dimarts, 22 de desembre del 2009

20-12-2009 - Le Mongie - Pic de Midi de Bigorra


Havia de ser una estada la Campana de Cloutou, per uns de de dos dies, per altres de tres, però, una equivocació en agafar el coll encertat, el temps que es va embolicar i les poques hores de llum que ens dona el desembre ens vam fer canviar d'objectiu. 






L'error


És tard, quasi és migdia, després d'una arribada a l'estació de la Mongie amb alguna que altre incidència, ens posem en marxa, agafem el telecabina per tal de guanyar alçada, el sol ens acompanya, malgrat el fred, el dia és radiant, ens calcem els esquís i pugem per les pistes fins la part alta del telecadira. 
Quan estem arribant a dalt ens adonem dels nostre error, no és la canal que hem d'agafar. la temperatura ha baixat considerablement, la sensació de fred és important, penetrant i el temps ha canviat, s'ha ennuvolat i neva. i fa molt de fred. Som tossuts, tot i i així arribem dalt de la canal, l'Àlex confirma que l'altre banda no es pot baixar i menys amb el mal temps que se'n ha posat a sobre.

Tornem a les pistes, el tros de pala, se'n fa dificultosa, no veig res, el relleu ha desaparegut, la neu, però deixa fer, malgrat la trobo una mica pesada. Ara quan enganxem les pistes la baixada la gaudim tan com podem, intentem no baixar molt per tal de no haver de remuntat al parquing.
Canvi de plans, del que hauria de ser una nit un refugi gèlid, per la temperatures que hi ha, serà una bona habitació a una Gîte, no puc dir calenta, doncs la casa no ho estava, però comfortable i agradable si.





L'esmena


Després de moltes deliberacions, més pels que es  queden que no pas pels que marxem el mateix diumenge, d'on anem i on deixem d'anar
Al final decidim anar al Pic du Midi de Bigorre, a l' hivern cap dels qui hi som l'hem fet .



Encara no han obert les pistes que ja hi estem pujant direcció al port de Turmalet (2115), El dia és magnífic, la vista igual, i el fred del dia anterior ha minvat per tant perfecte.



Des del port de Turmalet  anem seguint la pista desapareguda sota un bon tou de neu considerable, anem obrint traça, passant per túnels, salvant murets una veritable ginkana. fins arribar al vell observatori en ruïnes. Des d'aquí podem veure tota la infraestructura que hi ha dalt del cim, impressionant.









Fem una breu parada per hidratant-se i menjar una mica per encarar els darrers centenars de metres que ens separant del cim.














La pala es fa més lenta del que esperaven, se'ns fa llarga, l'últim tram el fem en grampons, la neu està molt dura i gelada en alguns trams, a mesura que anem pujant el fred també va fent-ho. Arribem dalt fem les fotos de rigor i tirem avall.
Que encara ens quedar tornar.
Neu dura, pols, gelada, de tot una mica.
Baixem fins trobar les pistes de la banda Barèges, tornem a posar pells per anar agafar una pista que molt su aument ens durà fins al coll que arribar el telecadira.
Fora pells i baixada, com diu el Dani "for-fait gratis" fins el cotxe.
És un quart de sis de la tarda quan arribem al cotxe, jornada complerta.


Ara toca arribar a casa, encara queda una bona tirada.
Ens acomiadem dels companys i amb Lluís emprenem el camí de tornada.


Un dia magnífic, per una jornada magnífica.


I vam anar: Àlex, Neus, Oriol, Dani, Josep Maria, Lluís, Anna

dimecres, 9 de desembre del 2009

Inici de temporada, 2 cims: Tarbésou i Puig del Pla de Bernat

Inici de temporada amb dignitat.
Era dissabte i encara no tenía clar on aniria.
Les notícies de l'estat i el nivell de la neu, no eren molt bones que diguessim.
Ja no sabia si deixar-ho córrer i dedicar-me a una altra activitat aquests dies de pont.
Mirant la meteofrance, la part més bona és la zona de l'Orlú a l'Ariege, bé la que indica que hi ha més neu.
Al final decidim anar a instal·lant-se a la Cerdanya i d'allà anirem fent.


06-12-2009 - Tarbésou Un bon inici de temporada.



Diumenge a primera hora del matí ens calcem els esquís al mateix parquing de l'estació tancada de Mijanes.
La neu encara està dura. hi ha llocs que el glaç encara brilla a la llum del sol.

la neu és continua des de l'inici i millora a mesura que anem pujant.
La quantitat de neu és considerable.

