dijous, 29 de febrer del 2024

 

A falta de neu al Pirineu, una mica de Queyras, una mica d’Ubaye

El que havia de ser una sortida de quatre dies a la Bigorra, s'ha transformat en una escapada als Alps.

I..., a on? Al Queyras i l'Ubayé, "que mai deixa indiferent i tornes amb les piles ben carregades"..., i sí, hem tornat cofois i amb un bon regust al cos.

Malgrat els diferents nivells, el grup (érem onze) ens vam cohesionar molt bé. Uns anaven fent via i altres el que podíem...

La neu fantàstica com a norma general. Els dies immillorables, un sol radiant els quatre dies.

Dissabte i diumenge vam estar per la zona de Ceillac, dormint al refugi de la Cime de Mélèzet, petit, prop de pistes.
Diumenge tarda en vam traslladar cap al Col de Vars dormint al Refugi Napoleon, confortable, és menja bé i de bon tracte.



Dissabte 17 de febrer de 2024: Pied du Mélèzet – Refuge de la Cime – Chapelle i Lac de Sainte Anne – Tête de Favière – Tête de Girardin - Ref. De la Cime

+/- 1215; 16 km; 7 h; PD

Deixem el cotxe al pàrquing de l’estació d’esquí i de fons a Pied du Mélézet, parem al refugi de la Cime du Mélézet per deixar coses, ja que passarem la nit i ens enfilem per les pistes intentant evitar-les, però al final hem d’acabar pujant-hi per una pista vermella amb petit mur d’un fort pendent, quan se suavitza continuem fins a cota 2400 per girar a l’esquerra i passar per la Chapelle de Sainte Anne i el seu Lac als peus.

Mentre jo em quedo a la capella, la resta del grup continua cap a la Tête de Favière que ve de passada per per arribar a la Tête de Girardin.

Es baixa pel mateix lloc de pujada, però ja tot per pistes fins al refugi de la Cime, on passem la nit.






Diumenge 18 de febrer de 2024: Refuge de la Cime - Le Longet o Tête du Rissace - Pied du Mélézet

+/- 1135; 16,5 km; 4-5 h., PD,

Des del refugi de la Cime du Mélèzet, seguim per les pistes,  passem a prop del poble de Riaille.

Pugem pel camí d'estiu pel Vallon d'Albert, inicialment força estret, després s'obre al voltant de la cota  2250 m.

Continuem cap al Col Albert per una bona esplanada i cap a la cota 2500 girem i anem cap al col Allongé, direcció E-NE,  ascendim per la seva banda més a la dreta, per anar guanyant alçada sortim a cota 2800 i encarem els darrers metres, cap al sud fins al cim, on podem gaudir d'unes bones vistes de tot el seu entorn.

La baixada decidim fer-la cap al Col Albert i  després a mà esquerra a la vall de Souchier fins al torrent de Mélèzet, agafem el mateix camí de la pujada fins a les pistes i retorn cap al refugi a recollir estris i cap al pàrquing de l'estació d'esquí, per canviar de refugi

Neu de baixada boníssima, part baixa més primavera.





Dilluns 19 de febrer de 2024: Col de Vars - Vallon de Crachet-Tête de Crachet

+/- 1000m; 11,5 km; 4-5 h, PD,

Fem nit al Refugi de Napoleon.

Pugem fins al coll de Vars, passat el coll deixem el cotxe al vessant sud al primer revolt en ferradura a l’esquerra, aquest és el punt de partida per entrar al Vallon du Crachet.

Remuntem entrant al Vallon du Crachet fins a la Tête du Crachet pel seu vessant nord-est.

Baixem pel mateix itinerari buscant els millors llocs, ja que les pales són amplies donen molt de joc

A mitja baixada hi trobem una cabana i com ens hem quedat en ganes hem remuntat per fer un petit cim que hi ha a la dorsal entre el Vallon de Crachet i el Vallon d'Infernet amb una bona baixada

És una vall on es pot gaudir les baixades, per la seva amplada i les orientacions que té.

 











Dimarts 20 de febrer de 2024: Tête de Paneyron 2.785m, des del Refugi Napoleon

+/- 803m; 9 km; 3-4 hores; F, **,S2

És la darrera sortida d’aquests quatre dies, avui hem de tornar cap a casa.

Sortim des del mateix pàrquing del refugi Napoleon, la neu a primera hora està dur i decidim calçar ganivetes, que no deixarem fins al mateix cim.

Anem seguint traces que ens durà al mateix cim, la banda alta encara no s’ha transformat la neu, està molt dura,  alguns trèiem els esquís un curt tram, però, a la part final ens el tornem a posar.

La vista és fantàstica en els 360°.

Descendim per la banda que dona cap a l’Ubaye, dona cara sud i la neu ja està una mica més transformada, anem buscant les millors pales i anem retornant direcció al refugi, neu entre dura a la part alta i a mesura que baixem es va  transformant, molt bones sensacions.

Fem un mos al refugi, es menja bé, es dorm bé i el tracte és molt bo i el lloc fantàstic.

Ens posem de camí de tornada a les tres de la tarda amb la satisfacció d’haver gaudit d’uns quatre dies  fantàstics.

 








Hi vam anar: Enric G, Esther R, Josep M. G, Jaume R, Jesús M, Jordi P, Marc P, Nuri B, Oriol G, Oriol M, Anna M