar-nos en uns roques per fer un mos...
Mentre, veiem que el Francesc ja ha sortit
del bosc i en poc temps estarà amb nosaltres.
Ens posem en marxa, enfilem la pala per
la dreta, la neu està durà, compacte, s'ha d'anar en compte.
La vista dalt del cim és magnífica, pel
quatre costats.
Baixem per on hem pujat. La part alta
està bé. Gaudim aquesta part.
Anem a buscar el pas de pujada i ens
adonem que ens el hem passat i ens toca desgrimpar un tros, per poder
continuar.
Per evitar el bosc de pujada, anem
direcció cap a la vall del Sarrera, mentre uns flanquegen cap a la
vall, on trobem la neu molt gelada, uns altres descalcem els esquís
i baixem, a peu, a buscar el pont.
Un bon dinar preparat per la Neus ens
espera a casa del Francesc, (per fi! Un àpat decent.) posa fi a la
sortida llampec a Andorra
els agosarats: Oriol, Jaume, Pere, Aniol, Francesc, Anna
2 comentaris:
El de les botes de pista era el Francesc, no el Jaume!
Oriol
Glups!! en que amb tan home una es confon
ara ho soluciono
Publica un comentari a l'entrada