“Els tres Turons”. El Coll (249 m), El Carmel (267 m) i La Rovira (261 m).

Visita a la part Alta de Barcelona,  “l’altra part alta”

Diumenge ideal per fer aquesta passejada per Barcelona, malgrat la pluja que ens ha fet acte de presència a darrera hora,... i a primera, ja que una hora abans de començar estava plovent generosament pel Vallès Occidental, però durant tot el trajecte ens ha respectat.

EL POU. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, fa més d’un any que realitza aquestes passejades pels diferents barris del Districte d’Horta-Guinardó, donant-los a conèixer a tots aquells que vulguin saber una mica més a fons el barri on es viu.

Aquest barri, ha estat el meu durant la meva adolescència, i després de vint-i-cinc anys ha estat en aquesta sortida que he descobert llocs per primera vegada, malgrat n’havia sentit a parlar no hi havia estat mai. Mea culpa.

Ens hem trobat a les 10 h a la parada del Coll/Taixonera, de la línia 5, amb el grup que ha proposat la sortida,

El nostre primer cim és el del Turó de la Creueta del Coll, abans passem però per davant d’unes de les cases més antigues datades del 1880. Baixant després cap al Parc de la Creueta on hi ha l’escultura d’Eduardo Chillida, “Elogi a l’aigua”. Aquest parc estat situat a una antiga pedrera que s’ha menjat mig turó de la Creueta. Les pedreres han fet gran mal en aquest sector del turons que han afectat tant a les construccions com a la urbanització dels carrers amb forts desnivells, deixant a banda la construcció desmesurada que hi va haver a partir dels anys 60.

Seguim camí i descobrim torres modernistes, construïdes com a residència d’estiueig, una d’elles és la casa Sansalvador, de Josep Mª Jujol, al 1909. que ara és el Taller d’Història de Gràcia.

On es troba el  Santuari de la Mare de Déu del Coll o de Font-rúbia (s. XI), era camí de pas de Vallcarca a Horta i formava part del municipi d’Horta fins la seva annexió a Barcelona. També famosa per les aigües vermelloses de la Font-rúbia, que si abans era camí de pas, avui també. Deixem el Santuari i ens encaminem cap a un ampli mirador que hiha sobre del parc Güell, passem per la masia de Can Móra, que encara guarda el seu esplendor, ara transformada en una residència de la tercera edat.

Des del mirador poder contemplar la vista que hi ha sobre Barcelona, des d’aquesta esplanada surt un caminet que ens pujarà fins dalt del Turó del Carmel. La vista de 360º que es divisa des de dalt aquest turó bé val una visita.

Anant cap el Turó de la Rovira, el nostre tercer turó d’avui, passem pel carrer Mühlberg i pel seu pont construït per poder salvar buit que van deixar les antigues pedreres. 

A l’arribar dalt del Turó de la Rovira, ens trobem, per una banda les bateries antiaeries que formaven part de la defensa de la ciutat durant la guerra civil i per una altra banda han deixat una mostra del fenomen del barraquisme que hi va haver a la zona, concretament les que estaven ubicades a les bateries era l’anomenat “Cañones”.

Com en els altres turons la vista és excepcional.
És una matinal que és pot fer perfectament i en que ens permet conèixer un trosset més d’aquest districte i d’aquesta ciutat que a vegades pot ser una gran desconeguda.



Laura, Manuel, Teresa, Anna . El Pou.Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, i una colla més.





Per cert avui he sabut perquè es diu la Muntanya Pelada, a tota la seva banda solejada, en un temps hi havia plantades vinyes i quan per la fil·loxera van desapareixer no hi van plantar res més quedant la muntanya totalment pelada i no es va tornar a plantar res mes.