dijous, 31 de maig del 2012

Pic de Cordier - 3251

... el darrer d'aquesta temporada.


Dificultat: ***, S3
Horari: +/- 8 hores
Desnivell: +/- 1250
Track: GPS
Meteo: variable, ens va deixar fer, tot just quan marxaven va caure un fort ruixat
Es dissabte capvespre que arribem a la Besurta, déu n'hi do la gent que encara va amunt i avall.
platem la tenda i abans que es faci fosc fem un mos.
La nit és una anar i venir de cotxes i gent, com a mínim és la sensació que en va donar
Ens llevem a les 5, i després d'un mos ens posem en marxar  hi ha força moviment a aquesta hora i les que precedeixen ja que tinc la sensació d'haver-los sentit a tots.
Arribem a la Renclusa amb els 3/4 d'hora de rigor amb els esquís a l'esquena i no és fins 5-10 minuts més tard que no ens els calcen.
No sé si el pont de neu aguntarà gaires dies més amb la quantitat de gent que hi passa i la calor i pluja prevista
El corriol de formigues que van pujant cap els Portillons es considerable.
Mica en mica anem guanyant alçada fins arribar a l'alçada de bifurcació on la gran majoria de personal desapareix quedant-nos uns pocs que anem cap a la Maladeta uns i nosaltres, sols cap el Cordier.
 Un moment d'indecisió,  pels núvols enganxats que no ens deixa veure el pas de l'esperó, ens fa dubtar si canviar d'objectiu, però la sort està de part nostra. Deixem els esquís en els pas, pas que s'ha d'anar en compte ja que les roques estan bastants soltes.
Els darrers metres els fem a peu, l'ascens el fem prou bé.
Arribem dalt del cim que els núvols escampen escadussers  i ens deixa veure el voltant, no gaire, no fos que ens hi quedéssim...
Fem les fotos corresponents i
Retornem a trobar els esquís, la baixada la fem conservadora, la neu no està per fer gaires alegries, està molt pesada i humida, canviant segons passis per la neu neta o la neu marronosa, és per aquesta on trobem que s'esquia millor...
Els darrers trams ja anem enllaçant-los amb precaució 
Tal com hem trobat la neu, la calor i la pluja prevista per la propera setmana ens fa decidir que aquesta és la darrera d'aquesta temporada.
No em puc queixar gens,... ara a esperar la propera


Hi vam anar el Josep Mª i jo
.

dimecres, 16 de maig del 2012

Beraldi o Bagüeñola N o Eriste N (3025)

carai quina quantitat de noms!... bé, agafeu el nom que volgueu

Desnivell: +/- 1870
Dificultat: ***, D+ (la darrera  part d'ascensió al cim a peu), S3
Horari: +/- 12 hores
ruta GPS
Meteo: variable total, de clarianes a cel gris plom, amb gotes incloses, per acabar amb un sol radiant
És un quart de set que ja estem en marxa tots vuit amb els esquis a l'esquena. Seguim les indicacions del Juaquin, el guarda del Refugi de Biadós (1740) 
que ens recomana que pugem cap a les Bordas de las Espadas, que les veiem a l'altra vessant ala mateixa alçada que el refugi, anant cap el coll que hi ha al darrera i  enfilant-nos cap el bosc per anar a Es Lenés, valleta que hi ha tot just abans del  Puntal de Barrau.
No ens posem els esquís fins a cota 2200, quasi hora i mitja després, la neu a reculat molt, el desglaç i la calor a fet de les seves.

La neu està primavera, molt humida, no hi hagut regel ni res.
Anem progressant, deixem a la dreta l'Ibón de la Solana i guanyem alçada direcció SE, per anar a buscar la bretxa que es troba entre l'Eriste Central i el Beraldi a cota 2984, per una gran pala que s'empina una mica en el darrer tram, però que es fa còmodament.
Dalt la bretxa ens descalcem els esquís per desgrimpar el petit tram que ens separa de la neu per la vessant de la Ball de Bagüeña.

