Bona diada de Sant Jordi!!!!

Vall Bagnes- 2012, ... i ara el passi de fotos

VALL DE BAGNES 2012.Pel Valais Suís...

del 30 de març al 4 d'abril... descobrint un altre bocinet dels Alps

Aquest any, l'Oriol G., ens ha proposat anar a descobrir aquesta Vall de Bagnes que es troba al Valais suís.
Resum de les jornades:
30 de març - Sortida per la tarda de Catalunya fent nit a l'alçada de Chambéry

31 de març - Arribada a Lourtier (Vall de Bagnes), cruïlla (1300) pujada a la Cabana Brunet (2103) tarda, ascensió a Les Capucins (2719).

01 d'abril - Pounte Boveyre (3212) – Grand Laget (3133) – Mont Rogneux (3084)

02 d'abril – Travessa de la Cabana Brunet (2103) a la Cabana Panossière (2641) pel Col des Avouillons (2647)

03 d'abril - Tournelon Blanc (3700)

04 d'abril - Cabana Panossière (2641) – baixada a Fionnay (1451) – tornada a Catalunya

1er dia – Lourtier (1300) – Cabana Brunet (1844) – Les Capucins (2776).

Desnivell: +1417 / -616, GPS

Dificultat: fàcil, S2.

Horari:  - Cruïlla fins a Cabana Brunet: 2'30 h.

- Cabana Brunet – Les Capucins: 1'45 h.

Deixem el cotxe al pàrquing que es troba a 50 metres de la cruïlla (1300) de la pista, que puja a la Cabana Brunet, ja amb els esquís als peus iniciem la pista i a poc metres de començar prenem el camí de l'esquerra on un rètol ens indica que només és camí de pujada.

Arribem a la cabana Brunet (1844) en 2 hores i mitja.

Buidem motxilles i enfilem seguint el miler de traces que van cap el Mont Rogneux, part del camí que farem, ja que Les Capucins es troba a mig camí.

La tarda és radiant, com la resta del dia i en menys de dues hores en posem dalt del cim.

La darrera part la fem a peu, sense neu i unes pedres graonades ens separen del cim que el fem sense gaire dificultat

Son els 5 de la tarda, el retorn a la cabana la fem per neu endurida, ja que part de la baixada es fa per part obaga.

2on dia – Pointe de Boveire (3212) – Grand Laget (3133) – Mont Rogneux (3084)

Desnivell +/- 1700 metres, GPS

Dificultat: PD, S2

Horari: +/- 10 h.

Dia llarg per amb el objectius aconseguits i més dels que ens havíem proposat en un inici. El que en un primer moment havia de ser 2 cims han acabat sent tres.

Sortim del refugi a quarts de nou amb un dia excel·lent.

Ens trobem de camí cap al Gran Laget quan observen que arribar a la Pointe de Boviere no es troba gaire més lluny, així que decidim acostar-nos-hi. Tenim tot el dia per endavant

Part del grup decideix esperar-nos cap al Gran Laget, la resta continuen. Deixem els esquís en el coll, la part final la fem a peu i ens posem dalt el cim en mitja hora. La vista des dalt és impressionant, Grand, Petit Combin, Mont Blanc...

Son la una del migdia quan baixem per encaminar-nos al segon objectiu. Des del coll ens calcem els esquís i baixem a la cota 2900, posem pells per arribar a la cota 3000 que deixarem els esquís per fer els darrers metres del Gran Laget (3133) a peu, per una aresta fàcil de fer.

Son els 3 de la tarda que ens trobem dalt del cim de forma piramidal s'aixeca esvelt es veuen les seves arestes que enllacen cap a la Pointe de Boviere i cap al Mont Rogneux. Llàstima que no es pugui fer, es veu tan aprop el Mont Rogneux...

Tornem a buscar els esquis i baixem fins la cota 2760, pel camí, companys han decidit tornar ja cap el refugi mentre la resta agafem forces per anar al nostre darrer objectiu, el mont Rogneux.

Son dos quarts de 6 que hem arribat dalt el Mont Rogneux, estem sols, tots ja estan de tornada o  a la cabana.

Traiem pells i comencem a baixar, la part obaga està molt dura, i part del camí fins el coll el fem en grampons.

La baixada fins la cabana la fem per una neu endurida i molt traçada, aquest cim és un dels més concorreguts de la zona, quan arribem que tot just ens queda temps per canviar-nos i anar a sopar a 2/4 de 7.

3er dia – Travessia de la Cabane Brunet a la  Cabane Panossière (2.641 m) pel coll de Avouillons (2.649 m)

Desnivell +900 / - 400, GPS

Dificultat: PD, S2

Horari:  5 1/2 h.

Dia radiant. Son 2/4 de 9 que sortim de la Cabana Brunet, ens aconsellen que no seguim el camí d'estiu sinó el que passa per sobre les les Quadres de Sery, ara colgades de neu. Seguint al voltant la cota 2300 ens anem fins al final la vall cap el Pindin.

