El Pilar. Tres dies de festa. Tres improvisacions...

(i unes quantes més).

Son les 7 del matí del dissabte, ens trobem al Palau Reial, la Laura, el Marc, l'Òscar i jo.

Destí: Refugi de Conangles, boca sud del Túnel de Vielha, on serà els nostre centre base d'aquests 3 dies de festa que ens esperen.
De moment el primer objectiu que ens havíem fixat, Tuc de l'Horqueta, el descartem per fer-ho el mateix dissabte, els 1700 metres de desnivell a fer ens convencen per deixar-ho en cartera i fer-ho el dia següent, que estant per la zona tindrem més hores.
Canviem d'objectiu, tot esmorzant estem en plena decisió quan ens trobem amb el Roger, DaniMa i una amiga que van a fer BTT, però ens apunten de fer la Tuca de Conangles. Ho valorem i pensem que ho podríem fer i no hauríem d'entrar a la Val d'Aran, guanyant així una mica de temps.
Decidit: La Tuca de Conangles.
Ens anem aproximant, anem pujant la Vall de Barravés i els núvols van guanyant terrenys cada vegada una mica més.
Quan estem a sobre ja fa estona que hem decidit deixar-ho córrer, el mal temps a la zona és més que evident.
Canvi de plans: passem el túnel, per veure si a la vall fa millor temps, a vegades passa...però no. Pitjor encara.
Tot arribant a Vielha decidim anar direcció Bossòst, dos dels companys no coneixien l'Artiga de Lin ni els Uelhs del Joeu, mirant que és l'únic que podrem fer avui ens arribem. Tots els pares i mares amb els seus fills estan per aquí!
Després un tomb per Canejan i per Bausen ens acabaran d'omplir el dia.

Diumenge 11 - Ens llevem amb ganes de fer el que havíem deixat aparcat, però la Montse, que ve des de l'altra banda del túnel ja ens diu que a la vall continua malament, la segona opció de la Tuca de Conangles, també descartada els núvols continuen enganxats i plovisqueja, alternativa anar cap a avall. Al final ens decidim per anar fer el Ballibierna únic lloc que veiem que no hi ha cap núvol a la vista.

La decisió ha estat la correcte, a l'altra bada de la vall observem el núvols ben enganxats a tots els Bessiberri. Deixem el cotxe passat el túnel que ens dur a l'embassament de Llauset (2200), molt ben condicionat des de la darrera vegada que vaig estar.
 Decidim fer la volta, pujar per la Vall de LLauset i baixar pels Estanyets de Coma Arnau i Estany de Botornàs, el solet ens acompanya tota l'estona malgrat l'airet que fa és una mica fresquet.

La pujada, per la Vall de Llauset la fem quasi bé sols, el Marc s'ha quedat a gaudir del dia tot just hem travessat el llac, aquí el trobarem quan tornem.
Ens posem a la Collada de Llauset (2865) tranquil·lament, uns bascos que ens trobem ens comenten de fer el petit sender que hi a la dreta i que ens durà a la Tuca de Culebres (3051) avant cim previ al pas de cavall que es durà a dalt la Tuca de Ballibierna (3056). Hi ha molt de tràfec per aquí dalt, un grup nombrés de pares, mares i fills alguns del qual és el seu primer tres mil....

Bé, entre un i altre passem l'entretingut Pas de Cavall i en posem al cim. Després de fer la foto corresponen baixem una mica per guarir-nos del ventet que hi bufa.

La baixada pels Estanyets de Coma Arnau (2590) és entretinguda, ens desviem una mica del camí seguint unes fites que ens duen a la part dreta dels estanyets, d'allí ja enllacem amb el camí ben marcat que enllaça amb el GR-11, cap a l'estany de Botornàs (2340), d'aquí a l'estany de Llauset on ens retrobem amb el Marc i retorn pel mateix camí cap al cotxe.

La baixada per aquesta vessant és una mica pesada, ara entenem l'escrit que hem trobat al rètol de pujada...
Son passades les 6 de la tarda quan arribem a l'aparcament.
La dutxa ens espera al refugi  i el sopar que ens ha preparat l'Elena i en Genís també...
Assistents: Laura, Marc, Montse, Oscar i Anna

(imatge extreta de pirineos3000.com ja que el recorregut de pujada és el mateix)

Dilluns 12 - El bon temps que ens deien que faria per la banda de la vall, aquesta vegada tampoc, deixem córrer fer qualsevol cosa per aquesta zona, la Montse, proposa anar fer el Turbón (2492), tots el tenien pendent menys jo, així que ens encaminem cap allà.

Arribem a les Vilas del Turbón, cap a 3/4 de 10, deixem els cotxes a una corba molt pronunciada a 1400, Porroduño, a les afores del poble, seguim la pista que puja cap a la dreta, arribem a una bifurcació, on seguim les marques vermelles que ens durant seguint uns lloms a Fuente Canals, anem guanyant alçada i uns bons senyals fets amb estaques pintades de vermell, ens van indicant el camí sense cap pèrdua. A l' arribar a la font veiem que conflueixen els dos camins de la bifurcació.

El camí continua pujant, tot ben fitat, fins arribar prop de Pasaturbiello, abans, les fites ens encaminen a una petita canal que ens durà al llom del Pic d'Aligas  i el Turbonet que els voregem fins arribar a la Portella, d' aquí fins al cap damunt de la Vall de Sant Adrià és un moment, baixem una mica per tornar a remuntar per lloms més o menys empinats fins arribar a la carena que ens durà fins al cim amb tranquil·litat.

La vista que es veu des d' aqui dalt es espectacular, podem divisar a la llunyania, el Pedraforca, la Serra del Cadí i fins i tot veiem la siluetat de Montserrat.

La pujada ha estat llarga, però la vista que es contempla s'ho mereix.

La tornada la fem per diferent camí, quan arribem a la Portella tirem la Canal avall, pel Barranc de la Torcida, entretingut, per que s'han d'anar buscant per on passar en facilitat, sort del Marc i l'ajuda de la Montse que ens van facilitant els passos. La canal va a parar una mica més avall de la colledeta de Porroduño.

Decidim seguir la direcció del barranc fins el torrent, una mica dificultos, més pels matolls que hi ha que per la dificultat del terreny que no n'hi ha, arribem a una pista que dona a una reixa, busquem la continuació del camí, no la trobem, però tirem avall, mala decisió, els boixos, ginebrons i pins espesos en alguns llocs ens dificulten el pas, seguim la torrentera que ens dur fins al cotxe, son les passades les 5 de la tarda

buscant es clarianes per poder passar millor en trobo sense buscar rovellons!!

jo que no en trobo mai!

Aquí, allà, no els puc deixar això no passar cada dia ( com a mínim a mi)

la troballa alleugereix la feixuga baixada que estem tenim, tampoc m'estranya que ningú arribi, ni passi per on hem passat nosaltres, per això

Assistents: Laura, Montse, Marc, Òscar, Cefi (Genoveva) i Anna

Si voleu veure més FOTOS
.