 Dels vuit que som tres s'han fet el proposit de fer tots els Eristes i marxen a fel més llunyà, l'Eriste Sud (des tres només van poder fer dos). La resta ens van encaminar al nostre objectiu cap l'Eriste Nord.
La neu per aquesta banda sud, està ben tova, tot i així encara es deixa fer.
Baixem uns 200 metres direcció NE, vorejant el Beraldi,  fins les pales que remunten cap el cim, anem a buscar   la cresta, deixem el esquís els darrers 200 metres els fem a peu. No ho fem per la cresta, necessitaríem un cordino.
Flanquejem per un pendent de neu força empinat, veiem la neu és prou consistent i anem a buscar unes pedres i un pendent que ens deixar arribar al darrer tram de la cresta sense masses dificultats afegides
 
 Dalt del cim fem les fotos corresponents i retornem pel mateix lloc, la neu es troba molt pesada i humida, i cal anar una mica compte.
Tornem a remuntar la bretxa i baixem i ens retrobem amb la resta del grup, anem enllaçant trams de neu i herba 
Hi vam anar Oriol G. Josep Maria, Jaume, Manolo,Anna
i als Eristes Sud i central: Pere, Aniol, LLuís
Fotos: Anna, Oriol


... i el dia següent: el Posets!


Desnivell: +/- 1700
Horari: 12 h
Dificultat: ***, S3, 
Meteo: cel cobert, amb trons i ruixat inclòs 
però això és una altra història....
continuarà...





diumenge, 6 de maig del 2012

5 de maig de 2012 - Pic de Fontnegra 2878 i Pic dels Pedrons 2715

Desnivell: +/- 1000 m.
Dificultat: ***
Horari: +/- 5,30 h
ruta GPS

Després que la meteo ens frustrés la sortida als Eristes per segona vegada, decidim aprofitar, com a mínim, el forat de bon temps que ens anuncien per dissabte i ens apropem al Pas de la Casa.

L’arribada no es que sigui encoratjadora, arribem nevant... i el “forat” de bon temps?

Mentre ens canviem els núvols van escampant deixant un bon solet que ens acompanyarà tot el camí.


Deixem el cotxe al pàrquing dels voltants de l’antiga duana del Pas de la Casa, remuntem els plans i ens dirigim cap el SE,  contornegem els Padrons girant cap a l’esquerra cap el Pla de la Portella de les Valletes (2350).

 
Un cop al pla  girem cap el Sud, a la dreta per arribar dalt de la Portella de les Valletes (2794), per un fort pendent de probablement entre 30-40º i més empinat la darrera part. A mitja alçada posem ganivetes.

   
Des de la Portella de les Valletes resten menys de 100 per arribar dalt del cim es fa per una pala de fàcil accés.

Baixem per la pala SE i després tombem cap a llevant encarats al Pic Oriental de Fontnegra fins arribar al primer corredor que s'obra a l'esquerra. Davant nostre vam uns nois navarresos que baixen primer, ens ho mirem i decidim baixar també, la neu està prou estable, hi ha un fort pendent inicial, però deixa fer girs còmodes, s'ha d'anar en compte amb els terrossos que hi ha de les purgues que han caigut.
La neu compacte deixa fer una bona baixada fins prop del pla de la Portella de les Valletes,
que tornem a posa pells per remuntar cap el coll que ens durà cap el Pic dels Pedrons, de pendent suau.
Remuntem una mica en esquís i mentre uns crestejant fins el cim altre pugem una mica més amunt, tot i així ens d'acabar carregant els esquís a l'esquena.


Ara només toca baixar i ho fem per la pala est, que encara es troba per estrenar. La part baixa quan s'entuba s'ha d'anar en compte amb els bloc de neu de purgues existents, i retornar cap el punt de partida.


