dimarts, 20 de febrer del 2018

Cap de setmana salvat! - Refugi de l'Illa (2488) - Montmalús - Pic dels Llops - Pic de Pessons - Pic de Ribuls


Feia un mes que teníem previst anar a fer una escapada al nou Refugi de l'Illa..
Les previsions meteorològiques de la darrera setmana no ens ho posaven gens fàcil, tant les previsions del temps com els butlletins d'allaus ens anaven tots a la contra.
Quasi estem a un trist d'abandonar, ..., però, ... Decidim provar. Tot sigui que no puguem...
Així que ja ens veus divendres cap a la Cerdanya, per poder estar a les 9 del matí a Grau Roig, punt de sortida.


Dissabte, 17
+952 / -565, F, S2, +/-10 km.
Pàrquing Cubil de Grau Roig (2114) – Pic de Montmalús (2782) – Les Tortes de Vallcivera – Coll de l'Illa (2543) – Refugi de l'Illa (2488)

Ja, ja, les 9 del matí, un embús dels que ja coneixement a l'entrada del Pas de la Casa endarrereix més d'una hora la sortida.
Abans, però, també ens informem de quina previsió hi ha pel que fa al butlletí d'allaus, ens anima, ja que sembla la tendència és a la baixa, així que, som-hi!!
El cel ben cobert, amb un xim-xim que no se sap si és aigua o és neu.

Ara sí, amb els cotxes aparcats al Cubil, ens enfilem pel circuit senyalitzat de Montmalús fins a la Coma Estremera (no sé què em recorda aquest nom...) fins al coll, observem que el temps aguanta prou i ens animem a arribar a dalt del cim, que no ens deixa veure res.

Fora pells i retornem cap al coll per baixar la pala cap al llac de Montmelús que ens la regalen amb un bon solet.
Un cop al llac anem a buscar el torrent de desguàs del llac per baixar pel bosc fins a Les Tortes de Vallcivera, on tornem a posar a pells.

Ens comença a nevar amb intensitat.
Fins al fons de la vall tot seguin el camí de la GR-11, arribem al Coll de l'Illa (2543) i d'aquí baixem lleugerament fins a l'Estany de l'Illa fins al refugi de l'Illa a 2488, queda amagat sota la presa.


El refugi, gran, amb un bon menjador i molta, molta calor, la dutxa va inclosa amb el preu, i bon sopar, a nosaltres no ens van fer agafar el pac de llençols, tots portaven els nostres, no puc dir, si han canviat o no les normes.

Per mi, l'entrada una mica justa, la zona per guardar els esquis i les botes, petita, només eren 11 al refugi i estava col·lapsat, no vull imaginar amb el refugi ple, falten estenedors per eixugar pells i roba. Tot és millorable. A banda d'aquestes petites coses, en general el refugi em va agradar molt, la terrassa, les vistes que té paga la pena fer una visita.

El cel cobert i nevós del matí passa a una de cel cada vegada més blau i de llums de capvespre...


Diumenge, 18
+709/-1100, F, S2, +/- 12 km.
Refugi l'Illa – Pic dels Llops (2843) – Pic dels Pessons o del Gargantillar (2864) – Pic de Ribuls (2827)

Cel blau, radiant, llum intensa com també el fred i el frisó del vent, que també es va fent intens a vegades

Són encara no dos quarts de nou que ja enfilem cap al Pic dels Llops, la neu una mica dura, alguns ens posem ganivetes, per anar tranquils, la pujada tranquil·la, la pala fins al coll s'adreça una mica però la fem prou bé, el vent comença a molestar en cert moment, però, suportable.

 


Dalt del cim, fotos de rigor, tornem direcció al coll que hem fet i a mitja alçada ens deixem anar per una llarga pala, dreta, amb neu compacta amb una capeta de pols que es deixa lliscar fàcilment, baixem fins a l'Estany de l'Illa per posar pells i enfilar cap a la Portella de Pessons (2779), el vent ens torna a acompanyar un bon tros, a la portella decidim deixar els esquís i pugem fins al cim caminant.



Mentre uns anem baixant cap a la portella, uns quants s'enfilen cap al Pic de Ribuls (2819) amb una escapada.


Baixem per la canal, carreguem esquís fins a la meitat, on hi ha neu continua per calçar-los i gaudir d'una bona baixada fins al Llac de Pessons on ens afegim a les pistes fins al pàrquing de nou.


