dimarts, 15 de març del 2016

Peña Blanca (2685) per Tabernés. Bachimala, ha quedat amb intent

pujant cap Collado de Montó, vistes de Bachimala i Posets
Dissabte 12. - Peña Blanca. +/- 1200m ,**, S2. -
Pugem per la pista que va cap a Biadós, els cotxes els deixem tot just on comença la pista que duu al refugi de Tabernés (1720).
 
Al refugi descarreguem motxilla i mes lleugers de pes  anem resseguin el PR  que va pel fons de la vall, passat el desviament que va al Virgen Blanca deixem el camí  i ens enfilem pel bosc guanyant alçada pel Gradiello o el  Pacín (segons mapes) fins al Collado de Montó (2326), arribant dalt Sierra Picaruela,

perdem una mica d'alçada pel vent fins al fons del Barranc de la Basa on tornem a pujar per guanyar la carena (2500), el darrer tram el fem amb grampons fins al cim, el vent ha fet de les seves

La vista que es pot veure és magnífica, Posets, Bachimala, Culfreda, Mont Perdut, Punt Suelza... tota la vall.
 
 
El descens el fem per la vessant nord, baixant cap el coll de la Punta Castillón i pel Barranc de la Madera fins al riu prop del Bado Bachimala on retrobarem el camí cap el refugi de Tabernés

El refugi de dues estances, una amplia, per dormir al terra i altre cambra més petita amb llar de foc, net.
Passem la nit freda, quan surts de vora del foc és nota.


Diumenge 13 - Volta per Bachimala, Coll Sud Punta Sabre (2825), S2/S3, **
Tornem a fer al camí fins al Bado de Bachimala on travessem el riu i anem a buscar el Barranc de Bachimala,

 ja veiem que no el podem fer, hi ha acumulació de neu i no ho veiem segur, tot amb això, encara ens enfilem
 
uns quans metres més per arribar el coll Sud de la Punta Sabre, però, la pendent es va readreçant i la neu no la trobem prou estable. a la cota 2825 decidim que fins aquí.

Per no fer la tornada pel mateix camí i gaudir més d'una bona baixada decidim tornar per la Señal de Biadós, on enfilem la seva carena i baixem per Las Trallas, fins la Pleta de las Vacas on agafem la pista que porta de nou al refugi de Tabernés.

Un camí, pel bosc fa que la darrera baixada amb una neu pols la gaudim d'allò més.

En general, la neu l'hem trobat, pols dins del bosc, ventada i crosta.
la nit del divendres la vam passar al poblet de Sin, al seu Alberg, bon tracte i bon preu.

hi vam anar: Oriol, Jaume, Ferran, Manolo, Enric i Anna




diumenge, 19 d’abril del 2015

11 al 17 d'abril – Gran Volta al massís del Mont Rosa


Massís del Mont Roda
Hi vam anar: tres “Sprinters” o "ironmens" (no sé com definir-los), tres escaladors, el que ens “enreda” cada any, i... jo: l'escombra, perquè sempre anava l'última.
O sigui En: Pep, Francesc, Jordi, Joan, Cesc, Manolo, Oriol i Anna
El grup
El Mont Rosa és un massís dintre dels Alps situat entre les regions italianes del Piemont i la Vall d'Aosta i el cantó suís de Valais. El seu nom es diu que no deriva de l'italià rosa, com molts pensem, sinó de roisa, terme francoprovençal que significa "glacera". Un lloc atractiu i emblemàtic pels seus cims i per anar descobrir-lo i gaudir de les seves bones panoràmiques i si encertes els dies clars com vam tenir, ja és ...
De grans dimensions, tot està més lluny del que sembla, però de mica en mica s'arriba. Travessa exigent per alçada, per les seves glaceres i algun pas que altre que encara la fa més atraient.
Particularment l'esforç físic, ha estat gran, però ha valgut la pena aquest, només per les vistes i el seu recorregut, ... I com no, la bona companyia.