Hi vam anar: Pere, Aniol, Oriol, Jaume, Jordi, Josep Maria i Anna
Fotos: AnnaOriol

dijous, 12 d’abril del 2012

VALL DE BAGNES 2012.Pel Valais Suís...


del 30 de març al 4 d'abril... descobrint un altre bocinet dels Alps

Aquest any, l'Oriol G., ens ha proposat anar a descobrir aquesta Vall de Bagnes que es troba al Valais suís.
Resum de les jornades:
30 de març - Sortida per la tarda de Catalunya fent nit a l'alçada de Chambéry
31 de març - Arribada a Lourtier (Vall de Bagnes), cruïlla (1300) pujada a la Cabana Brunet (2103) tarda, ascensió a Les Capucins (2719).
01 d'abril - Pounte Boveyre (3212) – Grand Laget (3133) – Mont Rogneux (3084)
02 d'abril – Travessa de la Cabana Brunet (2103) a la Cabana Panossière (2641) pel Col des Avouillons (2647)
03 d'abril - Tournelon Blanc (3700)
04 d'abril - Cabana Panossière (2641) – baixada a Fionnay (1451) – tornada a Catalunya


1er dia – Lourtier (1300) – Cabana Brunet (1844) – Les Capucins (2776).
Desnivell: +1417 / -616, GPS
Dificultat: fàcil, S2.
Horari:  - Cruïlla fins a Cabana Brunet: 2'30 h.
- Cabana Brunet – Les Capucins: 1'45 h.


Deixem el cotxe al pàrquing que es troba a 50 metres de la cruïlla (1300) de la pista, que puja a la Cabana Brunet, ja amb els esquís als peus iniciem la pista i a poc metres de començar prenem el camí de l'esquerra on un rètol ens indica que només és camí de pujada.
Arribem a la cabana Brunet (1844) en 2 hores i mitja.
Buidem motxilles i enfilem seguint el miler de traces que van cap el Mont Rogneux, part del camí que farem, ja que Les Capucins es troba a mig camí.
La tarda és radiant, com la resta del dia i en menys de dues hores en posem dalt del cim.
La darrera part la fem a peu, sense neu i unes pedres graonades ens separen del cim que el fem sense gaire dificultat
Son els 5 de la tarda, el retorn a la cabana la fem per neu endurida, ja que part de la baixada es fa per part obaga.



2on dia – Pointe de Boveire (3212) – Grand Laget (3133) – Mont Rogneux (3084)

Desnivell +/- 1700 metres, GPS
Dificultat: PD, S2
Horari: +/- 10 h.
Dia llarg per amb el objectius aconseguits i més dels que ens havíem proposat en un inici. El que en un primer moment havia de ser 2 cims han acabat sent tres.

Sortim del refugi a quarts de nou amb un dia excel·lent.
Ens trobem de camí cap al Gran Laget quan observen que arribar a la Pointe de Boviere no es troba gaire més lluny, així que decidim acostar-nos-hi. Tenim tot el dia per endavant
Part del grup decideix esperar-nos cap al Gran Laget, la resta continuen. Deixem els esquís en el coll, la part final la fem a peu i ens posem dalt el cim en mitja hora. La vista des dalt és impressionant, Grand, Petit Combin, Mont Blanc...
Son la una del migdia quan baixem per encaminar-nos al segon objectiu. Des del coll ens calcem els esquís i baixem a la cota 2900, posem pells per arribar a la cota 3000 que deixarem els esquís per fer els darrers metres del Gran Laget (3133) a peu, per una aresta fàcil de fer.
Son els 3 de la tarda que ens trobem dalt del cim de forma piramidal s'aixeca esvelt es veuen les seves arestes que enllacen cap a la Pointe de Boviere i cap al Mont Rogneux. Llàstima que no es pugui fer, es veu tan aprop el Mont Rogneux...
Tornem a buscar els esquis i baixem fins la cota 2760, pel camí, companys han decidit tornar ja cap el refugi mentre la resta agafem forces per anar al nostre darrer objectiu, el mont Rogneux.
Son dos quarts de 6 que hem arribat dalt el Mont Rogneux, estem sols, tots ja estan de tornada o  a la cabana.
Traiem pells i comencem a baixar, la part obaga està molt dura, i part del camí fins el coll el fem en grampons.
La baixada fins la cabana la fem per una neu endurida i molt traçada, aquest cim és un dels més concorreguts de la zona, quan arribem que tot just ens queda temps per canviar-nos i anar a sopar a 2/4 de 7.







3er dia – Travessia de la Cabane Brunet a la  Cabane Panossière (2.641 m) pel coll de Avouillons (2.649 m)
Desnivell +900 / - 400, GPS
Dificultat: PD, S2
Horari:  5 1/2 h.