Queda poca estona de sol, el cel s'està tornant a ennuvolar, els cims s'estan cobrint, està tornant a començar a nevar... aquest diumenge ha estat un miratge...

Un bon miratge, tot el cap de setmana!

Hi vam anar: Jordi R., Jordi P., Jaume R., Pere, Manolo F.,Oriol G., Enric G., Jesús M. I Anna
Fotos també de l'Oriol, Jordi P, Jesus, Enric i Jaume



diumenge, 4 de febrer del 2018

El Turbón. La muntanya màgica (2492)



Situada entre les valls del riu Ésera i de l'Isábena, “digna parella amb el Cotiella”, la muntanya assembla ser un alt castell de pedra calcària que es troba defensat per una muralla d'escarpats rocosos que li fan aparentar ser un podi elevat de difícil accés.

I mentre una dita assegura que “en el Turbón, estenen les bruixes les seves robes al sol“, hi ha un altre que afirma que “si hi ha boira en el Turbón, hi haurà tempesta en tot Aragó“.
S'explica que va ser en aquesta muntanya màgica on va encallar l'Arca de Noé en descendir les aigües del Diluvi Universal: “L´arca ba turbá, l’arca ba turbá” va cridar el personatge bíblic, utilitzant paraules del lloc. Això expliquen els avis –com recull en els seus escrits José Damián Dieste– i això explicaria el topònim, doncs “torbar” equivaldria a encallar. I de “torbar”, “Turbón”.
Font: Libro Paisajes naturales del Pirineo Aragonés

Dificultat:**
Desnivell: +/- 1226
Distància: 17 qm
Horari: 9.35 h

Allotjament:
Albergue de El Run Valle de Benasque, poble El Run. Telèfon 659234083, info@alberguepirineos.eshttp://www.alberguepirineos.es/


Itinerari – La Muria - La Partida de las Segalás – La Partida de Selvaplana – Collado de San Adrián – Coma de San Adrián - Turbón

Sortim divendres per fer nit a l'Alberg de El Run, acollidor, gent amable i amb bons consells de la zona.
Després d'algun despiste d'aproximació al lloc de partida, deixem el cotxe a La Partida de Segalás a La Muria on calcem els esquis a peu de cotxe agafant la pista, encara no havíem fet un quilòmetre i mig trobem un trencall a la dreta, amb un camí prou ample que seguim, aquest camí es va fent cada vegada més estret fins que acaba desapareixent i ens trobem fent esqui senglar prop d'un quilòmetre fins a anar a trobar el camí correcte a la Partida de Selvaplana.

 

Entremig d'aquesta encigalada, he perdut el casc, que portava amb una xarxa fora la motxilla, en fi... a comprar un nou toca...
Un cop ja al camí correcte, ben senyalitzat sortim del bosc a més o menys a cota 1700 on se suavitza el pendent i arribem al Collado de San Adrián (1910) on podem contemplar tota la Coma que encara queda per fer.

Descendim, no gaire convençuts de poder arribar a fer cim, el núvol que coronen la serra de Chias no fan gaire bona pinta.
La Coma es fa llarga, ara amb sol, ara nevant lleugerament l'anem pujant.
Les hores van passant i es fa tard, hem sortit més tard del que haguéssim volgut i l'encigalada tampoc ha ajudat, replantegem una hora màxima per tornar i descartem fer el Turbonet.

Amb pas lent però constant ens posem dalt el Turbón amb una tarda magnífica i un sol que ens deixa contemplar gran part del panorama, malgrat que tota la part del Pirineu està el cel ben embolicat. 
                                 
                                   
No ens entretenim i desfem camí, la baixada la gaudim, malgrat torbar una gran varietat de neus, dura, pols, ventada, crosta, gelada, ... per triar.
 
El Turbonet
  

Ara sí que agafem el camí correcte, baixant fins a la pista que es pot esquiar fins al cotxe, que arribem amb les darreres llums del dia, algú fins i tot ha pogut estrenar el frontal per poder arribar.

Han estat nou hores i mitja, llargues, ben aprofitades. Ara això sí, l'endemà he estat ben cruixida.

Hi vam anar: Enric, Manolo, Oriol i Anna
(fotos també de l'Enric i l'Oriol