diumenge, 22 de febrer del 2009

15.02.2009 - Puigmal... per fugir de les cues

day dreamingLa primera idea era anar a fer pista a la Molina.

La gran afluència de gent que hi havia escampada per tota la Cerdanya en va fer repensar.
thinking"La Molina hi haurà molta gent, millor a una estació petita".
Vaig decidir anar a l'estació de Puigmal, a més queda més a prop de casa.
En l'últim moment, abans de marxar, decideixo agafar la motxilla amb els estris de muntanya., Per si de cas!!
sadLa caseta que es troba a començament de la carretera que puja a les pistes estava plena de cotxes aturats on compraven els passis.
preocupat   Ja veig que aquestes pistes també estaran a vessar.
Mentre pujo cap a les pistes ja decideixo que avui tornaré a fer el Puigmal, fa tot just un més que el vaig fer, però sembla que aquesta és la millor opció, abans que fer cues.


No sóc l´única, hi ha més solitaris i solitàries, en grup, amb raquetes... de tot una mica.
A 1/4 d'11 enfilo a munt, com no haig d'esperar a ningú i ningú m'espera vaig fent tranquil·lament.
Mentre vaig fent pel fons de la vall el vent deixa fer, ara un cop he enfilat i estic a la part alta aquest bufa cada vegada més fort.
Hi ha més la ganes de fer cim, ja que si fos pel vent seria per recular.
A la darrera pala he de posar ganivetes, la neu esta gelada, i el vent bufa d'allò més, fins hi ha un moment que en fa caure.
Queda poc pel cim, m'hi arribo i miro l'altre vessant, un gran mar de núvols cobreix tota la Vall de Ribes i més enllà.
Ni fotos puc fer del vent que fa.
Pells fora i avall.
La neu dura, gelada a la part alta. A mesura que vaig baixant és millor i gaudeixo fins a baix.
Quant arribo al cotxe han passat 3 hores justes des de la sortida.
La cua que no he pogut evitar ha estat la de tornada a Barcelona, d'aquesta si que no vaig poder fugir.


(les fotos són de fa un mes aquesta vegada no he pogut per la ventolera)

divendres, 20 de febrer del 2009

14-febrer-2009: Taga (2039) de "tranquis" per Pardines

Mooolt de "tranquis".


Com en  tot el Pirineu el risc d'allaus es molt elevat, aquesta és una bona alternativa per fer activitat.
Hem quedat al voltant de les 9 al Bar Gusi de Ribes, però he arribat a 2/4, mentre espero a la resta m'estic dins el cotxe.
Observo que pugen molt cotxes a esquiar, després de les darreres nevades es comprensible, aquest cap de setmana el Ripollès i la Cerdanya estaran ben plens...
Sona el mòbil, és en Ricard d'Igualada, també ha arribat al voltant de 2/4 de 9.
No ens coneixíem, va ser a través del xat del Cegesqui  que en Ricard va fer la proposta i en vaig engrescar a anar-hi, feia molts anys que no l'havia fet i com no sempre hi ha neu s'ha d'aprofitar, de fet em sembla que amb esquís no l'havia fet mai.
Mentre esperem a la resta tot esmorzant dins el bar ens trobem en Rafa que també va fer el Taga, però amb altre gent, s'acomiaden ja ens trobarem pel camí, tots anem al mateix lloc. Al cap d'una estona llarga arriben la Mònica, la Kristin i en Jordi que han sortit una mica més tard des de Barcelona i amb la densitat de tràfic....
Un cop ben esmorzat decidim anar cap al nostre objectiu d'avui, el Taga, el farem des de Pardines.
Deixem el cotxe a l'ermita de Santa Magdalena de Puigsac (1272), ens calcem els esquís a l'inici de la pista, comencem a pujar a quarts de dotze!!!



Tot seguint la pista descobrim unes traces que porten fora, tan fora la pista que no duen en lloc, reculem una mica fins trobar les traces que ens durant pel torrent de Vilaró per anar a parar als Plans de Moreroles , aquí el vent es considerable i a mesura que anem pujant encara més.



L'últim tros és feixuc, per la molèstia del vent més que res, la neu, està molt ventada i el cim i resta poca neu.
Ara la vista que es deixa veure magnífica, vessant Pedrafora, vessant Puigmal, vessant Puigestela...
la llàstima és que no la podem gaudir tranquil·lament, el vent es fa fora.


vessant Pedraforca
vessant Puigmal
vessant Puigestela


Arribem en Ricard i jo i una mica més tard la Kristin i en Jordi, la Mònica s'ha quedat als Plans. 
Els ajudem a plegar pells i tirem avall. 
La neu, la trobem tota canviant, ara bona, ara pesada, dura, crosta, hi ha llocs que la gaudim, però.
la baixada la fem ràpida fins al cotxes.
Per posar punt i final a aquesta sortida i com que era hora de dinar van decidir anar a Ventolà a dinar.
Després uns van tornar a Barcelona i altres van continuar cap a la Cerdanya per continuar gaudint del bon cap de setmana.


Assistents: Ricard, Jordi, Mònica, Kristin i Anna
(perdoneu el retard, per raons alienes, he estat sense telèfon ni internet durant més d'una setmana entre una cosa i l'altre)


Més fotos a Taga 14.02.2009

diumenge, 1 de febrer del 2009

Esqui de descoberta (bis)... Le Journalade (1945)

Ens van apuntar amb els ulls clucs a la cita que ens va proposar en Jaume. 
Ràpid i corrents (ho dic més que res perquè ens van trobar la proposta penjada el divendres al matí per tant no hi havia massa temps per pensar-s'ho) en poques hores sortim de la city per anar a dormir divendres vespre al poble de les Cabanes, a 11 km abans d'arribar a Tarascon.
 
L'inici de la sortida així com la descripció per arribar-hi la podeu llegir a la seva entrada sobre el Trois Seigneurs 2199m, per la vall de la Courbière - 31/01/2009, per no repetir.

A la carena, mentre els tres senyors van a fer El Pic dels Tres Seigneurs, anant cap a l'esquerra (S), els altres, les dos senyores i els dos senyors restants ens n'anem a guanyant-se el jornal cap Le Journalade enfilant cap a la dreta (N).
Tot carenejant per sobre herba, evitant la gran cornisa ens acostem al cim, ens calcem les ganivetes, la neu està una mica gelada, la que ha quedat, la resta està tota a la cornisa.
La carena es va fent estreta on anem seguin unes traces per una petita cresta que ens durant al peu del cim on deixem els esquís i els darrers metres els fem a peu.
La vista que es pot veure és fantàstica,  Pic dels Tres Seigneurs i tot els seu voltant.
Ara toca baixar. Tot just on hem deixat els esquís surt una pala que la gaudim d'allò més, la neu, una mica primavera es deixa fer i els girs encadenats es succeeixen un darrera l'altra. 
A mesura que baixem la neu es va fent una mica més pesada, enllacem amb el camí de pujada que ens durà fins al cotxe on esperarem als tres senyors que arribin de la seva descoberta. 

Hi hem anat: Pili V, Manel C, Luis S, Jorge, Rafa M, Jaume J i Anna M

Fotos  miscel·lAnna