dimecres, 25 de juny del 2008

Estar sola... ,de tant en tant, és agradable

Després d'algun que altre espetec, d'algun que altre petard dels que encara queden, em desperto.
La màgica nit de Sant Joan ja ha passat i comença un nou dia, pausadament em trec la mandra dels ulls i del cos.
La casa resta silenciosa, sembla mentida, però, el carrer també.
El dia s'ha llevat enteranyinat, malgrat això decideixo anar a la platja igualment.
No vaig lluny, a la Barceloneta, però quan estic davant la platja no en ve de gust, volia passejar, caminar... anar on volgués, en definitiva: deixar-me emportar. Caminar.
Tinc el cap emboirat, cansament, poques hores dormides...l'accident de l'Úrsula, m'ha afectat com a molts d'altres companys.
Em connecto al MP4 i amb música de la Norah Jones, Sabina, Fleetwood Mac, Serrat i tants d'altres m'aïllo.
La sensació: com si estigués d'espectadora d'un d'aquells documentals que emeten al 33 o a la 2, però dins del mateix documental.
Els peus em porten fins al final de l'espigó del moll de gregal. Observo la gent que ve i va, uns adormits, altres parlant per telèfon, uns asseguts a l'espigó, altres que han baixat a on no haurien d'haver-ho fet...
Segueixo la meva passejada, parant aquí una estona, allà una altra, tot caminant fins la platja de Sant Sebastià, hi ha molta gent que arriba que se'n va, molt mudada altre no...
Decideixo estar una estona a la platja, decisió que dura poc temps, el cel s'ha anat ennuvolant cada vegada més i la brisa marina fa que fins i tot tingui una mica de fresca, cosa que s'agraeix, la calor és més suportable...així que continuu el meu passeig.
És aprop l'hora de dinar, vaig a dinar a casa o dino per algun dels restaurants que hi ha, en ve de gust musclos i paella. Dit i fet.
Havent dinat segueixo el meu recorregut, ara cap el maremàgnum. La gespa del voltant està ocupada per joves i no tan joves estirats, descansant, gaudint de la tarda, per aquí hi ha molta gent.
Als bancs que es troben al costat del pont del port , però, no hi ha molta, m'assec tot mirant la muntanya de Montjuïc i com els petits vaixells van entrant al port, quan s'obre el pont. M'estic una bona i llarga estona, una noia, asseguda davant meu, amb els peus penjant va escrivint en una llibreta, penso que si tingués una, potser, també escriuria alguna cosa...
Tiro Rambla amunt per anar agafar el tren que em tornarà a casa.
Un cop a casa començo escriure...




dimarts, 24 de juny del 2008

En record de l'Úrsula

Eres discreta, senzilla i afable
Eres la veu de l'experiència i el seny en el grup
Eres humil, generosa i càlida
Eres qui reia les bestieses de l'eixelebrat que escriu
Eres l'àvia que hagués volgut tenir i ja no tinc...
Úrsula, NO t'oblidarem mai!


(Dani Rial)
(copiat del forum d'esquidemuntanya.com)


En Dani, company de sortides d'esquí de muntanya no podia descriure-la millor, m'he pres la llibertat de copiar-ho (em deixes oi? Gràcies)

En venen molts moments, un escoltat més de mil vegades "de gran vull ser com l'Úrsula" i ella reia, amb el seu somriure modest que tots coneixíem...

Un malaurat accident de muntanya se l'ha emportada.
La seva passió era la muntanya i la muntanya se l'ha quedat.
Sempre estaràs amb nosaltres, Úrsula.
Sempre et recordarem.

diumenge, 22 de juny del 2008

Moixeró - Puigllançada

Aprofitant que ha arribat l'estiu i que ja em deixen fer alguna que altre sortida, he decidit afegir-me a l'excursió que feien uns companys al Moixeró i la Tosa.
Aquesta és la meva segona sortida, des que el metge i el fisio em deixen "caminar".
Dissabte a 3/4 de 12 (més tard que aviat) deixem el cotxe al Veïnat de l'Hostalet a Cal Cerdanyola,



Font nostra - Can Cerdanyola

enfilem pel camí dels Empedrats (PR C-125) cap al refugi Sant Jordi (1565), sort que el camí va pel mig del bosc i ens priva del sol de justícia que està caient, l'aigua del riu ens ajuda a refrescar-nos, tot amb això ens hi posem al refugi amb 2 horetes justes.

Refugi Sant Jordi


Després de fer un mos i hidratar-nos ens enfilem cap el Coll de Moixeró (1972) per un camí que surt per darrera del refugi, des del refugi arribem al cap d'una hora. Només ens queda una mica més de mitja hora per arribar al cim del Moixeró (2091).

Coll de Moixeró


Moixeró


Sense perdre gaire temps, decidim reprendre el camí de tornada, encara queda molt per arribar al cotxe i volem anar pel Coll de Pendís (1786)


i des del Coll de Vimboca (1799) cap el coll de Galligans (1727)


on tornem agafar el PR C-125 que baixa per la Boixassa, baixem un fort desnivell tot fent ziga-zaga, en aquest tram hem sortit del bosc i el sol que ens cau al damunt és potent, a la Collada la de Pelosa (1424) el pendent se suavitza una mica per endinsar-nos al bosc pel Solei de Rivelles que ens durà una altra vegada a Can Cerdanyola (900), inici de l'excursió quan arribem al cotxe son passades les 7 de la tarda.
Es canviem ràpid ens esperen a sopar al refugi del Rebost i el sopar a les vuit.


Diumenge, 22 - Mentre la resta de companys se'n van a fer la Tosa des del refugi del Rebost, jo he decidit prendre-m'ho en calma, amb una pencada de 7 hores i la cama que no està al 100%,( hem de cuidar-la!) paga la pena fer una cosa suau.


Així que primer he anat fins al Mirador del President


on gaudeixes d'una vista des de la Tosa fins al Pedraforca, tota la serra del Moixeró.


quan he arribat a Coll de Pal i després d'una lleugera temptació de pujar a la Tosa (només 1h i mitja), he decidit que no, no forcem la màquina i fem una cosa tranquil·la, així què he enfilat cap el Puigllançada, us semblara mentida, però, encara no l'havia fet, tan aprop tan aprop, com sempre està a mà i mai el fas, així que era el dia i moment ideal.


A dalt he estat sola una bona estona contemplant una vista de 360º esplèndida i un aire fresquet que donava gust...gràcies al dia clar es podia veure fins Montserrat.


La Tosa des del Puigllançada


Puigmal i la vall de Ribes

Les flors estan en el seu punt d'esclat, les trobes per tot arreu donant una visió multicolor.




per veure més fotos: http://picasaweb.google.com/annamesalles/MoixerPuigllanAda