diumenge, 4 d’octubre del 2009

40è Cànem al Perlon


El passat diumenge es va commemorar el 40na trobada el col·lectiu d'escaladors del Club Excursionista Pirenaic, malgrat que els seus integrants ja formen més dels del cànem que no pas dels del perlon.
Tot s'ha de dir que l'esperit que hi córrer és encara ben juvenil.


A les 8 del matí, com cada any, ens anem a trobar a l'aparcament de Can Maçana, quin canvi aquest aparcament des de fa pocs anys, abans era un tros de terreny que mal deixaves els cotxes, ara en canvi és una bona zona de pícnic, encara que l'hora que hi arribem i a la data que hi som hi faci una bona rasca a aquestes hores.
Un cop ha anat arribant tothom i esmorzats es posem en camí a enfilar algunes de les moltes agulles que hi ha per la zona, alguns fan vies per exposades, altres no tant, en definitiva el que es tracta és de passar un bon dia escalant en totes les edats possibles.
Amb els que acompanyo a fer de "reporter" van a fer per començar la via Gep Llarg o via Cardona, i després la Via del Sol Ponent, el matí no dona per més


Hi ha que en tenen 79 anys, altres 77, i anem baixant, 70, 60, 50, ja us ho he dit al començament molts ja comencen a haver molts cànems... també de joves, molt joves l'Anna que te 15 (?) és la primera vegada que escala i ho ha amb el seu avi, en Gerard, que resulta que és el més gran, 79 anys. És gratificant veure-ho, veure'ls a tots, com gaudeixen d'aquest magnífic diumenge que ens ha regalat la tardor, perquè de bé si hi estava i molt.




Un cop acabada l'activitat i per acabar en trobem amb la resta del grup per anar a dinar un un bufet lliure que hi ha al l'hotel del Bruc. però com d'aquí ens fan fora, ja que és l'hora de tancar un petit grup ens desplacem al poble del Bruc, que després d'anar buscant un bar que estigués obert acabem de passar la tarda tot prenen alguna cosa...
i pensant i decidint que farem i on farem la propera trobada del Cànem...
per què la farem, no?
hi haurà la 41na trobada?

1 comentari:

Marta ha dit...

Visca Anna! Ja t'has decidit a penjar un altre post. Ja ho pots dir, l'esperit és el que compta! res de cànem. Un petó