Traiem pells i baixem fins al Pron Sery, és 1/4 d'onze, remuntem la vall que puja cap el coll des Avouillons (2647), deixant a l'esquerra la Rionde i la Becca de Sery. La pujada pausada es fa tranquil·lament. La vista que s'hi contempla al coll de la glacera de Corbassière, del Grand Tavé, el Tournelon Blanc, el Grand Combin... magnífica.

El coll és estret i la sortida a l'altre vessant hi ha un un fort pendent d'inici entre 30ª-35º, de pas estret que s'obra àmpliament, la baixada la fem per una bona pala de neu primavera,  baixem per la morrena fins a la glacera, son la una del migdia, triguem una hora en travessar-la i arribar a la cabana de Panossière.

La tarda la passem gaudint dels embotits del Francesc i el pernil de la Gemma acompanyats d'una bona cervesa i del bon sol que llueix.

Entre el jocs del refugi trobo un Rumycub i ens engresquem fins a l'hora de sopar.

4t dia -  Tournelon Blanc (3.700 m)

Desnivell  +1161m , GPS

Dificultat : AD- , S4

Horari: +/- 6 1/2

Abans de la 7 ja estem de camí, hem sortit de la cabana i pugem pel cantó esquerra de la glacera amb una hora i mitja arribem a un esperó de roca  a la cota  3140.

La Gemma i l'Eugeni decideixen tornar al refugi.

La pujada bastant empinada però fàcil de fer ens porta fins porta fins el coll  du Tournelon Blanc a 3541, on canviem de vessant i flanquegem uns 3/4 d'hora fins arribar a peu del cim. El  darrer tram el fem a peu en 20 minuts ens posem al cim.

Sense treure pell tornem al coll. Iniciem la baixada trobem trams de neu bons, però en mesura que anem agafam la pendent i ser vessant oest no s'ha transformat i la neu continua dura.

Baixada conservadora fins la glacera. Hi ha trams que la neu està boníssima, però s'ha d'anar en compte per què es troba canviant. Aprofitem la baixada fins la cruïlla que puja al refugi.

Els embotits, pa, cervesa, un rumy ... ens distreuen fins l'hora de sopar, avui en el refugi estem completament sols, tothom ha anat avall, hi ha perspectiva de canvi a la meteo...el guarda ens comenta que hi hagut moltes anul·lacions.

5è dia -  Cabana de Panossière (2641) - Fionnay (1.451 m) i retorn a Catalunya.

Desnivell  - 1190

Dificultat: PD+, S2

Horari: 3 h.

 A les vuit ja estem seguint gelera avall camí de Fionnay. La neu aquesta hora del matí està encara molt dura, s’ha d’anar en compte.

L’Eugeni baixa poc a poc, li fa mal al costat d’una caiguda de dies anteriors, se’n ressent.

Baixem fins a la cota 2000, deixem enrere la gelera i entrem a una gran plana abans que el riu s’engorgi, posem pells i remuntem uns 110 m  cap la Cougne a 2110, per anar agafar el bosc per on puja el camí d’estiu. La neu pel bosc es troba molt transformada i molt traçada,

Part del grup ens avancem per anar a buscar els cotxes, que es troben a un parell de quilòmetres d’on sortim a la carretera. sort en tenim d’un cotxe que ens apropa al pàrquing, i ens dona temps arribar al lloc abans que la resta del grup arribi.

Això s’ha acabat, la meteo ens ha respectar, ens ha deixat fer tot els cims que ens havíem proposat, ara ja coneixem un altre recó dels Alps

Hi vam anar: Eugeni, Francesc, Gemma, Manolo, Oriol B., Oriol G. i Anna.

Nota: L’Eugeni ens ha comunicat que te 2 costelles trencades, ara li toca fer repòs. Déu n’hi do el sofert que arriba a ser, millora’t!


Fotos: Anna, Oriol G.

Pic de la Pala de Jan (2774)

cinc màquines i una reserva (jo)

Aprofitant que el vent minvava el diumenge, l'Oriol proposa fer una escapada llampec a Andorra, el lloc triat la Vall de Ransol. El cim, el Pic de la Pala de Jan.

Son les nou, hem arribat a la Tour de Querol on ens trobem tot el grup i continuem camí.

(... i esmorzar? que no esmorza aquesta gent?, només he pres un cafè amb llet abans de sortir de casa!!...)

No podem arribar al final de la vall, però quedem a prop. Deixem el cotxe prop d'un camp que és un llac de glaç. Compte relliscar!

Un contratemps, en Francesc s'ha equivocat de bossa de botes i ha agafat les de pista, intentem si amb el material que porten dels del grup, però, pot ser. Mentre espera que li portin (hi ha que tenen sort, bé la sort és també està aprop per poder-les portar).

La resta anem fent camí, en Francesc, segur que ens agafa.

(prenc un tros de kit-kat, com a mínim menjar alguna cosa...)

 Travessem el pont en molt de compte està gelat i ens enfilem pel bosc buscant trams de neu continua que ens permeti avançar cadascú avançar per on troba pas.

Arribem a l'alçada del refugi, però nos ens hi arribem sinó que anem tirant cap a la dreta per agafar la pala per aquest costat.

(i jo que penso: aquesta gent no esmorza?)

... i esmorzar?! Què començo a defallir!

