El Turbón. La muntanya màgica (2492)

Situada entre les valls del riu Ésera i de l'Isábena, “digna parella amb el Cotiella”, la muntanya assembla ser un alt castell de pedra calcària que es troba defensat per una muralla d'escarpats rocosos que li fan aparentar ser un podi elevat de difícil accés.

I mentre una dita assegura que “en el Turbón, estenen les bruixes les seves robes al sol“, hi ha un altre que afirma que “si hi ha boira en el Turbón, hi haurà tempesta en tot Aragó“.

S'explica que va ser en aquesta muntanya màgica on va encallar l'Arca de Noé en descendir les aigües del Diluvi Universal: “L´arca ba turbá, l’arca ba turbá” va cridar el personatge bíblic, utilitzant paraules del lloc. Això expliquen els avis –com recull en els seus escrits José Damián Dieste– i això explicaria el topònim, doncs “torbar” equivaldria a encallar. I de “torbar”, “Turbón”.

Font: Libro Paisajes naturales del Pirineo Aragonés

Dificultat:**

Desnivell: +/- 1226

Distància: 17 qm

Horari: 9.35 h

Allotjament:

Albergue de El Run Valle de Benasque, poble El Run. Telèfon 659234083, info@alberguepirineos.es, http://www.alberguepirineos.es/

Itinerari – La Muria - La Partida de las Segalás – La Partida de Selvaplana – Collado de San Adrián – Coma de San Adrián - Turbón

Sortim divendres per fer nit a l'Alberg de El Run, acollidor, gent amable i amb bons consells de la zona.

Després d'algun despiste d'aproximació al lloc de partida, deixem el cotxe a La Partida de Segalás a La Muria on calcem els esquis a peu de cotxe agafant la pista, encara no havíem fet un quilòmetre i mig trobem un trencall a la dreta, amb un camí prou ample que seguim, aquest camí es va fent cada vegada més estret fins que acaba desapareixent i ens trobem fent esqui senglar prop d'un quilòmetre fins a anar a trobar el camí correcte a la Partida de Selvaplana.

 

Entremig d'aquesta encigalada, he perdut el casc, que portava amb una xarxa fora la motxilla, en fi... a comprar un nou toca...

Un cop ja al camí correcte, ben senyalitzat sortim del bosc a més o menys a cota 1700 on se suavitza el pendent i arribem al Collado de San Adrián (1910) on podem contemplar tota la Coma que encara queda per fer.

Descendim, no gaire convençuts de poder arribar a fer cim, el núvol que coronen la serra de Chias no fan gaire bona pinta.

La Coma es fa llarga, ara amb sol, ara nevant lleugerament l'anem pujant.

Les hores van passant i es fa tard, hem sortit més tard del que haguéssim volgut i l'encigalada tampoc ha ajudat, replantegem una hora màxima per tornar i descartem fer el Turbonet.

Amb pas lent però constant ens posem dalt el Turbón amb una tarda magnífica i un sol que ens deixa contemplar gran part del panorama, malgrat que tota la part del Pirineu està el cel ben embolicat. 

                                 

                                   

No ens entretenim i desfem camí, la baixada la gaudim, malgrat torbar una gran varietat de neus, dura, pols, ventada, crosta, gelada, ... per triar.

 

El Turbonet

  

Ara sí que agafem el camí correcte, baixant fins a la pista que es pot esquiar fins al cotxe, que arribem amb les darreres llums del dia, algú fins i tot ha pogut estrenar el frontal per poder arribar.

Han estat nou hores i mitja, llargues, ben aprofitades. Ara això sí, l'endemà he estat ben cruixida.

Hi vam anar: Enric, Manolo, Oriol i Anna

(fotos també de l'Enric i l'Oriol

Pic de Font Negra (2878) per la vall del riu Baladrar

Desnivell: +/- 1015
Dificultat: ***, S2-S3, PD
Distància 10,5 km.
Ruta: GPS
Itinerari: pàrquing revolt del riu Baladrar, Estany de Padrons, Solà de Padrons, Canal central, cota 2763, carena pics de Font Negra, Pic de Fon Negra (2878), baixada per la mateixa Canal central.

S'ha d'aprofitar el darrer dia de bon temps cap el Pirineu i triem un cim proper a la Cerdanya i que podem sortir amb els esquís calçat des del cotxe.

Si fa prop de dos anys van fer aquest cim per la la Portella de Valletes, començant pel Pas de la Casa, aquest cop el fem per la vall del costat, per l'Estany de Pedrons, del Riu de Baladrar.