Les darreres pujades ens posem les ganivetes per avançar més tranquil·lament, la neu arribar fins dalt el cim.
El solet ens ha vingut a visitar.

La vista que es contemplar entre sol i núvols és magnífica.



Fem les fotos corresponents i tirem avall.
La pala per on baixem, la neu es troba en el seu punt, els girs s'encadenen un darrera altre fins a baix, la gaudim d'allò més.
Fins i tot ens plantegem de tornar a pujar...,però no, és la primera sortida... no apurem.
Continuem baixant, la neu s'ha transformat, ara ja és humida.
Arribem al cotxe, satisfets per ser l'estrena hem encertat el lloc i la neu.

Assistents: Imanol, Josep Maria, Oriol, Teresa, Anna


08-12-2009 - Puig del Pla de Bernat - Puigvalador.


Puntalment en ve a recollir en Francesc, passem a recollir a l'Oriol i ens posem en marxa.
Avui anirem a l'estació de Puigvalador.
Per que hem vist és la zona que està millor de neu, tan que quantitat com per qualitat.
Les pistes estan tancades. Tot just quan comencen a enfilar-nos per les pistes arriba el personal.
Només començar ens posem les ganivetes, la neu trepitjada de la pista esta dura, malgrat que passem per la vora.
Encara no ha passat una hora ens posem dalt del telecadira.





Traiem pells i pel pla del Escugots ens posem al Clot del Mig on tornem a posar pells i enfilem fins el Puig del Pla de Bernat.

Els núvols ens mig envolten.
Iniciem la baixada, la neu compacta ens deixa lliscar per on volem.
Anem fins una gran pala, amb una bona pendent.
El sol ha deixat la pala amb bones condicions, la baixada és fantàstica.

La neu al clot està transformada els girs costen una mica.
Posem pells fins arribar a les pistes una altra vegada i baixem per una pista on les parts obagues estan molt dures, millor on li toca el sol.


Assistents: Francesc, Oriol i Anna

S FOTOS


dilluns, 2 de novembre del 2009

GR-171 - Vimbodí - Montblanc

Hem arribat a Vimbodí on la boira ens embolcalla.
Les muntanyes no es deixen veure, ben amagades, sota una espesa boira.
Esmorzem un bons entrepans de tonyina, uns, de truita altres, de botifarra la resta, el pa boníssim.
Quan sortim del bar la boira ha començat de fugir. Els turons del davant ja es deixen veure.

Ens acomiadem de la Teresa i del Joan, ells van en bicicleta, i faran una altre ruta.
Nosaltres, després que els GPS es posessin en marxar i trobessin els seus satèl·lits. 
L'etapa avui serà tranquil·la, més aviat planera.
Encara no hem sortit del poble de Vimbodí que el sol ja ens acompanya.

A l'ermita i la Font de la Mare de Déu dels Torrents, ens desviem i prenem una patit camí que ens duu fins al Castell de Milmanda.

Al castell el visiten el poc que es pot veure, des de dalt la torre podem contemplar una bona vista, llàstima de la boirina que ha quedat, no ens la deixi veure en tota la seva nitidesa.

El camí continua tot travessant vinyes, ja veremades, on les seves fulles ja tenen totes les tonalitats que us podeu imaginar entre verds ocres i marró amb totes les seves infinites tonalitats, també hi trobem algun que altre raïm que s'han deixat.

Ens apropem al Monestir de Santa Maria de Poblet. La boirina amb el sol, dona a la seva silueta tot un aire melancòlic. Avui no toca visitar-ho.

El voregem per agafar el camí que ens encamina cap a l'Espluga de Francolí.
Un arboç ens delecta amb les seves flors, els seus fruits madurs i per madurar. M'agrada els contrast de colors que hi trobo.

Travessem l'Espluga de Francolí, anem direcció l'Ermita de la Stma. Trinitat, però abans d'arribar nosaltres agafarem el trencall que ens dur cap a Montblanc.
Ens aturem a dinar, tot just en el desviament que deixem la pista i agafem un corriol.
Abans d'entrar a Montblanc unes oliveres ben carregades estan esperant que les alliberin de la seva càrrega. Els hi falta poc.

El poble murallat, fi de la nostra etapa, ens convida a passejar pels seus carrers, i esperem a la plaça Major, tot prenent un refresc que es faci l'hora d'agafar el tren.

Torna la boirina, el sol s'ha amagat darrera els núvols. La tarda acaba tal com ha començat amb boira.

La propera etapa: fins a Prades, llarga... molt llarga...



Assistents: Ander, César, Laura, Lluís Costa, Lluís i Maria Antònia, Manuel, Mª Antònia, Oscar, Anna