Activitat
Dissabte, 11 – Estació d'esquí d'Stafal (1600)- Coll di Bettaforca (2672) – Rif. Ferraro (2066) – Plan de Verra inferior (2050) – Rif. Mezzalama (3036)
Aprofitem els remuntadors fins al Coll de Bettaforca i fem el descens fins al ref. de Ferrero, on hem de treure esquís per arribar al Pla de Verra inf., anem remuntant fins arriba al ref. Mezzalama on passarem la nit. Arribar ha estat pesat, pel pes i la llargada de la vall, ja que va pujant molt suaument. 
El refugi no està guardat, així que portem el sopar, al refugi hi ha mantes, però una per cap, així que dormim ben vestits, el cansament pot i poc o molt dormim una mica.
Malgrat que el refugi de Guides de la Val d'Ayas estigui 400 metres més amunt, vam decidir quedar-nos a dormir al Mezzalama per qüestió d'aclimatar-nos una mica a l'alçada.

Diumenge, 12 – Rif. Mezzalama (3036) – Rif. Guides d'Ayas (3420) – intent Càstor (4221) – Rif Guides d'Ayas.
Fem un mos i pugem els 400 m que ens separen del refugi on descarreguem pes, i carreguem d'aigua i te, la nostra fita d'avui és fer el Càstor, però ens quedem just abans de la fina aresta que arriba al cim, ... És que l'aresta era molt fina.
Els esquís, els deixem a cota 4000, el fort pendent i gel ho desaconsellen
La baixada amb neu primavera la gaudim de retorn al refugi.


Dilluns 13 – Rif. Guides d'Ayas (3420) – Coll di Verra – Grande Ghiacciaio di Verra – Bretihorn (4164) – Coll del Breithorn (3824) – Passo de Ventina Nord (3451) – Rif. Guide del Cervino (3480).
Tornem a remuntar cap al Coll di Verra i flanquegem tot el Grande Ghiacciaio di Verra, passant pels peus del Pollux (4082), de la Roccia Nera (4075) els Breithorns oriental i central,
quan arribem cap a l'ample Breithornpass anem guanyant alçada cap al Breithorn occidental, el remuntem per l'esquerra i mentre apugem les vistes que es deixen veure del Cervino, la Dent d'Hérens,... van apareixent.
 Arribem dalt del cim amb els esquís als peus.
La baixa la neu està entre dura i gelada, la falta de cantos es fa nota i com a mínim jo haig d'anar amb compte, però arribem bé al coll, travessem l'amplíssim coll que ens duu a les pistes d'esquí de Cervinia i Zermatt, ja que el refugi Guide de Cervino està justament entre les estacions d'esquí.

Dimarts 14 – Rif. Guide de Cervino (3480) – Zermatt (1600) – Rotenboden (2815) – Monte Rose hutte (2880).
Un problema tècnic amb unes botes ens obliga a canviar l'itinerari d'aquesta etapa, així que, després d'esmorzar baixem per les pistes fins a Zermatt. Un bon descens per començar el dia.

Un cop solucionat el tema botes, agafem el tren fins a Rotenboden (38 euros), després d'un petit descens amb esquís, els hem de carregar a l'esquena per fer la llarga diagonal que es baixarà fins a la Gornergletscher, i d'aquí glacera amunt cap al Monte Rosahütte (2880) ... i que llarga que es fa i més amb un sol de justícia.
L'arribada a aquest refugi impacta amb el seu disseny modern, que no estem gaire acostumats a veure.
Ara, amb el moviment de gent que hi ha entens que sigui tan gran.
I les vistes?...

Dimecres 15 – Monte Rosahütte (2880) – Kleines Fillarhorn (3621) – Grosses Fillarhorn (3676)
La idea inicial era anar fer el Jägerhorn, però la glacera està molt trencada i ens quedem amb els Fillarhorns.

Per arribar has d'agafar la Gornergletscher i des del refugi has de passar una barrera rocosa, descalçant esquí i una grimpadeta entretinguda que dóna a la sortida un punt de dificultat.
Un cop travessada és agafar la glacera i anar-la remuntant, tot sembla que estigui aquí mateix, però quan veus algú punt de referència te n'adones compte de l'immens que arriba a ser tota aquesta zona.
Un cop canviat l'objectiu i ens enfilem al Kleines i Grosses Fillarhorn descobrim les immenses parets que cauen en vertical cap a la Vall de Macugnaga, impressionen.
El retorn el fem pel mateix lloc, la neu es deixa fer, malgrat una mica encostrada, quan travessem la barrera rocosa la neu sí que és primavera total fins al refugi