Deixem el cotxe al pàrquing (1855) que hi ha tot just travessar el pont del riu Baladrar, pugem la vall cap a l'Estany de Pedrons i al Solà de Pedrons.
El circ que hi ha al final d'aquesta vall que va del Pic de la Mina, Pics de Font Negra fins a Pic dels Pedrons és impactant.

Ens dirigim cap a la canal central que és veu tot pujant. La canal empinada, ens obliga a canviar els esquís pels grampons que calcem tot just al començament de la canal fins dalt la carena (2760), continuem a peu un tros per la neu discontinua que trobem fins arribar al peu del Pic de Font Negra.

Fem les fotos corresponents i el mos corresponent i contemplem la vista de dalt estant amb el dia magnífic que està fent, sense vent, sense fred, en fi,... un plaer.

Baixem per la mateixa canal que hem pujat, la neu dalt ja està transformada i els primers girs es deixen fer, a mesura que anem baixant la neu es torna una mica més dura, però es deixa baixar, la part baixa de la canal, la neu transformada ens deixa gaudir com volem.

La tornada al cotxe la fem baixant pel costat dret del riu on la neu ens arribar a la mateixa carretera.

Hi vam anar: Manolo, Xavi, Oriol, Gemma i Anna
Fotos: Anna

Collarada (2886) i Volta al Bisaurín (2669)

Era el cap de setmana escollit, el que ja no sabíem és que el temps ens deixaria veure una de les vistes més espectaculars en 360º .
Divendres anem a dormir a Villanúa, a l'Alberg Triton, sopar justet i i esmorzar encara més.
A la benzinera vam recollir el permís que ens autoritza pujar per la pista fins més amunt de la barrera.

Collarada (2886)
Dissabte 15 de març, .
Desnivell: +/- 1600. Distància: 13,300 km. Dificultat: **. Horari: 8 hores

Son quarts de vuit que ja estem a la pista, deixem el cotxe a la cota 1300, tot just on travessa el camí vell del Collarada, els esquis és els calcem poc abans d'arribar al refugi de la Trapa (1750), ja veiem la canal que hem de pujar per guanyar la primera barrera rocosa, es veu dreta.

Quan arribem al peu de la canal decidim pujar amb grampons, la neu està molt dura i el pendent considerable.

Un cop superada aquesta primera banda rocosa és qüestió d'anar fent sense cap dificultat més que l'anar fent fins arribar al peu de segona canal. Carreguem esquís i tornem a calçar grampons i arribem dalt del cim, la vista que es veu des del cim és espectacular...

 i la baixada encara més, baixem les dues canals, amb una neu primavera que deixa fer un descens de més de 1100 metres, d'una llarga pista que gaudim d'allò més.

Un total de 8 hores per fer una bona sortida.
Ara toca canviar de vall, anar al refugi de Lizara, demà toca una altre gran cim.

Diumenge 16 de març,
Volta al Bisaurin (2669), pujant per Plana Mistresa i baixant per Cuello de lo Foraton
Desnivell: +/- 1160. Distància: 11,5 km. Dificultat: **. Horari: 6 hores

Durant tota la nit que s'ha sentit bufar el vent.

Passa un quart de les vuit que ja estem de camí, posem camí cap la plana de Mistresa pel camí de Bernera, fins als aiguamolls, 

on posem direcció a coll de Secús, fins La Ruabe, on anirem direcció cap al coll de Fetàs i 

anem pujant les pales ben dretes fins arribar a l'aresta del Bisaurin.

El vent va fent bufant a ràfegues, dalt l'aresta es difícil mantenir-se dret, s'ha d'anar en compte que el vent no et tombi. Jo vaig amb els esquis posats i altres amb grampons, no sé quina és la millor opció, per això, per una banda una relliscada pot ser perillosa amb els esquís, per altre els esquis a la motxilla et fan de vela i tens menys estabilitat.

A poc a poc i amb molta prudència, en Jaume i jo arribem al cim, falta arribar l'Oriol i el Manolo, però el fort vent els fa tornar enrere i baixant pel mateix lloc que hem pujat.

La resta després de les fotos corresponent posem direcció a la gran pala que ens baixa al Cuello de lo Foraton (2032), la neu està en el seu punt, i la baixada és una delícia fins al coll.

Al fons el Collarada amb el seu llarg descens

Del coll fins al refugi, la neu s'ha estovat moltíssim i està molt pesada, però arribem al refugi, on es retrobem tot el grup de nou.

Al Coll de Foraton

Ha estat un bon cap de setmana, amb dos ascensions a la Bal del Aragón, a dos dels seus cims més característics, el Collarada i el Bisaurin
El temps bo, malgrat el vent del diumenge.
La companyia immillorable.
Un molt bon cap de setmana.

Hi vam anar: Jaume F., Jordi P., Jaume R., Manolo, Jordi A., Oriol i Anna.