Dia radiant. Son 2/4 de 9 que sortim de la Cabana Brunet, ens aconsellen que no seguim el camí d'estiu sinó el que passa per sobre les les Quadres de Sery, ara colgades de neu. Seguint al voltant la cota 2300 ens anem fins al final la vall cap el Pindin.
Traiem pells i baixem fins al Pron Sery, és 1/4 d'onze, remuntem la vall que puja cap el coll des Avouillons (2647), deixant a l'esquerra la Rionde i la Becca de Sery. La pujada pausada es fa tranquil·lament. La vista que s'hi contempla al coll de la glacera de Corbassière, del Grand Tavé, el Tournelon Blanc, el Grand Combin... magnífica.
El coll és estret i la sortida a l'altre vessant hi ha un un fort pendent d'inici entre 30ª-35º, de pas estret que s'obra àmpliament, la baixada la fem per una bona pala de neu primavera,  baixem per la morrena fins a la glacera, son la una del migdia, triguem una hora en travessar-la i arribar a la cabana de Panossière.
La tarda la passem gaudint dels embotits del Francesc i el pernil de la Gemma acompanyats d'una bona cervesa i del bon sol que llueix.
Entre el jocs del refugi trobo un Rumycub i ens engresquem fins a l'hora de sopar.



4t dia -  Tournelon Blanc (3.700 m)

Desnivell  +1161m , GPS
Dificultat : AD- , S4
Horari: +/- 6 1/2
Abans de la 7 ja estem de camí, hem sortit de la cabana i pugem pel cantó esquerra de la glacera amb una hora i mitja arribem a un esperó de roca  a la cota  3140.
La Gemma i l'Eugeni decideixen tornar al refugi.
La pujada bastant empinada però fàcil de fer ens porta fins porta fins el coll  du Tournelon Blanc a 3541, on canviem de vessant i flanquegem uns 3/4 d'hora fins arribar a peu del cim. El  darrer tram el fem a peu en 20 minuts ens posem al cim.
Sense treure pell tornem al coll. Iniciem la baixada trobem trams de neu bons, però en mesura que anem agafam la pendent i ser vessant oest no s'ha transformat i la neu continua dura.
Baixada conservadora fins la glacera. Hi ha trams que la neu està boníssima, però s'ha d'anar en compte per què es troba canviant. Aprofitem la baixada fins la cruïlla que puja al refugi.
Els embotits, pa, cervesa, un rumy ... ens distreuen fins l'hora de sopar, avui en el refugi estem completament sols, tothom ha anat avall, hi ha perspectiva de canvi a la meteo...el guarda ens comenta que hi hagut moltes anul·lacions.

5è dia -  Cabana de Panossière (2641) - Fionnay (1.451 m) i retorn a Catalunya.
Desnivell  - 1190
Dificultat: PD+, S2
Horari: 3 h.


 A les vuit ja estem seguint gelera avall camí de Fionnay. La neu aquesta hora del matí està encara molt dura, s’ha d’anar en compte.

L’Eugeni baixa poc a poc, li fa mal al costat d’una caiguda de dies anteriors, se’n ressent.
Baixem fins a la cota 2000, deixem enrere la gelera i entrem a una gran plana abans que el riu s’engorgi, posem pells i remuntem uns 110 m  cap la Cougne a 2110, per anar agafar el bosc per on puja el camí d’estiu. La neu pel bosc es troba molt transformada i molt traçada,



Part del grup ens avancem per anar a buscar els cotxes, que es troben a un parell de quilòmetres d’on sortim a la carretera. sort en tenim d’un cotxe que ens apropa al pàrquing, i ens dona temps arribar al lloc abans que la resta del grup arribi.



Això s’ha acabat, la meteo ens ha respectar, ens ha deixat fer tot els cims que ens havíem proposat, ara ja coneixem un altre recó dels Alps


Hi vam anar: Eugeni, Francesc, Gemma, Manolo, Oriol B., Oriol G. i Anna.



Nota: L’Eugeni ens ha comunicat que te 2 costelles trencades, ara li toca fer repòs. Déu n’hi do el sofert que arriba a ser, millora’t!


Fotos: Anna, Oriol G.