Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 d’octubre del 2011

42è Del Cànem al Perló.









Can Masana, poc abans de les vuit del matí. Tot just arribar l’autocar que ve de Barcelona que nosaltres també arribem. Dels que venen amb l’autocar, pocs escalen.
Mentre esperem que arribi la resta aprofitem per esmorzar i prendre alguna cosa calenta. malgrat que han previst calor la zona ombrívola de Can Masana fa una mica de fresca, ara tot s’ha de dir, no tanta com altres anys.
Can Masana
pas de la Portella
Van arribant cotxes, ens hem d’alegrar, com a mínim som més gent que el darrer any la qual cosa agraïm.
La presència del Toni, Manel i Francesc fan que tinguem prou gent experimentada per fer les diferents cordades.
A més, també tenim uns convidats d’excepció, els germans Albert i Òscar Masó Garcia, autors del llibre Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac (87 vies d’escalada d’ éstil clàssic) que han vingut a gaudir la diada amb nosaltres, que divendres 30 de setembre van fer la seva presentació a la seu del Club Excursionista Pirenaic.
Gràcies a la Montse, la Teresa i el Josep Maria que també ens han acompanyat a fer diferents vies.
No hem anat gaire lluny ens hem quedat per les Portelles i això ens ha permès fer diferents vies, malgrat que senzilles “disfrutones” per tots.
La Teresa, Montse, el Josep Mª i jo decidim anar fer, per començar a escalfar, la Portella inferior, per la seva via normal, al fem amb prou rapidesa, 
Observem com d’altres cordades del grup van fent la Pelada i anem a per la segona,
la Pelada, aquí la Montse i la Teresa fan la via ràpel, mentre el Josep Mª i jo ens posem per la normal i amb un plis-plas ens hi posem... Carai estem engrescats!
Encara és d’hora, així que podem continuar, al Gep llarg hi falta gent!, com per la via Cardona estan tots penjats i encara hi ha gent que hi fa cua, decidim fer la via del costat dret que al darrer tram s’ajunten. La Montse i la Teresa s’han quedat enderrarides, observem que estan entretingudes.
Així que, després de diverses deliberacions amb l’Albert Masó entre anar a la Peluda o a la Miranda de les Bohigues, amb el Josep Mª decidim anar fer aquesta segona, la via de l’Aresta Brucs, suposo, ja que després d’estar mirant i remirant, per la banda que varen pujar ha de ser aquesta.

No està gens malament, per enfilar-me un cop cada no ser quants anys...


S’acosta 2/4 de 2, hem quedat per dinar al bufet de l’hotel Bruc, al cap d’una hora així que retornem tranquil·lament cap a Can Masana, ens quedem amb les ganes de fer la Peluda, on veiem a un grup dels nostres que l’està fent, si ens hagués vingut de pas, segur que l’acabem fent. Una altra vegada serà.


Vies


Gep Llarg “via Cardona” i ...
La Peluda “Aresta Bruc”

La Pelada “via ràpel”

La Pelada "via ràpel"
La Portella Inferior “via normal”
La Portella inferior "via normal"
La Pelada “via normal”
La Miranda de les Bohigues “Aresta Brucs”
La Miranda de les Bohigues "aresta brucs"

Per dinar ens retrobem amb la resta del grup no escalador, que han anat a fer turisme a Sant Quintí de Mediona.


Estem satisfets de com ha anat la trobada d’aquest any.
Tots hem fet activitat, han escalat els que feia molts anys que no ho feien,
algú qui altri ha sigut la seva estrena, felicitats!,
d’altres feia un any que no escalaven, d’altres una mica més...


Això ens ha engrescat per anar pensant la trobada de l’any vinent.







dijous, 18 de setembre del 2008

Sin noticias de Gurb - Eduardo Mendoza (1991)

Suposo que molts ja el vàreu llegir en el seu dia, però jo l'he descobert ara.

Em van deixar el llibre i aquest passat cap de setmana me'l vaig llegir amb un tres i no res, és de lectura ràpida i amena, molt lleugera que fa passar una bona estona i que a vegades t'arrenca el riure, cosa que és un perill si la llegeixes envoltat de gent.

Extravagant, és com definiria la novel·la de ciència-ficció. Situada a la Barcelona pre-olímpica, d'obres i obres i més obres, que tots hem patit es reviu la situació d'aquells moments, la veritat és que amb les obres de l'AVE actuals crec que podria ser similar. Fins i tot hi ha una capítol que apunta a l'actual bicing i des que es va escriure ja han passat prop de 20 anys!, Barcelona continua igual amb obres per un costat o per altre, malgrat el temps transcorregut no se't fa estranya.
Si voleu passar una bona estona us recomano que el llegiu.