Tot buscant la neu....
Després d'una setmana d'anar creuant correus entre els Jaume i el Pep per decidir on anaven a parar ... era dijous i encara no ho teníem clar... si anaven al Qeyras, o ens quedaven pels Pirineus...
Com no erem sols, i hi havia altre gent compromesa, la decisió final va ser la darrera, els Pirineus, però,... on?
L'Oriental, la manca de neu és més que evident.
L'Occidental ens el desaconsellen
Queda el Pirineu Aragonès, en Jaume, demana informació al refugi del Renclusa la resposta “si os gusta la montaña, disfrutareis”, Ostres! Sembla que encara queda un bri de neu...
Dissabte, puntualment a quarts de 5, en Jaume en recull, i després de recollir a en Pep i el Raül ens encaminem entre boires i clarianes cap a Benasc, al pàrquing de los Llanos del Hospital... i la neu?
Si, si que n'hi ha, però, alta, per la banda soleja.
Ens desaconsellen pujar pels tubs de Paderna, de totes maneres pensem que per zona obaga la neu estarà dura, i decidim buscar el nostre objectiu a la banda solana.
Fet i fet ens hem de calçar els esquis i hem d'arribar a la Besurta, allà mirem que és el que pode fer en realitat, la banda obaga, cap el refugi ho deixem pel dia següent. A la solana la neu està alta, però és l'opció més fiable si volem fer alguna cosa.
El Toronet der Poth dera Picada,
Des de la mateixa Besurta, tirem amunt tot seguint llengües de neu, tot i així hi ha un moment que ens hem de treure'ls i pujar una canal a peu.
La neu que trobem, malgrat la solana, és crosta... uff!! com serà la baixa, penso.
No sé si és la matinada que he fet, l'estat del cos, la calor, però no tirem, i no soc jo sola...
Mica en mica remuntem i ens posem al Coll del Pic de la Picada,, decidim fer el cim que queda a la nostra dreta, El Toronet der Poth dera Picada,
Carenegem una mica fins on observem que podem baixar millor, ens toca baixar una altre cop a la Besurta per remuntar cap el refugi.
La pales les trobem neu primavera, millor del que ens esperaven, l'orientació és bona, i mentre toca el sol bé, ara quan entrem a l'ombra es torna a transforma i hem de fer una mica d'esqui-crossing entre el bosc per arribar a la Besurta, però ho fem amb èxit.
La remuntada a la Renclusa la fem tranquil·lament, ara, ja tastem el que serà la neu el dia següent.
Tot esperant el sopar, mirem que és el podem fer el dia següent, de llocs hi ha molts,ara, quin pot ser el més adequat? Mirant i remirant al final decidim anar a la Maladeta Oriental
El sopar ens reconforta, però, tampoc triguem gaire a anar a dormir, avui hem matinat, i demà, encara que no tant, també.
Maladeta Oriental
Son 2/4 de 8 i ens posem en marxa, ja ja m'he calçat la ganivetes també, i no fan nosa...la pujada és lenta i llarga, amb una neu que va entre crosta i gelada, però, ens posem a sota la canal amb l'horari previst.
Deixem els esquís i enfilem la canal, el sol que hi trobem a dalt reconforta, fem el darrer tros, malgrat un ventet fred també ens acompanya. No ens estem gaire estona a dalt per tal de deixar pas als que venen al darrera.
La baixada, la fem conservadora, la neu la trobem entre gelada, crosta en tot el trajecte fins el refugi, anem buscant, els llocs que poden ser millors. El tram fins a la Besurta, la neu la trobem una mica millor, i la remada inacabable fins a l'aparcament...
Podem dir que hem salvat el cap de setmana en prou dignitat.
Ara com no nevi aviat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada