GR-171 - Vimbodí - Montblanc

Hem arribat a Vimbodí on la boira ens embolcalla.

Les muntanyes no es deixen veure, ben amagades, sota una espesa boira.

Esmorzem un bons entrepans de tonyina, uns, de truita altres, de botifarra la resta, el pa boníssim.

Quan sortim del bar la boira ha començat de fugir. Els turons del davant ja es deixen veure.

Ens acomiadem de la Teresa i del Joan, ells van en bicicleta, i faran una altre ruta.

Nosaltres, després que els GPS es posessin en marxar i trobessin els seus satèl·lits. 

L'etapa avui serà tranquil·la, més aviat planera.

Encara no hem sortit del poble de Vimbodí que el sol ja ens acompanya.

A l'ermita i la Font de la Mare de Déu dels Torrents, ens desviem i prenem una patit camí que ens duu fins al Castell de Milmanda.

Al castell el visiten el poc que es pot veure, des de dalt la torre podem contemplar una bona vista, llàstima de la boirina que ha quedat, no ens la deixi veure en tota la seva nitidesa.

El camí continua tot travessant vinyes, ja veremades, on les seves fulles ja tenen totes les tonalitats que us podeu imaginar entre verds ocres i marró amb totes les seves infinites tonalitats, també hi trobem algun que altre raïm que s'han deixat.

Ens apropem al Monestir de Santa Maria de Poblet. La boirina amb el sol, dona a la seva silueta tot un aire melancòlic. Avui no toca visitar-ho.

El voregem per agafar el camí que ens encamina cap a l'Espluga de Francolí.

Un arboç ens delecta amb les seves flors, els seus fruits madurs i per madurar. M'agrada els contrast de colors que hi trobo.

Travessem l'Espluga de Francolí, anem direcció l'Ermita de la Stma. Trinitat, però abans d'arribar nosaltres agafarem el trencall que ens dur cap a Montblanc.

Ens aturem a dinar, tot just en el desviament que deixem la pista i agafem un corriol.

Abans d'entrar a Montblanc unes oliveres ben carregades estan esperant que les alliberin de la seva càrrega. Els hi falta poc.

El poble murallat, fi de la nostra etapa, ens convida a passejar pels seus carrers, i esperem a la plaça Major, tot prenent un refresc que es faci l'hora d'agafar el tren.

Torna la boirina, el sol s'ha amagat darrera els núvols. La tarda acaba tal com ha començat amb boira.

La propera etapa: fins a Prades, llarga... molt llarga...

Assistents: Ander, César, Laura, Lluís Costa, Lluís i Maria Antònia, Manuel, Mª Antònia, Oscar, Anna

Més fotos de l'etapa

El Pilar. Tres dies de festa. Tres improvisacions...

(i unes quantes més).

Son les 7 del matí del dissabte, ens trobem al Palau Reial, la Laura, el Marc, l'Òscar i jo.

Destí: Refugi de Conangles, boca sud del Túnel de Vielha, on serà els nostre centre base d'aquests 3 dies de festa que ens esperen.
De moment el primer objectiu que ens havíem fixat, Tuc de l'Horqueta, el descartem per fer-ho el mateix dissabte, els 1700 metres de desnivell a fer ens convencen per deixar-ho en cartera i fer-ho el dia següent, que estant per la zona tindrem més hores.
Canviem d'objectiu, tot esmorzant estem en plena decisió quan ens trobem amb el Roger, DaniMa i una amiga que van a fer BTT, però ens apunten de fer la Tuca de Conangles. Ho valorem i pensem que ho podríem fer i no hauríem d'entrar a la Val d'Aran, guanyant així una mica de temps.
Decidit: La Tuca de Conangles.
Ens anem aproximant, anem pujant la Vall de Barravés i els núvols van guanyant terrenys cada vegada una mica més.
Quan estem a sobre ja fa estona que hem decidit deixar-ho córrer, el mal temps a la zona és més que evident.
Canvi de plans: passem el túnel, per veure si a la vall fa millor temps, a vegades passa...però no. Pitjor encara.
Tot arribant a Vielha decidim anar direcció Bossòst, dos dels companys no coneixien l'Artiga de Lin ni els Uelhs del Joeu, mirant que és l'únic que podrem fer avui ens arribem. Tots els pares i mares amb els seus fills estan per aquí!
Després un tomb per Canejan i per Bausen ens acabaran d'omplir el dia.

Diumenge 11 - Ens llevem amb ganes de fer el que havíem deixat aparcat, però la Montse, que ve des de l'altra banda del túnel ja ens diu que a la vall continua malament, la segona opció de la Tuca de Conangles, també descartada els núvols continuen enganxats i plovisqueja, alternativa anar cap a avall. Al final ens decidim per anar fer el Ballibierna únic lloc que veiem que no hi ha cap núvol a la vista.

La decisió ha estat la correcte, a l'altra bada de la vall observem el núvols ben enganxats a tots els Bessiberri. Deixem el cotxe passat el túnel que ens dur a l'embassament de Llauset (2200), molt ben condicionat des de la darrera vegada que vaig estar.
 Decidim fer la volta, pujar per la Vall de LLauset i baixar pels Estanyets de Coma Arnau i Estany de Botornàs, el solet ens acompanya tota l'estona malgrat l'airet que fa és una mica fresquet.

La pujada, per la Vall de Llauset la fem quasi bé sols, el Marc s'ha quedat a gaudir del dia tot just hem travessat el llac, aquí el trobarem quan tornem.
Ens posem a la Collada de Llauset (2865) tranquil·lament, uns bascos que ens trobem ens comenten de fer el petit sender que hi a la dreta i que ens durà a la Tuca de Culebres (3051) avant cim previ al pas de cavall que es durà a dalt la Tuca de Ballibierna (3056). Hi ha molt de tràfec per aquí dalt, un grup nombrés de pares, mares i fills alguns del qual és el seu primer tres mil....

Bé, entre un i altre passem l'entretingut Pas de Cavall i en posem al cim. Després de fer la foto corresponen baixem una mica per guarir-nos del ventet que hi bufa.

La baixada pels Estanyets de Coma Arnau (2590) és entretinguda, ens desviem una mica del camí seguint unes fites que ens duen a la part dreta dels estanyets, d'allí ja enllacem amb el camí ben marcat que enllaça amb el GR-11, cap a l'estany de Botornàs (2340), d'aquí a l'estany de Llauset on ens retrobem amb el Marc i retorn pel mateix camí cap al cotxe.

La baixada per aquesta vessant és una mica pesada, ara entenem l'escrit que hem trobat al rètol de pujada...
Son passades les 6 de la tarda quan arribem a l'aparcament.
La dutxa ens espera al refugi  i el sopar que ens ha preparat l'Elena i en Genís també...
Assistents: Laura, Marc, Montse, Oscar i Anna

(imatge extreta de pirineos3000.com ja que el recorregut de pujada és el mateix)

Dilluns 12 - El bon temps que ens deien que faria per la banda de la vall, aquesta vegada tampoc, deixem córrer fer qualsevol cosa per aquesta zona, la Montse, proposa anar fer el Turbón (2492), tots el tenien pendent menys jo, així que ens encaminem cap allà.

Arribem a les Vilas del Turbón, cap a 3/4 de 10, deixem els cotxes a una corba molt pronunciada a 1400, Porroduño, a les afores del poble, seguim la pista que puja cap a la dreta, arribem a una bifurcació, on seguim les marques vermelles que ens durant seguint uns lloms a Fuente Canals, anem guanyant alçada i uns bons senyals fets amb estaques pintades de vermell, ens van indicant el camí sense cap pèrdua. A l' arribar a la font veiem que conflueixen els dos camins de la bifurcació.

El camí continua pujant, tot ben fitat, fins arribar prop de Pasaturbiello, abans, les fites ens encaminen a una petita canal que ens durà al llom del Pic d'Aligas  i el Turbonet que els voregem fins arribar a la Portella, d' aquí fins al cap damunt de la Vall de Sant Adrià és un moment, baixem una mica per tornar a remuntar per lloms més o menys empinats fins arribar a la carena que ens durà fins al cim amb tranquil·litat.

La vista que es veu des d' aqui dalt es espectacular, podem divisar a la llunyania, el Pedraforca, la Serra del Cadí i fins i tot veiem la siluetat de Montserrat.

La pujada ha estat llarga, però la vista que es contempla s'ho mereix.

La tornada la fem per diferent camí, quan arribem a la Portella tirem la Canal avall, pel Barranc de la Torcida, entretingut, per que s'han d'anar buscant per on passar en facilitat, sort del Marc i l'ajuda de la Montse que ens van facilitant els passos. La canal va a parar una mica més avall de la colledeta de Porroduño.

Decidim seguir la direcció del barranc fins el torrent, una mica dificultos, més pels matolls que hi ha que per la dificultat del terreny que no n'hi ha, arribem a una pista que dona a una reixa, busquem la continuació del camí, no la trobem, però tirem avall, mala decisió, els boixos, ginebrons i pins espesos en alguns llocs ens dificulten el pas, seguim la torrentera que ens dur fins al cotxe, son les passades les 5 de la tarda

buscant es clarianes per poder passar millor en trobo sense buscar rovellons!!

jo que no en trobo mai!

Aquí, allà, no els puc deixar això no passar cada dia ( com a mínim a mi)

la troballa alleugereix la feixuga baixada que estem tenim, tampoc m'estranya que ningú arribi, ni passi per on hem passat nosaltres, per això

Assistents: Laura, Montse, Marc, Òscar, Cefi (Genoveva) i Anna

Si voleu veure més FOTOS
.

40è Cànem al Perlon

El passat diumenge es va commemorar el 40na trobada el col·lectiu d'escaladors del Club Excursionista Pirenaic, malgrat que els seus integrants ja formen més dels del cànem que no pas dels del perlon.
Tot s'ha de dir que l'esperit que hi córrer és encara ben juvenil.

A les 8 del matí, com cada any, ens anem a trobar a l'aparcament de Can Maçana, quin canvi aquest aparcament des de fa pocs anys, abans era un tros de terreny que mal deixaves els cotxes, ara en canvi és una bona zona de pícnic, encara que l'hora que hi arribem i a la data que hi som hi faci una bona rasca a aquestes hores.
Un cop ha anat arribant tothom i esmorzats es posem en camí a enfilar algunes de les moltes agulles que hi ha per la zona, alguns fan vies per exposades, altres no tant, en definitiva el que es tracta és de passar un bon dia escalant en totes les edats possibles.
Amb els que acompanyo a fer de "reporter" van a fer per començar la via Gep Llarg o via Cardona, i després la Via del Sol Ponent, el matí no dona per més

Hi ha que en tenen 79 anys, altres 77, i anem baixant, 70, 60, 50, ja us ho he dit al començament molts ja comencen a haver molts cànems... també de joves, molt joves l'Anna que te 15 (?) és la primera vegada que escala i ho ha amb el seu avi, en Gerard, que resulta que és el més gran, 79 anys. És gratificant veure-ho, veure'ls a tots, com gaudeixen d'aquest magnífic diumenge que ens ha regalat la tardor, perquè de bé si hi estava i molt.

Un cop acabada l'activitat i per acabar en trobem amb la resta del grup per anar a dinar un un bufet lliure que hi ha al l'hotel del Bruc. però com d'aquí ens fan fora, ja que és l'hora de tancar un petit grup ens desplacem al poble del Bruc, que després d'anar buscant un bar que estigués obert acabem de passar la tarda tot prenen alguna cosa...
i pensant i decidint que farem i on farem la propera trobada del Cànem...
per què la farem, no?
hi haurà la 41na trobada?

Bony de Salòria-Monteixo-Norís...

...tres cims per un cap de setmana esplèndid


Al voltant de les 6 de la tarda del divendres recollim al Joan a Tàrrega i ens encaminem cap a Ainet de Besan on farem nit.
La Teresa en va proposar d'anar a la sortida que en Joan feia amb el grup de Roc&Pics, on celebraven la seva IV Trobada a la Vall Farrera. 


Cap de setmana de molta activitat, de molt riure i passar-ho bé...i menjar molt (quin esmorzar el del diumenge!!!)


Dissabte 11 - Lo Covil (2588) - Bony de Salòria (2789)
Desnivell: +/- 1400
Dificultat: fàcil (però molt llarga)
Temps: 8 hores amb parades incloses 

A 1/4 de 9 de nou ja estem caminant per la pista de fons de Virós, (perdoneu el meu desconeixament, però, no sabia ni que hi foren aquestes pistes) hem deixat els cotxes justament a la caseta de lloguer de material que ara es troba en obres.
Anem tallant la pista a través del Bosc de Virós i anem guanyant alçada, a la cota 2100 en un revolt de la pista molt pronunciat tirem muntanya amunt fins trobar de nou la pista a 2360, que travessem i pugem fins arribar a la carena que seguim fins al  cim de lo Covil (2855),

 quan tots hem arribat i fem les fotos corresponents de cim  continuem tot carenejant, 

Portarró de Cebollera, coll de Finestres

 on comencem la darrera pujda fins arribar al Bony de Salòria (2789).
  

Des del coll es fa la boca aigua només de pensar com seria la baixada esquiant per la llarga pala que baixa cap  a les Bordes de Conflent, ..., però, tornem a la realitat, ara pugem a peu,... 
Dalt del cim ens trobem tot un grup de joves que que amenitzen amb alguna que altre cançó.
Fem un mos i tornem fins al Portarró on flanquegem donant la volta al Covil i anem a buscar la pista tornant ja pel mateix camí de pujada fins als cotxes.
A les Bordes de Virós dinem una mica i mentre la Teresa, en Joan i jo anem a carregar de benzina el cotxe la resta va a dutxar-se al refugi de l'Esquirol a Ainet de Besan.


Assistents: David, Izmet, Jaume, Joan, SergiC, SergiCC, Joan, Mònica B, Mònica L, Teresa, Anna.


Mentre esperem l'hora de sopar, van arribant gent del grup que mica en mica es va fent gran. A l'alberg han hagut de parar matalassos al terra per tal que tots hi capiguem, hi ha alguns que han preferit dormir al ras, amb la nit tan fantàstica que feia.


Al vespre anem a sopar a Alins, a l'Hotel Salòria, on Rocs&Pics celebren la seva IV trobada aquest cap de setmana, s'han replegat al voltant de 44 persones!!


Malgrat que el que vols és  una cosa la són i el cansament és un altra que al final pot més i a la una ens anem a dormir... encara que hi ha uns quants que allarguen la nit i es queden a "mirar les estrelles".




Diumenge 12 - Monteixo (2902) - Norís (2826)
Desnivell: +/- 1400
Dificultat: Una mica difícil s'ha de fer una petita cresta fins al Norís
Temps: 8 hores

Després d'un "esmorzar de pagès" que ens han preparat al refugi l'Esquirol, d'aquells d'entaular-se on els embotits i els formatges de la terra van corrent així com també uns bons ous ferrats.
A les 9 es trobem al Pla de la Selva (1698)

 on deixem els cotxes i enfilem per la llarga pista a la Pleta del Frares ens enfilem pel Bosc d'Aixeus

 i seguint un camí ple de nerets anirem a parar al Llac d'Aixeus (2367). 

El grup s'ha anat allargant, al llac es divideix en dos el que es queden i el que pugem al cim. En total una vintena. Anem pujant per un camí d'un fort pendent, però molt ben marcat, son  al voltant de 2/4 d'una que els primers arribem al cim, la resta del grup mica en mica van arribant.

Després de fer la foto corresponent de cim ens posem en camí per fer la cresta fàcil, però entretinguda, que ens dur al Norís que ens hi posem amb poc més d'una hora uns una mica més d'altres.

La baixada la fem per una tartera que es troba tot just abans de pujar al cim, cota 2782, que ens dur fins l'Estanyol d'Aixeus on tres no perdem l'oportunitat de donar-se un bon bany en les seves aigües, d'altres es conformen en mullar-se els peus i la resta continuen camí, son les quatre i encara resta un bon tros per arribar als cotxes...
Son les 8 del vespre, estem asseguts a la terrassa del refugi l'esquirol prenent unes begudes, molts del grup ja han iniciat el camí de tornada a casa, nosaltres també ho haurem de fer, però de moment gaudim del moment i la bona companyia.


Assistents: la vintena del cim més els que van arribar al llac (en perdonareu que no posi noms no els conec tots i no m'agradaira deixar-ne cap. 
.