Havia de ser una estada la Campana de Cloutou, per uns de de dos dies, per altres de tres, però, una equivocació en agafar el coll encertat, el temps que es va embolicar i les poques hores de llum que ens dona el desembre ens vam fer canviar d'objectiu.
L'error
És tard, quasi és migdia, després d'una arribada a l'estació de la Mongie amb alguna que altre incidència, ens posem en marxa, agafem el telecabina per tal de guanyar alçada, el sol ens acompanya, malgrat el fred, el dia és radiant, ens calcem els esquís i pugem per les pistes fins la part alta del telecadira.
Quan estem arribant a dalt ens adonem dels nostre error, no és la canal que hem d'agafar. la temperatura ha baixat considerablement, la sensació de fred és important, penetrant i el temps ha canviat, s'ha ennuvolat i neva. i fa molt de fred. Som tossuts, tot i i així arribem dalt de la canal, l'Àlex confirma que l'altre banda no es pot baixar i menys amb el mal temps que se'n ha posat a sobre.
Tornem a les pistes, el tros de pala, se'n fa dificultosa, no veig res, el relleu ha desaparegut, la neu, però deixa fer, malgrat la trobo una mica pesada. Ara quan enganxem les pistes la baixada la gaudim tan com podem, intentem no baixar molt per tal de no haver de remuntat al parquing.
Canvi de plans, del que hauria de ser una nit un refugi gèlid, per la temperatures que hi ha, serà una bona habitació a una Gîte, no puc dir calenta, doncs la casa no ho estava, però comfortable i agradable si.
L'esmena
Després de moltes deliberacions, més pels que es queden que no pas pels que marxem el mateix diumenge, d'on anem i on deixem d'anar
Al final decidim anar al Pic du Midi de Bigorre, a l' hivern cap dels qui hi som l'hem fet .
Encara no han obert les pistes que ja hi estem pujant direcció al port de Turmalet (2115), El dia és magnífic, la vista igual, i el fred del dia anterior ha minvat per tant perfecte.
Des del port de Turmalet anem seguint la pista desapareguda sota un bon tou de neu considerable, anem obrint traça, passant per túnels, salvant murets una veritable ginkana. fins arribar al vell observatori en ruïnes. Des d'aquí podem veure tota la infraestructura que hi ha dalt del cim, impressionant.
Fem una breu parada per hidratant-se i menjar una mica per encarar els darrers centenars de metres que ens separant del cim.
La pala es fa més lenta del que esperaven, se'ns fa llarga, l'últim tram el fem en grampons, la neu està molt dura i gelada en alguns trams, a mesura que anem pujant el fred també va fent-ho. Arribem dalt fem les fotos de rigor i tirem avall.
Que encara ens quedar tornar.
Neu dura, pols, gelada, de tot una mica.
Baixem fins trobar les pistes de la banda Barèges, tornem a posar pells per anar agafar una pista que molt su aument ens durà fins al coll que arribar el telecadira.
Fora pells i baixada, com diu el Dani "for-fait gratis" fins el cotxe.
És un quart de sis de la tarda quan arribem al cotxe, jornada complerta.
Ara toca arribar a casa, encara queda una bona tirada.
Ens acomiadem dels companys i amb Lluís emprenem el camí de tornada.
Un dia magnífic, per una jornada magnífica.
I vam anar: Àlex, Neus, Oriol, Dani, Josep Maria, Lluís, Anna
1 comentari:
em falta a l'hivern!
Publica un comentari a l'entrada