El canvi de temperatura ha format una capa de gel superficial dur, gel dur que inclús, en ocasions, les ganivetes costaven de clavar. I sobre tot les parts que quedaven a les parts obagues...

Necessito menjar una mica,... decidim aturar-nos en uns roques per fer un mos...

Mentre, veiem que el Francesc ja ha sortit del bosc i en poc temps estarà amb nosaltres.

Ens posem en marxa, enfilem la pala per la dreta, la neu està durà, compacte, s'ha d'anar en compte.

La vista dalt del cim és magnífica, pel quatre costats. 

Baixem per on hem pujat. La part alta està bé. Gaudim aquesta part.

Anem a buscar el pas de pujada i ens adonem que ens el hem passat i ens toca desgrimpar un tros, per poder continuar.

Per evitar el bosc de pujada, anem direcció cap a la vall del Sarrera, mentre uns flanquegen cap a la vall, on trobem la neu molt gelada, uns altres descalcem els esquís i baixem, a peu, a buscar el pont.

Un bon dinar preparat per la Neus ens espera a casa del Francesc, (per fi! Un àpat decent.) posa fi a la sortida llampec a Andorra

els agosarats: Oriol, Jaume, Pere, Aniol, Francesc, Anna

La Lauziere – de Sant Esteve a Cap d'any.

Aquest any ens hem traslladat a la vall de Lauziere, al petit poblet de Celliers on ens ha acollit el petit hotel de le Grand Pic.

Hem estat una bona colla, entre petits i grans 27, i tots molt ben avinguts

La vintena de ganàpies, hem fet el que hem pogut el tres dies que ens ha deixat fet la meteo, mentre els petits entre cangurs, papes i mames també s'ho han passat d'allò més fent les seves.

Només els tres primers dies hem pogut fer activitat, els dos darrers entre la gran nevada i els risc d'allaus elevat no hem pogut fer el que voliem.

Gràcies al Rumi i les cartes hem pogut passar les estones.

Dimarts, 27 -12-2011 – Gran Plan (2127), +/- 800 m., fàcil, S2, +/- 4 hores

Ascensió fàcil per començar. El dia és radiant. La vista fantàstica. Seguim camí 

ens endisem pel bosc i anem guanyant alçada per lloms suaus fins als cim.

Dimecres, 28-12-2011 – Gran Pic de la Lauziere (2829), +/- 1600, PD+, S3, 6-7 hores

Dia radiant en tots els aspectes, meteo, paisatge, estat de la neu, que més volem...

Per lloms anem fins a Celliers-Dessus, i agafem la carretera tancada que porta al Coll de la Madaleine, travessem un allau al mig de camí i a l'alçada de 1550 anem cap el Combes des Plan.

Anem guanyan alçada per les diferents llomades fins a la cota 1900 que deixem la vall agafem direcció al Coll de la Valette, Pas de la Balme, fins el Coll des Aiguillons que, sense treure pells baixem 50 metres per anar agafar la gelera del Grand Pic. Els darrers 100 m. que ens separa del cim només els fan en Greg, el Jaume i el Pep, la resta traiem pells i comencem a gaudir de la baixada per una neu pols que ens espera i gaudir és poc...

Dijous, 29-12-2011 – Pointe de Glais-Rouge (2163) (fins a cota 1950). +/- 800 m., F, S3, 

canvi de temps, núvols i clarianes. Canviem de vall ,baixem cap al pobles de Bonneval (1180), pugem entre mig del bosc travessant trossos de camí i pista. 

Tot just sortim del bosc ens trobem amb les darreres pales que ens han de dur al cim, hi ha grans allaus de placa de fons, decidim acabar la sortida en aquest punt (1950), baixem pel bosc gaudint de la neu pols que trobem. Malauradament el Pep pren mal a genoll i baixem la resta per la pista amb precaució.

Divendres, 30 i 31-12-2011 – Celliers. 

Ens llevem que ja han caigut quasi 45 cm de neu, que augmentaran fins a mes de 70 durant tot el dia, el màxim que fem desenterrar el cotxes i 

canviar-los d'aparcament per que la màquina llevaneus pugui fer la seva feina, per la tarda del 30 estem frisosos per tastar la neu, i fem miniséries en unes pales que tenim prop de l'hotel. La neu està pesada i no ens quedem frenats per la manca de pendent, però la disfrutem. El 31 s'aixeca que nevant, però a mesura que avança el dia la neu es transforma en pluja... El risc d'allaus és 5 no podem fer res.

Acomiadem l'any 2011 amb un sopar i una guerra de boletes que fa divertida la vetllada i fa que l'espera entre plat i plat no es noti gaire...

Ja ha passat la setmana, el primer dia de l'any ens el passarem a l'autopista camí de tornada cap a casa, ara ja toca pensar en altres projectes...

Hi vam anar: Jaume, Berta, Bernat, Joana, Toni, Laia, Martí, Alba, Carles, Núria, Berta, Alba, Pili, Ricard E, Marina, Jordi, Montse, Joan Manel, Manel, Pep, Roser, Fina, Greg, Ricard M, Laura, Xènia, Anna.


Més Fotos