Dijous 16 – Monte Rosahütte (2880) – Grenzgletscher – [Sprinters : Punta Gniffeti (4554)]- [Solitari: Corno Nero (4322)] - Coll de Lys (4248) – Cristo delle Vette Balmenhorn (4167) – Rif Citta di Mantova (3500).
Avui toca canviar de vessant, i està anunciant canvi de mal temps cap a les 12.
La llarga glacera que porta al coll del Lys, es fa llarga i lenta, ara és impressionant.
Aquí els “sprinters” van per la banda dreta de la glacera, mentre la resta anem per la banda esquerra, anant seguint el trac i que veiem més segur.
L'equip Alfa, els perdem de vista, mentre la resta anem fem.
És migdia i l'equip Beta, encara no hem arribat al coll, però el que sí arribar puntualment és el canvi de temps, i comença a nevar i poc més tard la visibilitat és nul·la.
L'equip Alfa,  després de fer la punta Gniffeti ja ha baixat cap al refugi.
I els Beta? Entre el blanc de la neu, el blanc de la boira i nevar, no es veia absolutament res, sort del trac al GPS, perquè va ser una baixada totalment GPS, fins a cota 4000 que es troben balises per baixar cap al refugi.
La neu, bé, segons el tacte a la part alta, estava ventada i dura, algun moment correcte a mesura que perdies alçada la neu molt dura.

Divendres 17 – Rif. Città di Mantova (3500) – Stafal (1600)
Avui el dia s'ha aixecat tapat, està nevant i la boira no deixa veure més enllà de pocs metres. Després de parlar amb el grup decidim donar per acabada la travessa i baixar cap al cotxe, ja que la previsió és dolenta per tot el dia i l'endemà tampoc és segur del tot.
La baixada cap a Stafal no es veu absolutament res, sort que les balises que van indicant per on és el camí, es fa llarga, la neu molt humida, fins que no arribem a les pistes la baixada es fa pesada.
A les pistes no hi ha absolutament ningú, només nosaltres.

Refugis:
   Lliure, mantes, una per persona, una mica just
Rif. Guide d'Ayas (3420)http://www.guidechampoluc.com/rifugio/
   Guardat, els guardes molt amables, wifi lliure, lloc per carregar els mòbils, sense aigua.
   Habitacions grans, correctes
Rif. Guide del Cervino (3480): http://www.rifugioguidedelcervino.com/
   Guardat, el guarda amable, i el sopar i esmorzar molt bé. Refugi a les pistes de Cervinia- Zermat, wifi lliure, sense aigua, regolinet al lavabo tot just per rentar-te les mans.
   Habitacions petites, sort que estaven sols i vam poder deixar les motxilles al passadís
Rif. Citta di Mantova (3500): http://www.rifugiomantova.it/
  Guardat, les noies que ho portem molt servicials, sopar molt bo, wifi (3 euros), lloc per carregar mòbils, res d'aigua, ni per rentar mans.
  Habitacions petites, sense penjadors ni prestatges, en canvi, gran sala-menjador i bon espai per deixar material i eixugar roba.
Malgrat ser un refugi del 2009, l'aigua per la dutxa només a l'estiu, per carregar els mòbils només al menjador i uns 8 endolls per unes 120 places, no hi ha cap més endoll en tot l'edifici, ni habitacions ni passadissos.
No hi ha wifi ni lliure ni pagant, malgrat sí que hi ha de privada.
Mala organització en distribució d'habitacions, si estàs dos dies, has de pagar cada dia i registrar-te cada dia, malgrat hagis fet la reserva per internet per dos dies.
Lents en el servei, dues hores i mitja per sopar.
Arquitectònicament l'edifici és una passada, però, portes de sortida obren totes cap a dins, hi ha molts espais desaprofitats i les habitacions si estan plenes una mica ajustats
Compte amb els extres, aigües 1/2 l. 7 euros, cerveses 1/2 l. 7 euros.. Són cars



Mapes
1348 Zermatt (1:25000)
284 Mischabel (1:50000) - Skitourenkarte
5 - Cervino-Matterhorn e Monte Rosa